dimarts, 31 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXXXI).

AVUI, DIMARTS, A LES 8 DEL VESPRE, CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA DEL SAGRAMENT DE LA PENITÈNCIA... DIJOUS SANT SERVEI DE CONFESSIONS INDIVIDUALS, DE 6 DE LA TARDA A 2/4 DE 8 DEL VESPRE.


Pel Dimarts Sant...

El centre de la confessió no són els nostres pecats,
sinó la misericòrdia de Déu.

Es propi d’un cristià rebre, al final del camí de la Quaresma, el Sagrament de la Penitència. No cal complicar-ho massa, s’hi va i prou. El sagrament del perdó és un regal molt gran de Jesús. No us fieu de les persones que tot ho fan bé i que es creuen que no fan mai res malament. ¿Qui de nosaltres pot dir que estima prou? Humiliar-nos davant del Senyor no ens ha de doldre. Només la creu de Jesús mereix la nostra humiliació. Se n’ha fet digne. Perquè Ell s’ha humiliat davant de tots en la seva santa creu, mereix i és digne de confiança perquè ens humiliem davant seu. 
El sagrament no és ni una sessió de psicologia, ni menys d’introspecció o històries d’aquest tipus... és un esdeveniment de gràcia. Vaja, que rebre el sagrament de la reconciliació és una alegria. Què costa anar-se a confessar? Res. Només un gest i unes paraules que de vegades no sabem dir, però que el confessor sap recollir i comprendre, perquè el centre no són els nostres pecats, que no són ni tants ni tant greus, sinó el perdó del Senyor, que li plau sempre dir-nos la paraula de perdó, a cadascú, gairebé a cau d’orella. 
Quan un creient és reconeix pecador davant de Déu, el perdó de Déu davalla damunt d’ell com una àguila. Què no faria algú per escoltar les paraules més dolces que mai ningú pot escoltar? Són aquelles paraules que diuen: «Jo t’absolc dels teus pecats en nom de la Santa Trinitat». És com un dir: «tu ets més important que les treves equivocacions» i no pels teus pecats ets menys estimat. A més si voleu ajudar a un sacerdot veritablement. «Aneu-vos a confessar», perquè llavors fa el que li és més propi, altrament es converteix en una mena d’animador pastoral o treballador social. També cal buscar bons confessors, amb els anys de no fer-ho, n’han perdut l’art, però n’hi ha. No anar a rebre el sagrament del perdó és com trobar-se davant el més bell dels mars i no posar els peus a les onades.



En aquest blog, 
a la pestanya "AGENDA/AVISOS" ,
teniu tota la programació de Setmana Santa.

dilluns, 30 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXXX)

Pel Dilluns Sant...

Tenir el cor enamorat de Jesús

Estem en la setmana veritablement santa, en la qual el Senyor va ser elevat a la creu. Avui recordem que una noia que estimava el Senyor va entrar a la casa on estava. Portava un vas d’alabastre i el trencà i el vessà sobre els cabells de Jesús. Un dels apòstols la va criticar dient que era una malgastadora, que hagués estat millor donar el que havia costat aquell perfum als pobres. Però Jesús els digué: Deixeu-la, ella ha fet una obra bella/bona
L’evangeli diu que va trencar el vas d’alabastre; el va trencar vol dir que no es va reservar res per a ella, que ho va donar tot com a signe de l’amor. Després el Senyor va dir. «De pobres en tindreu sempre entre vosaltres». És cert, el perfum que ungí el cap de Jesús serà el signe en el qual serà ungida l’Església, ella que és el seu cos. Serà signe de l’amor que l’Església tindrà als nostres germans desvalguts. Però no hi pensem ara en els pobres. Ara hem de pensar en el Senyor que va a la creu, Es veritat que molts no l’estimen, o li són indiferents, però també és veritat que l’Església acompanya en un profund agraïment i amb un immens amor el Senyor que per nosaltres pateix passió i mort. Som tants i tants els qui estimem a Jesús! Què no han estat capaços de fer els cristians per causa de Jesús? Què no som capaços de fer pel seu amor? Això la gent no ho sap, però nosaltres sí, és el nostre secret. Es l’amor de Jesús i a Jesús. Tant real com el sol que avui fa.

Tots els qui hem llegit aquest blog l’estimem i el volem estimar més. I també hi ha que no l’estimen perquè no el coneixen, perquè si coneixes a Jesús és impossible no estimar-lo. La Creu aquesta setmana serà elevada a tot el món i per tot arreu serà estimada. N’hi ha tants que tenim el cor enamorat de Jesús! La unció de Maria, abans de la passió, significava ja l’amor que l’Església viuria pels segles a Jesús.

diumenge, 29 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXXIX)

AVUI, A LES 7 DEL VESPRE, CONCERT SACRE I DE MEDITACIÓ. US ESPEREM A TOTS!!


Pel Diumenge de Rams...

Acollim el Senyor que ve a la ciutat santa

El Diumenge de Rams és una gran festa. Es Jesús que ve a nosaltres com a rei de la pau. Ve a la seva ciutat. Ve a casa nostra. Ve per celebrar la Pasqua. Cal anar avui a beneir el ram i aclamar el Senyor. Cal tenir un cor enamorat d’Ell. Feliç aquest cor enamorat. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Beneït el qui sigui trobat a la festa. Beneïts tots els infants que avui aniran a beneir el ram amb els seus pares. Beneïts els nostres pares que de petits ens portaven a beneir el ram. Ells estaven contents de nosaltres i nosaltres estàvem contents d’ells, llavors quan érem infants. Beneïts tots els cristians que avui a tot el món beneiran el ram i aclamaran el Senyor. Beneïts tots els mossens del món que avui proclamaran l’Evangeli de l’entrada de Jesús a Jerusalem. Beneïts els qui no s’escandalitzen de què els cristians celebrem aquesta festa. Beneït sigui el Senyor. Beneïda sigui tota l’Església que avui aclamarà el Senyor. Beneït sigui el Diumenge de Rams. Lloem i glorifiquem el Senyor, la nostra alegria.

Posem un YouTube que reflecteix l’alegria del Diumenge de Rams. Hi ha franciscans que s’omplen d’alegria i ballen (és molt propi d’ells). La processó baixa de Betfagué i entra a Jerusalem per la porta de Sant Esteve o dels Lleons. Es reuneixen malgrat les dificultats que allí sempre tenen unes quinze mil persones, entre cristians locals i pelegrins.


---- oOoOo ----

En aquest blog, 
a la pestanya "AGENDA/AVISOS" 
teniu tota la programació de Setmana Santa.

---- oOoOo ----

dissabte, 28 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXXVIII)

Pel dissabte de la 5a. setmana de Quaresma...

Ompliu-ho tot del vostre amor, Senyor.

Aquesta tarda he donat la benedicció amb el Santíssim Sagrament, com cada divendres. Ho he fet a la capella, però amb el cor i el pensament (talment hi fos) l’he donat als escarpats i a les valls on hi ha les restes de l’avió estavellat, a tots els que allí han mort, a les famílies que els ploren, (moltes del nostre país) i als qui fan els treballs tant durs de rescat en condicions tant difícils. He demanat el Senyor que ho ompli tot del seu amor, tot. Un immensa creu de dolor és allí present. 
Quan hi ha aquests esdeveniments tan terribles les persones treuen de sí els sentiments de la seva humanitat: la compassió del cor i fins i tot la capacitat de plorar amb els altres. Davant d’aquestes realitats, a les quals no és possible donar cap raó i quasi no hi ha llenguatge, els creients només podem encendre dins nostre la llum de la fe i de l’amor. La pregària ve... una pregària que són paraules i sentiments. Una pregària que embolcalla. Una pregària que et fa present en el cor de les persones pels quals pregues. Una pregària que humanitza. És encendre una llum enmig de la densitat de les tenebres. Una pregària humil, que renuncia a entendre. És una mirada infinita de compassió sobre tot. I crea en tu una sospita que diu: «Tant de sofriment no pot ser inútil». Algú l’ha redimit o Algú l’ha de redimir. No pot ser que siguem víctimes de la bogeria i de nosaltres mateixos. Hi ha d’haver un Amor més gran. Sense aquest amor on seria l’esperança? I, tot així, roman l’home com a misteri per a sí mateix. Qui pot conèixer el cor de l’home? El cor de l’home és un abisme.

divendres, 27 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXXVII)

Pel divendres de la 5a. setmana de Quaresma...

La pregària més humil, el rosari de cada dia.

Escollir el Rosari diari com un manera de pregària és oblidar-se de les capacitats pròpies i abandonar-se a les possibilitats de Maria, deixar tota la nostra oració a les seves mans. Arriba un dia, després de molts anys, en què un pot afirmar: «No sabria fer un altra oració sinó amb el Rosari a les mans i al cor». Alegrem-nos perquè aquell dia descobrirem la intercessió pura de la Mare de Déu» i quedarem fascinats de la Comunió dels Sants. Prendre el Rosari i resar-lo, humilment, és una decisió de sants. El Rosari, repetitiu, monòton, humil, dit amb el cor fervorós de vegades i d’altres distret (no importa!) és una pregària humil. És un dir, quasi un delegar, un «fes-ho tu per mi», a Santa Maria, la nostra pròpia oració. Als sants i als humils de cor molt sovint el Senyor els dóna aquesta gràcia. El Rosari no és una pregària de segona. Ningú s’ha d’avergonyir de dir: «Jo reso el Rosari». Santa Teresa, la gran, la de les grans experiències místiques, a la nit, sempre, abans del descans nocturn, prenia a les mans el Rosari i el resava. A base de tenir el Rosari a les mans t’adones que la pròpia vida està encadenada als misteris de Crist, els de goig, els de dolor, també els de la glòria. Es bonic, abans de Missa de cada, dia sentir la cadència del Rosari, mentre els nens surten de la catequesi i tothom entra i surt. Si no hi hagués aquesta cadència la trobaríem a faltar. Es una atmosfera, és una tendresa, unes onades que van i venen, tantes com les Déuvossalves Maria que es diuen en el món.




Nota: Avui és dia d’abstinència. 
És un manament de l’Església i un signe de comunió

dijous, 26 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXXVI)

Pel dijous de la 5a. setmana de Quaresma...

Mireu l'anyell, ha estat mofat i coronat amb espines
La meditació dels sants sofriments de Jesús (2)

El món ha ridiculitzat a Jesús i el món es ridiculitza a sí mateix. Ha estat necessari que posessin damunt del seu cap una corona d’espines perquè a nosaltres ens posessin la corona reial. Aquesta ha estat la investidura reial del Senyor. Mireu el Rei! Mireu-lo bé! Coronat amb perles de sang al front: és Jesús, el nostre Redemptor. Amb aquesta corona serà entronitzat a la creu, amb aquesta corona morirà. Aquesta és la corona que els homes li hem posat perquè el Pare ens posés la corona i l’anell de fills i hereus. Ell, que és l’hereu de tot l’univers, ha estat burlat per tots. Amb aquesta corona ha pres possessió del Regne.

Els qui viuen i moren sense orgull, en la humilitat dels fills de Déu, entraran al cel en una catifa vermella. Els pobres coronats d’oprobis i d’espines en aquest món són els prínceps de sang reial del Regne de Déu i no tenen por de la mort, ja que per ells morir és descansar. Són tants els germans i les germanes que han estat coronats per la vida amb els sofriments! són els grans perdedors de la vida. Molt sovint són hereus d’una raça de pobres. Ja és una gràcia molt gran del Senyor que no tinguin enveja de ningú. Ells porten la corona d’espines i d’oprobis del Senyor. Així segueixen el seu camí en la vida. Moriran oblidats pels homes, però no pas per Déu. Serà Ell mateix qui els rebrà.

Aquests homes i aquestes dones existeixen, (en conec) no tenen nom i no surten a internet, i, de vegades, venen a les nostres parròquies (on sovint els rebem com uns estranys, o de poc il·lustrats en la fe), moren pels hospitals o en els sòcio-sanitaris i no els plora gaire gent, però es presenten davant de Déu amb la gràcia del seu baptisme i amb la seva corona d’espines, que no han portat al cap, però sí al cor. Ells, que es pensaven que anaven al darrere, passen al davant en el Regne. Aquesta corona d’espines, amb què la vida els ha coronat, els ha donat una semblança amb el Senyor. I aquesta semblança els salva. És amb profunda comunió amb ells que hem de celebrar la Pasqua del Senyor.

Avui podem fer pregària seguint el cant "In manos tuas Pater", de Taizé, amb el vídeo que us acompanyem:

dimecres, 25 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXXV)

Pel dimecres de la 5a. setmana de Quaresma...

No van arribar a Düseldorff

La nit en la que escrivim aquest post, moltes famílies l'hauran passat en el plor per la mort de persones estimades en el terrible accident aeri d'ahir.
Ens unim al dol i a la compassió profunda per aquestes famílies, alguna propera a nosaltres. Els cristians quan ens hem omplert els ulls de llàgrimes de compassió, només podem pregar. Que Déu concedeixi la vida eterna als qui han mort i fortalesa als qui els ploraran sempre de tant que els estimaven. 
Se’n parlarà molts dies i qui sap si en sabrem el per què. Però ells no tornaran. Seran sempre presents en el cor dels qui estimaven. No han arribat a Düsseldorf. Preguem, amics, en aquest dia. 
Darrera cada persona que ha perdut la vida hi ha una història i una relació. Els esperaven, però ells no han arribat. Han arribat al veritable final del viatge de l’existència humana. Els creients, amb tantes preguntes, amb tantes obscuritats, hi posem el nom de Déu, plenitud de tot. Que la Mare de Déu acompanyi en tant de dolor.

dimarts, 24 de març del 2015

Programació Setmana Santa i Pasqua 2015

29 de març.- Diumenge de Rams o de la Passió del Senyor:
- Missa de vigília, dissabte a les 8 del vespre.
- Missa de 10 del matí.
- Missa de 12 del migdia. (Benedicció dels Rams al carrer General Moragues, davant de la Parròquia)
- Concert Sacre de l’Escolania Major de la Congregació de la Puríssima Sang de Reus, a les 7 de la tarda
- Missa a dos quarts de 9 del vespre

30 de març.- Dilluns Sant
A 2/4 d’11 Missa Crismal a la Catedral de Tarragona
A 2/4 de 8 del vespre Missa a la Parròquia.

31 de març.- Dimarts Sant
A les 10 del matí Missa a la Parròquia.
A les 8 del vespre CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA DE LA PENITÈNCIA

1 d’abril.- Dimecres Sant
A les 10 del matí Missa a la Parròquia.
(A les 8 celebració comunitària de la Penitència a la Prioral)

2 d’abril.- Dijous Sant
A les 8 del vespre Missa del Sant Sopar del Senyor
A les 11 de la nit Hora Santa.

3 d’abril.- Divendres Sant
A 2/4 de 10 del matí, Laudes de l’Ofici de Tenebres.
A les 10 Via Crucis.
A les 2/4 de 6 de la tarda, Celebració de la Passió i Mort del Senyor
( Després de la celebració durant mitja hora silenci pels fidels que vulguin pregar davant de la Creu del Senyor)


5 d’abril.- PASQUA
A les 11 de la nit del dissabte, dia 4 d’abril, Vetlla Pasqual
A les 10 del matí del Diumenge de Pasqua, Missa
A les 12 del migdia del Diumenge de Pasqua, Missa solemne.
A les 7 de la tarda, Vespres Baptismals del dia de Pasqua
(No hi ha missa el diumenge de Pasqua al vespre)

NOTA: El Dijous Sant hi haurà servei de Confessions des de les 6 de la tarda fins a l’hora de la celebració. També dir-vos que, un quart abans de cada celebració hi haurà assaig de cants.

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXXIV)

Pel dimarts de la 5a. setmana de Quaresma...

Consells per a la Setmana Santa

1. Anar a rebre el Sagrament de la Penitència. Preparar-lo bé i escollir un bon confessor. Tenir goig d’anar rebre aquest Sagrament.

2. Programar de manera personal o familiar la celebració de la Setmana Santa. No es pot improvisar. On celebrarem la Pasqua aquest any? Quina pregunta més cristiana és aquesta!

3. Distingir entre els Actes litúrgics i l’escenografia de la Setmana Santa (processons, Via-crucis...). La Pasqua se celebra en la Litúrgia, no en la pietat del poble de Déu a través de les manifestacions religioses de les processons, (que, per altra banda, ajuden i no s’han de menysprear). Per exemple, és una gran equivocació pensar que el Via Crucis del Divendres Sant substitueix la celebració de la Passió i Mort del Senyor.

4. Desitjar que vingui el sant dejuni del Divendres Sant. No hi ha cap Església cristiana que no dejuni el dia de la Mort del Senyor. Tampoc deixar passar el Divendres Sant sense venerar amb un sentit d’adoració intens la Creu de Jesús.

5. Escollir un mateix lloc de la celebració de la litúrgia pasqual. El Tríduum de la Setmana Santa (dijous, divendres i diumenge) encara que siguin diverses celebracions són una de sola. Habitualment ha de ser la pròpia parròquia (és casa nostra). No és bo canviar de lloc de la celebració (avui aniré aquí, demà aniré allà, segons l’horari i l’oportunitat), és així perquè els mossens preparem les celebracions pasquals com un tot. Cal escollir segons l’estil de la comunitat en la qual un s’hi troba bé i l’ajuda. És sempre una raó barata el criteri: «Aquest mossèn m’agrada més com ho fa». No es tracta d’això, es tracta del Senyor Jesús.

6. Pregar intensament per aquells a qui la mort i la resurrecció del Senyor deixa indiferents. Ell també els estima, també mor per ells. Demanar per ells la gràcia de la fe.

7. Crear un clima de pregària i de disposició interior abans de començar els Oficis litúrgics i donar testimoni de pregària i de recolliment.

8. Desitjar la celebració del Diumenge de Pasqua, ja sigui en la Nit Santa de la Vigília o del Diumenge, i tenir la certesa de què aquell dia haig d’estar radiant de joia, no per res que sigui meu o de fora meu, sinó perquè el Crist ha ressuscitat.

9. Que els padrins felicitin els seus fillols i filloles el dia de Pasqua. És el dia que recordem el baptisme.

10. Desitjar de manera radiant a tothom una Joiosa Pasqua i acompanyar cada felicitació d’una pregària. Recordar-nos també del Papa Francesc i de tota l’Església.

Escoltem la música de Taizé, que ens ajudarà a preparar-nos per a aquests dies que s'apropen

dilluns, 23 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXXIII)

Pel dilluns de la 5a. setmana de Quaresma...

Els pecats del món no es dissolen en l’aire.
La meditació dels sants sofriments de Jesús (1)

Els nostres pecats no és dissolen en l’aire. Són carregats a les espatlles de Jesús. Cada flagell que sofrí en la seva carn immaculada constitueix el pes del pecat del món, també dels nostres pecats.
El sacerdot pot perdonar els nostres pecats, perquè els pecats ja han estat assumits (expiats) per Jesús.
La humanitat de Jesús assumia tota la història i la humanitat de totes les persones. Tot el dolor del món ha estat carregat a les espatlles de Jesús en els flagells que va patir, en la sang preciosa que vessà. Ell els suportà tots. Podem rebre el perdó dels pecats (tota la humanitat) perquè Ell s’oferí al Pare per nosaltres. El mal en sí mateix no es destrueix és donat a Jesús com a expiació. 
La humanitat de Jesús és flagel·lada en els infants que moren d’inanició, en els immigrants que moren en el mar, en la multitud d’homes i dones que són víctimes de l’odi i de l`ídol del diner. En els cristians perseguits que tenyeixen de sang la creu del Senyor. Tot això fou carregat a les espatlles de Jesús quan va ser assotat, ell que era innocent i es carregava damunt seu...  Tot els flagells de la humanitat llaurant el seu cos. També els nostres pecats són perdonats perquè Jesús els va assumir en el seu propi cos. 
Es un gran misteri el segon de dolor del sant Rosari, que diu que Jesús fou flagel·lat per nosaltres. La primera setmana de Passió ja no hem de pensar més en els propis pecats, cal que estimem, adorem en els sofriments de Crist. Cal mirar amb els ulls de la Mare de Déu, us suggereixo que aprengueu aquesta pregària que necessitareu aquesta setmana: Pels sofriments de la vostra Mare, tingueu pietat de nosaltres.

Aquestes escenes de la pel·lícula La Passió de Crist, de Mel Gibson, amb la música de Tatiana interpretant Silently, ens poden ajudar a reflexionar.


---- oOoOo ----

En aquest blog, 
a la pestanya "AGENDA/AVISOS" 
teniu tota la programació de Setmana Santa.

---- oOoOo ----

diumenge, 22 de març del 2015

Apunteu en l'agenda d'aquesta setmana...

LA SALUT DE L’ÀNIMA I DEL COS

Conferència quaresmal a càrrec del Dr. Josep M. Roca, doctor en medicina, i Mn. Rafael Serra, rector de la Parròquia de Crist Rei, el dimarts, dia 24 de març a les 20:30 del vespre.

La conferència tindrà lloc a la Sala Mn. Josep Torres.

Confiem en la vostra assistència.



CONCERT SACRE I DE MEDITACIÓ DE 
L’ESCOLANIA MAJOR DE LA REIAL CONGREGACIÓ 
DE LA PURÍSSIMA SANG DE REUS

El títol del concert és “L’elevació de la Creu de Crist”

El concert tindrà lloc a l’Església Parroquial de Crist Rei el Diumenge de Rams, dia 29 de març a les 7 de la tarda.

Esperem la vostra assistència.


En aquest blog, 
a la pestanya "AGENDA/AVISOS" 
teniu tota la programació de Setmana Santa.

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXXII)

Pel diumenge de la 5a. setmana de Quaresma...

Quan arribo Ell ja m’està esperant.

L’Eucaristia és el do més gran del Senyor a la seva Església. És un fruit de la Pasqua que estem a punt de celebrar. Jesús va dir: “Si no mengeu aquest pa i aquest vi no tindreu vida en vosaltres”. 
La vida cristiana és una qüestió d’amor que ens transforma. Cadascú de nosaltres hauria de dir: «Hagués estat un altre si no hagués conegut el Crist». Aquest és el testimoni que el Senyor vol. Aquest és el testimoni que convenç. És el testimoni d’aquell que porta al rostre, als ulls, l’atractiu de Jesucrist. Jesucrist és el que esdevé en mi. És el qui ha vingut a mi i m’ha canviat. Quan el vaig conèixer, Ell (Jesús) ja m’estava esperant. Quan anem a combregar Jesús ve a nosaltres, ens pren amb Ell i ens assimila a la seva Vida. No és tracta de la vida temporal, sinó de la Vida de la gràcia, la que salta fins a la Vida eterna. Anem avui a combregar i rebem amb amor, agraïment, i adoració el Pa de l’Eucaristia. Una Eucaristia viscuda, agraïda i adorada. Sí, Jesús és el que ens espera sempre. Mai es cansa d’esperar-nos.


dissabte, 21 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXXI)

Pel dissabte de la 4a. setmana de Quaresma...

Lloeu el Senyor, és agradós de lloar-lo.

És bonic aquell conte del rei que buscava l’amor de la seva vida i estava cansat de les noies que només el volien perquè era un jove rei. Es decideix a viure en una gran ciutat i treballa sense revelar la seva identitat en una pizzeria i allí coneix una noia bonica i s’enamoren. Ell no li diu que és el rei. Però quan es casen llavors el rei a anònim li diu: «Ets reina. I t’estimo». 
Déu no vol ser estimat pel que ens dóna aquí a la terra o al cel. Déu vol ser estimat per sí mateix. Per això la lloança del Senyor dóna alegria i és el començament de tota la pregària. T’estimo, Senyor, perquè tu ets. Com el glòria de la Missa quan cantem: «Us donem gràcies per la vostra immensa glòria». Lloar el Senyor perquè Ell és. Lloar el Senyor perquè Ell és Pare, és Fill i és Esperit Sant, un sol Déu en tres persones, aquest és el nostre Déu, (canten les nenes i els nens de la nostra parròquia). Déu és Déu en la seva glòria i res de nosaltres pot afegir res a la glòria i a la joia infinita que té Ell mateix. Som nosaltres que ens omplim i participem de la seva glòria quan el lloem. Que la nostra pregària d’avui sigui de lloança. Evoquem el cant de lloança de Maria, la imagino quasi dansant quan la noia de Natzaret canta el Magnificat. I des que el va cantar per primera vegada el dóna a l’Església.

El Magnificat de Maria és el Magnificat de l’Església i preludia el Magnificat final i últim, quan puguem dir al final de la història: «S’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre». Sentim la versió del nostre Marco, mira que es maca, però no pot superar la de Bach, que és definitiva. Ja l’escoltarem per Pasqua.

divendres, 20 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXX)

Pel divendres de la 4a. setmana de Quaresma...

Una obra bona i bonica

Una obra bona. La que sigui i quan sigui. Una obra bona que per a si mateixa sigui bona i a favor dels altres. Ningú pot arribar al Divendres Sant sense haver fet aquesta bona obra que, naturalment, ha de ser una obra de misericòrdia, ja sigui material o espiritual. 
Aquest divendres els qui heu seguit aquest humil itinerari espiritual de la Quaresma l’heu de pensar i decidir. Ningú pot dir: «Jo no tinc cap obra bona per a fer». Cap cristià ho ha de fer. Tots tenim aquelles obres que el Pare ha pensat per a nosaltres perquè les complim. Té a veure amb la Quaresma i amb la Setmana Santa, ja que cal pensar en aquella dona que ungí el cap de Jesús sis dies abans de la Pasqua i el Senyor va dir als qui la volien fer marxar: «Deixeu-la estar, ha fet una obra bona». I una obra bona és, sempre, una obra bonica. És bella per ella mateixa, fa bona olor i alegra tot el Cos de Crist. Sobretot, sobretot... feu una BONA OBRA, la que sigui. Només pel Senyor, perquè és una obra que li agrada a ell. Si feu aquesta bona obra, el Divendres Sant, quan mireu la Creu, l’evocareu. És una bona obra que us acompanyarà per tota l’eternitat. Feu-la! Una de concreta i secreta entre la vostra consciència i el Pare del cel. Us ho demano en nom de Jesús feu aquesta obra bona. No espereu un altre temps, feu-la la Quaresma d’aquest any.

I ara deixem que la música ens ajudi a reflexionar en el que acabem de llegir:

dijous, 19 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXIX)

Pel dijous de la 4a. setmana de Quaresma...

Sant Josep, la fidelitat en les coses de cada dia.


Avui és sant Josep. Crec que la mare de Déu està contenta que l’Església celebri amb festa i joia la memòria del seu Espòs. 
Josep va prendre la seva esposa que portava el Fill a les entranyes. Un Fill que no era seu. La va prendre amb un immens amor. El Senyor li encomanava aquesta missió. Només aquesta missió, ser custodi de Maria i de l’Infant Jesús. Ell així ho va fer, va tenir cura de la família de Natzaret, ara custodia la família de l’Església i també la nostra vida. Encomanem-nos a Sant Josep perquè si ell aquí a la terra va estar molt a prop de Jesús, en el cel també hi està. L’Església, encara que tard, així ho ha descobert i li ha donat el títol de Patró de tota l’Església. Sant Josep, just, obedient a la voluntat del Senyor, silenciós, de somriures còmplices amb Maria i que feu gran a l’Infant Jesús. Un home just i ple del temor al Senyor. Recordem-nos de felicitar als Joseps i les Josefines. 
De vegades el Senyor no ens demana grans coses, sinó el que hem de fer cada dia, que no és poc i fer-ho amb alegria i amor. L’obediència a les coses de cada dia és el camí per a viure l’Evangeli, la fidelitat al Senyor. Justament perquè és allò de cada dia, és el que costa més. Aquesta és la manifestació més alta de la fidelitat. Ho sabíeu que el Papa Francesc és un gran devot de sant Josep? Demanem-li algun favor a sant Josep, ell estarà content de fer-vos aquest regal. Us atreviu?


En honor de sant Josep escoltem les Benaurances de Marco Frisina

dimecres, 18 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXVIII)

Pel dimecres de la 4a. setmana de Quaresma...

Quins són els amors de la nostra vida?

Sant Francesc va ser una joia per l’Església. Encara ho és. I el Papa va escollir el seu nom. Un nom que és tot un programa i un missatge,
Tothom estima el pobrissó d’Assís que, havent marxat de casa, va voler viure segons la «norma del sant Evangeli». El Senyor li va concedir companys. La seva manera de vida s’encomanà a la joventut d’Europa (gairebé com una vida alternativa) i molt aviat aquests companys esdevingueren multitud. Sant Francesc portà molts amors en la seva vida. Portava, primer que tot, l’amor del Crist i, al final de la vida, l’Amat li va concedir un cos semblant al seu i les marques de la passió de Jesús quedaren impreses en el seu cos. 
No us penseu que li fou fàcil; va conèixer l’abandó dels seus i la incomprensió. De fet, ¿qui el podia comprendre en la seva radicalitat en el seguiment de Jesús? Li agradava pregar als boscos i des dels penyals. Fou ell qui composà el cèlebre càntic de les Criatures. En el seu cor portava l’amor del Crist, portava l’amor a la santa pobresa, a qui anomenava «la seva esposa» i als pobres, els seus germans. Portava l’amor als companys, portava l’amor a la mare Església, portava l’amor a santa Clara, la seva amiga, qui, com ell seguí el Crist. Portava l’amor a la creació i en descobrí la seva bellesa que, per ell, era un reflex de la bondat de Déu. Francesc d’Assís, germà universal. Ell portà molts amors en la seva vida i cal preguntar-nos: ¿quins amors portem nosaltres en la nostra vida? i posar noms a aquests amors, però també preguntar-nos si portem l’amor de Déu dins del cor i, al final, ens adonarem que no som nosaltres els qui portem l’amor de Déu, sinó l’amor de Déu que ens porta a nosaltres amb tots els nostres amors. Fem nostra la pregària del salm: «Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai, aquesta és l’esperança que posem en vós».
***
Escoltem ara aquesta bella música del gran Marco Frisina i de la pelicula, segurament la més bella, de tantes que s’han fet sobre la vida de Sant Francesc:

dimarts, 17 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXVII)

Pel dimarts de la 4a. setmana de Quaresma...

