La primera llum és la pregària. La pregària del cor. Pregar és un idioma nou. Deixar que l’Esperit pregui amb nosaltres. Silenci de tot. Aprendre a pregar sempre. Es un llenguatge d’amor. No deixar que res ni ningú ens robi allò més preciós que tenim: l’amor del Crist i la gràcia dels fills i de les filles de Déu que prengué possessió de nosaltres des del baptisme. Som els seus fills i ho som sempre. Encara que nosaltres ens sentim lluny del Senyor, Ell sempre està a prop de nosaltres. Encara que ens sentim pecadors ... el Senyor és sempre a prop nostre.
Vigilar el cor -ens deia el Senyor aquest diumenge– perquè res ni ningú i ens prengui aquest amor del Crist. Pregar amb el cor... amorosament. Pels altres, pels qui sofreixen, per l’Església i finalment per a mi. Quan un s’avesa a pregar, l’oració entra dins del cor, i forma part de la seva vida per sempre.
Exploreu aquest espai. I no caigueu en la temptació de pensar que ja hem conegut el Senyor, ja no podem aprendre res més d’ell. Déu és infinit. Il·luminem aquesta primera setmana d’advent amb la pregària. Que aquesta sigui la primera lluminària d’advent. Quan serà tota encesa, Crist, llum de tota llum, serà entre nosaltres.
"La pregària és un impuls del cor, és una simple mirada dirigida al cel, és un crit de reconeixement i d’amor tant en la prova com en l’alegria" (Santa Teresina)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada