diumenge, 31 de desembre del 2017

Desigs per l'any nou 2018


Primer que tot i abans que tot una felicitacio molt gran des de la Parròquia per l’any nou 2018. Que sigui un any beneït per Déu i que no ens manqui mai la intercessió de la Mare de Déu, a la solemnitat de la qual està dedicat el primer dia de l'any.

Desitgem que en el món hi hagi pau, pau a l’orient, terres crucificades per la guerra de Síria que ha provocat tant de sofriment i mort. Tantes llàgrimes als ulls dels infants.

Desitgem que els immigrants trobin platges de solidaritat i que les portes d’Europa siguin obertes als refugiats.

Desitgem que els que, per raó del procés, es troben presos, siguin alliberats i els càrrecs contra ells siguin retirats. Qui pot desitjar el contrari? Desitgem per a la nostra pàtria, Catalunya, entesa i concòrdia. Que conegui dies de pau i prosperitat.

Desitgem que els qui no tenen treball el trobin. La persona sense treball es pot deshumanitzar. Que la societat es vertebri més i més, de manera solidària, per poder participar dels béns socials.

Desitgem que els malalts retrobin la salut i que els ancians no perdin l’esperança ni els manqui la companyia dels seus. També que els joves mirin el seu futur amb esperança. Un futur que és seu.

Desitgem que el Papa Francesc gaudeixi de força i bona salut per guiar l’Església Catòlica a la llum de l’Esperit Sant.

Desitgem-nos els uns als altres la pau del cor. La pau és el que el Senyor ens ha portat. Pau a la terra als homes i dones de vola voluntat i que el Senyor estima.

Escoltem ara l’Adeste fideles amb la meravellosa veu d'Andrea Bocelli.

dimarts, 26 de desembre del 2017

"L'Evangeli m'ajuda molt..." Oriol Junqueras

He tingut ocasió de llegir una carta manuscrita de l’Oriol Junqueras, escrita des de la presó, adreçada a un mossèn; com que és una carta privada no es pot divulgar, però puc donar testimoni de la seva fe, entre altres coses es diu: L’Evangeli m’ajuda molt a viure aquesta situació

Que ningú s’ho prengui malament i si algú s’ho pren malament que revisi la seva caritat. Més enllà de la situació política de Catalunya ningú pot desitjar que homes justos siguin a la presó, i més encara, sense judici. Cap cristià se’n pot alegrar i hem de desitjar que siguin restablerts a casa seva, a les seves famílies. Sempre hi ha la paraula del Senyor: "Era a la presó, i vinguéreu a veure'm." (Mt 25:36) 

La fiscalia hauria de retirar els càrrecs que han provocat aquesta presó preventiva o no hi haurà pau a Catalunya. Aquest desig no està dictat des de cap posició política (Déu me’n guard de fer-ho des de un àmbit eclesial) sinó que està dictat pel seny i per la caritat. 



Pels qui són objecte de la presó preventiva a Madrid desitgem la seva llibertat,  és, a totes llums, una situació desproporcionada. Preguem per ells i per les seves famílies.

Mn. Rafael Serra

dilluns, 25 de desembre del 2017

Santa Nit, plàcida nit


Aquesta nadala fou composta la mateixa nit de Nadal de l’any 1816 a l’església d'Oberdorf, a Àustria; és la nadala més universal i fa respecta cantara-la pensant que en les treves de pau, durant les guerres europees, era cantada pels soldats d’un costat i de l’altra conjuntament, en la nit que cessaven els combats; l’endemà continuaven el combat. 

És la Nadala més coneguda, versionada a totes les llengües del món i plena de tendresa; és una adoració del Verb de Déu, fet home i un desig de pau a tot el món. Una pau que desitgem a tots, als de prop i als de lluny. Amb la guerra es perd tot, en la pau es guanya tot. Que escoltant els escolans de Montserrat fem una pregària de pau per tot el món.


Posem un bellíssim poema de Nadal del gran poeta català, llegiu-lo pausadament.

Poema de Nadal de Salvat Papasseit

Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.
Aixi el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza
i els altres que l'avencen tots d'adreça al mercat.
Els de casa a la cuina prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i els recullen les plomes i ja enyoren demà.

Demà posats a la taula oblidarem els pobres
- i tan pobres com som- Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora dels postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.


Anem a Betlem!


Us posem un vídeo preciós, l’adoració que des de fa segles fan els custodis de sant Francesc a la gruta del naixement de Jesús a Betlem. Canta el germà Alessandro, amb una veu meravellosa, la cèlebre nadala de sant Alfons: Tu scendi delle stelle.

A tots un sant Nadal, ple de la joia de Déu entre nosaltres, Emmanuel per sempre. Benedicció i pau a tots.

diumenge, 24 de desembre del 2017

La Kalenda de Nadal

A la nit de Nadal, en la litúrgia antiga, sempre es canta la KALENDA DE NADAL, el diaca anuncia abans de la Missa de la Nit la gran festa del naixement de Jesús, és un text molt venerable perquè des de finals del segle IV ja consta la seva existència. Posem la melodia gregoriana antiga en la qual encara es canta en la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Fixeu-vos en el canvi de nota del recitat, és meravellós:


En la octava kalenda de gener, en lluna quarta creixent, passats innombrables segles des de la creació del món, quan al principi Déu va crear el cel i la terra i va modelar l’home a la seva imatge; després també de molts segles, des que l’Altíssim posés el seu arc en els núvols després del diluvi com a signe d’aliança i de pau; vint-segles des de l’emigració d’Abraham, el nostre pare en la fe, des d’Ur de Caldea; tretze segles després de la sortida del poble d’Israel d’Egipte sota la guia de Moisès; prop de mil anys després que David va ser ungit com a rei, en la setmana seixanta-cinc segons la profecia de Daniel; en l’Olimpíada cent noranta-quatre, l’any 752 de la fundació de Roma, l’any quaranta-dos de l’imperi de Cèsar Octavi August; estant tot el món en pau: Jesucrist, Déu etern i Fill de l’etern Pare, volent consagrar el món amb la seva piadosíssima vinguda, concebut de l’Esperit Sant, nou mesos després de la seva concepció, neix a Betlem de Judea, fet home, de Maria Verge: Celebrem, germans i germanes, el Nadal de nostre Senyor Jesucrist

Martiriologi romà

Seguint el Mestre.- Diumenge IV d'Advent (Cicle B)


Es torna a proclamar l’Evangeli de l’Anunciació del Senyor. Es va proclamar en la solemnitat de la Immaculada (també el dia 20 a la Missa ferial). La tradició litúrgica gaudeix d’aquest Evangeli, gairebé com a Evangeli alpha i l'utilitza moltes vegades durant l’any. Per dir-ho així, no es cansa d’escoltar-ho.

És el exordi i preludi de la nostra salvació. Cal escoltar-ho com el que és, la més gran i més bella Bona Nova “euanguelion”: “Alegra’t, María, alegra’t, Església, el Senyor ve a tu”. El misteri etern, amagat en secret durant segles, s’ha manifestat en l’adveniment del Fill i per això sempre l’Església esposa, ha de dir amb el Salm: “Cantaré eternament les misericòrdies del Senyor.

L’Anunciació del Senyor és la primera icona de la Santa Trinitat. María és el “Nobile totius triclinium Trinitatis”.També tota l’esperança d’Israel acaba amb l’humil: “Fiat secundum verbum tuum” de la Verge de Natzaret. L’anunciació del Senyor és una sacra pagina d’excelsa densitat teològica. Tots els Pares d’Església d’occident i d’orient l’han predicat com mai n’han predicat una altra. L’Església vol rebre al Senyor en la gràcia del Nadal amb l’actitud obediencial de María. Per ser María, la Mare del Senyor, tota l’Església participarà de la fecunditat de María.



dissabte, 23 de desembre del 2017

Missa del Gall a la Prioral



Aquest any algunes parròquies de Reus s'uneixen per celebrar plegades la MISSA DEL GALL:

- PRIORAL DE SANT PERE
- PURÍSSIMA SANG
- SANT JOSEP OBRER
- L'ASSUMPCIÓ
- CRIST REI

La missa serà el dia 24 de desembre, a les 12 de la nit, a la PRIORAL, celebrada per tots els mossèns de les citades parròquies.

