Sant Giuseppe Moscati

Hem celebrat la seva festa fa poc, el dia 12 d'abril, dia en que va morir, l’any 1927. Va ser el dia de la seva entrada en el Regne, dies natalis.

Li tinc una gran devoció i us la voldria encomanar. Aquestes son les raons: Primer, perquè és un laic del nostre temps i, segon, perquè fou un metge que aprengué a fer la diagnosi, no tan sols del cos sinó també del cor. 

El contacte amb el món de la malaltia i la pobresa de Nàpols el convertí en l’home de la misericòrdia, un home que, finalment, s’empobrí a sí mateix i ho donà tot als altres. Talment un Sant Francesc d’Assís. Per amor als pobres va deixar el seu projecte matrimonial i donà el seu patrimoni familiar. 

És una figura que val la pena conèixer i un model de santedat cristiana, realment heroica. 

A Itàlia s’ha fet famosa una pel·lícula biogràfica que us enllacem aquí mateix en un vídeo de YouTube.

Mireu-la, us enganxarà!!

Línies vermelles, pau i convivència.

Avui, dia 22 d’abril, en Jordi Cuixart hauria de ser amb la seva família i amics celebrant el seu quaranta-tresè aniversari. Però no hi és. Porta més de mig any a la presó.
Dimarts passat, el mateix dia, la Joana Junqueras, filla d’Oriol Junqueras, va fer tres anyets i la Beta Forn, filla d’en Joaquim Forn, en va fer vint. Cap de les dues va poder tenir ni una abraçada ni un petó dels seus pares.
Demà és sant Jordi... Hi ha tres Jordis a la presó (Sánchez, Cuixart i Turull)... com passaran el dia?
El proper mes de maig farà anys la Carme Forcadell... Serà a casa o seguirà empresonada a Alcalà Meco?

Lluc i Joana Junqueras a l'Estació de Sants de Barcelona,
van a la presó d'Estremera a veure el seu pare.

Això va més enllà del debat sobre “Independència SÍ” o “Independència NO”, debat sobre el que -evidentment- ambdues postures són igualment respectables i defensables. 
Tota persona és lliure de pensar com vulgui sobre un determinat tema i, mentre ho defensi de forma pacífica, mereix respecte total i absolut. Tan bon català és qui sent que forma part de l’Estat espanyol, com qui desitja una Catalunya independent, o el qui defensi qualsevol postura intermitja tipus “Estat federal”, per exemple. 
Ningú té dret a repartir “carnets de catalans bons i catalans dolents”. 

Ara bé, a dia d’avui, tal com estan les coses, penso que fins que els presos -siguin polítics o no- no siguin alliberats, no hi haurà pau a Catalunya. Per damunt de tot, són persones, tenen les seves famílies, pares, fills.

Meritxell Bonet i el seu fill d'un any, Amat, han de fer centeners de kilòmetres
per anar a Soto del Real on està pres Jordi Cuixart.

La presó preventiva és, en aquests casos, una mesura absolutament desproporcionada i injusta. Són a la presó sense haver estat encara jutjats. Els presos com a conseqüència del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 són homes i dones que han defensat posicions polítiques amb mètodes pacífics, mai violents.

En el món del Dret les normes són interpretables. S’han d’aplicar a cada cas concret tenint en compte les circumstàncies que hi van concórrer. Així doncs, coneixent els fets, hi haurà qui pensarà que no se’ls ha d’acusar de res i altres argumentaran que se’ls pot acusar de delicte de desobediència, per exemple, però el que és clar és que mai haurien d’haver estat imputats per sedició ni rebel·lió, tipus delictius que, per definició, porten implícita una violència, que no es va produir.

Presó de dones d'Alcalà Meco.
Aquí estan empresonades Dolors Bassa i Carme Forcadell

Per l’arquetipus social català, el mot “casa” és molt significatiu: Els volem a casa. Els volem aquí. Ens dol veure’ls tan lluny i saber el poc contacte que poden tenir amb els seus éssers estimats.
Els qui estan a la presó, per la psicologia de molts catalans, és com si fossin familiars nostres, no els coneixem personalment, però ens els sentim tan propers, que els estimem i ens entristim quan pensem en la quantitat de dies que ja han passat lluny de casa seva... Ja porten un Nadal, una Pasqua, les noces d’argent d’en Quim Font i la seva dona, Laura, aniversaris dels fills...

Ho dic amb total convenciment i bona fe... tenir aquestes persones a la presó no és gens bo, no ajuda a res, no aporta pau, tan sols crispa. És com haver passat una línia vermella.

Laura Turull, de vint anys, parla sobre la situació del seu pare,
Jordi Turull, a  la presó d'Estremera

Preguem a la Mare de Déu de Montserrat, que ben aviat celebrarem el seu dia, perquè ens doni seny i que tots, pensem com pensem, ens estimem i respectem. Que rebutgem sempre la violència i treballem per la pau i la convivència.

Assumpta Casadejús.

REGINA CAELI LAETARE

Tota l’Església canta amb joia immensa l’antífona mariana Pasqual: Regina caeli laetare. Quan el canto a la Parròquia penso amb mils de parròquies a tot el món, monestirs, catedrals, seminaris que la canten durant la festa de cinquanta dies que és la Pasqua. És com una respiració, com un crit de joia, com el naixement d’un infant: Es un dir: «Mare, ha ressuscitat» I viu per sempre. Està en nosaltres. L’aire surt del pulmó per fer la nota precisa: resurrexit.

Maria és la primera d’alegrar-se de la resurrecció del seu Fill. I el cant de l’església és una felicitació. En gregorià té dues melodies, la simple I la solemne. També és definitiva la versió de Mozart. Cantem-la a cor ple en aquesta Pasqua: La resurrecció de Crist és l’alegria més gran de l’Església, també del cor de la Mare de Déu.

Posem tres versions de la Regina Caeli

Gregoriana simple

La de W. A. Mozart

La de Marco Frisina

Això és propi d’un Papa

El Papa és sempre un pastor i una representació del Bon Pastor. Fa tendresa tant el gest com les paraules que el Papa diu al petit Emmanuel, plorós per la mort del seu pare.

Sempre m’han fet mal els cristians que amenacen amb les penes de l’infern. Sort en tenen de la misericòrdia divina. Un ha de témer per la seva pròpia condemnació, no per la dels altres, aquests s’han de confiar a la misericòrdia divina i a la pròpia penitència. No s’ha d’oblidar que Crist davallà als inferns i allí també salva. Allí hi ha el veritable butlletí de victòria! 

Gràcies, Sant Pare Francesc, per les teves paraules, pels teus gestos que commouen, pel teu ser pastor. Tot fa que l’Església Catòlica, estesa per tot el món, estigui contenta i orgullosa de tu! Gestos així i paraules senzilles com les que dius, per consolar a un infant, formen part del teu magisteri, el magisteri de la càtedra més elevada, la del successor de Pare i vicari de Crist a la terra.

Pasqua 2018

Una Pasqua divina avui se’ns ha revelat.
Pasqua nova i santa.
Pasqua solemníssima de Crist!
Pasqua immaculada i gran.
Pasqua dels creients.
Pasqua que obre les portes del Paradís.
Pasqua que santifica a tots els cristians.
Pasqua dolcíssima,
Pasqua del Senyor. Pasqua!
Una Pasqua santíssima ens ha estat donada!
És Pasqua: celebrem-la.
Abracem-nos mútuament.
Vós, oh Crist sou la nostra Pasqua que destruïu tota tristesa,
El Crist Jesús resplendent i gloriós ha ressuscitat.

Estikiràs de Pasqua de la Litúrgia Bizantina

Bona i santa Pasqua a tots els lectors i seguidors
 del Blog de Crist Rei de Reis,

 que Crist visqui en els vostres cors 
i sigueu testimonis de la seva resurrecció.