Ha fet bé el Papa Francesc d’orientar la mirada espiritual de l’Església envers la figura del qui és el seu Patró universal, l’home just, sant Josep, espòs de Maria. Celebrem, doncs, l’Any de sant Josep.
En honor del
Patriarca proposo dinou catequesi de les quals aquesta n’és la primera. Amb la
voluntat de fer de sant Josep objecte de contemplació i d’edificació. La
contemplació cristiana dóna goig i dóna volada a la pregària. Ens ajuda a
edificar la vida cristiana de cada dia. (Edificar vol dir: fer-la créixer). El
qui edifica és sempre l’Esperit Sant que ens construeix per dins en la seva
voluntat de afaiçonar la humanitat nova a semblança del Crist i reproduir la
imatge del Senyor que rebérem en el baptisme i que està cridada a la vida
eterna.
Sant Josep: El qui treballa pel Fill (1)
L’Escriptura
no diu quasi res de sant Josep. Tanmateix, amb el poc que diu, l’Església en té
prou per a descobrir-ne tota la seva grandesa i el lloc únic que té en la
història de la salvació.
El Papa Benet XVI va escriure que de la santa Família de Natzaret no en sabem
res més que el que diuen els Evangelis de la infància del Senyor. Tanmateix
sabem bastant bé com vivia una família de Natzaret en el segle I. Si sabem que
si el Senyor esdevingué un home qualsevol (Fil 2:6), la seva família també era
una família qualsevol. Cal pensar, per tant, que la vida de la família de
Natzaret no fou diferent de com era la vida dels seus coetanis.
Són els misteris de la vida oculta del Senyor.
Sant Josep, com qualsevol pare, és el qui treballà pel Fill. Aquesta és la primera glòria i la gràcia més gran. Treballà dies i dies, anys i anys, per Jesús, el Senyor, el qual a la vista del món n’era el seu fill. Treballà abnegadament, silenciosament i amorosament. Dogmàticament cal dir: «Sant Josep va treballar pel Fill de Déu fet home».
A la sinopsi és conegut com el fill del fuster (téknon) (cf. Mt 13:56-57). Treballà amb les
seves mans, com qualsevol pare treballa pels fills. Un treball que en sí mateix
es penós, alhora joiós, perquè està fet amb amor i per amor. Si era artesà el
seu front sabia de la suor i les seves mans, no eren fines, sinó endurides i
fortes pel treball quotidià. Amor i treball com a binomi perfectament unit al
servei de la seva esposa i del Fill, que Déu li havia donat. No li pertanyia i
tant seu com era! Un amor únic compartit amb Maria, la Mare i l’Esposa. Tot el
que va fer Josep fou treballar per l’Esposa i pel Fill i ho va fer de tot cor,
amb tot el seu amor. Un treball que esdevenia una ofrena d’amor.
Imagino sant
Josep retornant a casa amb un somriure després d’una jornada de treball, cansat
i content. També imagino Jesús anant cap a ell ple d’alegria. Josep era per
Jesús el signe del veritable amor, el del Pare del cel. Taula parada i amor
compartit en la santa casa de Natzaret, plena de la presència de Déu. La seva
persona romania a l’ombra, no ocupa el lloc central. L’Església a poc a poc ha
anat descobrint la seva grandesa, una grandesa que, tanmateix, no el treu de la
humilitat. Més encara la seva humilitat és la seva grandesa més gran. Una
manifestació de la glòria de Déu.
La primera
lliçó és tenir goig i una immensa pau en el cor que treballa humilment pel
Senyor. Tots podem treballar pel Fill. L’Escriptura afirma que són els pares
els qui han de treballar pels fills i, no al revés. Quants pares (i mares)
coneixem que treballen amb amor pels fills, fins i tot amb treballs que no els
agraden i no haguessin escollit mai.
Treballar
pel Fill és treballar per allò que estima més el Fill. I allò que estima més
són els seus germans, els homes i les dones que ha vingut a salvar. La
salvació, el Regne de Déu, és un do, però també és objecte de treball. Sant Pau
exhorta: «Treballeu amb temor i respecte per obtenir la vostra salvació: és
Déu qui, per la seva benvolença, impulsa tant la vostra voluntat com les
vostres accions» (Fil 2, 12-13). Aquesta és la primera lliçó que aprenem
de Josep: Treballar amb alegria cada dia pel Fill, pel seu Regne, no esperant
altra recompensa, sinó Déu mateix.
Pregària
Salve, custodi del Redemptor
i espòs de la Verge Maria.
A vós Déu us confià el seu Fill,
en vós Maria va dipositar la seva
confiança,
amb vós Crist es va forjar com a
home.
Oh, benaurat Josep,
mostreu-vos també pare per a
nosaltres
i guieu-nos en el camí de la vida.
Obtingueu-nos gràcia, misericòrdia i
coratge,
i defenseu-nos de tot mal. Amén.