Tingueu en compte també que 
a la nostra parròquia de Crist Rei hi haurà la Missa de Nadal per a infants, a les 7 de la tarda, però la Missa del Gall de les 12 de la nit serà conjunta, amb les altres comunitats citades, a la Prioral.

divendres, 22 de desembre del 2017

Seguint el Mestre.- Diumenge III d'Advent (Cicle B)


És el Diumenge “Gaudete” per raó de l’antífona de l’introit (Fil 4, 4b. 5b). També pel color rosat de les vestidures litúrgiques. La comunitat ha d’alegrar-se sempre en el Kyrios, en el Senyor Ressuscitat. El motiu únic i suficient és només aquest:El Senyor és a prop”.

L’espera cristiana “d’Aquell que sempre ve a nosaltres” és alegre. És una esperança intrínsicament joiosa. La vinguda del Senyor ens concerneix a tots, perquè ningú pot guarir-se a si mateix i tots som d’alguna manera pobres. Per això necessitem “l’Any de gràcia del Senyor”. L’alliberament el Senyor no la realitza des de fora, sinó des de l’interior dels cors, des de l’Esperit que ens donarà: “Com la terra fa créixer la brotada o el jardí fa néixer la sembra”.

L’Evangeli presenta a Joan, precursor del Senyor, com a “testimoni de la llum”. Joan el Baptista recupera tot l’Antic Testament i el lliura al Messies. Tota l’antiga aliança culmina amb la missió del Baptista. El missatger és testimoni de la llum i, al mateix temps,   es converteix en mediació i instrument d’aquesta.

A l’Evangeli escoltarem com Jesús realitza la missió del Servent del Senyor, anunciada en la primera lectura. La paraula del profeta que havia quedada indeterminada durant segles ara es compleix inusitada en la persona de Jesús. La presència de l’Esperit és causa de goig com s’anuncia en la segona lectura. Tota l’Església, amb el cant de María, exclama: “La meva ànima celebra el meu Déu”.  La segona lectura que en el seu incipit dóna nom al Diumenge, antigament es llegia en la nit de Nadal, a manera d’invitatori a l’alegria de la festa.

dijous, 14 de desembre del 2017

La icona de Nadal

És la santa icona (imatge) del Nadal del Senyor en la representació antiga i universal

Venerada immensament pels cristians. Són portes del cel, per contemplar els misteris de Déu.

A primera vista sembla un dibuix però de fet és una representació quasi sacramental del Misteri.

L’Infant ocupa el lloc central (és el signe de segons Lluc).

La perspectiva és sempre inversa, no hi ha profunditat.

És el centre equidistant dels quatre angles. Hi ha una elevada muntanya que ascendeix fins al cel, a manera d’escala de Jacob. De la muntanya del Senyor em ve l’ajut!, diu el salm. L’Infant està posat al cor de la terra, dins d’una cavitat negra que representa el sheol (els inferns, el lloc del no Déu, la mort, la tenebra). Un raig procedent del cercle de la divinitat (en altres ocasions és triple) acaba amb un estel que representa l’Esperit Sant. Tota la Trinitat és present, en el Pare que es fa visible en la llum de l’Esperit i en el Verb encarnat. l’Infant està faixat i això ja representa la seva sepultura i profetitza la resurrecció. Està posat en un altar, ell ha de ser ofert, i prop d’ell el bou i la mula de la lectura d’Isaïes en la nit de Nadal. Tanmateix el bou representa els sacrificis de l’antiga aliança i l’ase sobre el qual pujaria el Senyor a Jerusalem per oferir-se ell mateix com a anyell immaculat. Jesús és la llum que il·lumina la foscor del món sense Déu. L’Infant porta la inscripció: «jo sóc».

L’altra figura és la de Maria, postrada després de d’infantament, Té forma de gavella, la llavor que ha germinat. Porta els tres estels de la seva virginitat. El color de la seva túnica és el blau (del cel, de Déu(), però també el mantell porpra de color de terra. Que representa la terra flonja, apta per germinar, de la paràbola del sembrador.

Estranyament Maria no mira l’Infant, el senyala amb la mà, però mira a Josep o bé a l’Infant rentat per les llevadores. En les imatges de la Mare de Déu sempre ens miren a nosaltres en la iconografia oriental. Si la vegéssim de prop és una mirada que sempre beslluma tendresa (una infinita tendresa). També beslluma una compassió infinita i un pressentiment del destí de l’Infant. Els ulls de la Mare de Déu miren a Josep, que, en el desert, representa a la humanitat temptada pel dimoni (no és possible que Déu s’0hagi fet home). La humanitat i nosaltres patirem sempre aquesta temptació i llavors la mirada de Maria esdevé una mirada d’intercessió per nosaltres. Però els ulls de la Mare de Déu també miren vers les llevadores, que, joioses, netegen l’Infant acabat de néixer. és una professió de fe en la humanitat de Jesús. És veritable Déu i veritable home. El netegen en una pica plena d’aigua, la font de la vida, el baptisme, els qui hem nascut de Déu. Maria també intercedirà pels fills de Déu que neixen de l’aigua i de l’Esperit Sant. També s’hi representa el ministeri eclesial. A la part superior les dues muntanyes (humanitat i la divinitat de Crist). Per una banda els savis de l’orient que veuen l’estrella (la humanitat s’ha posat en camí seguint la llum de la fe i amb els tres rostres que representen les tres edats de la vida, sempre i en tota edat hem de seguir Crist). A l’altra banda, els pastors, els senzills i els humils del cor que parlen amb els àngels. Una àngels que adoren amb les mans velades el Misteri i canten la lloança, la pau a la terra i la glòria al cel. Els pastors són els primers que adoren el Senyor. N’hi ha un que toca la trompeta i representa els pastors de l’Església que anunciaran l’Evangeli de Jesús a tot el món: la gran alegria per tot el poble. Finalment l’Arbre de la vida, el paradís restablert. perdut, en Crist retrobat. Oh Nadal, el meu paradís, exclamava sant Antoni de Pàdua. Allí on hi ha el Senyor tot floreix de nou, el desert esdevé un verger.

Cal posar-nos dins de la icona i contemplar-la i adorar el Misteri, Aquesta és la consigna d’aquest any: adorar el naixement del Senyor, Adorar la presència del Senyor en la història. En el fons cal dir-nos, estremits de joia: «Ha nascut per mi». 

dimarts, 12 de desembre del 2017

Sobre l'Esperança, la més gran de les virtuts

L’ESPERANÇA DELS FILLS DE DÉU QUE S’ADORMEN CADA DIA ESPERANT ELS SEUS DONS.


Qui no recorda les paraules de Ch. Péguy en les quals el sant poeta que trobà la fe, s’admira de l’esperança. I ve a dir: es pot pensar contemplant el món que els homes tinguin fe, com també es pot pensar que veient el sofriment dels altres, els homes tinguin caritat els uns amb els altres. Però que tinguin esperança, això sí que és inaudit i increïble. Que puguin creure que demà serà millor, que els seus fills coneixeran un futur millor que el present, i per això, visquin i treballin. L’esperança que Déu ha dipositat en el cor dels homes és realment admirable. Els fills de Déu se’n van a dormir amb l’esperança de què el demà serà millor, així dormen en la seva pau, perquè saben que tot està en mans del Pare. I tot és tot. Realment això és un miracle de la gràcia!

