Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XV)

Pel dijous de la 2a. setmana de Quaresma...

Us estimo, Senyor, Déu meu!

El nen Jesús va aprendre el primer manament de la Llei. Maria li ho devia ensenyar, el primer manament és. «Estimar Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces». És realment el primer perquè Déu és en tot el primer. De gran, Jesús, quan predicava el Regne, ho recordava als seus deixebles. I amb els braços a la creu vivia en plenitud el manament d'estimar Déu. Allí, a la creu, Jesús mostrava a la perfecció que va estimar el Pare amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces. 
Abans em creia que primer era estimar als altres i després a Déu i que si no estimes als altres no estimes Déu. Ara ja no crec. La vida ensenya que estimant Déu aprens a estimar als altres. Que l'amor que tens a Déu t'obre als altres, com un fer-se de dia, com un sol que s'aixeca més enllà del mar. Recordeu-vos: si Déu ens demana que estimem als altres és perquè Ell abans ens ha estimat també amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces. Ho ha fet donant-nos el que estima més: el seu Fill estimat.
Avui, sempre i cada dia, a la Quaresma i fora de la Quaresma, no us avergonyiu d'aquest sentiment i d'aquesta pregària i diem una i moltes vegades: Us estimo, Senyor, Déu meu. El teu fill/a (poseu el nom) us estima. Déu està content del sentiment i de la paraula del seu Fill, com un pare i una mare reben el petó i l'abraçada del seu fill/a. El senyor ja ho sap que no l'estimem com l'hauríem d'estimar, però no per això hem de deixar de dir que l'estimem. Ell ho sap tot i el que falta al nostre amor a Déu ho supleix Jesús.