Línies vermelles, pau i convivència.

Avui, dia 22 d’abril, en Jordi Cuixart hauria de ser amb la seva família i amics celebrant el seu quaranta-tresè aniversari. Però no hi és. Porta més de mig any a la presó.
Dimarts passat, el mateix dia, la Joana Junqueras, filla d’Oriol Junqueras, va fer tres anyets i la Beta Forn, filla d’en Joaquim Forn, en va fer vint. Cap de les dues va poder tenir ni una abraçada ni un petó dels seus pares.
Demà és sant Jordi... Hi ha tres Jordis a la presó (Sánchez, Cuixart i Turull)... com passaran el dia?
El proper mes de maig farà anys la Carme Forcadell... Serà a casa o seguirà empresonada a Alcalà Meco?

Lluc i Joana Junqueras a l'Estació de Sants de Barcelona,
van a la presó d'Estremera a veure el seu pare.

Això va més enllà del debat sobre “Independència SÍ” o “Independència NO”, debat sobre el que -evidentment- ambdues postures són igualment respectables i defensables. 
Tota persona és lliure de pensar com vulgui sobre un determinat tema i, mentre ho defensi de forma pacífica, mereix respecte total i absolut. Tan bon català és qui sent que forma part de l’Estat espanyol, com qui desitja una Catalunya independent, o el qui defensi qualsevol postura intermitja tipus “Estat federal”, per exemple. 
Ningú té dret a repartir “carnets de catalans bons i catalans dolents”. 

Ara bé, a dia d’avui, tal com estan les coses, penso que fins que els presos -siguin polítics o no- no siguin alliberats, no hi haurà pau a Catalunya. Per damunt de tot, són persones, tenen les seves famílies, pares, fills.

Meritxell Bonet i el seu fill d'un any, Amat, han de fer centeners de kilòmetres
per anar a Soto del Real on està pres Jordi Cuixart.

La presó preventiva és, en aquests casos, una mesura absolutament desproporcionada i injusta. Són a la presó sense haver estat encara jutjats. Els presos com a conseqüència del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 són homes i dones que han defensat posicions polítiques amb mètodes pacífics, mai violents.

En el món del Dret les normes són interpretables. S’han d’aplicar a cada cas concret tenint en compte les circumstàncies que hi van concórrer. Així doncs, coneixent els fets, hi haurà qui pensarà que no se’ls ha d’acusar de res i altres argumentaran que se’ls pot acusar de delicte de desobediència, per exemple, però el que és clar és que mai haurien d’haver estat imputats per sedició ni rebel·lió, tipus delictius que, per definició, porten implícita una violència, que no es va produir.

Presó de dones d'Alcalà Meco.
Aquí estan empresonades Dolors Bassa i Carme Forcadell

Per l’arquetipus social català, el mot “casa” és molt significatiu: Els volem a casa. Els volem aquí. Ens dol veure’ls tan lluny i saber el poc contacte que poden tenir amb els seus éssers estimats.
Els qui estan a la presó, per la psicologia de molts catalans, és com si fossin familiars nostres, no els coneixem personalment, però ens els sentim tan propers, que els estimem i ens entristim quan pensem en la quantitat de dies que ja han passat lluny de casa seva... Ja porten un Nadal, una Pasqua, les noces d’argent d’en Quim Font i la seva dona, Laura, aniversaris dels fills...

Ho dic amb total convenciment i bona fe... tenir aquestes persones a la presó no és gens bo, no ajuda a res, no aporta pau, tan sols crispa. És com haver passat una línia vermella.

Laura Turull, de vint anys, parla sobre la situació del seu pare,
Jordi Turull, a  la presó d'Estremera

Preguem a la Mare de Déu de Montserrat, que ben aviat celebrarem el seu dia, perquè ens doni seny i que tots, pensem com pensem, ens estimem i respectem. Que rebutgem sempre la violència i treballem per la pau i la convivència.

Assumpta Casadejús.