dimarts, 28 d’abril del 2015

Una missió acomplerta

En la mort de l’estimat Mn. Jaume Macaya Prats (Diaca)

El dissabte passat celebràvem les exèquies de Mn. Jaume Macaya, de 92 anys, que servia a la nostra parròquia, en aquests darrers anys des de la pregària i d’una ancianitat oferta amb tantes limitacions i sofriments. Havia estat ordenat diaca l’any 1986, era el primer diaca ordenat de l’arxidiòcesi, després de la restauració del diaconat permanent després del Concili Vaticà II.

Va fundar la Llar de Jesús, que era un centre d’acolliment i un menjador social de la ciutat de Reus, quan encara llavors els serveis socials eren precaris. En tot l’ajudà la bondat de la seva esposa, Antònia. La Llar de Jesús va esdevenir un centre d’acolliment dels pobres i una escola d’evangelització i de solidaritat. Hom recorda a Mn. Jaume amb un carretó recollint a botigues i particulars aliments pel menjador de la Llar de Jesús. Ni l’oli ni el pa van faltar mai en aquella casa, tampoc l’amor en què tothom era atès. La missió de Mn. Jaume era del cel. Obeeix a una profunda experiència espiritual i és una resposta a una pregària. «Senyor, què voleu que faci?». I li fou dit: «Dóna menjar als meus pobres». Així ho va fer, amb humilitat i sense cap mena d’ostentació. Era una missió del cel i no podia vanagloriar-se’n. Ho feia perquè ho havia de fer i perquè comprenia que era la voluntat de Déu. Per això no s’entretenia amb cap consideració sobre ell mateix i els altres: allò important era la missió.

La dolcesa del cor i les seves entranyes de misericòrdia pocs les van descobrir. No permetia pas que la coneguessin, perquè sabia que tot era un do de Déu. Era la negació de tota auto-referencialitat. Ell volia que les obres bones que feia fossin motiu perquè els homes lloessin Déu, no a ell. No pas amb paraules, sinó amb les obres va predicar l’Evangeli i va sostenir el Calze de l’amor de Jesús.

El Dr. Ramon Torrella l’ordenà diaca i la seva ordenació confirmava la seva vida i el seu servei, i el feia sagrament del Crist. Ell ha passat de mort a vida perquè ha estimat els germans i ara ha rebut la investidura reial promesa als servidors dels germans: «Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, i així com el meu Pare m'ha concedit la reialesa, jo també us la concedeixo a vosaltres: menjareu i beureu a la meva taula en el meu regne, (Lc 22,28ss). Mn. Jaume portà la creu de Jesús dins del seu cor. Amb la creu del desposseïment de tot va lliurar la seva ànima a Déu, havent rebut la benedicció del seu arquebisbe i del seu rector i amb la companyia de la seva esposa i dels seus fills.

Quan l’acomiadàvem, els preveres i els diaques allí presents veneraven amb un gran amor el fèretre. Algun dia es divulgarà – si es voluntat de Déu – la seva experiència espiritual, completament amagada als ulls del món. Que siguem dignes de la seva memòria, ell va escriure una teologia del diaconat no pas en la teoria, sinó en la seva pròpia vida. L’Església i la ciutat de Reus queden honorades per la seva vida. Fins al cel, estimat Mossèn.

Escoltem l’al·leluia de la bona de la Sussane Boyle, una dona plena de bondat i que abans de ser coneguda cantava al cor de la seva parròquia i tenia cura de la seva mare anciana.

dijous, 23 d’abril del 2015

Sant Jordi i les roses d'abril...

...I, entre totes les roses, la més estimada i la més perfumada de les olors del Verb, Maria, invocada a Montserrat. Ells dos són els patrons d’aquesta llenca de terra que estimem, Catalunya. Com hem de pregar que la Mare de Déu de Montserrat il·lumini la catalana terra i les Esglésies que peregrinen en aquest país!


Sant Jordi és el patró de l’antiga corona catalano-aragonesa i és venerat al Principat i en molts llocs dels Països Catalans. Sant Jordi, que a la litúrgia grega és anomenat el megalomartyr, el gran màrtir entre els màrtirs, és venerat des d’antic en l’Església de l’orient i d’occident. Originari de la Capadòcia, era un jove soldat que morí màrtir durant la persecució de Dioclecià, el dia 23 d’abril de 303 a Nicomèdia. En tenim prou de saber que estimava Jesús.

El seu culte es va estendre des d’antic a totes les Esglésies. No se saben gaires coses amb certesa de la seva vida i el papa Gelasi diu: «Es un nom que ha de ser venerat, encara que els seus actes només siguin coneguts per Déu». Des del temps del rei Joan II és patró de la Corona catalano-aragonesa i és venerat tant a València (com a Alcoi), a les Illes i a l’Aragó. Els orientals celebren amb molta festa la memòria del màrtir, sobretot a Grècia, a Rússia i a Ucraïna.

Naturalment la llegenda del drac i de la princesa és molt posterior. És bonic que a Catalunya regalem una rosa a les persones que estimem i un llibre. La sensibilitat i la cultura honoren els pobles.

Una bona diada de sant Jordi per a tots i un desig de pau a casa i a tots els pobles del món i també una bona festa i felicitats als qui porten el nom de sant Jordi, tant entranyable.

dimarts, 21 d’abril del 2015

El mare nostrum esdevingut un cementiri

El mateix mar tan a prop de la nostra ciutat, el Mar Mediterrani, el nostre mar que deien els antics, fa temps que és testimoni del naufragi i de la mort de tants immigrants que, procedents de les costes d’Àsia i d’Àfrica, hi troben la sepultura. El naufragi i la mort de embarcació que transportava uns vuit cents cinquanta immigrants la nit del dissabte al diumenge passat ens omple el cor de tristesa.


El sant Pare el diumenge passat gairebé plorava quan denunciava davant del món aquesta notícia, realment vergonyosa per a les societats modernes i civilitzades. Els qui han mort eren pobres, que fugien de la guerra i de la pobresa. Quan pujaven al vaixell –enganyats per uns traficants de la mort- no feien altra cosa que buscar la felicitats per ells i pels seus fills. Esgarrifa de pensar que les dones i els nens estaven tancats a la bodega del vaixell! Déu meu! Són pobres, sense papers, indocumentats, anònims. Llur defunció no podrà ser escrita en lloc perquè no hi ha noms.

Cal felicitar la bona gent italiana que no dubta de posar els mitjans per auxiliar. Ha estat impressionant el testimoni de dol de la gent de Catània que ha rebut els sobrevivents. Com també dels habitants de l'illa de Lampedusa on la bona gent corre a la platja per auxiliar als grups d'immigrants.

El nostre mar no ha de ser un cementiri, ha de ser un lloc d’encontre i lloc de pas, no pas de mort. Per nosaltres no tenen nom, però per a Déu sí que tenen nom. I Déu, que sap el nom de totes les estrelles i les crida una a una pel seu nom, sap el nom de tots aquests homes i aquestes dones, i els seus nadons, que troben sepultura en el mar on els estius ens banyem.

La immigració clandestina té una causa primera: la pobresa o la violència present ens els països d'origen. Que la comunitat Europea prengui mesures sense tardança per trobar solucions a problemes tant difícils i dolorosos com la immigració il·legal i clandestina. Que mai més s'hagin de veure aquests vaixells sobrecarregats, destinats al naufragi i a la mort.


Acabem amb aquestes paraules del Papa Francesc diumenge passat:

"Dirijo un angustiado llamamiento para que la comunidad internacional actúe con decisión y prontitud para evitar que tragedias similares vuelvan a repetirse. 
Son hombres y mujeres como nosotros, hermanos nuestros, que buscan una vida mejor: con hambre, perseguidos, heridos, víctimas de guerras, buscan una vida mejor. Buscaban la felicidad"

dijous, 16 d’abril del 2015

Conferència "Un nou alè amb el Papa Francesc"


Conferència, divendres, 17 d'abril a un quart de 9 del vespre
"Un nou alè amb el Papa Francesc"
A càrrec de Mn. Francesc Romeu, periodista i prevere
No falteu!!

dimecres, 15 d’abril del 2015

Concert del Cor Gaudí i l'OCTa a la Parròquia



Aquest proper dissabte, dia 18 d’abril, a 2/4 de 7 de la tarda podrem gaudir d’un magnífic concert a la parròquia.

El Cor Gaudí de noies del Conservatori de la Diputació de Tarragona a Reus i l’Orquesta de Cambra de Tarragona (OCTa)


Us esperem!


diumenge, 5 d’abril del 2015

L’hora de l’Al·leluia ha arribat: És Pasqua!


"Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre.
 Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre," (Jn 20,3-4)

Crist ha ressuscitat, donem-nos la pau als uns als altres,
Crist ha ressuscitat, alegrem-nos tots,
Crist ha ressuscitat, que tota l’Església ho celebri!
Crist ha ressuscitat: estimem-nos els uns als altres!
SURREXIT DOMINUS, AL·LELUIA!
REINA DEL CEL, ALEGREU-VOS!

En la litúrgia de la Pasqua antiga hi ha un moment en què el diaca demana al bisbe que entoni l’al·leluia. «El temps de l’al·leluia ha arribat, entoneu-lo» i, com una mena de respirar profund, l’al·leluia s’entona, in crescendo, fins que està als llavis i al cor de tots. Es l’al·leluia de la Pasqua: Crist ha ressuscitat! Ell és amb nosaltres per sempre! Ell ha inaugurat per nosaltres el Misteri de la Pasqua. Jesús ha posat la humanitat de cara a Déu, la mort ha estat vençuda i l’amor ha estat més fort que la mort. N’ha resultat victoriós. No hi ha alegria més gran, més íntima, més profunda que la del Crist Ressuscitat i vivent. És Déu Pare que recull tot el dolor del Fill i tot el seu amor i el ressuscita i el dóna al món.

Recollim tots els tresors de la gràcia que el Senyor ha posat davant nostre, són els trofeus de la seva victòria. Que la felicitació de la Pasqua arribi a qui presideix la Santa Església: el Papa Francesc, que arribi allà on els cristians, germans nostres, coneixen de prop la persecució. Que la felicitació de la Pasqua arribi a tots els fidels de la comunitat parroquial. Que la felicitació de la Pasqua arribi a tots els homes i dones de bona voluntat. I també a vosaltres, lectors d’aquest blog, que no té cap altra voluntat sinó la de donar testimoni de l’amor de Crist. Us felicitem i preguem per tots vosaltres, Déu sap el nom de cadascú i reparteix com vol totes les pregàries.

Gaudim i cantem aquesta magnífica peça musical "Cristo nostra Pasqua"!

dissabte, 4 d’abril del 2015

Dissabte Sant


Dissabte Sant és un dia de pregària, de reflexió i de silenci, silenci ple d'expectació i esperança... Ens aturem en una jornada de recolliment al costat del sepulcre, tot esperant  la celebració de la VETLLA PASQUAL, la gran festa de la Resurrecció del Senyor i la Missa més maca de l'any.

No falteu a la Vetlla Pasqual, aquesta celebració -amb una sèrie d'elements especials que ressalten el contingut fonamental de la nit: La Pasqua del Senyor, el seu Pas de la mort a la Vida- és la missa més important de l'any. A la nostra parròquia començarem a les 11 de la nit.


divendres, 3 d’abril del 2015

Divendres Sant de la mort del Senyor

LA CELEBRACIÓ MÉS IMPORTANT D'AVUI, DIVENDRES SANT, ÉS LA CELEBRACIÓ DE LA PASSIÓ I MORT DEL SENYOR, A LES 17:30 DE LA TARDA A LA PARRÒQUIA


Avui, per reverència a la mort del Senyor no escriurem cap paraula nostra. Avui la Paraula ha estat crucificada i l’Esperit ha estat donat a l’Església. Al Senyor li van prendre tot, fins i tot la vida. En aquest món només li quedava la seva Mare i aquesta ens la donava com a testament: Fill, aquí tens la teva mare. Siguis qui siguis, a tu que llegeixis aquest blog, et diem: «El Senyor ha donat la vida per tu».


Responsoris de la Litúrgia de l’Orient:

Avui la Verge Immaculada, mirant- vos elevat a la creu, oh Verb, sofria amb les seves entranyes de mare. * Amb el cor traspassat i sofrint des del més íntim del cor fou consumida pels sofriments, * per això ella clamava: «Ai de mi, fill meu, ai de mi, llum del món, * ¿perquè t’haig de veure crucificat? ¿elevat davant meu, oh Anyell de Déu?» * I els àngels clamaven: «Oh gran i incomprensible Senyor, glòria a vós!»

Tota la carn santíssima del nostre Salvador ha suportat ignomínia per nosaltres: * el cap, les espines; el rostre, les escopinades;* les galtes, les bufetades; * l’esquena, els assots, * la boca, la fel barrejada amb vinagre; * les oïdes, les blasfèmies; * les mans, la canya de la mofa;* tot el cos estirat damunt la creu, les mans i els peus, els claus; i el cor, la llança. * Oh Senyor, que heu patit per nosaltres i us heu abaixat perquè nosaltres fóssim elevats al vostre Regne. * Senyor, Salvador nostre, tingueu pietat de nosaltres.


Escoltem els monjos del monestir de Strensky interpretant l'himne "calli tota la carn". Aquest himne ortodox es canta a les esglésies russes quan es commemora el Divendres Sant de la passió, crucifixió i mort de Jesús:


I, per acabar les reflexions d'avui, us posem l'enllaç a una pàgina on trobareu en vídeo unes paraules del Sant Pare. Són 2 minuts i 13 segons en que el Papa Francesc ens parla sobre la importància de la humilitat. Hi podeu accedir fent clic AQUÍ.

US RECORDEM QUE AVUI ÉS DIA DE DEJUNI I ABSTINÈNCIA

dijous, 2 d’abril del 2015

Dijous Sant

Tinc desig de celebrar la Pasqua amb tu


És Dijous Sant i aquest vespre comença la celebració de la Pasqua amb la Missa del sant Sopar del Senyor. Anirem a la sala alta on hi ha el Senyor que, havent rentat els peus els seus deixebles, es dóna eucarísticament amb el pa trencat i repartit i amb la copa de la nova aliança. Són el seu Cos i la seva Sang preciosa. Jesús és l’amfitrió i l’amor mateix para taula. Es dóna amb les seves pròpies mans (manibus suis se dat). En aquelles mans de Jesús trencant el pa hi ha tota la seva vida: les seves pregàries i els seus secrets, la crida dels deixebles, la predicació de la Galilea, els silencis de Natzaret, l’amor de la Mare sempre propera dins seu, l’amor amb què havia mirat les persones i les havia guarit, els camins i la pols dels camins, les albades i les mirades sobre el mar... tota la seva vida estava en aquelles mans que trencaven el pa, però també el que encara faltava: la seva passió i la seva mort. Tot estava allí. I tot ho donava a l’Església.
Deixem-nos estimar per Jesús, deixem que s’agenolli als nostres peus i ens els renti, deixem-nos mirar per Jesús i mengem el seu Pa. Són les mans de Jesús, les “mans santes i venerables” que diu la litúrgia de l’Església avui. Diem-li una i mil vegades: “oh Jesús, sempre més estimat, et dono les gràcies per convidar-me a la teva taula”. Mira com porto el cor, mira la meva pobra fe i la meva pobra caritat, però tu m’has convidat”. Ningú em pot treure fora, ningú, perquè ets tu qui m’ha convidat. Tinc lloc a la teva taula, amb els meus germans. Humilment rebo de tu el Sagrament del teu amor, com qualsevol membre de l’Església, com qualsevol membre del Cos de Crist, que tot orgull finalment mori en mi. Tot és gràcia.