Sóc cristià per la gràcia de Déu

La paraula gràcia en cristià significa: do, gratuït, a manera de regal. Un no és cristià perquè s'ho mereixi, o perquè ho hagi estudiat, o fins i tot perquè ho vulgui. No! La fe és un regal! La gràcia és sempre sense fons, sense mèrit. Déu ens ha fet aquest do i l'Esperit ha posat els medis perquè el descobrim i el visquem. No creieu que és el do més gran de la vida? No creieu que és un do molt gran poder pregar? És molt diferent viure la vida amb Jesús que sense Jesús! Es molt diferent viure la vida pregant que sense pregar! Avui donem les gràcies a Déu pel primer do, el do de la fe. Es un do que no te l'acabes mai i que al final esdevé vida eterna. És la fe que per nosaltres van demanar els nostres pares el dia que ens van batejar (Beneïda sigui la seva memòria), és la fe que ens fou donada en el baptisme. Us dono gràcies, Senyor per haver-me fet cristià. I la fe, com l'amor, creix quan es viu. Recordem avui el Catecisme i les preguntes inicials: «Ets cristià?» : «Sí, sóc cristià per la gràcia de Déu». Per un regal de Déu que no mereixo i sé que el senyal del cristià és la Santa Creu i sé també que «Jesús és el Fill de Déu, fet home, nascut de la Verge Maria i que ha vingut al món per a salvar-nos». Aquestes paraules contenen una saviesa que ens situen de manera diferent davant de la vida i de la mort. Són paraules netes, com el cor d'un infant que es prepara per a la primera comunió. Són paraules que emocionen. Podem oblidar paraules i conceptes, però aquestes paraules del Catecisme romanen sempre dins del cor, per una gràcia de l'Esperit Sant.
***
Escoltem ara amb la bella música de Marco Frisina que res ni ningú ens pot separar de l'amor del Crist, el Senyor: Es realment emocionant, Mons Marco té el costum de fer cantar a tothom en els seus concerts:

dilluns, 16 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXVI)

Pel dilluns de la 4a. setmana de Quaresma...

Qui sóc jo per tu?

És la pregunta que el Senyor va formular als apòstols: «I per vosaltres qui sóc jo?». A Jesús l'hem de posar dins de la geografia de les persones conegudes i estimades. Si tots nosaltres féssim una llista de les persones que estimem veritablement segur que hi posaríem a Jesús. Un nom que estimo, perquè conec i estimo la persona que el porta. Jesús, pels cristians, no és un desconegut, ni un estrany, és algú íntim. És el meu Senyor, el Company de la meva vida, l'Amic, el meu Tot, el qui em porta a Déu, el qui em porta a estimar, el qui em treu de mi mateix i em dóna als altres, el meu Redemptor. Jesús, el nom més dolç i més estimat. Conec algú que comença sempre la seva pregària dient: Oh, Jesús, sempre més estimat. 
Si algú em preguntés: «Qui és Jesús per tu?» cal que respongui: «El meu Senyor i el meu Amic». Com els apòstols, l'hem acollit en la nostra vida i el seguim a Ell. Avui diguem: «Et seguiré sempre, Senyor, fins el darrer dia de la meva vida». Els qui segueixen a Jesús no envelleixen mai, sempre són joves, perquè cada dia renoven l'amor.

Les persones que fem aquest blog ens vàrem proposar posar un post cada dia durant la Quaresma. Una breu reflexió, una pregària, uns pensaments... i, de moment, estem contents perquè, gràcies a Déu, ho anem aconseguint i sabem que molts de vosaltres entreu a llegir cada dia aquest petit text. Durant aquesta setmana que comencem, hem decidit afegir-hi un detall: l'acompanyament musical de la mà de Mons. Marco Frisina, sacerdot, músic, compositor i biblista. Rector de la Basílica de Santa Cecília de Trastevere i Director de la Coral -que ell mateix va fundar- i Orquestra de la Diòcesi de Roma. Avui comencem amb aquest tema, el nom del qual, "Et seguiré", va unit a la pregària que hem proposat.

diumenge, 15 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXV)

Pel diumenge de la 4a. setmana de Quaresma...

La teva misericòrdia, Senyor

Ahir el Sant Pare Francesc va proclamar per l'Any vinent, des del dia de la Immaculada Concepció fins el diumenge de Crist Rei, un any jubilar, serà l’Any Sant de la Misericòrdia, Alegrem-nos-en aquest diumenge i donem-ne gràcies al Senyor. Que el Papa Francesc tingui salut per a viure aquest Any Sant i que la font de la misericòrdia de Crist s'obri encara més abundosament per tota l’Església i el món.
***
La vostra misericòrdia val més que la vida. Per ella els pecats són perdonats i ja no són.
Quan arribem al límit de les nostres forces i ja no podem més, ve la vostra misericòrdia, Senyor, i ens dóna força. Quan ja no puc fer res pel Senyor, ni tampoc per a mi mateix, la misericòrdia del Senyor m'aixeca i em posa prop del seu cor i em diu: «Ets meu» i «Queda't amb mi» i no preguntis per què, ja que t'estimo. Sempre t'he estimat i sempre t'estimaré. 
Quan tot estava perdut i tot semblava fracàs ve la teva misericòrdia, Senyor, i tot és de nou donat i tot pot tornar a començar. La teva misericòrdia és el meu cant i la melodia de fons, com remor d'onades del mar incessant, de la meva vida. Aquesta misericòrdia la rebrem, en plenitud, aquest Diumenge, quan rebem l'Eucaristia.

dissabte, 14 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXIV)

Pel dissabte de la 3a. setmana de Quaresma...

Incomparablement més gloriosa que els serafins

Els cristians estimem tant a la Mare de Déu que li hem donat mil noms. Entre molts estimo aquest: Mare de Déu de l’Alba, que és el nom de la imatge de la Mare de Déu de la nostra parròquia. Direu que ja hi ha prou títols i imatges de Maria. Us diria: encara n’hi ha poques! El misteri de la presència de Maria en el camí de la fe de l'Església troba lloc a cada comunitat. És la Mare de Déu de l’Alba perquè l'alba és la llum que il·lumina abans que el sol aparegui majestuós damunt del nostre mar. 
Ella precedeix la llum i va abans que el dia. La seva fe precedeix i fa llum al misteri de Nadal en el camí de l’Advent. Però il·lumina encara més el Misteri de la Pasqua en el camí de la santa Quaresma, ja que la fe sola de Maria il·luminà en la nit del dissabte sant, ella sola creia en el Fill. Ella és l'albada del matí de Pasqua, la festa de les festes, santa i vivificant Pasqua, la de cada any i la d'aquest any, que preparem en aquesta Quaresma. 
Que tinguem alegria de pensar que demà és diumenge i que anirem a l’Església i trobarem els germans que creuen en Crist. Anem, a veure si trobem a Crist i el trobarem amb els qui van vestits de la pobresa de la gent que no compta, entre els humils... els qui la vida ha marcat amb el dolor i no han pecat d’orgull. Entre ells camina el Crist. Maria era d’aquets. Oh Maria, més venerable que els querubins, incomparablement més gloriosa que els serafins, pregueu per nosaltres.

divendres, 13 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXIII)

Pel divendres de la 3a. setmana de Quaresma...

Gràcies, Papa Francesc!

Aquests dies s'acompleix el segon aniversari de l'elecció del Papa Francesc. Fou el dia 13 de març d'ara fa dos anys.

Gràcies, Papa Francesc per la teva pregària. Fas impressió quan pregues davant del món i acabes de rebre el Sagrament. Com tantes i tantes vegades ens demanes, l'Església t'acompanya en la teva pregària. Gràcies, Papa Francesc pel teus gestos i pel teu viatge a Lampedusa i a Assís i les teves anades als països tant llunyans com és ara Sri Lanka, Corea i a Filipines. Allí consoles i sostens la fe dels fills de l'Església Catòlica. Gràcies, Papa Francesc per la predicació de l'Evangeli amb paraules clares i netes. Gràcies, Papa Francesc perquè tens els pobres sempre als llavis i no te'ls pots treure del cap perquè saps que són germans de Jesús. Gràcies, perquè ens retornes l'alegria d'anunciar l'Evangeli i la voluntat d'estimar els humils. Gràcies per la teva doctrina que és sembrada en els pastors i en el cor dels fidels. Allí queda. Gràcies per l'alegria que has donat al món i a l'Església. 
Amb la teva humilitat has esdevingut profeta de la pau i de la reconciliació. Gràcies, Papa. Ets com una flor d'ametller en l'hivern del món i de l'Església. Tot ha canviat des de què hi ets, pel goig de molts i desconcert d'alguns. Gràcies, Papa Francesc, perquè no ets ni progressista ni conservador, ets del Senyor, només del Senyor. ¿Saps? L'Església està contenta de tu, també el món. I els homes i les dones que preguem sabem que estàs unit al Senyor. Ell és la teva alegria i la teva força. Tots t'abracem, perquè tu ens has abraçat a tots. La Mare de Déu, que tant estimes, vetlla per tu. 
Preguem avui pel Papa: Senyor, beneïu, el vostre servent, Francesc. Bisbe de l’Església Catòlica i successor de Pare, l’apòstol de Jesús.

dijous, 12 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXII)

Pel dijous de la 3a. setmana de Quaresma...

Només si esteu preparats i us cal

Si Nostre Senyor us concedeix aquesta gràcia i algú de vosaltres la necessita, perdoneu de tot cor a una persona concreta que us hagi fet mal, mal de veritat i que hagi ferit el vostre cor amb un dolor molt gran. Això no va per tothom, només per aquells a qui el Senyor ho inspira. És millor fer aquesta pregària davant del Sagrari. Com es fa això? Primer us poseu a la presència de Déu i encomaneu-vos a la Mare de Déu, després feu aquesta pregària:

«Senyor Jesús perdono amb tot el cor i per sempre a tal persona (poseu el nom), li torno en bé tot el mal que m’ha fet. Perdono amb tot el cor i per sempre a N. N. (nom de la persona) que m’ha ofès i ferit, perseguit o refusat, que m’ha fet mal i m’ha perjudicat. Ja sigui intencionadament o no. Abandono i m’allibero de tot rancor i ressentiment, tot desig d’odi o venjança envers ell/a. La perdono de tot cor i us demano, Senyor, que la beneeixis amb tot allò que és seu. En nom de Jesús i per la teva gràcia, perdono a N. amb tot el cor i per sempre. Amén.»

Moltes vegades, quan acabem de fer aquesta pregària, ens poden venir llàgrimes als ulls. Són pregàries que, segons la tradició s’han de dir tres vegades. Són de goig i de llibertat. De vegades hi ha fills que han de fer aquesta pregària pels propis pares. Però per això encara cal més gràcia de Déu perquè és molt dolorós. Sense el perdó no hi ha pau.



dimecres, 11 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXI)

Pel dimecres de la 3a. setmana de Quaresma...

Gràcies, fill meu, perquè ets aquí.

Que faràs ara? M'acomiadava, eren dos quarts de dotze de la nit, a la plaça de la Llibertat, i vaig fer-li aquesta pregunta a un jove pare. Que faràs ara? (Veníem d’un sopar dels que les Confraries organitzen aquestes dies). Aquest pare l'estiu passat va batejar el seu fill únic. Em va respondre amb els ulls contents: «Ara, abans d’anar a dormir: aniré a fer un petó al meu fill». Vaig pensar en el nen... que, adormit, rebrà petó i mirada del seu pare i no ho sabrà. Aquest petó és un dir: Gràcies, fill meu, perquè ets aquí. Perquè tu ets el meu goig i l’alegria més gran. Un fill fa que uns esposos s’estimin més. I més si el nen ha rebut la gràcia del baptisme. Com ens podem deixar d’estimar si aquest fill és nostre, de l’un i de l’altre? No només d'un o de l'altre; és dels dos. I és de Déu. Els fills són un do del Senyor, diu la Sagrada Escriptura. 
Avui doneu gràcies a Déu pels fills que heu tingut, digueu els seus noms, beneïu-los. És tant gran que una mare cristiana o un pare cristià faci el senyal de la creu al front del seu fill! Són costums que no s’haurien d’haver perdut mai. I si els fills s’han fet grans beneïu-los dins vostre, deixeu-los sota la protecció de la Mare de Déu. I si no heu tingut fills (de vegades hi ha esposos que no en poden tenir i això és un dolor molt gran) o pel que sigui, o perquè sou solters o viviu en el celibat... pregueu per tants nens i nenes que en el món no tenen la benedicció de pares que els hagin esperat, que els hagin estimat abans de néixer o no els han conegut. Adopteu-los en el cor i beneïu-los dins vostre. Tots, tots, sense excepció, són beneïts pel Pare del cel.

dimarts, 10 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XX)

Pel dimarts de la 3a. setmana de Quaresma...

Quan els cristians ens posem a fer música

Un dels dons més grans del cor de l’home és la música. La música té la capacitat d’expresar, més que un text, els sentiments més profunds del cor de l’home. La música tendeix a la simfonia, va a la recerca del Infinit i arriba al límit d’on pot arribar l’esperit de l'ésser humà i la capacitat d’expressió de sí mateix. Pels cristians és la participació en la cançó d’amor, que és Déu mateix. És propi del qui estima cantar. No tothom sap cantar, hi ha persones que no saben cantar, però saben quan es canta bé. Hi ha una música infinita, un amor infinit, que és Déu mateix en la glòria de la seva Trinitat. Aquesta oda infinita que ressona en la eternitat arriba un moment que ve a la terra, i el Fill (Jesús) que és l’Hereu de tot, la interpreta, i ens posa dins d’aquesta orquestra, donant-nos text, melodia i instrument. I quan es deixa portar per l’Esperit Sant és grandiosa, magnífica, sublim i delicada. No importa l’instrument que ens ha estat donat. Encara que sigui el més humil. Tots són necessaris. Sota la seva direcció (la de Jesús) s’interpreta aquesta simfonia en la història.
Quan els cristians ens posem a fer música i la interpretem molto vivace tothom se n’alegra i el món es meravella. La llàstima és que la música que fem de vegades ja no sona o sona malament. Ens hem d'esforçar per no desafinar. Diguem: Jesús, m’has admès a la teva orquestra, fes que no desafini en el lloc que m’has posat en la història. Que el meu cant sigui per a tu. Només per a tu, Jesús, Senyor meu. El meu cant és el meu amor de cada dia.


dilluns, 9 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XIX)

Pel dilluns de la 3a. setmana de Quaresma...

Fantàstic!

"Fantàstic" és una paraula bonica que significa goig, sorpresa, admiració. La Vida és un do molt gran. Existim i haguéssim pogut no existir. Som únics. No hi ha hagut ningú igual abans que nosaltres ni tampoc hi haurà algú igual després de nosaltres. La vida ens ha estat donada i som en aquest món com a consciència, llibertat i capacitat d’amor. Pels creients és una vida donada per Déu i, a més, immortal. Es fantàstic que existim. Es fantàstic saber que els nostres noms estan inscrits en el cor de Déu. Es fantàstic que molts pensin: Encara que no sóc important per molta gent i, humanament parlant, potser sóc irrellevant en aquest món,  sé que sóc únic pel meu Déu. Sóc la seva filla, el seu fill. I, des del moment que sé això i ho visc, tot ho trobo fantàstic: la vida, el cel, el món, les persones que estimo, i la gent que no conec... La Vida apareix com un regal de Déu. La fe dins meu és una melodia interior i un cant a la Vida.
Només em dol quan la vida no és valorada, la vida única de cadascú, fins i tot la vida d'un infant que encara ha de néixer. 
Avui hauríem de ser conscients de les petites alegries de cada dia i trobar-les fantàstiques. La Vida en aquest món ens és donada i cada dia és irrepetible. Visquem-lo amb plenitud: avui mateix! Es fantàstic. Viure’l en plenitud és viure’l amb l’amor de Déu dins del cor. Quan tinguem una alegria avui o sentim o veiem quelcom que sigui bell, diguem: És fantàstic, gràcies, Senyor meu.

diumenge, 8 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XVIII)

Pel diumenge de la 3a. setmana de Quaresma...

Open the eyes of my heart

Hem de mirar els ulls dels altres quan els parlem, i mirar-los bondadosament, sense judicar-los. Els ulls dels altres revelen més enllà de les paraules tota la interioritat de les persones. En els ulls dels altres hi ha un fons de bondat i algunes persones resplendeixen -com la noia que poso a la foto que acompanya el post- el misteri del Déu vivent. Els ulls dels altres moltes vegades revelen molts sofriments. I si no mirem els ulls dels altres ens hem de preguntar per què no ho fem? Es que tal volta tenim por que ens endevinin quelcom que no volem que sigui vist? Les persones que s'estimen es miren els ulls i es parlen amb la mirada, còmplice, compassiva, més que no pas amb les paraules. 
Dins de l'Església hi ha persones que reben un do de l'Esperit que és l'esperit del discerniment i endevinen de seguida si la pregària d'una persona és autèntica i senten immediatament el perfum de la bondat i de la gràcia. No tenim el do del discerniment, però mirant els ulls de l'altre podem saber quelcom de la seva bondat, del seu dolor, del seu sofriment o del seu desig de viure. I, si ens atrevim, podem mirar els ulls invisibles de Jesús. És una mirada de foc i passa el següent: Es una mirada que et mira des sempre. Mirar el qui et mira amb uns ulls d'amor immens. Que sigui aquesta la pregària d'avui: «Senyor, feu que miri els ulls de les persones que em revelen la seva bondat. Una bondat que els ve de tu». Tantes vegades a l'Evangeli, sobretot al de Marc, es diu que Jesús mirava a les persones. Fem un esforç avui, diumenge, per mirar amb delicadesa els ulls de les persones, per exemple, en el moment de donar-nos la pau, a missa, o quan els trobem pel carrer, quan els tractem, etc.

dissabte, 7 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XVII)

Pel dissabte de la 2a. setmana de Quaresma...

Els dissabtes són bonics

Són bonics perquè demà és diumenge. Són bonics perquè els nens no van a l'escola i poden jugar amb els seus pares. Molts fan esport. Són bonics perquè la Mare de Déu els alegra. Són bonics perquè Jesús cada dissabte anava a la sinagoga i resava els salms. Imagino a Jesús a la Sinagoga, quan era a Natzaret i escoltava els salms. Quina cara de bon noi, espavilat, profund. Imagino a Jesús jugant a Natzaret i a Maria amb la mainada del poble. De ben segur que tots devien estimar la Mare de Jesús. Quan sents jugar els infants sempre donen alegria. A la Sinagoga cada dissabte Jesús sentia aquest salm; encara ara els cristians a l’Ofici del matí del dissabte el resem en memòria seva. És el salm 8. El poso. Resem-lo quan llegiu el post. No oblideu fer el signe de la Creu quan acabeu. Es un salm de lloança, només serveix per lloar Déu i penseu que Jesús el deia cada dissabte, també Maria. Els seus llavis el van santificar:

Senyor, sobirà nostre, que n'és de gloriós*
el vostre nom per tota la terra!
La majestat que teniu dalt del cel*
els infants més petits ja la canten:                
Quan miro el cel que han creat les vostres mans,*
la lluna i els estels que hi heu posat,
em dic: «Què és l'home, perquè us en recordeu,*
què és un mortal, perquè li doneu autoritat?
Gairebé l'heu fet igual als àngels,*
l'heu coronat de glòria i de majestat
l'heu fet rei de les coses que heu creat,*
tot ho heu posat sota els seus peus:+
ramades de bous i d'ovelles,*
fins i tot els animals salvatges,
l'ocell que vola i els peixos del mar,*
tot allò que segueix els camins dels oceans».
Senyor, sobirà nostre, que n'és, de gloriós,*
el vostre nom per tota la terra!

divendres, 6 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XVI)

Pel divendres de la 2a. setmana de Quaresma...

No ens oblidem de la cendra

Jesús va viure la primera Quaresma allà al desert on fou temptat en la seva humanitat per l’esperit del mal. Avui és un dia penitencial. Els germans de l’orient estimen molt el dejuni de la santa Quaresma i ens ensenyen a dejunar. No es tracta de l’abstenció completa dels aliments, sinó de menjar poc i humilment: pa amb mantega vegetal, formatge, pomes, arròs blanc... Oi que som capaços d'abstenir-nos  de certs menjars per motius estètics?, les dietes que s'imposen (totes igual d’avorrides), o per baixar el colesterol, per a mantenir-nos en forma, forts per a la vida i radiants... Tot això està bé i s’ha de fer, i més si la salut ho exigeix. Però alguna vegada hem d’abstenir-nos de quelcom com una ofrena a Jesús. 
La mortificació cristiana mai és negativa, és un podar les branques baixes de l’arbre perquè aquest creixi amb tota la seva vitalitat. I doni així els fruits. Jo sé de persones que ofereixen el seu dejuni pels infants que passen fam i fred. Se'ls representen interiorment quan humilment mengen el pa i beuen l'aigua de la Quaresma. És un acte d'amor. 
El dejuni cristià ens fa recordar que l'home no viu només de pa, sinó de tota Paraula que surt de la boca de Déu. Preguntem-nos avui:¿de quina cosa m'abstindré per regalar-ho a Jesús? No ho penseu gaire, el primer que us passi pel cap feu-ho. Per petita cosa que sigui. Jesús, al desert, va dejunar quaranta dies per tots. No oblidem la cendra que portem al cap, ja vindrà la festa. Els cristians però, ens agrada més la festa que la penitència. Sabeu per què? Perquè Crist ha ressuscitat. Sí, tirem més a la festa que a la penitència: Som gent de festa perquè tenim l'Esperit Sant.

dijous, 5 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XV)

Pel dijous de la 2a. setmana de Quaresma...

Us estimo, Senyor, Déu meu!