Advent és un temps en què l’esperança se’ns fa viva dins del cor. L’esperança fa viure els homes, sense esperança ja no hi ha cap possibilitat d’alegria. L’alegria ve de l’esperança i del futur, un futur que, finalment és Déu mateix. Vet aquí, doncs, que l’esperança és com un ram de flor d’ametller florit, al cor de l’hivern. Ens passem la vida esperant, però al final, ja no haurem d’esperar res més, perquè tindrem a Déu, la plenitud i la consumació de l’esperança cristiana.

diumenge, 10 de desembre del 2017

Seguint el Mestre.- Diumenge II d'Advent (Cicle B)

Diumenge de la predicació del Baptista

A la primera lectura Isaïes anuncia el consol d’Israel i el seu alliberament. El poble ja ha sofert més del que tocava per causa dels seus pecats i el missatger, ple d’alegria, anuncia que Déu, com un pastor, reunirà al seu poble per conduir-lo finalment a casa.


Joan el Baptista, anuncia Aquell que ve darrere d’ell, però que és més que ell i que batejarà en l’Esperit Sant. Alguna cosa gran s’està preparant: l’adveniment de Déu en la història, en la Paraula encarnada per obra de l’Esperit Sant. Joan es defineix a si mateix com “la Veu”. No s’ha de permetre que la “Veu” es vagi extingint enmig del bullici, de la cridòria confosa i turbulenta del món. És en el desert, en la solitud, en l’oració que s’escolta “la Veu”

L’Església, com Israel, ha d’anar al desert per escoltar la veu del missatger del Senyor, convidant-la a la conversió. Ha d’anar a la riba del Jordà. Crist, diuen els Pares, és el nostre Jordà: “Magnum mysterium Iordanis”. El salm 84 canta el trobament del cel i de la terra en Crist i l’Església entona en aquest temps d’espera: “Senyor, feu-nos veure el vostre amor i doneu-nos la vostra salvació”.

Escoltem el gran himne d’Advent del P. Ireneu S. de Montserrat:

divendres, 8 de desembre del 2017

Immaculada Concepció de la Benaurada Verge Maria


Maria, concebuda sense pecat original i redimida anticipadament, és la figura més perfecta i acabada de l’Església. Aquesta celebra avui la precedència i la primacia de la gràcia. És la gràcia creadora de Déu que crea el temple de la humanitat del seu Fill, l’Arca de la Nova Aliança. Certament: “Aquesta verge puríssima havia de donar-nos el vostre Fill” (Pref.). Ho havia de fer, ho podia fer i ho va fer, (potuit, decuit, ergo fecit) segons la cèlebre formulació del beat Duns Escot. No oblidem que la Immaculada és la primera solemnitat de l’Any litúrgic amb tota la significació que això comporta. Primer i abans que tot hi ha el do de Déu, la gràcia. L’Església contempla en la benaurada Verge Maria la santedat que està cridada a viure i la seu destí gloriós.

¿JA RESES A LA MARE DE DÉU?

Text de G. Bernanos.

¿Reses a la Santa Mare de Déu? És la nostra mare comprens? És la mare del gènere humà, la nova Eva, però és, al mateix temps la seva filla. El món antic i dolorós, el món anterior a la gràcia, la bressolar molt de temps en el seu cor desolat -segles i més segles- en l'espera fosca, incomprensible d'una «Virgo Genitrix» .¡Pensa bé en el que va passar! 'La Verb es va fer carn i ni els periodistes es van assabentar! Presta atenció, petit: La Verge Santa no va tenir triomfs, ni miracles. El seu Fill no va permetre que la glòria humana la fregués si més no. Ningú ha viscut, ha sofert i ha mort amb tanta senzillesa i en una ignorància tan profunda de la seva pròpia dignitat, d'una dignitat que, però, la posa molt per sobre dels àngels. Ella va néixer també sense pecat ...

Quina estranya soledat! Un rierol tan pur, tan límpid i tan pur, que Ella no va poder veure reflectida en ell la seva pròpia imatge, feta per la sola joia del Pare Sant -oh, soledat sagrada! -. Els antics dimonis familiars de l'home contemplen de lluny a aquesta criatura meravellosa que està fora del seu abast, invulnerable i desarmada. La Verge és la innocència. La seva mirada és l'única veritablement infantil, l'única d’infant que s'ha dignat fixar-se mai en la nostra vergonya i la nostra desgràcia. Ella és més jove que el pecat, més jove que la raça de la qual ella és originària i, tot i que Mare per la gràcia, Mare de les gràcies, és la més jove del gènere humà, la més petita de la humanitat.

dimecres, 6 de desembre del 2017

Meditació sobre l'Advent

Elles són les veritables llums de Nadal


Comencem un nou any litúrgic. Tots els inicis són bonics, perquè els inicis estan plens de possibilitats. Advent és una infància espiritual, una esperança en la vida que germina al cor del hivern. Tot florirà, tot serà primavera. El Regne de Déu està amagat, que sigui amagat no vol dir que no hi sigui, vol dir simplement que no és visible. Avui mateix he vist una religiosa jugant al parc a la pilota amb uns infants que no tenen pares. Eren de la Llar natalis de Tarragona. La religiosa estava contenta, però els infants encara més. M’ha omplert de tendresa. He descobert allí la glòria amagada de Déu. Certament el Crist ha vingut, vindrà i ve a nosaltres. Però si ens preguntem: I com ve Jesucrist ara en aquest món? Ve amb nosaltres i per nosaltres en la mesura que som portadors de la seva presència. Ve per la capacitat que tenim d’estimar, d’irradiar amb obres la llum de la fe i de la Presència del Senyor. El món que viu en les tenebres ha de ser il·luminat per les llums que porten els cristians. Ells són les veritables llums de Nadal. El Senyor m’ha dit que aquest Advent ens donem alegria els uns als altres, donem-nos el do de l’alegria, Cerquem on és l’alegria dels altres i donem-li. I tots junts donem una alegria a Crist.

Posem un You Tube amb música del reusenc Joan Domingo Vidal, mestre de capella de la Catedral de la Santa Creu de Càdiz. Fa poc que s’ha descobert que aquest eclesiàstic de finals del segle XVIII era fill de Reus. Es la musica del salm: Quina alegria quan em van dir,

diumenge, 3 de desembre del 2017

Seguint el mestre.- Diumenge I d’Advent. (Cicle B)

Isaïes invoca Déu: “Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu!”. També el profeta exclama: “Som obra de les vostres mans. Som argila que el Senyor «com terrissaire sempre pot remodelar”.


L’apòstol defineix als cristians com els qui esperen la manifestació del nostre Senyor Jesucrist i a l’Evangeli el Senyor ens diu que vetllem i complim la missió que  Ell ens encomana. És important la paràbola del porter. Ningú pot abandonar el treball, la tasca encomanada ha d’acomplir-se. No es tracta de custodiar els nostres béns, sinó els del Senyor, no treballem per a nosaltres, sinó per a ell; no construïm el nostre Regne, sinó el seu Regne.

En el Salm demanem que Déu ens renovi i ens faci veure la claror de la seva mirada, una mirada que trobem en el rostre de Jesucrist.

El temps d’Advent és  un temps d’expectació alegre i piadosa del Senyor que ve a nosaltres, en la gràcia del Nadal que celebrarem, en els seus sagraments i al final de la història en la glòria. Nadal és una data fixa, però ningú sap quan vindrà el Senyor en la nostra vida i en la nostra mort. El final de la història es realitza també en el final de cadascú.

L’Any litúrgic comença amb aquesta exigència: “Vetlleu, estigueu atents”, ja que: “No sabem quan tornarà l’amo de la casa”.

El primer sentiment del cor de l’Església és l’antífona d’entrada: “A vós elevo la meva ànima” del Salm 24.