dissabte, 30 de juny del 2012

Estudiar amb el Senyor

A la Parròquia hi ha una noia que és un goig, primer pels seus pares i segon pels seus amics i amigues. Es una noia creient, confirmada. I a més a més és bonica. Forma part del Grup de Joves. Es de la Parròquia i només de la Parròquia. Com els cristians que saben que en la Parròquia ja ho tenen tot per viure i celebrar la fe. Es diu Anna.

Era el Diumenge de Corpus i volia anar a la Processó de la Ciutat per acompanyar el Senyor. Però l’endemà s’examinava de la Selectivitat. I no se li acudeix altra cosa que anar a la Processó amb els apunts. I ja la veieu estudiant els apunts darrera el Sagrament en la interminable i calorosa processó del Corpus de Reus. Era així com ella adorava al Senyor. No digueu que no sigui bonica aquesta anècdota dels fills de Déu!



I aquesta setmana m’ha dit que ha tret de les millors notes de Catalunya, tant que haurà d’anar a Barcelona pels reconeixements deguts per les primeres autoritats acadèmiques del país. Vaig pensar: No m’estranya, estudiant amb el Senyor! Ah, si la coneguéssiu l’Anna és senzilla de cor i no té l’aire d’"empollona repel·lent". Simplement és una noia cristiana.

La felicitem. L’any vinent cursarà primer de medicina i els malalts que en el futur atendrà ja exulten de goig, encara que no la coneixen. També felicitem els seus pares. Si haguessin cent noies com a l’Anna a cada Parròquia de la ciutat serien el seu tresor. Però un tresor com ella val per mil. Els qui la coneixeu feliciteu-la.

Moltes felicitats, Anna!!

diumenge, 24 de juny del 2012

Un diamant en brut

Avui, dia de Sant Joan, per la tarda –de fet, quan començo a escriure aquestes línies fa poc més d’una hora que s’ha acabat- hem pogut gaudir a la Parròquia d’una nova representació del nostre Grup de Teatre (ATS) que, malgrat ser una colla aficionada, aconsegueixen uns magnífics i molt, molt divertits resultats.

Ens han presentat “Un diamant en brut”, obra que, si Déu vol, tornaran a posar en escena la diada de Crist Rei del proper Curs (novembre de 2012).

Per tant, més val que no us expliqui l’argument, així no desvetllaré cap secret a tots aquells que avui no heu pogut assistir però sí que vingueu per Crist Rei. Us recomano que no us la perdeu. Riureu moltíssim!

Us deixo algunes fotos que, malgrat que no han quedat massa bé, doncs als llocs foscs la càmera no dóna per més, al menys us fareu una idea de com ho hem passat de bé!











dijous, 21 de juny del 2012

Déu preparava en ell quelcom de grandiós.

Retrat autèntic de Sant Lluís d’infant


Sant Lluís Gonzaga, és el patró mundial del jovent catòlic. Fill primogènit del gran marquès de Castiglione de jove es va sentir inclinat a les armes, però se sent envaït per una gràcia molt gran del Cel des que va rebre la primera comunió.

Algunes vegades la llibertat de Déu omple de gràcia als infants. Des de petit que segueix arreu la cort del seu pare, el qual estava orgullosíssim del seu fill primogènit. El seu futur hagués estat formar part de la companyia militar, però d’ara vol entrar en una altra companyia, la de Jesús, fundada per Sant Ignasi i els primers companys. El seu pare s’hi resisteix gairebé fins a la violència. Es gairebé una guerra. No pot admetre que el seu fill hagi escollit aquest camí. Finalment el pare es rendeix i el beneeix.

De fet, no l’havia escollit ell, sinó que el Senyor escull aquest camí per ell. És el 2 de novembre de l’any 1585 que signa el document renunciant al marquesat a favor del seu germà Rodolf. Quan acaba de signar, es mira el seu germà i li diu: Qui és més feliç ara?

El mateix any entra al noviciat de Roma i els consols de Déu desapareixen; tota l’aridesa de la purificació espiritual se li fa present. Ell roman en la pregària prop del Sagrament. A la gran ciutat les epidèmies eren freqüents (Roma era una ciutat insalubre) Es fort i es lliura a la caritat. Comença animosament seus estudis teològics, els continua amb brillantor, i defensa les seves tesis amb tota la seguretat d'un futur mestre. Es tonsurat. La caritat l'inflama i universalitza la seva vida: viu amb Déu i amb els homes.


Pateix pels sofriments dels altres, sent la fam dels captaires, s'estremeix amb els que tremolen de l'esgarrifança de la pesta, demana almoina per als pobres i els malalts, vetlla al costat del llit dels empestats, i si es troba a la carrer un moribund, el posa sobre les seves espatlles i el porta a l'hospital amb amor. La febre i la fatiga acaben amb el seu cos, i cau també ferit pel contagi. Està tres mesos malalt. Escriu a la seva mare, Marta, i li demana la benedicció maternal. A la matinada del dia 21 de juny de l’any 1591, mor, en la plenitud de la seva bellesa espiritual, quan trepitjava els llindars de la joventut. Ha estat un màrtir de la caritat! Una vida madura de 23 anys i uns quants mesos en què l'àguila realitzava el seu vol més sublim, la més alta de les seves conquestes.

A la vida de Sant Lluís, amb només vint i tres anys, hi ha una intensitat. Aquesta és la paraula. Cal donar intensitat als nostres dies. I allò important no és viure molts o pocs anys, sinó la intensitat amb què vivim la vida.

La vida de Sant Lluís és com els primers compassos de la simfonia novena de Beethoven en què està preparant quelcom de grandiós. Allò que finalment ve. I que salta amb un himne etern i inacabable. L’himne a l’Alegria. L’alegria de Déu. Un himne a l’alegria de Déu.

Ah! se m’oblidava, Sant Lluís l’any 1581 va visitar Montserrat amb la cort del seu pare!

Novena simfonia de Beethoven

diumenge, 17 de juny del 2012

JESUCRIST ha marcat diferència en la meva vida


Jean Paul Ponce és un malabarista que treballa en el Cirque Soleil, i a d’altres companyies d’espectacle circense, i ha donat a la Parròquia testimoni de la seva fe. Es considerat un dels malabaristes més famosos del món. Ha estat un testimoni senzill i humil. Abans, les bitlles i altres objectes ballaven vertiginoses, quasi soles al seu voltant. Un espectacle que feia arrencar aplaudiments.

Procedent de l’Argentina, resideix al nostre bisbat i dóna voltes per a tots els continents, en el món de l’espectacle. Ha dit: Jesucrist marca diferència en la meva vida! Es possible jugar en el seu Equip! I viure joiosament la fe en Crist enmig de tot el que fem. I he conegut d’arreu del món a tants homes i dones que la fe cristiana ha canviat la seva vida... Jo sóc un d’ells! I tot va començar en mi des del dia de la meva Confirmació, en una parròquia de les Bahamas, mentre treballava al Cassino de Nassau, als Estats Units, on residí els únics deu mesos seguits de la meva vida, en els qual he viscut en la mateixa ciutat. El secret de la joia és cercar a Déu i buscar el bé dels altres. Només cal referir-ho tot a Déu i creure fermament que Crist és el Fill de Déu que ens dóna la vida eterna i ser apòstols del seu amor en el món. I ser perseverants en la pregària i en la recepció dels Sagraments de la fe.

Mentre parlava, un no sé què de tendresa em va omplir l’ànima, fins a les llàgrimes. Estava convençut que la gràcia del Crist vivia en ell. I els seus ulls resplendien de l’alegria de l’esperit i del do d’un coneixement més alt de Crist. No em va passar per alt l’amor i la tendresa amb què tractava al públic. Sobretot als infants i a als humils del cor, com si fossin grans personatges!

Gràcies, Paul, pel teu testimoni i perquè tu, el gran artista de fama internacional, no t’has avergonyit d’actuar en una sala parroquial, enmig del poble de Déu i m’he fixat amb la tendresa i la bondat amb la què els tractaves. Un aplaudiment per tu i pel Senyor que fa meravelles en el cor de tants.


Des que va actuar davant del Papa, a les Jornades de Joventut del 2005 a Colònia, se l’anomena el «Malabarista de Déu»» Sempre pregaré per tu. També de Sant Francesc es deia que era un joglar de Déu. Sort!

Cerqueu informació sobre aquest personatge a la xarxa i en trobareu d’abundant. També ens va presentar la seva encantadora esposa, Lia, i els seus tres fills. Un d’ells ja volia imitar els seus pares jugant als malabars. Us posem un YouTube de la seva actuació davant del Sant Pare, observeu com la seva esposa corre per rebre la benedicció del Papa i la cara de satisfacció d’aquest. No m’acabo de creure que Paul hagi actuat a la nostra Parròquia. Ha estat un regal del Senyor.

dimecres, 13 de juny del 2012

Sant Antoni de Lisboa, o de Portugal, és un sant que estimo

Tan pobre com és la taula que no té pa, així la vida més exemplar resulta buida si li falta l’amor. (Sant Antoni de Pàdua)


Es creu que era de Pàdua, però en realitat era fill de prop de Lisboa, on va néixer l’any 1195 i li posaren el nom de Ferran.

De família noble féu de manera brillant els estudis eclesiàstics i esdevingué doctor. Era un bon teòleg molt influenciat per l’escola teològica de Sant Víctor de París. S’ordenà prevere. L’esperava una gran carrera eclesiàstica. Però llavors es van establir a Coimbra els Germans Menors. No eren gaire coneguts encara. Francesc vivia.

Ell, com tants joves d’Europa, quedà fascinat per aquell estil de vida, en la pobresa absoluta, vivint de la caritat i del treball de les pròpies mans. Tenien la joia dels pobres. Renuncià a tot i prengué l’hàbit de fra menor. A l’estiu de de l’any 1222, amb uns germans emprengueren viatge cap al Marroc amb la voluntat d’anar a la missió entre els sarraïns. Hi arribà, però es posà malalt i hagué de tornar cap a Portugal; però ai las, el vaixell naufragà i anà cap a les costes de Messina.

Sant Antoni de Pàdua i Sant Francesc d'Assis, de Simone Martini


Participà del famós Capítol de les Estores amb la presència de Sant Francesc, a qui coneix. En aquest capítol de tota la fraternitat dels germans assisteixen tres mil germans. El moviment franciscà era incontenible. Ell romania en silenci i s’ocupava dels treballs més humils de la comunitat. Fins el dia en què un predicador no va poder predicar i llavors el varen escollir a ell.

Predicà a la Catedral de Forli i la gent quedà admirada de la seva saviesa. I d’aleshores esdevingué el predicador que fou i el gran escriptor. Escriví moltes obres d’homilies, d’ascètica i mística. Sant Francesc que ja estava malalts i portava els estigmes de Jesús li escrigué una nota manuscrita on li deia: Em plau molt que expliquis als germans la teologia, però no t’oblidis de l’esperit de la pregària!

Jo, que fa tants i tants anys que explico la dogmàtica, he pensat moltes vegades en aquestes paraules de Sant Francesc. Però no era pas un home mel·liflu, era un gran profeta, defensà els drets dels pobres i s’enfrontà als espoliadors d’aquests i, fins i tot, no tingué por de dir paraules molt dures contra la jerarquia, els cardenals i el papes, que vivien en aquell temps més com a senyors, que servidors de l’Evangeli. Predicant i mestre en teologia dóna voltes per les regions de fins a sojornà a Pàdua, on als trenta sis anys morí. Mor en la més estricta pobresa. Tota la seva vida havia estat al servei de l’Evangeli i dels pobres. El poble cristià sortí al carrer i comença a cridar: Ha mort un sant i el Papa, quan encara no feia un any de la seva mort, el canonitzà. Amb posterioritat es declarat Doctor de l’Església, és a dir Mestre per a tota l’Església pel que es refereix a les coses de Déu. Constantment predicava així: El gran perill del cristià és predicar i no practicar, creure però no viure d'acord amb el que es creu.

Si teniu goig i temps de fer-ho us recomanem aquesta pel·lícula de Sant Antoni. Es molt bella. Gràcies. Està subtitulada en castellà, però l’italià és bell i entenedor.

dimarts, 12 de juny del 2012

La Maria Rosa de Reus, Santa, mantingué la llàntia encesa de la fe i la caritat en les seves nits


La Maria Rosa de Reus. Nasqué en el carrer del Padró núm 4. El 24 de març de l’any 1815. Els seus pares es deien Josep i Maria; el primer, natural de Barcelona, era manyà; la mare era de Reus, de tota la vida; nasqué la nit del dijous sant i l’endemà, el divendres sant, rebia el baptisme a la Prioral. Als setze anys, quan feu la primera comunió, sentí la crida del Senyor. Ella diu que experimentà la «dolcesa del Senyor» Haurà d’esperar perquè el seu pare no en volia sentir parlar de la seva vocació religiosa. Li deien Doloretes, que en el segle XIX era comú i familiar.

La Maria Rosa, com tots els reusencs, estimava la Mare de Déu de Misericòrdia i l’Esperit Sant, per la contemplació de la Mare Dolorosa, a la capella de la Prioral, li donà un cor «ple de misericòrdia». Els diumenges anava a l’Hospital de Sant Joan, on tenia una cura exquisida dels malats. Ho aprengué de la seva mare, que moria víctima del còlera l’any 1834. Finalment, després d’esperar deu anys, entrà a la Congregació de les Filles de la Caritat, que servien el nostre Hospital i de la Casa de la Caritat de Reus. Fou l’any 1841.

El juny de l’any 1844, decidida, amb el seny i la rauxa del seu poble, traspassà les línies enemigues i postrant-se davant seu, li demanà al General Zurbano que deixés de bombardejar la ciutat i la salvà. (Crec que aquest acte de heroisme Reus no l’ha reconegut). Com a bona reusenca era franca, treballadora, incansable i alegre. Tenia un posat decidit i era alta. Ni es planyia ni planyia gaire a les seves germanes. «Res per a nosaltres, germanes, tot pels pobres i tot per Déu». Portava els secrets de Déu i la seva absència dins del seu cor. Era valenta en el treball, amb punta de intel·ligència i sentit pràctic.

Fou destinada a Tortosa, amb quatres germanes més, l’any 1847, i es feu càrrec de la Casa de Misericòrdia de Jesús. A Tortosa trencà, per motius que la van fer patir molt, la relació amb la Comunitat de Reus i això li comportà molts problemes i dificultats, àdhuc calúmnies (de fet, la Corporació de les Germanes de la Caritat, que eren a Reus, no estaven degudament constituïdes) i amb poc anys des del 1857 posà els fonaments de la nova Congregació i sota el signe de l’obediència a l’Església. Es posà, de gran, a estudiar Magisteri i fundà la Congregació de la Germanes de la Mare de Déu de la Consolació. La Congregació ara està estesa a quatre continents.

La Maria Rosa es feu gran. Les Germanes recollien el seu capteniment, les seves paraules i sabien de les seves nits!Oh, les nits de la Maria Rosa eren plenes de pregària, ella treballava, ja fos al servei de l’hospital o repassant la roba i planxant i passava hores davant del Sagrari, en el gran silenci de la nit. Nits i nits, com una sentinella de l’aurora.

