Quan el 24 de desembre de 1818, en una petita església de la localitat d'Oberndorf, prop de Salzburg, va ser cantada per primera vegada pel seu lletrista, Joseph Mohr (1792-1848), coadjutor de Salzburg, i el seu compositor Franz Xaver Gruber (1787-1863), mestre i organista, natural de l'Alta Àustria, ningú imaginava que es convertiria en la nadala més famosa del món.
 |
| Postal de l'any 1918, quan es va celebrar el centenari de la nadala |
Joseph Mohr era un mossèn jove, havia nascut pobre i enmig de guerres; el seu poema és un anhel de pau dins del cor, Europa va connectar amb aquests sentiments i es feu seva la nadala. Imagino el bon mossèn anant a dir al seu organista: «Mira que quin poema de Nadal he escrit»; i el bon organista li posà la música entranyable. Sembla que que fou tocada per primera vegada amb una guitarra, perquè l’orgue de la parròquia estava en mal estat a causa d'unes inundacions i feia temps que ja no sonava.
Feia fred a fora, però dins del seu cor, tant el mossèn com l’organista, portaven a dins el desig de pau que expressaren el primer amb la lletra i el segon amb la música. Ambdues entranyables. Els imagino els dos cantant la Nadala i la gent, en la nit més ditxosa, escoltant-los amb emoció i tendresa. Fou la nit de Nadal de l’any 1818.
La nadala també és entranyable perquè en la nit de Nadal, en el temps de la gran guerra, l’any 1914, els soldats dels bàndols oposats feren treva i la cantaren cadascú en el seu idioma. Cantar la cançó va trencar el gel i va provocar un alto el foc temporal amb soldats d'ambdós bàndols reunits al mig, en "terra de ningú", per intercanviar tabac i dolços, jugar al futbol i cantar nadales. L’endemà reprengueren els combats. És coneguda aquesta nit com la «Nit de la fraternitat». Aquesta escena fa plorar! Sobre tot, no deixeu de mirar el vídeo, és curtet i preciós.
Dos-cents anys després, centenars de milions de persones canten aquesta cançó en més de tres cents idiomes i dialectes en tot el món. Nit de pau és Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, himne universal de la pau, bé cultural internacional.
Transcrivim una crònica contemporània.
És la vigília de Nadal, i la torre de la petita església del poble, domina els sostres de les cases coberts de neu a la ciutat, com una gallina que protegeix els seus pollets. Al presbiteri, el jove P. Josef Mohr, de vint anys, està revisant l'Evangeli en preparació per a les cerimònies d'aquesta nit quan un cop a la porta trenca el silenci. És una camperola que demana al rector que ajudi a un nadó acabat de néixer.
Sense demora, el sacerdot deixa la comoditat de la seva llar i, després d'una dura pujada per la muntanya, arriba a la humil morada on ha nascut el nen. Al seu retorn les estrelles brillen al cel reflectint la seva llum sobre la blancor de la neu.
Comença a reflexionar sobre l'escena que acaba de presenciar. El nen, la parella camperola i la seva humil llar li han impressionat. Li recorden a un altre nen, a una altra parella, a una altra humil morada, però en un lloc molt distant, a Betlem.
Després de la Missa de mitjanit, Fr Mohr no pot dormir. Porta la ploma i el paper i comença a escriure un poema que es convertirà en la lletra de la cançó "Nit de pau".
Al matí següent, dia de Nadal de 1818, el sacerdot piadós busca a un amic seu anomenat Franz Gruber, llavors de 31 anys. Després de llegir el poema, Gruber exclama: -Pare, aquesta és exactament la cançó de Nadal que necessitàvem! Beneït sigui Déu!
Aquest mateix dia, va compondre la bella melodia, mateixa que des d'aquell llavors, ha acompanyat totes i cadascuna de les nits de Nadal.
Amb aquest entranyable aniversari us desitgem a tots, estimats lectors i visitants del nostre blog parroquial, que tingueu un any 2019 ben feliç, ple de pau i de tot el que és veritablement important a la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada