dimarts, 30 de juny del 2015

Hem fet una festa al Senyor i ha quedat content

- Immaculada, vols dir que el Senyor està content de nosaltres?

I la bona de la Immaculada, de Montblanc, amb uns ulls radiants i aixecant els braços, va contestar:

- I tant, mossèn, que ho està! Li hem fet una festa i, a més, li hem fet el dia que ens ho va demanar.

Aquesta va ser la breu conversa, després de la vetlla d'adoració que vàrem fer la nit del Sagrat Cor. No hi ha cap foto, però la imatge la portem gravada dins nostre, els que hi participàrem. Pocs i molts, moltíssims, al mateix temps. Hi érem els que hi havíem de ser, però érem una multitud molt gran de gent per la qual vam pregar i en nom seu vam adorar Jesús. Va ser tan maca la festa que havia de durar una hora i en va durar dues!



Una nit plena de gràcia, plena de la presència íntima de Jesús. Una nit de miràcles de gràcia. Vam sortir tots tocats per l'amor de Jesús. La pregària va ser de cor a cor, sense adonar-nos-en, vam entrar dins el Cor de Jesús. Una pau, una immensa pau va prendre possessió de nosaltres i una sensació que havíem estat, veritablement, en companyia del Senyor. Al final de l'adoració tots ens miràvem amb complicitat i no calia dir-nos el què havíem viscut.


Naturalment que el Senyor està content de nosaltres, perquè Ell ens estima sempre, tant si li fem festes com si no. Però, tot i així, els que entren pels camins de la pregària profunda i intensa entenen perfectament la sentència d'un pare de l'Església: "Crist Ressuscitat anima sempre una festa dins del cor dels qui creuen en Ell". Aquesta frase li agradava molt al pare Roger Schutz, de Taizé. Quanta raó té!!


La festa del Sagrat Cor va néixer amb l'experiència espiritual de Santa Margarida Maria, a la qual el Senyor va demanar que es fes una festa dedicada al Sagrat Cor el divendres després de Pentecosta. El Santuari del Sagrat Cor de Paray-le-Monial ha esdevingut un centre molt important de renovació de la vida catòlica, animada principalment per la comunitat de l'Emmanuel, formada per consagrats, laics i preveres. En el vídeo podeu veure l'ambient que hi ha a les trobades d'estiu que aquesta comunitat organitza.

dilluns, 22 de juny del 2015

La carta encíclica del Papa Francesc: Laudato si

“La Tierra, nuestra casa, parece convertirse cada vez más en un inmenso depósito de porquería”


Dijous passat, amb el títol que recull el començament del càntic de les criatures del Sant Francesc: Laudato si, va fer-se pública finalment l’encíclica del Papa Francesc sobre l’ecologia. Ja l’he llegit i cal recomanar a tothom la seva lectura. El sant Pare, amb el magnífic i bellíssim document, exposa una teologia nova sobre l’ecologia. 

La terra ha estat donada per Déu a la humanitat, no perquè la destrueixi, sinó perquè la custodiï. Les qüestions ecològiques han esdevingut qüestions morals. El pensament del sant Pare és decidit, valent, amb un llenguatge entenedor i d’una gran saviesa teològica. L’encíclica del Papa no és certament un «manifest verd», sinó que postula una ecologia integral. L’ús que la humanitat fa del planeta genera pobresa i misèria. Els pobres són les primeres víctimes del canvi climàtic. 



La naturalesa és un do de Déu que hem d’estimar, tenir-ne cura i compartir-la. Els interessos econòmics sense entranyes poden destruir el planeta i el Papa denuncia que els grans manifests ecològics per part dels més alts governants de les nacions moltes vegades es queden a nivell teòric i no es converteixen en accions reals a favor de la cura del planeta. Si continuem així, diu d’alguna manera, només podem imaginar la destrucció del planeta per part de la mateixa humanitat. Malgrat això encara hi som a temps. 

En certa forma denuncia una ideologia ecològica que de vegades és més sensible a la naturalesa, que no pas a les vastes masses de població humana que viuen submergides en la misèria i en la manca de recursos, com és ara l’habitatge, l’aigua, l’aliment... Es una denuncia i una promoció de la cultura de la vida amb totes les seves implicacions. Per això cal una veritable conversió ecològica del qual el Papa en senyala les línies més concretes. El saqueig dels recursos naturals és un pecat. No és estrany que davant aquestes posicions tant valentes del Papa hi hagi lobbys que es posin nerviosos. No els interessa que un referent moral per a tota la humanitat parli tant clar.


Us recomanem de llegir aquest estiu detingudament la carta del Papa Francesc: Laudato sí. Us recomanem que la llegiu en castellà que és l’idioma original amb què el Papa l’ha escrit. El moviment ecològic del temps modern té molts punts d’inspiració, però ara en té un altre que el magisteri de l’Església mai del tot havia formulat de manera tant clara i contundent com en aquest document magisterial. Si hi ha una teologia de la creació, també hi ha una teologia de l’ecologia i també una moral.


«Que los seres humanos destruyan la diversidad biológica en la creación divina; que los seres humanos degraden la integridad de la tierra y contribuyan al cambio climático, desnudando la tierra de sus bosques naturales o destruyendo sus zonas húmedas; que los seres humanos contaminen las aguas, el suelo, el aire. Todos estos son pecados». Porque «un crimen contra la naturaleza es un crimen contra nosotros mismos y un pecado contra Dios».

dimecres, 17 de juny del 2015

Pregària pels cristians perseguits

Mirem aquest vídeo, escoltem amb tota l'atenció i tot el cor la pregària que conté i unim-nos a ella...

dissabte, 6 de juny del 2015

Mentre l'Arquebisbe partia el pa


Fou durant la celebració de l’Eucaristia a la catedral per commemorar el cinquantè aniversari de la Càritas diocesana. Fou el passat dissabte, dia 30 de maig a la Catedral.

El cor cantava l’Agnus Dei i el Pa de l’Eucaristia era partit per a ser repartit com a sagrament del seu amor. Era l’amor del Crist que es donava per mans del bon Arquebisbe i aquest amor durant cinquanta anys ha esdevingut amor fratern a les Càritas parroquials. Aquestes han funcionat perquè aquest amor de Crist esdevingut Eucaristia ha estat present en el cor de molts. L’amor de Crist, durant cinquanta anys de l’existència organitzada de Càritas, ha esdevingut atenció als desvalguts, paciència per aquells que sempre seran pobres i cerquen recer a les parròquies, aliments, vestits repartits i factures pagades de llum, de butà, d’aigua i mil coses. Compartir el seu dolor i alegrar-nos de les seves bones notícies. I fet tot amb un gran amor. Cada setmana i durant anys i més anys. Amb crisi i sense crisi. Sempre.

Era realment entendridor veure els qui s’acostaven a l’Eucaristia. Són el bo i millor dels fidels de l’arxidiòcesi. Dins meu pregava: Dignes són Jesús de rebre el vostre Cos. Realment dignes. Venien llàgrimes als ulls, de joia i d’acció de gràcies.



Tot ho han fet amb un gran amor i tot ho continuaran fent amb un gran amor. Els treballs de cada setmana a les Càritas parroquials: anar cada setmana al banc d’aliments, carregar i descarregar els ajuts de la Unió Europea, aprendre programes informàtics nous, la col·laboració amb els treballadors socials, la sensibilització de la caritat i de la promoció de la justícia a les comunitats parroquials. I el treball més gran: mirar els ulls d’aquells que demanen ajuda, conèixer-los i estimar-los. La gent de Càritas de la nostra arxidiòcesi són d’aquells que no esperen altra recompensa que el Senyor mateix i no hi ha mèrit per ells. Fan el que han de fer. Porten l’amor de Crist dins del cor i la bondat els ulls. Vaig recordar a fidels que he conegut i que ja no són entre nosaltres: Quin cel que tindran! Beneïda sigui la seva memòria.