diumenge, 28 d’abril del 2013

La història de l'Església és una Història d'amor...

La història de Déu en el món és una història d’amor de Déu amb els homes, ha dit el nou Papa. Quan el Papa Francesc, el dia primer de la seva elecció, feia silenciar des de la loggia de la Basílica Vaticana la multitud per a la pregària llavors s’esdevenia l’Església. Aquesta s’expressava en la seva identitat de Poble de Déu, creient i orant. El poble de la fe i de la pregària.

L’Església és l’Esposa de Crist. Només els creients, des de dins, la poden interpretar així. El Papa Francesc ha recollit l’Església allà on la va deixar el Papa Benet amb la convicció de què l’Església és de Crist, només de Crist. La barca és seva! No som nosaltres els qui constituïm l’Església, és el Crist que ens la regala, la fa néixer i la fa créixer.


I no val contraposar el Papa Benet al Papa Francesc i tornar a caure en el mateix fang de fer de la història de l’Església una lluita constant entre conservadors i progressistes. Aquesta lluita és estèril i plena de contradiccions, per un costat i l’altre. Ara guanyen uns i ara guanyen als altres i a veure qui pot més! Superem aquest llenguatge. Tant pel venerable Papa Benet, com pel Papa Francesc, el centre és el CRIST i la misericòrdia. Cal una octava més alta. Una elevació.

No haguéssim tingut el Papa Francesc, sense la renúncia fecunda i humil del Papa Benet. Cert la història de l’Església no és una història ideològica, sinó, com ha dit el Papa Francesc, una història d’amor, la de Déu al món. Una història de la qual, amb l’alegria més íntima i més gran, en formem part. I el més gran és “viure en Crist”. I a més és una història que acaba en Déu mateix, Plenitud del tot.

El món ha quedat ple d’estupor de veure en el Papa Francesc un home que estima el Crist i viu en coherència amb aquesta convicció. En l’Església mai hi ha discontinuïtat, hi ha sempre continuïtat en creiexement en aquella harmonia que és un do de l’Esperit Sant. I un Esperit que porta el timó de l’Església i disposa a cada temps el que li convé. El que ens és demanat a nosaltres només és docilitat a l’Esperit Sant.

Aquesta continuïtat és bellament expressada amb l’òscul de germans dels dos bisbes de Roma, el nou i l’emèrit. Tant de l’un i de l’altre el Senyor ha dit: Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església. Una Església que és de Crist i que l’Esperit Sant fa reflorir sempre allà on els homes i les dones acullen el do de la fe. El Papa Francesc ens diu simplement: el centre és el Crist i la misericòrdia.


No són les idees les que fan que siguem més a pròpia de Jesús, sinó les obres. Tant el magisteri del Papa Benet, com el del Papa Francesc, ens alerten a no mundanitzar la vida de l’Església.

En homenatge als dos Papes us convidem a escoltar la magnífica música i cant de Marco Frisina: “Tu ets Petrus”.



divendres, 26 d’abril del 2013

El perfum que omplí la Parròquia el diumenge passat...


...Era el perfum del Senyor en el SAGRAMENT DE LA UNCIÓ DELS MALALTS que, a manera de bàlsam que conforta, consola i envigoreix era donat, pel ministeri del prevere, a cent-dos ancians i ancianes de la nostra comunitat parroquial i d’altres fidels que ho havien demanat.

El Sagrament de la Unció, com tots els altres sagraments, és el Crist mateix que el dóna pel ministeri de l’Església. Forma part dels regals del Crist Ressuscitat a l’Església. Aquesta Unció perdona de tot pecat, renova les forces i dóna la salut del cos i de l’esperit. El perfum d’aquesta unció és el de la caritat, amb el qual els fidels reberen el Sagrament. El Crist es regala a sí mateix a aquells que es disposen a viure el darrer tram de la vida amb la joia de la fe, el consol del Crist i ben conscients que caminem vers la Llum Infinita, que és Déu mateix.

Que per aquesta santa Unció i per la seva gran misericòrdia,
el Senyor t’ajudi amb la gràcia de l’Esperit Sant. Amén. /
Perquè, alliberat dels pecats,et salvi i bondadosament alleugi les teves sofrences.

De tot cor lloem Crist Senyor. El qui porta la llum encesa de la fe dins del seu cor no envelleix mai, es rejoveneix sempre, fins a participar de la Joventut eterna del Crist. Que tota tristesa sigui lluny de nosaltres: El Crist veritablement ha ressuscitat!

A tots els qui reberen el Sagrament els fou donat una imatge icona de Sant Josep a manera de recordatori i que contenia aquesta pregària:


Senyor, Déu meu, feu-me comprendre
que sóc un pelegrí que va cap a Vos.

Que en aquest darrer tram de la meva vida
em condueixi la vostra dolça Llum
i no em deixeu mai de la vostra mà.

Us demano per tots aquells que estimo
i he estimat a la meva vida.

Feu-me fort en la Fe,
joiós en l’Esperança
i que us aprengui a estimar
per damunt de totes les coses,
als altres per amor a Vos.

Poso tota la meva vida a les vostres mans.


“He confiat en Vos, Senyor, des de petit
i encara avui, que sóc gran,
us proclamo admirable”   (Salm 70)

dimarts, 23 d’abril del 2013

Avui és Sant Jordi

Des de molt antic que es venera Sant Jordi a orient i a occident. Només sabem d’ell que era un jove soldat de l’Imperi que, sota la darrera persecució, la de Dioclecià, donà el més alt testimoni de Crist. El seu martiri és la veritable rosa que avui embelleix l’Església. Es flor de Pasqua.


Felicitem a tots els qui porten el seu bell nom, des del Sant Pare fins a tots els amics i familiars estimats.

Jordi és un nom bonic i Sant Jordi és un digne patró de Catalunya. «Un poble que per felicitar-se el dia del seu patró es regala un llibre i una rosa, no és un poble qualsevol». Bona jornada!


Nota: Pedres Vives, el Grup de Joves de la nostra Parròquia, ja ha publicat el trailer del vídeo de la Vetlla Pasqual. El podeu veure al seu Blog clicant aquí.

dilluns, 22 d’abril del 2013

Unes pedres molt joves...


Qui són aquestes Pedres Vives?

Son els joves de la nostra Parròquia, i tenen el seu propi blog! El fan ells mateixos sempre que poden. Tots estan estudiant i no disposen de massa temps lliure però, tot i així, de tant en tant ens mostren algunes de les coses que fan (i en saben força... fins i tot han editat algun vídeo... els hauré de dir que em facin alguna classe !!)

Vareu assistir a la Vetlla Pasqual? El muntatge audio-visual que es va projectar durant la Lectura del passatge del Gènesi de la Creació, el van fer entre tots ells!


Es reuneixen cada dissabte, de 4 a 6 de la tarda, aproximadament i fan activitats, manualitats, xerrades, tenis taula... i comenten l'actualitat sota la llum de la fe.



Us desitgem moltíssima sort,
que el Grup segueixi endavant i cada vegada sigui més i més gran!!
Aneu-nos informant al vostre blog!
Ens llegim!!

dissabte, 20 d’abril del 2013

Per una societat més justa i solidària


EL PAPA BENET XVI I LA QÜESTIÓ SOCIAL

- Mossèn Ricard, ja que Benet XVI s’ha acomiadat del seu pontificat, per què no ens fa un resum de la seva doctrina social, encara que sigui molt breu?

- Haurà de ser necessàriament molt breu i molt incomplet donat el poc espai del que disposo en un article com aquest. Direm els trets principals. Benet XVI, sobre tot en l’última encíclica Caritas in Veritate, afronta el problema social i ho fa recordant especialment l’encíclica Populorum Progressio, de Pau VI, pel progrés dels pobles; una gran encíclica que val la pena llegir i rellegir. Benet XVI intenta contrastar la situació que hi havia quaranta-dos anys enrere amb l’actual. Comença dient que s’ha progressat molt tècnicament però molt menys en l’aspecte social i humà. Pau VI entenia molt bé que el progrés només és veritable quan es tracta del progrés de tot l’home i de tots els homes. Quan es margina una part molt important de la societat, sobre tot els pobres, el progrés no és vàlid i quan es preocupa només del creixement econòmic, encara menys.

L’home no és només un cos que cal alimentar, és una persona que cal construir, tenint en compte la seva formació intel·lectual, estètica, religiosa... Aquest era el gran perill en temps de Pau VI i ho continua essent avui.


- El Papa, en què considera que hem progressat i en què hem anat enrere?

- Hem progressat molt tècnicament, però no tant humanament ni socialment. S’ha fet més gran l’abisme entre rics i pobres: “els pobles famolencs interpel·len amb accents dramàtics els pobles opulents. La societat cada cop més globalitzada ens fa més pròxims, però no pas més germans”

Segueix demanant, com Pau VI, que s’actuï amb valor i sense demora. Quan en el món de la producció, l’únic objectiu és el benefici, es corre el risc de crear noves pobreses i accentuar la distància entre els qui tenen en abundància i els qui no disposen del mínim indispensable per viure.


Una economia especulativa financera mal utilitzada ha concentrat riquesa i ha provocat greus problemes socials: atur, migracions, sous de misèria. “La crisi que plana sobre bona part de la humanitat ens obliga a revisar el nostre camí, a donar-nos noves regles i a trobar noves formes de compromís. La riquesa mundial creix en termes absoluts, però augmenten també les desigualtats”.

Lamentablement hi ha corrupció en molts indrets i il·legalitat tant en els països rics com en els pobres. Els drets humans dels treballadors són petjats impunement tant per empreses internacionals com per les de caire nacional. Els ajuts internacionals ben sovint s’han desviat de les seves finalitats per la irresponsabilitat dels caps. El capital es mou amb molta facilitat d’un país a un altre, mentre els treballadors troben les portes tancades a l’hora de cercar una feina rendible. La competitivitat entre les empreses ha propiciat el desplaçament d’aquestes a països subdesenvolupats amb molts avantatges financers per part dels Estats i molt poques exigències de cara a una remuneració digna dels treballadors i una protecció eficaç a les xarxes de la Seguretat social.

El conjunt de canvis socials i econòmics fa que els organismes sindicals vegin limitada la seva possibilitat d’actuació, a vegades per part dels mateixos governs, que frenen les seves justes reivindicacions. El Papa insisteix en la necessitat de salvaguardar el valor home, la persona en la seva integritat com a primer capital. Al despotisme econòmic s’hi afegeix el despotisme cultural, que tendeix a infravalorar les cultures autòctones i a uniformar el pensament internacional.


La protecció de l’entorn, dels recursos naturals i del clima requereix que tots els responsables internacionals actuïn conjuntament. Una de les tasques més grans de l’economia és precisament l’ús més eficaç dels recursos, no pas l’abús.

He dit moltes coses mig barrejades, però constato que me’n queden moltes més per dir.


- I davant de tot això, segons el Papa, què es pot fer o que s’hauria de fer?

- La fam del món és un problema gravíssim que no depèn tant de la manca de productivitat com d’una mala distribució de la riquesa, que tendeix a concentrar-se en detriment de la vitalitat de tot el planeta. És necessari que maduri una consciència solidària que consideri l’alimentació i l’accés a l’aigua com a drets universals de tots els éssers humans, sense distincions ni discriminacions. Cal que es respecti el dret a la vida com un valor a salvar per damunt de tot altre.


El comerç internacional tampoc funciona com caldria. Es carreguen forts aranzels als productes del Tercer Món, establint una competència il·lícita amb els productes dels països industrialitzats. Cal pensar en una autoritat internacional que pugui fer d’àrbitre a l’hora de planificar l’economia internacional i sobre tot potenciar el seny i l’amor dels uns envers els altres per crear un món unit i solidari.

Als polítics de tot el món correspon vetllar per una millor distribució de la riquesa. Hi ha qui pensa que el mercat es pot autogovernar sense necessitat d’intervenció política de cap mena. És la gran equivocació –el mercat no té ànima i per tant cal algú que freni les seves injustes aspiracions i orienti les seves decisions-. Sense formes internes de solidaritat i confiança, el mercat no pot acomplir plenament la seva funció econòmica.

Acaba el Papa fent una crida als cristians: només si pensem que se’ns ha cridat individualment i com a comunitat a formar part de la família de Déu, serem capaços de forjar un pensament nou i treure noves energies al servei d’un humanisme íntegre i veritable.

Mn. Ricard Cabré
Llicenciat en Teologia Social

dimecres, 17 d’abril del 2013

Alba daurada


Eugene Burnand."Les disciples Pierre et Jean
 courent au tombeau le matin de la Résurrection" 1898. 
Museu d'Orsay - Paris

Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: --S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat. Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre (...) Jn 20, 2-4

Aquest quadre de Eugéne Burnand, sempre m’ha agradat. I molt. Representa els dos deixebles a l’albada de Pasqua corrent vers el sepulcre. Són Pere i Joan. Corren enmig dels camps cultivats i el cel és d’or. Una albada daurada, bellíssima. El rostre de Joan, el jove deixeble, ja porta la intuïció de l’amor, ja porta la fe inscrita als ulls que sembla que diguin: Serà veritat que Jesús, el meu Senyor i Amic, està amb el Pare? I Pere, porta als ulls tantes incerteses i tantes preguntes i un gran desconcert.

Aquest diumenge, com a tantes parròquies del món, hem celebrat l’Eucaristia del Senyor. Ha estat un diumenge bellíssim, de cel clar i net, de primavera. De Pasqua i d’alegria. No tindria cap sentit celebrar l’Eucaristia si el Senyor no hagués ressuscitat, si no tinguéssim la certesa de què Ell viu en la glòria del Pare i que ens ha donat el seu Esperit Sant, que és l’ànima de l’Església.

És el Do de l’Esperit Sant que fa que el pa i el vi oferts esdevinguin el Cos i la Sang del Senyor. És el Do de l’Esperit que suscita dins nostre el desig de la pregària i ens fa comprendre una veritat fonamental que DÉU PARE SEMPRE ENS ESPERA, a tots i a cadascú de nosaltres.

La Bona Nova de la Resurrecció de Crist ens fa comprendre que, des del dia de Pasqua, ha començat la gran cursa cristiana. L’antiga literatura cristiana deia que som atletes de Crist, que fem una cursa, i cursa de relleus, en la quan ens anem passant la torxa de la fe, una cursa sempre victoriosa, perquè Ell en la seva resurrecció l’ha guanyada per a nosaltres. Correm, doncs, germans i germanes, vers la meta que és el Crist. Ajudem-nos els uns als altres en aquesta cursa, no defallim, deixem-nos portar pel Vent de l’Esperit. Nosaltres que som fills del Vent. I si ens falta l’aire per continuar obrim la boca i respirem el Do de l’Esperit. Ell renova les forces.


Mentre encara ressonen als nostres cors els cants de joia de la nit de Pasqua, escoltem amb emoció aquesta bellíssima peça de la litúrgia anglicana interpretada pel cor del King's College de Cambridge "Jesus Christ is risen today" que podem traduir com "Jesús, avui, ha estat ressuscitat"

És estrany com, a vegades, les mateixes paraules ens evoquen imatges tan diferents... Així, mentre nosaltres preparàvem aquest escrit pel blog parlant de la cursa victoriosa de Crist per nosaltres, arribava als noticiaris el terrible atemptat terrorista de Boston durant la cursa Marató de la ciutat. És per això que volem dedicar aquest article a les víctimes d'aquest atemptat, a les persones que han mort o han resultat ferides. Per a elles i als seus familiars recollim les paraules de Sean O´Malley, arquebisbe de Boston: "En mig de l'obscuritat d'aquesta tragèdia ens girem envers la llum de Jesucrist"

divendres, 12 d’abril del 2013

Càritas necessita



Una vegada més l’equip de Càritas de la Parròquia us vol donar les gràcies per totes les vostres aportacions. És amb a la vostra generositat que es pot realitzar aquest servei.



Com moltes vegades ens ho pregunteu, volem aprofitar per per informar-vos de que, actualment, el que més falta ens fa és llet. Altres productes van arribant, però de llet anem més “justos” i en necessitem molta ja que és un producte importantíssim per a totes les edats.



Gràcies de nou a tots per la vostra generositat!

dijous, 4 d’abril del 2013

Per que ens estranyem?

Ahir, durant l’Audiència General a la Plaça de Sant Pere, el Papa Francesc ens sorprengué de nou amb un gest entranyable: Va baixar del jeep i s’inclinà a signar la cama enguixada d’una nena. Ens imaginem que el goig de la noia i dels seus pares fou gran i romandrà sempre a la seva memòria. La fotografia que posem ha donat la volta al món.



Pensem que, si bé és veritat que aquests gestos del bon Papa Francesc ens sorprenen, de cap manera ens haurien d’estranyar; recordem que el mateix Crist, Fill de Déu, el dia abans de la seva mort, en aquell sopar de la Pasqua, el primer que feu va ser agenollar-se, inclinar-se i rentar els peus dels seus deixebles. Si ho va fer el Fill de Déu, com no ho hauria de fer el successor de Pere?

De la mateixa manera, tampoc se'ns ha de fer estrany aquest gest ja que és un Bisbe d’aquell que va dir “Deixeu que els infants vinguin a mi perquè d’ells és el Regne dels Cels”

Aquests gestos del Sant Pare són una gran encíclica en la qual ens ensenya un estil pastoral nou: Humilitat, senzillesa, caritat feta detall i una gran confiança en el Pare del Cel. Aquestes són les categories que marcaran l’estil del nou Papa, que esperem que s'encomanin tota l'Església.



Gràcies, Papa Francesc per aquests detalls tan entranyables, són flors de Pasqua, no endebades vas escollir el nom del pobrissó d’Assís.

I així, pensant en aquesta espontaneïtat del Papa, i relacionant-ho amb el nom que ha triat, us convidem a veure i escoltar aquesta cançó, que segur que us agradarà.


Per cert, aquest vídeo comença amb un pensament d'Albert Einstein que diu així: “There are two ways to live your life. One is as though nothing is a miracle. The other is as though everything is a miracle.” i que, traduint al català, podríem dir: "Hi ha dues formes de viure la vida. Una es pensar que res és un miracle. L'altre és creure que tot és un miracle."