Les opcions polítiques, des del punt de vista cristià, no s’han de tipificar lleugerament. Un catòlic no té per què ser sinònim de conservador de dretes i contrari a la modernitat. Un cristià és difícilment ubicable des del punt de vista polític, ja que en algunes qüestions és absolutament “de dretes” (per exemple, pel que fa a l’avortament) i en altres coses, és absolutament “d’esquerres” (per exemple en la política social). Arribem a la conclusió que el vot catòlic ha de ser discernit en la totalitat, tenint en compte la llei del mal menor i que mai votarem a gust el cent per cent.
Fa mal que identifiquin, de vegades de manera molt interessada, els catòlics amb partits d’extrema dreta, que poden caure en el populisme i en pensaments totalment anti-cristians xenòfobs, misògens, racistes, etc. Si ens fan por les posicions més extremes de l’esquerra, potser encara ens n’han de fer més les de l’extrema dreta.
Una cosa curiosa, aquest tipus de partits són crítics amb el pontificat del Papa Francesc... No ens fa pensar, això?
Com ha de mirar un cristià aquesta foto?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada