dimarts, 29 de gener del 2019

Deixem que l'orgue pregui per nosaltres


Reivindico, amb aquest post, l’orgue i l’organista i que ningú digui “no estigui per orgues”. En les celebracions actuals, i des de fa molts anys, tant l’instrument com l’instrumentista han estat una mica preterits en general. La música d’orgue en la litúrgia no té un lloc merament ambiental o ornamental, sinó que està al servei de la pregària de tota l’assemblea. L’orgue, segons l’esperit de la litúrgia, recull les pregàries de tots i les eleva a Déu. Per dir-ho així, el so de l’orgue està amarat de la pregària de tots i ens posa en comunió els uns amb els altres. Que soni l’orgue sol no vol dir que l’assemblea deixi de participar.


Jean Guillou a Saint Eustache, Paris. Any 2010

La litúrgia és el lloc natural de l’instrument, ja que va néixer allí i està destinat allí. Observeu la diferència que hi ha entre l’orgue tocat dins de la celebració o en un concert.

Per altra banda, ser organista implica una preparació que dura tota una vida. Quan escoltem i preguem amb l’orgue, sempre hem de pensar que els grans organistes s’han passat hores i hores en nits fredes i solitàries amb les mans als teclats i els peus als pedalers. La interpretació de les obres sempre està supeditada a les capacitats de l’orgue i al virtuosisme de l’intèrpret.



Tant de bo a cada parròquia, en la mesura de les possibilitats, tinguéssim un orgue i un organista titular. 

És una equivocació pensar que si l’assemblea no canta és greu. No és així, si hi ha música d'orgue, aquesta ja representa el cant i sentiment de tots. Per exemple, els espais en que l’orgue ha de sonar a pleret en la preparació de les ofrenes i en la comunió eucarística del poble. A un cristià que acaba de combregar no l’han d’atabalar gaire; ha d’estar en pregària íntima amb el seu Senyor i el so de l’orgue l’ajuda.

Us posem tres youtubes de tres orgues significatius:




En els tres audios s’hi escolten el que s’anomenen “improvisacions” on es manifesta més la creativitat de l’organista per acompanyar l’acció litúrgica, al mateix temps s’hi constata la capacitat grandiosa i total d’aquest instrument per portar el so al límit, on comença l’infinit.

diumenge, 27 de gener del 2019

No us ho perdeu!!! Cinema. "El misterio del padre Pío"

El proper dijous, 31 de gener teniu una cita amb la pel·lícula "EL MISTERIO DEL PADRE PÍO", a Tarragona on, a més, hi haurà PRESENTACIÓ + COL·LOQUI a càrrec de José Maria Zavala.

Reserva les teves entrades aquí: http://bsocy.com/ckriv1


YELMO CINES,
PARC CENTRAL, TARRAGONA
DIJOUS, 31 DE GENER
HORA: 19:30

dijous, 24 de gener del 2019

Alerta amb els posicionaments polítics dels catòlics


Les opcions polítiques, des del punt de vista cristià, no s’han de tipificar lleugerament. Un catòlic no té per què ser sinònim de conservador de dretes i contrari a la modernitat. Un cristià és difícilment ubicable des del punt de vista polític, ja que en algunes qüestions és absolutament “de dretes” (per exemple, pel que fa a l’avortament) i en altres coses, és absolutament “d’esquerres” (per exemple en la política social). Arribem a la conclusió que el vot catòlic ha de ser discernit en la totalitat, tenint en compte la llei del mal menor i que mai votarem a gust el cent per cent.

Fa mal que identifiquin, de vegades de manera molt interessada, els catòlics amb partits d’extrema dreta, que poden caure en el populisme i en pensaments totalment anti-cristians xenòfobs, misògens, racistes, etc. Si ens fan por les posicions més extremes de l’esquerra, potser encara ens n’han de fer més les de l’extrema dreta.

Una cosa curiosa, aquest tipus de partits són crítics amb el pontificat del Papa Francesc... No ens fa pensar, això?


Com ha de mirar un cristià aquesta foto?


dilluns, 7 de gener del 2019

La nadala universal, la de més èxit fins ara, celebra dos cents anys exactes!

La Nadala Santa Nit, plàcida nit va néixer una freda Nit de Nadal als Alps austríacs, va recórrer el món conquistant generació rere generació, ha aconseguit interrompre batalles i s'ha adaptat a diversos estils: aquest passat Nadal ha estat el seu 200 aniversari.

Quan el 24 de desembre de 1818, en una petita església de la localitat d'Oberndorf, prop de Salzburg, va ser cantada per primera vegada pel seu lletrista, Joseph Mohr (1792-1848), coadjutor de Salzburg, i el seu compositor Franz Xaver Gruber (1787-1863), mestre i organista, natural de l'Alta Àustria, ningú imaginava que es convertiria en la nadala més famosa del món.

Postal de l'any 1918,
quan es va celebrar el centenari de la nadala

Joseph Mohr era un mossèn jove, havia nascut pobre i enmig de guerres; el seu poema és un anhel de pau dins del cor, Europa va connectar amb aquests sentiments i es feu seva la nadala. Imagino el bon mossèn anant a dir al seu organista: «Mira que quin poema de Nadal he escrit»; i el bon organista li posà la música entranyable. Sembla que que fou tocada per primera vegada amb una guitarra, perquè l’orgue de la parròquia estava en mal estat a causa d'unes inundacions i feia temps que ja no sonava.



Feia fred a fora, però dins del seu cor, tant el mossèn com l’organista, portaven a dins el desig de pau que expressaren el primer amb la lletra i el segon amb la música. Ambdues entranyables. Els imagino els dos cantant la Nadala i la gent, en la nit més ditxosa, escoltant-los amb emoció i tendresa. Fou la nit de Nadal de l’any 1818.

La nadala també és entranyable perquè en la nit de Nadal, en el temps de la gran guerra, l’any 1914, els soldats dels bàndols oposats feren treva i la cantaren cadascú en el seu idioma. Cantar la cançó va trencar el gel i va provocar un alto el foc temporal amb soldats d'ambdós bàndols reunits al mig, en "terra de ningú", per intercanviar tabac i dolços, jugar al futbol i cantar nadales. L’endemà reprengueren els combats. És coneguda aquesta nit com la «Nit de la fraternitat». Aquesta escena fa plorar! Sobre tot, no deixeu de mirar el vídeo, és curtet i preciós.


Dos-cents anys després, centenars de milions de persones canten aquesta cançó en més de tres cents idiomes i dialectes en tot el món. Nit de pau és Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, himne universal de la pau, bé cultural internacional.


Transcrivim una crònica contemporània.

És la vigília de Nadal, i la torre de la petita església del poble, domina els sostres de les cases coberts de neu a la ciutat, com una gallina que protegeix els seus pollets. Al presbiteri, el jove P. Josef Mohr, de vint anys, està revisant l'Evangeli en preparació per a les cerimònies d'aquesta nit quan un cop a la porta trenca el silenci. És una camperola que demana al rector que ajudi a un nadó acabat de néixer.



Sense demora, el sacerdot deixa la comoditat de la seva llar i, després d'una dura pujada per la muntanya, arriba a la humil morada on ha nascut el nen. Al seu retorn les estrelles brillen al cel reflectint la seva llum sobre la blancor de la neu.

Comença a reflexionar sobre l'escena que acaba de presenciar. El nen, la parella camperola i la seva humil llar li han impressionat. Li recorden a un altre nen, a una altra parella, a una altra humil morada, però en un lloc molt distant, a Betlem.

Després de la Missa de mitjanit, Fr Mohr no pot dormir. Porta la ploma i el paper i comença a escriure un poema que es convertirà en la lletra de la cançó "Nit de pau".

Al matí següent, dia de Nadal de 1818, el sacerdot piadós busca a un amic seu anomenat Franz Gruber, llavors de 31 anys. Després de llegir el poema, Gruber exclama: -Pare, aquesta és exactament la cançó de Nadal que necessitàvem! Beneït sigui Déu!

Aquest mateix dia, va compondre la bella melodia, mateixa que des d'aquell llavors, ha acompanyat totes i cadascuna de les nits de Nadal.

Amb aquest entranyable aniversari us desitgem a tots, estimats lectors i visitants del nostre blog parroquial, que tingueu un any 2019 ben feliç, ple de pau i de tot el que és veritablement important a la vida.