El venerable noi Carlo Acutis. Gràcies pel teu testimoni Carles. Prega per la joventut de les nostres parròquies.

El Papa Francesc va rebre el divendres 21 de febrer a Angelo Becciu, prefecte per a la Causa dels Sants, i va aprovar diferents decrets, entre ells la declaració que la curació inexplicable d'un nen al Brasil va ser causada per la intercessió des del Cel de Carlo Acutis, un jove italià entusiasta d'Internet i de l'Eucaristia que va morir de leucèmia amb 15 anys, el 2006. Aquest miracle -del que per ara no han transcendit més dades- permetrà beatificar aviat a el jove italià, que serà un sant nascut i mort al segle XXI i model per a molts joves d'avui.

Un jove enamorat de l'Eucaristia

Carlo Acutis va néixer el 3 de maig de 1991 a Londres (Anglaterra), on vivia la seva família per motius laborals. Anys més tard es van traslladar a Milà (Itàlia). Va fer la seva Primera Comunió als set anys: ja des d'aquesta edat va mostrar un constant amor profund per l'Eucaristia. Declararia que per a ell era la seva "autopista cap al cel".

Anava a l’Eucaristia i resava el Rosari cada dia, impulsat per la seva devoció a la Mare de Déu, a qui considerava el seu confident. També donava classes de catecisme als nens i ajudava als més necessitats.

La seva mare, Antonia Acutis, va declarar en diverses ocasions que "era un noi expert amb els ordinadors, llegia textos d'enginyeria informàtica i deixava a tots estupefactes, però aquest do el posava al servei del voluntariat i l'utilitzava per ajudar els seus amics. La seva gran generositat el feia interessar-se en tots: els estrangers, els discapacitats, els nens, els captaires. Estar a prop de Carlo era estar a prop d'una font d'aigua fresca ".

Respecte a la seva fe, la mare deia: "El meu fill, sent petit, i sobretot després de la seva Primera Comunió, mai va faltar a la cita quotidiana amb la Santa Missa i el Rosari, seguits d'un moment d'Adoració Eucarística". 

Prega per nosaltres i que aviat el Papa –segur que no tardarà- inscrigui el seu nom entre els benaurats.

Quaresma 2020

Dimecres de cendra, 26 de febrer, Eucaristia amb imposició de la cendra a les 12 del migdia a la Parròquia. 
A les 8 del vespre, Eucaristia i imposició de la cendra a a Prioral. Al vespre la Parròquia estarà tancada, no hi haurà missa.

Cada divendres, a les 7 de la tarda, pregària del Via Crucis, a continuació la Santa Missa.

Els dimecres, després de Missa, catequesi-meditació sobre escenes de l’Evangeli. La meditació es farà a la capella del Santíssim immediatament després de Missa, amb una durada de 30 minuts. Acabarem a dos quarts de nou. Els temes seran:
- 4 de març.- Jesús amb l’infant als braços.
- 11 de març.- Jesús guarint el noi epilèptic.
- 18 de març.- L’agonia del Senyor a Getsemaní.
- 25 de març.- La flagel·lació de Jesús.

Dissabte, dia 7 de març, recés arxiprestal al Santuari de Santa Maria Rosa Molas a la carretera de Castellvell, 19. Predicació a càrrec de la Germana Teresa Rofes Llorens, Carmelita descalça, amb el tema “No desapareixerà l’amor que jo et tinc” (Is 54,10).

El dissabte, dia 21 de març, celebració de les 24/h pel Senyor. Aquest any a la Prioral. Ja s’anunciarà l’horari.

El dia 29 de març, 5è diumenge de Quaresma, celebració comunitària de la Unció dels malalts a la Missa de 12 del migdia.

El dia 7 d’abril, Dimarts Sant, celebració comunitària de la Penitència a les 8 del vespre.

Es recomana vivament a les famílies, amb afecte i insistència, que durant els diumenges de Quaresma participin de la Missa Parroquial.

Meditant la Paraula.- Diumenge VII del Temps Ordinari. Cicle A.

El fragment del’Evangeli d’avui forma part del sermó de la muntanya. Per raó de la Quaresma que començarem, la lectura de Marc no la reprendrem fins després de la Pentecosta.


Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,38-48)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que, als antics, els van dir: “Ull per ull, dent per dent”. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra.

Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dona-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li mitja hora. Dona a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar.

Ja sabeu que van dir: “Estima els altres”, però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d’extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial».

Estima els enemics.

Quan llegeixes l’Evangeli, el medites i el pregues, no pots deixar de pensar: “Jesús, Déu meu, com n’ets d’exigent, com ens pots demanar que no tornem mal per mal i que, fins i tot, preguem pels nostres enemics?”. La vida és complicada, difícil i esquerpa i tan sovint portem el cor ferit per ofenses, oblits, silencis, menyspreus... de les persones amb les quals hem viscut. De vegades les ofenses són més doloroses per què ens les han fet persones que estimàvem molt, tant que penses: Si les hagués estimat menys, menys mal m’haguessin fet. Sense oblidar que també nosaltres hem fet mal i, quan ens hem sentit acorralats, hem dit paraules que no haguéssim volgut dir mai i que han entristit els germans. 

Tot i així, el Senyor ens demana que si volem reflectir, només que sigui una mica, de la bondat del Pare del cel, que fa sortir el sol obre justos e injustos i fa ploure sobre bons i dolents ens hem d’esforçar, amb l’ajut de la gràcia, a perdonar els enemics i a desitjar bé a aquells qui ens han fet mal. Hi ha la paraula imperativa i solemne del Senyor: “No us hi torneu contra els qui us fan mal”. El Senyor porta al límit de la seva argumentació fins a aquest extrem: Si només estimeu els qui us estimen, en què us diferencieu dels no creients? Què feu de propi com a cristians i seguidors meus?

Els fills aprenen a fer el què fan els pares...

Per altra banda, aquest Evangeli s’ha de llegir amb una clau més alta, des de la contemplació de Jesús crucificat. Ell, des de la Creu, no tornà mal als qui l’infligien el mal més gran (la mort) sinó que els perdonà i pregà per ells, com tampoc es tornà contra els qui li pegaven i portà la càrrega de la creu per tots nosaltres.

Què en són de boniques, de dolces i exigents les paraules finals del text!: “Sigueu bons del tot, com ho és el meu Pare del Cel”, és un goig poder i voler-les viure tota una vida.

Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau...

Meditant la Paraula.- Diumenge VI del Temps Ordinari. Cicle A.

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT MATEU (MT 5,17-37)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: [«No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel.] 

Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. Ja sabeu que als antics els van manar: “No matis”, i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. [El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern. Per això, ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena. Si algú et porta al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T’ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.]

Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri.” Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. [Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. També està manat: “Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci.” Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.]

També sabeu que als antics els van manar: “No trenquis els juraments.” I també: “Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor.” Doncs jo et dic: No juris mai: [ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell.] Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne.»

Continua la proclamació del sermó de la Muntanya.

El Senyor, des de la seva autoritat divina "doncs jo us dic" ensenya que ell no ve "a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes, sinó a "completar-los", complir-los. Jesús a la Creu els complirà amb tota perfecció. Allí "tot es complirà" (cf. Jo 19,30). El que no ha pogut fer la Llei ni cap criatura humana ho ha fet Jesús per nosaltres, Ell acompleix la Llei amb tota plenitud.

Des d’aquesta perspectiva ensenya els "manaments més petits". Aquests manaments més petits, ala quals el Senyor es refereix, no són els grans manaments (Decàleg) sinó el camí de les benaurances, amb les quals comença el Sermó de la Muntanya. En aquest context afirma que és petit "en el Regne" qui no els compleix, i és "gran" qui els compleix. Gran i petit fa referència a la importància cara a la realització del Regne. “Grans” en el sentit que aquests són qui fan avançar el Regne de Déu i el fan present en el món.

També els deixebles de Jesús han de viure una justícia, misericòrdia, més gran que la dels mestres de la Llei i la dels fariseus. La moral cristiana no es redueix a allò que és suficient, sinó que s’orienta a allò que és “de més a més”: tot allò que va més enllà, transcendeix, del que és degut i merescut.

L’argument de la vida cristiana no és el pecat sinó la gràcia. El cristià no ha d’estar preocupat només pel que no ha de fer, sinó pel que ha de fer com a fruit del seu seguiment del Crist. Si no ho fa, està destinat al foc de l’infern, "gehenna", que, en aquest cas, no significa la condemnació eterna, sinó en hebreu és el lloc on es cremen les deixalles, com una resta inservible.

Al Salm es canta que els qui obren així són "feliços" (benaurats): "Feliços els qui segueixen la llei del Senyor".

Sant Pau, a la segona lectura, continua el seu “discurs sobre la Creu” com la saviesa de Déu, escrivint aquelles paraules colpidores: "Si l’haguessin coneguda, mai no haurien clavat a la creu el Senyor de la glòria".

Del magisteri del nostre Arquebisbe Joan

Les estrelles brillen i són belles

Transcrivim al bloc el bell text de l’arquebisbe Joan en ocasió de la vida consagrada. És bell pel contingut i per la forma.

Érem al vespre en unes colònies de muntanya, a l’hora de l’esplai d’havent sopat. Tot d’una, un nen es quedà astorat assenyalant el cel: «Mireu les estrelles com brillen.» Tots els altres companys aixecaren el cap i quedaren embadalits. Havien descobert els estels, uns estels que sempre orienten en la foscor de la nit. Amb tot, els humans tenim massa feina per entretenir-nos a contemplar el cel. I, si ens queda temps, tampoc no el podem veure. Les lluminàries que hem creat eclipsen les estrelles. Tanmateix, les estrelles hi són, orienten, brillen i són belles. 

M’he recordat d’aquesta anècdota, tant aquests dies passats de Nadal, quan he visitat algunes comunitats contemplatives i les eremites de la nostra arxidiòcesi, com ara, que escric aquesta Carta Dominical amb motiu de la Jornada de la vida consagrada a Déu. Avui és la diada de la Candelera, amb Maria que sempre ens orienta cap a la Llum, que és Crist. 

L’utilitarisme que empeny la vida social ofusca la visió de la vida consagrada. Fins i tot, a molts cristians els costa de comprendre aquesta vocació. «Ja n’hi ha prou sent un bon cristià enmig de les ocupacions diàries, en la família i el treball, en l’oci i el descans…», diuen o pensen. Amb tot, les persones d’especial consagració, en les diverses formes de vida solitària o cenobítica, en la diversitat i varietat de famílies religioses, són com els estels que il·luminen el firmament de la nostra vida cristiana, i ens recorden que, al capdavall, vivim d’esperança. 

«Les veritables estrelles de la nostra vida són les persones que han sabut viure rectament», afirmava el papa Benet XVI en l’encíclica Spe salvi (n. 49). I afegia: «Elles són llum d’esperança.» Perquè, per arribar cap a Jesús, la llum per antonomàsia, «necessitem també llums properes, persones que donin llum reflectint la llum de Crist, oferint així orientació per a la nostra travessia». Com afirma el Concili Vaticà II, les persones que han abraçat la vida consagrada, donant-se totalment a Déu, vivint amb radicalitat la consagració baptismal, poden viure quelcom del que no tenen oportunitat els altres cristians: La seva família religiosa els pot oferir «una major estabilitat en la manera de viure», «una doctrina aprovada per arribar a la perfecció», «una comunitat fraternal en el servei de Crist» i, finalment, «una llibertat enfortida per l’obediència» (Vaticà II, Lumen gentium, 43). 

No podem obviar que Déu és gratuït. Aparentment, les hores passades en la pregària no reporten cap guany comerciable. Els homes i dones consagrats a Déu, vivint d’esperança, són un testimoni viu que Déu és gratuït, i fan de la seva vida un regal a Déu, en nom dels batejats i de tots els homes. «Què seria del món si no existissin els religiosos?», es preguntava justament santa Teresa de Jesús (Llibre de la Vida, c. 32,11). Per a molts, la vida consagrada a Déu no és notícia. No importa. Tampoc no en són, de notícia, les estrelles del cel. Però hi són, orienten en la foscor de la nit, brillen i són belles.

Ben vostre, 

Joan, Arquebisbe.

Mentre meditem aquest escrit del nostre Arquebisbe, podem escoltar el preciós Adaggio d'Albinoni.

La mort de Kobe Bryant

LA MORT DE KOBE BRYANT: QUE EL SEU NOM SIGUI INSCRIT EN EL LLIBRE DE LA VIDA AMB LA SEVA FILLA ESTIMADA, GIANNA, I TOTES LES PERSONES QUE MORIREN EN EL DISSORTAT ACCIDENT.

Unes hores abans que la vida de Kobe Bryant es veiés interrompuda en un accident d'helicòpter, la llegenda de la NBA va anar a l'església i va resar. Bryant va visitar l'Església Catòlica Nostra Senyora Reina dels Àngels a Newport Beach, Califòrnia, d'hora, el diumenge abans de la missa de les 7 del matí segons el pare Steve Sallot.

"Ens vam donar la mà, vaig veure que s'havia beneït perquè tenia una mica d'aigua beneïda al front", va dir Sallot a KCBS / KCAL, afiliada de CNN. L'helicòpter de Kobe Bryant va caure més de 600 metres en un minut i no va poder evitar un turó per uns metres, segons les autoritats.

Ell i la seva família eren assidus a l'església de Newport Beach, resaven juntament amb centenars d'altres feligresos durant la missa i mai tractaven de cridar l'atenció. No parlava molt sobre la seva fe però "certament era un home de fe", va recordar Sallot.

En una publicació de Facebook dilluns, el bisbe Timothy Freyer, de la Diòcesi d'Orange, va descriure a Bryant com un "catòlic compromès que estimava a la seva família i estimava la seva fe". "Kobe, un antic resident i feligrès del Comtat d'Orange a la nostra diòcesi, assistia amb freqüència a missa i s'asseia a la part de darrere de l'església perquè la seva presència no distragués a la gent de centrar-se en la presència de Crist", va dir el bisbe en la publicació.

Va ser minuts abans de la primera missa de diumenge, quan Sallot es va creuar amb Bryant. Havia visitat la capella d'oració i estava sortint quan va parlar breument amb el seu sacerdot i ha afegit que van conversar sobre com algun dia Bryant volia rebre el sagrament catòlic de confirmació.

Hores després, Bryant, la seva filla Gianna, de 13 anys, i altres 6 passatgers van morir quan l'helicòpter es va estavellar a Calabasas, Califòrnia. El pilot també va morir en l'accident. Els tripulants de l'helicòpter es dirigien a un partit de bàsquet en Thousand Oaks, on s'esperava que l'exjugador de l'NBA entrenés i que la seva filla jugués.

A dalt la foto la parròquia on el jugador va assistir per darrera vegada a Missa, en el seu darrer diumenge, i es va asseure al darrera de tots, com sempre feia.

Meditant la Paraula.- Diumenge V del Temps Ordinari. Cicle A.

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT MATEU (MT 5,13-16)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.» Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel.»

Vosaltres sou la llum del món.

L’Evangeli d’aquest diumenge ens parla de la llum i de la sal de la terra; aquesta és la vocació dels deixebles del Senyor. Cada cristià és una llàntia radiant de la fe, de l’esperança i de la caritat, que il·lumina no per ell sol, sinó en Crist. Ell té la plenitud de la fe, és la nostra esperança i la caritat infinita del seu cor.

La sal era pels antics el signe de la incorruptibilitat. Per tant, els deixebles han de manifestar la vigència de l’aliança de Déu amb la humanitat en la persona de Crist. Han de preservar la memòria de l’amor de Déu en el món.  

Es nota una difosa mentalitat que no nega formalment el misteri de Déu, sinó la possibilitat de reconèixer-ho amb la raó i adherir-se a ell lliurement.
Un neopaganisme que ofereix missatges que conviden a evadir-se de la realitat i a refugiar-se en els mites, en els ídols, que poden consolar l'existència només per un instant. Al mateix temps, es manifesta àmpliament també una exigència d'espiritualitat. A més, avancen les tendències gnòstiques que porten a buscar el sentit de la història en uns pocs privilegiats, que el coneixerien per presumpta revelació. 
L'Església vol ajudar la humanitat a trobar novament el misteri amagat des de segles i manifestat en Jesucrist (cf. Ef 3,5-6). En aquest sentit és llum per a tot el món. Adonem-nos que la llum que el Senyor ens demana de fer són “les bones obres” per les quals l’amor del Pare del cel resplendeix per tot arreu. El Senyor vol que Déu sigui lloat, no nosaltres. La vocació del ser llum no és en ordre a les idees, sinó en ordre a l’actuar.

Campanya contra la fam

El dissabte, dia 8, i el diumenge, dia 9 de febrer, tindrà lloc la col·lecta per a la Campanya contra la fam que porta a terme anualment Mans Unides. Enguany amb el lema: Qui més pateix el maltractament al planeta no ets tu.

Mans Unides-Campanya contra la Fam és una Organització No Governamental de Desenvolupament, catòlica i de voluntaris, que treballa pel desenvolupament dels pobles més empobrits de la terra, i assumeix la responsabilitat de fomentar en la societat espanyola la consciència de l'escàndol de la fam, la pobresa i les estructures injustes que les mantenen.