Solemnitat de la Mare de Déu de Misericòrdia de l’any 2021
Estimats, com a ciutat, difícilment ens podem trobar tots, per això us adreço aquesta carta d’acomiadament, al final del meu ministeri entre vosaltres. No tinc la impressió de deixar feligresos, sinó de deixar amics. Es gairebé dotze anys que sóc entre vosaltres i puc dir com l’apòstol: Heu acollit la Paraula en el goig l'Esperit Sant (1Te 1:6) i per això «Us heu fet estimar» (1Te, 2:8) ¿Què és el que ha de dir un mossèn quan marxa d’una parròquia? Doncs: «Gràcies i perdó». La gratitud del cor ve del testimoni de la vostra fe, la vostra fidelitat les celebracions i la vostra estimació a la parròquia. Tal volta direu: «Gràcies, Mossèn, per haver-nos acompanyat en la fe». És al revés: «Gràcies a vosaltres per haver-me sostingut en la fe i en el ministeri». Per a mi, a nivell personal i familiar, han estat anys difícils i dolorosos i sempre m’heu ajudat. També demanar-vos perdó per les meves limitacions, per la falta de coratge i, si mai he dit una paraula que pogués ofendre a una persona, li demano perdó.
Tanco els ulls i sento els nens i les nenes cantant (com en cap lloc els he sentit) i evoco l’alegria de la catequesi, l’equip de catequistes (algunes ja són al cel), les Misses familiars, els nenes i nenes aprenien el catecisme i els camins de la pregària. També recordo amb amor i gratitud les celebracions de la primera comunió i les celebracions de la confirmació. Eren un do i una festa de la gràcia. Beneeixo a l’equip de catequistes.
Sento el ressò de l’equip de Càritas: cada dimarts i dimecres són allí per celebrar la caritat. Com reben germans i famílies desvalgudes, com els reben en el nom del Senyor, amb delicadesa i amb molta pregària. Durant aquests anys n’han passat tants! Són rostres i històries que queden per sempre dins, de dolor i d’esperança.
Sento el ressò de les reunions, sempre fidels, de la Pastoral de la Salut, amb quin amor visitàvem els ancians i ateníem les residències d’ancians. També el molt que apreníem en aquelles reunions, sempre preparades, amb temes de vida cristiana que ens ajudaven a viure la fe. Amb quin amor portaven el Sagrament de l’Amor als malalts i als ancians. Déu ho beneeixi.
Gràcies per l’equip de litúrgia: la porta sempre ha estat oberta, la taula de l’Eucaristia preparada i les lectures proclamades amb unció. Mai heu faltat, sempre heu estat disposats. Gràcies en el nom del Senyor. Recordaré sempre les celebracions de Crist Rei, la vostra manera de cantar, l’amor amb què veniu a rebre el Cos de Crist i amb quina atenció escolteu la predicació. Hi havia moments que ens estremíem de la presència de l’Esperit Sant, ho sabeu!
Déu sap que sempre he donat les exèquies amb tot l’amor del cor. Tinc la sensació que he enterrat una generació de cristians de la parròquia dels orígens, que portaven l’empremta i l’amor a l’Església de Mn. Josep Torres, al cel sigui. Aquí escriuria mols noms, però tinc por de fer-ho per no oblidar-me’n cap. Recordo amb amor a Mn Josep Benet i a Mn Ricard Cabré, al cel siguin.
Encomano a la Mare de Déu la vida dels nens i nenes que he batejat. Durant tants anys són molts! Batejar sempre m’ha estat goig immens. Beneeixo amb amor els joves que han contret matrimoni i els he donat la benedicció nupcial. A ells i als fills del seu amor.
Saludo amb amor els adoradors nocturns, sempre hem estat fidels, i sabem de nits d’estiu amb molta calor i de nits d’hivern amb molt de fred, que hem passat adorant el Senyor. Saludo amb amor els membres de la comunitat del Sagrat Cor, de la Renovació Carismàtica, que omplen els dissabtes ala tarda de la lloança del Senyor.
Recordo amb amor el grup de joves, també els antics escolans. Hem fet el camí junts. Ara han marxat allà on la vida i els estudis els han posat. Cap se n’ha perdut per al Senyor. N’hi ha una que ja porta l’hàbit cistercenc. En dono gràcies a Déu i m’estremeix del que pot fer la gràcia en el cor dels joves. Encara que separats sabem que sempre estem junts en el cor de Jesús. Aquesta és la nostra consigna.
Estic temptat d’explicar les coses materials que hem fet (arranjar i renovar tot el temple, la capella del sagrament, els vitralls, la calefacció, la pintura de locals, els goigs a la Mare de Déu de l’Alba i de Crist Rei i, tot això no té cap mèrit, car sense vosaltres no ho hagués pogut fer. Gràcies també per això. També pel nostre bloc tant bonic i a la persona que durant aquests anys m’ha ajudat a fer les publicacions.
Us encomano a tots al Senyor. Us deixo a les seves mans. ¿Què en queda de tot plegat? El que hem pregat junts i el que ens hem estimat. La pregària Déu la recull en el cel i la reparteix, des de tresor de la seva bondat, a qui vol i com vol. Hem compartit el camí i la fe.
Us deixo l’olivera plantada al jardí en ocasió de la Visita Pastoral de l’arquebisbe Jaume (2014). Recordo que el Daniel feia d’escolà. El Josep de la Teresa la poda cada any. M’evoca el verset del salm: Com olivera frondosa, dins la casa de Déu, confio en el seu amor per sempre més (52:10).
També us deixo la icona de la Mare de Déu. Amb ella us he beneït moltes vegades, i també moltes vegades l’heu venerat, a ella li he confiat les pregàries més doloroses que m’heu encomanat. Amb aquesta icona, certament, he verificat que Déu escolta les pregàries per intercessió de Maria. No deixeu de cantar Sota la vostra protecció
Estimeu a Mossèn Albert Fortuny, porta l’alegria de la joventut sacerdotal i a Mn. Jordi Sánchez. Ajudeu-los no són temps fàcils. A ells i a vosaltres els encomano a l’amor del Senyor. Gràcies, adéu, fins sempre. Pregaré sempre mentre visqui pels cristians de Crist de Reus i us beneeixo en nom de la Trinitat. Adéu-siau.
Mn. Rafael Serra i Abellà