dimarts, 28 de desembre del 2010

Càritas ja atèn des dels locals parroquials

Aviat farà un mes que el servei de CÀRITAS PARROQUIAL es fa als locals de la Parròquia. Cada dimecres, de 10 a 12 del matí, un bon equip de voluntaris i voluntàries, amb l’ajut de professionals de Càritas, aten a tothom qui ho necessita. El grup de Càritas Parroquial està molt content del servei, de la forma i del pas que s’ha fet arrel la decisió de l’Assemblea Parroquial.
Degut als temps que ens està tocant viure, Càritas de la Parròquia de Crist Rei, vol no ser únicament un servei de donació d’aliments a les persones que ho necessitin, cosa lloable que es continua fent, sinó per donar suport a les persones -especialment les grans- que ho puguin necessitar. Per això estem en contacte amb les persones de la Pastoral de la Salut per a col·laborar estretament amb ells amb tot allò en que ens podem ajudar mútuament (acompanyar gent al metge, anar a comprar medicaments...)

QUÈ NECESSITEM?
Càritas Parroquial es finança amb la col·lecta del dia del Corpus que comparteix amb Càritas Diocesana i Càritas interparroquial; amb alguna col·lecta extraordinària, amb aportacions econòmiques puntuals i amb les quotes fixes d’algunes persones de la parròquia (actualment són només 13).
El que es reparteix prové de la Comunitat Europea i del Banc d’aliments de Reus.
Necessitem de forma URGENT que més persones facin aportacions fixes a Càritas de la parròquia ja que això ens ajuda a cobrir més bé les necessitats que se’ns presenten contínuament.

diumenge, 26 de desembre del 2010

Els Pastorets en imatges (Nadal 2010)

Avui, dia 26 de desembre, a dos quarts de set de la tarda ha tingut lloc al petit teatre parroquial, la representació d’Els Pastorets. Els nostres infants de catequesi ho han fet d’allò més bé... i, com a prova, us deixem aquestes imatges que segur que us agradaran ;-)















dissabte, 25 de desembre del 2010

Avui ens ha nascut un Salvador...

Nadal! Després d’aquest Advent en el que hem purificat el nostre cor, i hem polit les actituds negatives, l’Església celebra la vinguda del Senyor Jesús. Ens ha nascut un Infant, Príncep de la Pau que ve a salvar-nos i a inaugurar el Regne de Déu.

Si tot naixement és un esclat de joia en una família, aquest per a nosaltres representa una gran Festa que ens omple d’alegria, de pau, de llum, de ganes de fer el bé. És un encontre entre el cel i la terra. Déu ha plantat la seva tenda entre nosaltres.

Per als cristans han de ser uns dies especials en que meditem la grandesa i tendresa de Déu que se’ns mostra en un infant humil, senzill, nascut en una cova, embolcallat amb bolquers i gronxat en els braços de la seva mare, Maria. Tot això va passar en un poblet petit i desconegut, Betlem, anunciat ja pel profeta Miquees (segles VIII-VII aC).

La seva vida també acabarà essent pobre, clavat a la Creu, quasi sol, però Maria una vegada més estarà al seu costat.

La seva vinguda fou anunciada per uns àngels, primer a uns pastors, gent senzilla, de cor obert, que tenien les oïdes promptes a escoltar, que eren agraïts, i ràpidament van a adorar-lo. Després una estrella guiarà uns savis per adorar aquest Rei de la Gloria. Li oferiren or, com a rei, encens, com a Déu, i mirra com a home.

- Nadal és la culminació de l’Antic Testment i la plena manifestció del Fill de Déu.
- Nadal és celebrar la vinguda del Senyor, el Messies.
- Nadal és voler viure amb sobrietat.
- Nadal és compartir amb els més necessitats.
- Nadal és apropar-nos als malalts, ancians, persones que pateixen solitud i que estan molt a prop nostre.
- Nadal és viure endinsant-nos en l’amor de Déu, és pregar, és tenir alegria, és irradiar felicitat, serenor, pau i amor.
- Nadal ens convida a ser missatgers d’aquesta Bona Notícia: que Déu s’ha fet Home i viu entre nosaltres.

Així docs, hem d’escampar-la arreu perquè el Nadal no quedi reduït tan sols a carrers il·luminats, música, regals, taules molt ben guarnides i dinars suculents, ja que això seria un Nadal buit del vertader sentit de la Festa que celebrem.

Aprofundim en el veritable significat del Nadal. Preparem el nostre cor, per què? Perquè aquest Nadal sigui diferent, viscut en el nostre interior, i aflori en l’entorn amb una gran pau i alegria.

Fina Prat

Missa del Gall en imatges:




dimecres, 22 de desembre del 2010

Nadal 2010

Em pregunto... ¿quines paraules empraré per a felicitar tota la meva feligresia de Crist Rei de Reus aquest Nadal?
Voldria que fossin senzilles i tendres i que alhora tinguessin força perquè comuniquessin amb tot l’ardor el Do que celebrem: un do increïble humanament parlant, però creïble per l’esperit creient: Déu s’ha fet home en el Crist!
El canonge barceloní Carles Cardó en el seu memorable pròleg diu «No sabríem que existeixen les estrelles, si no fos la nit». Nosaltres tampoc sabríem res de l’existència de Déu si no fos per la nit santa i benaurada del Naixement de Jesús, per la santa i benaurada nit de Nadal. És una nit veritablement joiosa perquè en ella s’uneixen el cel i la terra, el temps i l’eternitat.
Jesús va néixer en la pobresa real (gens idíl·lica), només tenia com a riquesa més gran l’amor de Maria, la seva mare. I la castedat de Sant Josep que vetllava pel Misteri.
I retornem una i altra vegada a les paraules cristianes: és per a tu que Déu s’ha fet home. Es per tu que Ell ha nascut perquè tu puguis néixer a l’eternitat.
Fa goig pensar que en tantes i tantes parròquies del món la nit de Nadal els creients es reuniran per celebrar el naixement de Jesús. També la nostra parròquia. I encendran al voltant del seu bressol tres llànties, la primera porta el nom de la fe, la segona, de la caritat, i la tercera, la de l’esperança. I ressonaran els càntics joiosos de Nadal que provoquen tanta tendresa. Crist ha nascut, és Déu amb nosaltres per sempre.
Creixem com a comunitat parroquial al voltant del pessebre del Senyor i sota la intercessió d’Aquella que ens ha donat el QUI ES TOT PER A NOSALTRES.
Sí, amics i germans, us desitjo amb tot el meu cor un sant Nadal. També en aquest any de dificultats, però també d’esperances. En la vida del món, també en la vida de l’Església. Veniu tots, adorem el Senyor i dipositeu als peus del bressol de Jesús l’ofrena de la vostra fe, de la vostra esperança i de la vostra caritat. No ens cal res més. Ell ho farà créixer.
El do més gran és la pau. La pau que els àngels varen cantar en aquella santa Nit. Una pau que desitjo a tots, una pau que és el fruit de l’amor. Estimeu-vos molt. No només això, tingueu voluntat d’estimar-vos. Aquest és el missatge de Jesús. Un sant Nadal a totes les famílies de la parròquia. Una benedicció i una pregària per a tots.
Rafael Serra. Rector.

dimarts, 21 de desembre del 2010

El pessebre dels "més jovenets" de Confirmació

Com alguns ja sabeu, a la nostra Parròquia tenim dues “vies” de Catequesi de Confirmació. Els nois i noies que, seguint el sistema fet fins ara, comencen als 15 o 16 anys i els més jovenets que, després d’haver fet la Comunió, continuen venint a catequesi per preparar-se ja per aquest nou Sagrament.


El passat dimecres, dia 15 de desembre, alguns d’aquests xiquets van fer la celebració de fi de trimestre, i amb lectures de l’Evangeli, cants i figures de cartró van anar muntant un pessebre que, després, van envoltar d'ampolles d'oli, col·lecta que la nostra Parròquia fa per a Càritas.

dissabte, 18 de desembre del 2010

Vetlla de la Puríssima a Misericòrdia

El passat dia 7 de desembre va tenir lloc, al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, la vetlla Diocesana de la Puríssima a la que el senyor Arquebisbe havia convocat especialment als nois i noies que es preparen per rebre el sagrament de la Confirmació.

A la nostra Parròquia ens varem trobar a les vuit del vespre per sopar plegats. Dues catequistes, la Josefina i la Remei, havien preparat entrepans, plum-cakes, pastissos salats i dolços de tota mena. Les taules parades tenien un aspecte magnífic i allí, en tan bona companyia, varem fer un bon àpat. Entre tots érem una trentena d’edats ben variades, grans, joves, adolescents i fins als més petits, dels grups de Confirmació de post-comunió, que tenen entre 9 i 13 anys.

Havent-nos alimentat físicament, arribava l’hora d’anar a buscar l’aliment espiritual i, amb diferents cotxes, (aprofito per donar les gràcies als pares que van oferir places lliures i ens van acompanyar) ens varem dirigir al Santuari. La cerimònia va ser maquíssima. Amb el senyor Arquebisbe i més d’una quinzena de concelebrants, incloent el senyor Prior, Mn. Creu Sàiz; el rector del Santuari, Mn. Roqué; el nostre rector Mn. Rafael Serra i el nostre vicari Mn. Joan Francesc Amigó.

L’església era plena a vessar i, amb tanta gent jove, feia goig de veure. Les lectures llegides per joves, els Salms cantats, ofrenes d’espelmes i cintes de colors amb frases dedicades a la Mare de Déu i un magnífic acompanyament musical a càrrec del JOCAT (Orquestra i cor de joves de l’Arquebisbat de Tarragona)... tot creava un ambient d’oració i alegria.

Acabada la Missa i, entre tota la gent, alguns dels més petits van voler anar a saludar personalment al senyor Arquebisbe, el qual, amb el seu tarannà sempre tant proper, va estar parlant una estoneta amb ells. I, per acabar, hi va haver coca per a tots. Un bon final per una magnífica vetllada de pregària i festa.
Assumpta Casadejús

divendres, 17 de desembre del 2010

Trobada de catequistes a Cambrils

El dissabte 27 de novembre va tenir lloc una Trobada de catequistes de la nostra parròquia a Cambrils. Ens vam aplegar una vintena de persones, acompanyades per Mn. Rafael i per Mn. Joan Francesc. Vam sortir a 2/4 d’ onze del matí i, en arribar allí, ens va rebre Mn. Ramon Martí, rector de la parròquia de Santa Maria, primera etapa del nostre itinerari cambrilenc. Vam visitar, en primer lloc, les dependències parroquials de la Catequesi i, en la sala d’actes, entre Mn. Ramon i Mn. Rafael  ens van fer una petita semblança de la figura de l’insigne cardenal Dr. Francesc Vidal i  Barraquer, els seus últims dies a Catalunya, el seu exili, el retorn de les seves despulles a la Catedral de Tarragona, així com algunes detalls sobre la seva personalitat. Igualment ens van fer esment de la forta vocació sacerdotal d’aquesta vila marinera, que ha donat molts homes de Déu a la nostra diòcesi tarragonina.
A l’interior del temple vam visitar la pica baptismal on fou batejat el cardenal Barraquer i vam pregar als peus de la imatge de la Immaculada Concepció, per acabar amb una pregària a la capella del Santíssim.
La segona i última etapa fou la visita a l’ermita de la Mare de Déu del Camí (tan estimada i venerada pels cambrilencs, com ens va senyalar Mn. Ramon), on vam poder gaudir de les explicacions dels nostres “guies” així com dels nostres cants al Cambril de la Mare de Déu .
Vam acabar la Trobada amb un dinar excel·lent i amb bon humor a l’hora de les postres en un acollidor  restaurant de la vila, al qual es va afegir Mn. Amador, rector de Vilafortuny.
Encara, abans de la tornada, vam poder gaudir d’ un interessant recorregut pel Cambrils antic, sovint tan poc conegut pels usuaris del sector turístic.
Pere Valls

dijous, 16 de desembre del 2010

Pregària d'Acció de gràcies per a després de la Comunió.


Us dono les gràcies, Senyor Jesucrist, perquè acabo de rebre el vostre santíssim Cos i la vostra Sang preciosa.

Us demano que mai de la vida em separi de Vós i sigui fidel a la vostra Paraula.

Que la comunió que he rebut sigui per a mi perdó per les meves culpes, guarició de les ferides del meu cor i l’alegria més íntima de la meva vida.

Feu gran la meva fe, la meva esperança i la meva caritat.

Que visqui sempre en la vostra pau i amb la certesa del vostre amor.

M’abandono a Vós amb una immensa confiança i us demano que mai m’avergonyeixi de Vós. Que Visqui sempre en la vostra gràcia i que ningú per culpa meva s’aparti de Vós.

Us demano per totes les persones que estimo i concediu-me el do de perdonar de tot cor a les persones que m’han fet mal.

Us demano també per la meva parròquia, concediu-li la plenitud de l’amor de Déu.

També per tots els qui sofreixen.

Que el vostre amor, Senyor, no em deixi mai, aquesta és l’esperança que he posat en Vós.

Que el meu cor i tota la meva existència sigui un bressol per a Vós i que visqui sempre estimant-vos i per amor vostre estimi tothom.

Amén.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Campanya de recollida d’oli per Càritas

Tal com es va fer l’any passat, de nou us demanem la vostra col•laboració en forma d’ampolles d’oli. Cada vegada són més les persones a les que Càritas ajuda i, sense vosaltres, seria impossible poder realitzar aquesta tasca.

Les ampolles han de ser de litre doncs això facilita el seu repartiment. Moltíssimes gràcies!!



Recollida d'oli 2009

dijous, 9 de desembre del 2010

Entrevista... a Joaquim Brufau


“No és difícil ser membre actiu d’una comunitat de fe. El difícil és fer-ho entendre"

El diumenge dia 10 d’octubre, durant la celebració de l’Eucaristia de l’inici de curs, se li va lliurar, junt amb altres 6 persones de la parròquia, el nomenament signat per part del Sr. Arquebisbe, de Servidor de l’Eucaristia. Aquestes persones són les que tenen autorització per administrar el sagrament en totes les esglésies del bisbat.
P. Què t’ha representat aquest nomenament? De fet és una continuïtat, doncs ja ho feies.
R. Sentir-me més implicat en la Parròquia. Ser servidor de l’Eucaristia em fa sentir que em dono més als altres.
P. Per què et vas fer Servidor de l’Eucaristia?
R. Em vaig fer servidor de l’Eucaristia perquè ja fa temps mossèn Eduard Arrufat m’ho va demanar i és una forma d’estar més implicat en el Sagrament de la Comunió.
P. Com és que vas triar aquesta Parròquia? Quants anys fa que véns? Quan vas començar a col·laborar amb els serveis de la Parròquia? Com va ser?
R. Ens hi vam veure implicats des que em vaig casar amb la Marta Bonet i vàrem venir a viure al terme parroquial, a l’Avinguda de Sant Jordi. Ens vam fer feligresos de la Parròquia i sempre ens hi hem sentit molt a gust i també molt acollits. He de dir també que la Marta està més implicada que jo en la vida comunitària.
També he de dir que les nostres dues filles han estat batejades en aquesta parròquia i han fet tot el seu procés de formació cristiana aquí. Una de les alegries com a cristià seria que les meves filles visquessin el cristianisme i participessin de forma activa. És un repte realment important per a aquesta generació.
P. Actualment en quins grups col·labores?
R. Participo en un dels grups de les Assemblees Familiars que es van formar ja fa molts anys a Reus. Precisament es tracta d’un grup molt actiu que ens reunim un cop cada mes a casa la Magda Pagès i som: la M. Neus Caelles, la Matilde del Rio, la M. del Carme Nolla, l’Assumpta Piqué i la Fina Prat.
P. Et sembla difícil en els temps que vivim ser membre actiu en una Comunitat de fe?
R. Difícil no ho és, allò que és difícil és donar-se als altres i fer-ho entendre això que fas i perquè ho fas. Això és una necessitat cristiana. Cal donar-se sense esperar res a canvi.
P. Com veus la nostra Parròquia? Què hi trobes a faltar a més a més del jovent?
R. La nostra Parròquia la veig bé, avui és molt activa doncs crec que hi ha molta gent amb ganes de veure’s implicat en temes importants des de la fe.
Òbviament que hi falten coses, materials, per exemple fa falta pintar l’església... i també falten coses més espirituals, com el jovent...

dimarts, 7 de desembre del 2010

El Crist servidor

El misteri més pregon de l’Església Universal és fer present Crist en la història, i una de les formes més preclares l’exerceix quan palesa el ministeri del Crist Servidor, que es treu el mantell, es cenyeix la tovallola a la cintura i renta els peus als deixebles que el tenien per Mestre i Senyor (Jn 13, 4).
Aquest fet de rentar els peus, la tradició de l’Església l’inscriu no tan sols en el context sublim de l’amor de Jesús pels seus, sinó també en un acte de lliurament definitiu al Pare a través dels germans, fent-se servidor entre els servidors.
Encara més enllà, en el sentit teològic més profund, aquest servei o diaconia (diakonia) s’inscriu en el doble mandatum que recordem en la litúrgia del Dijous Sant quan ens diu “també vosaltres renteu-vos els peus els uns als altres” (Jn 13, 14) i, després d’instituir l’Eucaristia, “feu to això en memòria meva” (Lc 22, 19b).
Les primeres comunitats així ho van entendre i així ho van practicar, doncs tots eren constants en la pregària i en el servei (Cf. Ac 1, 14).
Quina bellesa més profunda que tenim davant els ulls: Jesús servidor!!.
I aquest mandat de Jesús és molt més que fer un gest solidari, és combregar (és a dir, formar part) de la mateixa humilitat de Déu. I davant d’això no hi ha altra resposta que posar-se al servei dels altres. Per això, tota l’Església és servidora, tota l’Església exerceix un immens diaconat.
Aquest és el sentit més profund de la diaconia que van entende molt bé els cristians dels primers segles tot instituint un ministeri del propi servei. Sant Ignasi d’Antioquia ho diu bellament quan els anomena ministres servidors de l’Església de Déu perquè certament el Fill de l’Home no va venir a ser servit sinó a servir (Mt 20, 28) i donar la vida per tots (Mc 10, 45).
Ja modernament, el papa Joan Pau II deia en la seva primera encíclica Redemptor hominis, que cada ésser humà es converteix en camí de l’Església per a traslladar aquest servei del Crist als germans i germanes.
I on s’aplica tot aquest devessall de servei? En l’ésser humà, la dignitat del qual està per sobre de qualsevol altra cosa. En tot aquest rerefons teològic s’inscriu l’existència del ministeri diaconal, el primer després de la institució dels dotze apòstols (Ac 6, 1-6) tal i com les comunitats cristianes el vivien profundament.
Tots els membres del clergat han rebut l’Esperit del Crist Servidor en la seva ordenació diaconal. I per què? Precisament perquè el misteri del Crist és fer-se present com a servidor en les mans del ministre ordenat, de semblant manera a com es fa present en els germans, com es fa present en la Taula de la Paraula i de l’Eucaristia, com es fa present en la nostra vida.
El Concili Vaticà II, que significà molt en l’evolució recent de l’Església Catòlica instà vivament la restauració d’aquest ministeri de forma permanent, és a dir, no en vistes al presbiteri. El papa Pau VI desgranà amb profunditat aquest mandat en la carta apostòlica Sacrum diaconatus ordinem, l’any 1967 i el motu proprio Ad pascendum de l’any 1972.
Des d’aquella data s’ha hagut d’encaixar adequadament aquest retorn als orígens, doncs, malgrat la seva existència s’arreli al més profund del cristianisme, el llast dels segles ha enteranyinat el seu sentit i la seva eficàcia i cal trobar-li de bell nou el lloc on aquest servei esdevingui misteri del Crist Servidor de la comunitat i de l’ésser humà.

dijous, 2 de desembre del 2010

En Josep ens ho explica: Visita del Sant Pare a la Sagrada Família

En Josep Moncusí és un dels nostres escolans habituals de Missa de 12, té nou anys. Ell i els seus pares van ser algunes de les persones de la nostra Parròquia que van anar a Barcelona a veure el Sant Pare amb motiu de la seva visita per la Consagració de la Sagrada Família. Li varem demanar un escrit i aquí el tenim. Gràcies, Josep!!

Diumenge 7 de novembre, vaig anar a veure al Sant Pare a la Sagrada Família.

Em vaig aixecar, vaig vestir-me, esmorzar i llest! Els meus pares i jo vam anar a cap a l’autobús tots il·lusionats.

En arribar a Barcelona, ens van dir on estàvem i ens van donar un pin d’identificació. Nosaltres vam entrar i ho vam mirar tot. Hi havia unes pantalles gegants amb cadires per poder seguir la missa, però el que a mi em feia més il·lusió era veure el Sant Pare en directe. Així doncs, amb els pares vam decidir anar a un carrer per on havia de passar el Sant Pare i tota la seva comitiva per arribar a la Sagrada Família i poder-lo veure al passar.

Quan va passar amb el papa mòbil, em va fer moltíssima il·lusió i li vam fer una foto. Tornàrem cap on ens havien situat i vam seguir la missa. A l’hora de la combregar van venir mossens fins allà on érem a donar-nos la comunió, i si haig de ser sincer, em va impressionar molt.

A la missa hi havia l’Escolania de Montserrat i altres cors que ho van fer molt bé. Per les imatges es va veure com el Sant Pare gaudia de la música. Hi havia moltes personalitats de Catalunya i d’arreu d’Espanya, inclòs els Reis.

Quan es va acabar la missa vam anar a l’autobús, vam esperar a que hi fos tothom i vam tornar cap a casa.

Va ser una experiència inoblidable!!

Josep Moncusí Perelló.

dimecres, 1 de desembre del 2010

La Festa de Crist Rei

El diumenge dia 21 de novembre, com a cloenda de l’ any litúrgic, l’Església celebrava la solemnitat de Crist Rei: la nostra parròquia afegia, a més a més, el goig de retre homenatge al nostre Patró, Crist Rei del Món, Crist Rei de l’Univers, del conegut i del desconegut, tal i com proclamava el celebrant en la homilia, Crist Rei de les nostres vides.

I, quina millor ocasió que aquesta per a la presentació i benedicció de la nova Creu Processional, feta de metall i platejada, que va quedar entronitzada al presbiteri, des del inici de l’Eucaristia i que, tal i com ja s’anunciava a l’ anterior edició d’aquesta Veu, passarà a formar part del tresor parroquial, amén de tenir tota la dignitat de Creu Parroquial.

L’evangeli del dia (Lc 23, 35-43) reconeixia la reialesa de Crist, Fill de Déu, en el rètol de la Creu i en la petició d’un dels lladres penjats al costat de Jesús “Recorda’t de mi quan arribis al teu regne”, confirmada pel mateix Crist –que mai la va negar: “T’ho asseguro, avui seràs amb mi al Paradís”.

Al voltant d’aquesta reialesa, el celebrant va glossar el significat i la grandesa del Pantocràtor que ens presideix, el Crist en Majestat, el Rei de la Glòria.
L’Eucaristia, iniciada als acords del cant “Alcem fidels…” (himne de Crist Rei), va tenir digne colofó en la inauguració dels vitralls de la capella del Santíssim (fets a l’obrador Atelier Lafuente) on se’ns ofereix una bonica simbologia de l’ aigua de la vida.

Acabada la Missa, la Nova Creu Parroquial va presidir la processó de la “reserva” cap al Santíssim, mentre entonaven el cant “Cantem tots a l’Amor que ens enamora…”.
A 2/4 de 7 de la tarda, com ja és tradicional, el grup A.T.S. va fer les delícies dels assistents, amb la representació de l’obra de teatre “Les malalties de l’Arsènia”. Realment va ser riure i no parar, un doll de bon humor i entreteniment –que tan necessari és a la nostra vida– com a bon punt i final a la Gran Festa de Crist Rei.

Des d’aquesta Veu, volem agraïr el treball i l’esforç de l’A.T.S., alhora que felicitar-los i encoratjar-los a continuar servint Déu també des del humor i el “divertimento”.
Pere Valls

(Podeu veure les imatges d'aquesta diada a l'anterior entrada al blog. Just a sota d'aquestes paraules )

La Festa de Crist Rei en Imatges...

Us oferim aquí un recull de fotografies d’aquesta Festa Major Parroquial, tot anunciant-vos que al proper número de la nostra revista, “La Veu de la Parròquia”, en tindreu completa informació.... Aquí teniu un avanç en imatges (Missa, la nova creu processional i els nous vitralls. Pica-pica pels escolans i la divertidíssima tarda de teatre)










Al proper article trobareu la crònica de la jornada, escrita per Pere Valls, i que també podreu llegir a La Veu de la Parròquia