El Mossèn sempre deia que el Diumenge de Rams era el dia que els mossens de tot el món havíem de prendre més paciència per raó de l’enrenou de la benedicció dels rams en la joia dels infants i la Missa de la Passió. Cada any ho penso. I, justament aquest any, el mossèn se n’ha anat (migravit) vers Déu, en la joia de la Pasqua, ja per ell eterna.
T’havia conegut fa molts anys i, quan érem seminaristes, ens vas fer exercicis a la Cova de Manresa. A mi em vas fer el do de conèixer a santa Teresina i un dels llibres que estimo més dels teus, és, crec el primer: Francesco. Sempre l’he guardat amb un gran amor.
Mn. Ballarin era, abans que tot, un mossèn de casa, dels de sempre. Tenia goig de resar el Breviari cada dia i era devot de santa Maria, en honor de la qual va escriure el llibre més tendre: Santa Maria, el Pa de cada dia. És ell llibre més preciós del Mossèn.
Més que conèixer la geografia del seu bisbat, coneixia l’ànima del poble. Era d’aquells pastors que, si el papa Francesc l’hagués conegut, s'haguessin fet amics.
Era un mestre de la llengua, amb una sintaxi tota particular, més que descriure, suggeria al lector. Era com una mena de diccionari que recopilava les formes lèxiques catalanes i les recuperava. Ell també salvava els mots. Portava el dolor de la guerra que havia patit en la seva joventut i estimava Catalunya com espai de la seva vida. No ens podem imaginar al Mossèn fora d’aquest país. A les solituds de Gósol, Déu li va purificar l’ànima i era amic de tots i bon company. I naturalment era un culé de l’ànima! No podia resistir que la samarreta del Barça posés Qatar, el posava nerviós.
Al final la seva mirada ja transparentava la glòria que esperava i que, ara, per la misericòrdia de Déu té plenament. Preguem per ell. Els qui hem estat rectors de poble entenem perfectament el seu llenguatge.
Estimat Mn. Ballarín, gràcies per tot el que ens has donat: per la teva manera de creure, per la teva manera de ser sacerdot. Que la Mare de Déu de Queralt, estimadíssima per tu, t’acompanyi en el teu èxode.
En honor seu escoltem el Sanctus de la Missa en si menor de Bach. Ara ell ja el canta per sempre. Fins al cel, Mossèn!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada