diumenge, 25 de novembre del 2018

El Pantocràtor de la Parròquia


L’aula de l’Església parroquial està presidida pel Pantocràtor. La tradició oral de la parròquia creia que era un tapís (això estava motivat pel serrell de llana que en rematava la seva part inferior), però pròpiament és una pintura a l’oli. No queda clar en l’arxiu de la parròquia qui és l’autor, però les nostres investigacions ens han portat a trobar que va ser pintat per Jaume Minguell, conegut autor de murals religiosos, l’any 1959.



L’obra, enfosquida pel temps, va ser netejada i restaurada l’any 2011 per l’artista Josep Fernández. La imatge de Crist està inspirada en l’art universal cristià (penseu en les pintures murals del Pirineu). S’hi representa Crist gloriós dins de la màndorla, que simbolitza la divinitat. Crida l’atenció que els peus del Senyor traspassen la forma d’ametlla per indicar que han trepitjat la nostra Terra i, per tant, és un símbol de la seva encarnació.


Al fons de la màndorla hi ha dos tons de blau per significar el firmament, el dia i la nit i la multitud d’estrelles: Ell és Senyor del temps i del l’espai. A la divisòria entre la nit i el dia, representat per la tonalitat dels blaus, hi ha els colors de l’arc de Sant Martí, per significar que Ell és la pau i uneix el Cel i la Terra.

Crida l’atenció el rostre de Jesús, amb uns ulls, que segons el llibre de l’Apocalipsi, són de foc, vivents i penetrants. Tanmateix és una mirada que no infon por sinó pau i serenitat.



La corona del Senyor està marcada per la Creu, per indicar que Ell és Rei des de la Creu. «Regnabit Deus a ligno», això és, des de l’amor entregat. Crist és Rei perquè és el que estima més, amb un amor no només humà sinó diví.

Els braços del Senyor tenen actituds simbòliques. Amb la mà dreta beneeix fora de la màndorla, per significar que Ell beneeix el món i, amb la mà esquerra, sosté el pergamí dels Evangelis i, de manera visible, hi ha aquestes paraules llatines «Ego sum lux mundi», aquestes paraules es refereixen al conjunt de la seva persona representada en aquest excel·lent pantocràtor.

Els vestits del Senyor estan constituïts per la túnica sacerdotal i l’ample mantell daurat, que significa la seva glòria. «Seu a la dreta del Pare».

La imatge dóna la impressió de sortir del pla bidimensional i apropar-se a nosaltres, en un efecte també de profunditat i perspectiva contrària, quasi a manera d’escorç.

Tal com era costum en aquestes representacions inspirades en els llibres de Daniel i de l’Apocalipsi, la imatge ve acompanyada, en el seus quatre angles, amb el tetramorfs, això és: els símbols dels quatre evangelistes, com els pregoners i heralds de la Bona Nova de Jesús. Són: en l’angle superior Mateu, amb el símbol de l’home i Marc amb el símbol del lleó, en els angles inferiors tenim el Bou com a símbol de Lluc i l’àguila com a símbol de Joan. Les quatre figures estan alades, per significar que l’Evangeli ha de ser proclamat per tota la terra i que són àngels-missatgers.

El pantocràtor és dels pocs objectes conservats de l’antiga i primera parròquia situada, com els més grans saben, a l’altre angle del Parc de Sant Jordi. Per això, els ancians de la parròquia, l’estimen tant.


Posem, com a música, el final del Te Deum de Bruckner, per donar gràcies a Déu per la comunió eclesial present a la nostra Parròquia. És una música grandiosa i oberta a l’infinit.