dimarts, 29 de gener del 2019

Deixem que l'orgue pregui per nosaltres


Reivindico, amb aquest post, l’orgue i l’organista i que ningú digui “no estigui per orgues”. En les celebracions actuals, i des de fa molts anys, tant l’instrument com l’instrumentista han estat una mica preterits en general. La música d’orgue en la litúrgia no té un lloc merament ambiental o ornamental, sinó que està al servei de la pregària de tota l’assemblea. L’orgue, segons l’esperit de la litúrgia, recull les pregàries de tots i les eleva a Déu. Per dir-ho així, el so de l’orgue està amarat de la pregària de tots i ens posa en comunió els uns amb els altres. Que soni l’orgue sol no vol dir que l’assemblea deixi de participar.


Jean Guillou a Saint Eustache, Paris. Any 2010

La litúrgia és el lloc natural de l’instrument, ja que va néixer allí i està destinat allí. Observeu la diferència que hi ha entre l’orgue tocat dins de la celebració o en un concert.

Per altra banda, ser organista implica una preparació que dura tota una vida. Quan escoltem i preguem amb l’orgue, sempre hem de pensar que els grans organistes s’han passat hores i hores en nits fredes i solitàries amb les mans als teclats i els peus als pedalers. La interpretació de les obres sempre està supeditada a les capacitats de l’orgue i al virtuosisme de l’intèrpret.



Tant de bo a cada parròquia, en la mesura de les possibilitats, tinguéssim un orgue i un organista titular. 

És una equivocació pensar que si l’assemblea no canta és greu. No és així, si hi ha música d'orgue, aquesta ja representa el cant i sentiment de tots. Per exemple, els espais en que l’orgue ha de sonar a pleret en la preparació de les ofrenes i en la comunió eucarística del poble. A un cristià que acaba de combregar no l’han d’atabalar gaire; ha d’estar en pregària íntima amb el seu Senyor i el so de l’orgue l’ajuda.

Us posem tres youtubes de tres orgues significatius:




En els tres audios s’hi escolten el que s’anomenen “improvisacions” on es manifesta més la creativitat de l’organista per acompanyar l’acció litúrgica, al mateix temps s’hi constata la capacitat grandiosa i total d’aquest instrument per portar el so al límit, on comença l’infinit.