El nen Jesús va aprendre el primer manament de la Llei. Maria li ho devia ensenyar, el primer manament és. «Estimar Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces». És realment el primer perquè Déu és en tot el primer. De gran, Jesús, quan predicava el Regne, ho recordava als seus deixebles. I amb els braços a la creu vivia en plenitud el manament d'estimar Déu. Allí, a la creu, Jesús mostrava a la perfecció que va estimar el Pare amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces. 
Abans em creia que primer era estimar als altres i després a Déu i que si no estimes als altres no estimes Déu. Ara ja no crec. La vida ensenya que estimant Déu aprens a estimar als altres. Que l'amor que tens a Déu t'obre als altres, com un fer-se de dia, com un sol que s'aixeca més enllà del mar. Recordeu-vos: si Déu ens demana que estimem als altres és perquè Ell abans ens ha estimat també amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces. Ho ha fet donant-nos el que estima més: el seu Fill estimat.
Avui, sempre i cada dia, a la Quaresma i fora de la Quaresma, no us avergonyiu d'aquest sentiment i d'aquesta pregària i diem una i moltes vegades: Us estimo, Senyor, Déu meu. El teu fill/a (poseu el nom) us estima. Déu està content del sentiment i de la paraula del seu Fill, com un pare i una mare reben el petó i l'abraçada del seu fill/a. El senyor ja ho sap que no l'estimem com l'hauríem d'estimar, però no per això hem de deixar de dir que l'estimem. Ell ho sap tot i el que falta al nostre amor a Déu ho supleix Jesús.

dimecres, 4 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XIV)

Pel dimecres de la 2a. setmana de Quaresma...

No parlar tant de mi

Es una delicadesa que els altres agraeixen que no parlem del propi jo quan dialoguem amb ells. Sempre tendim a inflar el jo de cadascú i posar-lo a l’aparador perquè el vegi tothom. Cansen tant les persones que sempre parlen de sí mateixes i són de compadir! Al final prefereixes no trobar-te-les i les evites! Quin mal costum és aquest de trencar la conversa de l’altre i referir-me sempre a mi mateix.
Fem-nos aquest propòsit i pensem que això agrada al Senyor: quan parlem amb algú no interrompem la conversa per parlar de nosaltres mateixos, per portar el seu tu al meu jo. Mirar el propi jo és una mica avorrit (prou que ens coneixem) i cansa una mica. Escoltar l’altre i mentre aquest parla, no fer veure que escoltem per pensar què es el que li diré. Simplement cal escoltar amb afecte, amb sorpresa, amb empatia. Que l’altre, quan explica alguna cosa de la seva vida, senti que realment ens importa. Ja sabeu que la primera paraula que diu un nen no és «jo», sinó «mare». Penseu que la Paraula que surt del sí del Pare és el seu Fill estimat. En l’ordre cristià el tu és més important que el jo. Demanem a Jesús avui que quan dialoguem amb els altres el propi jo quedi en un segon terme per tal que l’altre se senti estimat i realment escoltat. A l’Evangeli no trobem pas que Jesús parli gaire de sí mateix, parlava del Regne i de l’amor que tenia al Pare del cel. Hi ha un salm que diu delicadament: Preserveu-me, Senyor, de l’orgull que no s’apoderi de mi, així seré irreprensible i net d’una gran culpa.

dimarts, 3 de març del 2015

Els benaurats nous màrtirs de la Santa Església Copte

Ells són de Crist, han vençut


Eren molt joves, havien anat a treballar a la construcció i havien deixat les seves famílies en un poble cristià del mig Egipte. Allí "el qui no es pot anomenar" els perseguí per la seva condició de cristians. Haguessin pogut abdicar de la fe cristiana i no ho feren. D’això encara no en fa dos mesos. L’Església Copte no ha dubtat de inscriure’ls en el Sinaxari, que és l’equivalent a la beatificació dins de l’Església Catòlica.

Mai hagués cregut que poguéssim venerar uns màrtirs d’encara no fa dos mesos. Pregueu per nosaltres, estimats nois, valents en la professió de la fe i que moríreu amb el nom de Jesús als llavis. Les seves famílies es consolen pensant que no varen renunciar a la fe i una mare digué: «Em consola de pensar que al cel estarà més bé que aquí a la terra».

Dies després de l'assassinat, el Bisbe copte catòlic de Gizeh (Egipte), Mons. Anba Antonios Aziz Mina, va afirmar que aquestes noves víctimes de l'ISIS van morir com a màrtirs, que "en el moment de la seva bàrbara execució, deien: «Senyor Jesucrist»".

"El nom de Jesús ha estat l'última paraula sorgida dels llavis dels màrtirs. Igual que a la Passió dels primers màrtirs, s'han confiat a les mans d'Aquell que poc després els rebria. I així han celebrat la seva victòria, la victòria que cap assassí els podrà arrabassar. Aquest nom, murmurat en l'últim moment, és com el segell del seu martiri", va assenyalar Mons. Aziz.


El Patriarca de tots els Coptes Tawandros II ha establert que la memòria dels màrtirs sigui celebrada el dia 15 de febrer, exactament el dia que es va difondre el vídeo del seu assassinat.

Pensant en ells escoltem aquesta magnifica interpretació:


Pregueu per nosaltres, estimats del Senyor!


Donem les gràcies a Tony Rezk, autor d'aquesta preciosa icona, pel seu permís per a poder-la reproduir. Thank you very much, Tony!

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XIII)

Pel dimarts de la 2a. setmana de Quaresma...

Sorprendre algú per donar alegria

Donem-nos alegria els uns als altres. L’alegria que podem donar no ve moltes vegades per grans coses, ve per les petites. Proposem-nos avui o un dia d’aquesta setmana fer un gest especial amb les persones que ens són amics. És tant fàcil trucar per telèfon -o per alguna aplicació- a algú i preguntar: «Com estàs?» Sense demanar res, només per gratuïtat. Només per amor, només perquè estimes. El gest d’amistat, aquest o altra, omple de tendresa i quan les persones se sentim estimades funcionem més bé, perquè t’adones que comptes per algú, que la pròpia vida és significativa i té sentit per un altre. De què hi ha algú que s’alegra de la teva existència. És tant fàcil i alhora tant bonic de fer feliç els altres!
Els cristians sempre vivim una estranya llei: quan fem feliços els altres, aquesta felicitat repercuteix en la pròpia. Perquè, com sempre, té raó Jesús que ens va dir: Fa més feliç donar que rebre. És ben cert. Que sigui aquesta la nostra pregària: Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau i de la vostra alegria.

dilluns, 2 de març del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XII)

Pel dilluns de la 2na. setmana de Quaresma...

Purificar la memòria del cor

Hi ha pensaments que neixen ja inútils. No serveixen de res. Els pensaments poden esdevenir obsessions i les obsessions destrueixen. Els pensaments negatius s’han d’allunyar de nosaltres (si podem). Però molt sovint aquests no demanen permís per entrar, sense voler ens trobem que estem pensant amb allò una i altra vegada. Quan els pensaments ens treuen la pau, ens fan ressentir antigues ferides i ens enterboleixen les ganes de viure o ens treuen la son, hem de fer-los fora o demanar al Senyor que ens ajudi a guarir-nos. Per què pensar en el passat si aquest ja no existeix?, Per què obssionar-nos pel futur si aquest és imprevisible i la gran majoria de vegades les coses surten d’una manera distinta del que preveiem? És una bona cosa demanar al Senyor que ens purifiqui la memòria. El passat l’hem de donar a Déu perquè el perdoni. És un bon exercici de la Quaresma purificar la memòria. De vegades és un dir simplement: «Senyor no hi vull pensar més en això que em fa mal, ajuda’m». Sí, ho hem de demanar al Senyor perquè les ferides més profundes de la memòria de cadascú només el Senyor les pot guarir. Les ferides del cor només es guareixen amb el perdó, ja sigui donat o rebut.