Quan venien les grans festes de l’any s’omplia d’alegria, sobretot el Dia de la Trinitat! El Senyor li va donar el do de la contemplació més alta i ella sola s’endinsava en els misteris més alts de Déu. No calia que ho digués. No fou llarg el temps de la seva malaltia que la portaria a la mort. Ja no podia respirar i les cames se li inflamaven. Descansava asseguda. La nit del 11 de juny de l’any 1876, vigília de la Santíssima Trinitat, demanava permís al seu superior per morir. «Deixeu-me marxar» i el seu confessor li digué «Que es compleixi la voluntat de Déu» i s’adormí en el Senyor, enmig de les llàgrimes de les seves Germanes.

Els pobres i els malalts d’aquells hospitals es varen sentir orfes. Els pobres sempre són els primers de descobrir quins són els sants de Déu. Beatificada per Pau VI el 8 de maig de 1977, que feu una bellíssima homilia, anomenant-la Mestre de la Consolació i canonitzada pel recordat papa Joan Pau II, l’11 de desembre de1988.

A la carretera de Castellvell hi ha la residència de les Germanes Ancianes de la Consolació. Fan reverència. Jo sé de les seves biografies. Tenen en comú el treball de cada dia i de tota una vida, nomes cal mirar-los les mans desgastades i la seva pregària, només cal mirar la seva mirada per endevinar-la! Tenen la mirada purificada i esperen el Senyor, el seu Espòs, pel qual han viscut. Estan contentes, perquè no esperen res més sinó el Senyor. A la Capella sempre n’hi ha que fan pregària. Compleixen la darrera obediència d’una religiosa: pregar per l’Església i pel món. Han viscut i moriran sense cap glòria humana, però tota la glòria de Déu és per a elles.

No us perdeu aquest vídeo! És molt interessant!

María Rosa Molas Ahir i Avui fet per, mcsconsolacion a Vimeo

dilluns, 11 de juny del 2012

Divendres, 15 de juny, festa a la Parròquia!

El proper divendres, dia 15 de juny, després de la Missa de dos quarts de vuit del vespre, tindrà lloc la presentació dels Goigs de la Parròquia de Crist Rei. Serà un acte molt especial, amb la presència de Mn. Joan Roig i Montserrat, autor de la lletra i Josep Enric Peris i Vidal, compositor de la melodia.

Podrem escoltar la seva interpretació complerta per primera vegada, essent una jornada important dins la història de la nostra comunitat parroquial.

No falteu, us esperem!



Si feu clic AQUÍ, us sortirà la imatge dels Goigs i, a més, una petita lupa amb el signe “+” a dins. Fent un altre clic podreu fer la imatge més gran, de tal manera que el text es llegirà perfectament.

dijous, 7 de juny del 2012

Arbres i Salms


Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu en companyia dels descreguts;
estima de cor la Llei del Senyor,
la repassa de nit i de dia.

Serà com un arbre que arrela vora l'aigua:
dóna fruit quan n'és el temps
i mai no es marceix el seu fullatge;
duu a bon terme tot el que emprèn.

(Salm 1, 1-3)






El Senyor assaona els arbres més alts,
els cedres del Líban que ell plantà.
Allà els ocells fan els seus nius;
a la seva copa hi habita la cigonya.

Salm 104, 16-17)


dissabte, 2 de juny del 2012

Un colom per la pau, un colom per l’amor...

Diumenge passat, dia 27 de maig, vàrem celebrar la festivitat de la Pentecosta, el cinquantè dia des de la Pasqua, commemoració de la vinguda de l’Esperit Sant.

Giotto di Bondone, Cappella Scrovegni a Padova, Pentecosta (ca. 1305)


Es va fer coincidir la diada amb la darrera Missa familiar del Curs catequètic i, per això, la celebració va ser plena de simbolismes. Potser una de les imatges que més ens quedarà a tots va ser quan, en acabar la Missa, es van deixar anar dos coloms, al primer hi vàrem unir una petició per la pau; al segon una perquè tots els pares dels nens s’estimin sempre molt.




Petits i grans vàrem estar una estona amb la mirada enlaire, amb un somriure, tot veient com els dos ocells s’esperaven per després, volant junts, retornar al seu colomar.