Preneu i mengeu .. beveu-ne tots”. Avui l’Església se sent plena d’estupor pels regals del Senyor. Ell demà anirà a la creu, però ens ha deixat l’Eucaristia i el manament de l’amor. L’Eucaristia és el Do més gran del Senyor, ens uneix els uns als altres, ens uneix al Senyor que per nosaltres ha mort, ens porta cap el Pare, anticipa el Regne de Déu, és penyora de vida eterna, crea el misteri de l’Església. Es obertura cap al cel i cel obert sobre nosaltres. El Pa que aquella nit el Senyor va repartir és repartit pels segles per l’Església, és el seu tresor, el seu secret, el seu amor. Allò més íntim que té l’Església. Es el Senyor qui li ha donat, només el Senyor. L’Església no es dóna a sí mateixa l’Eucaristia, la rep del seu Senyor i del seu Espòs, agraïda, confosa per tant d’amor, amor que realment enamora.

Escoltem el Ave verum de Mozart i disposem-nos a viure la Pasqua


Escoltem també "Lord I need you" (Senyor, jo et necessito) la cançó que va ser interpretada durant l'adoració eucarístia a la Jornada Mundial de la Joventut 2013, a Rio de Janeiro


--- o O o ---

OFICIS DE SETMANA SANTA

DIJOUS SANT
De 6 a 7:30 de la tarda.- Confessions.
8 del vespre.- Missa del Sant sopar del Senyor
11 h fins a les 12 h.- Hora Santa
La parròquia es tancarà a les 2h de la matinada
A les 01 h. OFICI DE LECTURA DEL DIVENDRES SANT

DIVENDRES SANT
9:30 h.- Laudes de l’Ofici de Tenebres
10 h.-  Via crucis
17.30 h.- Celebració de la Passió i mort del Senyor 
Després de la celebració silenci de pregària
davant de la creu fins a les 19h.

DISSABTE SANT
10h.- Laudes

DIUMENGE DE PASQUA
11 de la nit del Dissabte.- VETLLA PASQUAL.
10 h del matí.- MISSA DE PASQUA
12 h del migdia.- MISSA SOLEMNE DE PASQUA
7 de la tarda.- VESPRES BAPTISMALS
Al vespre de Pasqua no hi ha Missa

La Missa durant la setmana de Pasqua serà cada dia a les 10 h del matí

dimecres, 1 d’abril del 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXXXII).

Pel Dimecres Sant...

Així us tracten, Pare meu
La meditació dels sants sofriments de Jesús (3)

En els sofriments de Crist cal considerar no només els físics (la flagel·lació i la crucifixió); aquests no són res comparats amb els sofriments espirituals. Jesús és el Fill de Déu i la persona del Verb fet home. Jesús és l’home més sensible de l’univers. I sap que el rebuig a la seva persona és el rebuig al seu Pare. Es un dir: «Així us tracten, Pare meu». Això no es pot escriure ni pregar sense plorar. El Pare sofria en el Fill i el Fill sofria pel Pare perquè viuen en el mateix Esperit de l’Amor. 
Són misteris molt alts que els cristians només hi podem entrar en la pregària. Si humanament el dolor més gran és quan l’amor és refusat, més encara si l’amor és gratuït, a canvi de res, i encara més si és divinament. 
El dolor més gran del Fill era que el Pare no era estimat, i no per això el Pare deixarà d’estimar al món que ha creat, i cada existència humana que ha vingut en aquest món. Encara l’estimarà més. El Pare ens ha estimat més a nosaltres, en aquesta teodramàtica, que al seu propi Fill. Allò més d’admirar és la gratuïtat de l’amor, un amor immens, sense límits, que ho embolcalla tot, no creients i creients. Aquesta és la propietat positiva en Déu, l’amor, que no té la propietat negativa per a ser. Va més enllà de la lògica dels homes. Tot convergeix en la geometria de la creu i en la matemàtica infinita de Déu. 
Benaurats els qui han rebut el do de la fe: els cristians no creuríem en un Déu que no fos aquest! Allò més increïble és que, havent passat més de dos mil anys, encara adorem la creu de Jesús i celebrem la seva Pasqua. També aquest any 2015, ocupant la seu de Pare el Papa Francesc, pel qual tota l’Església prega i en dóna gràcies a Déu.

Avui repetim vídeo perquè ens sembla que aquest cant "In manos tuas Pater", de Taizé, ens pot ajudar molt a reflexionar i pregar sobre el que acabem de llegir: