diumenge, 15 de novembre del 2020

La vida després de la pandèmia.- Llibre del Papa Francesc.- Capítols 6è i 7è

 6.- L’EGOISME: UN VIRUS ENCARA PITJOR

 (Extracte de l’Homilía, II Domingo de Pascua (o de la Divina misericordia), església del Santo Espirito a Sassia, 19 d’abril de 2020)

Estem passant una dura prova, amb pors i dubtes, ens sentim febles. Necessitem el Senyor perquè amb Ell som com un cristall fràgil i preciós al mateix temps i, com el cristall, a través nostre, brilla la llum de Déu en el món.

Quan Jesús es va aparèixer als seus deixebles, Tomàs no hi era. Jesús el va esperar. La misericòrdia no abandona a qui es queda enrere. Amb aquesta pandèmia correm el perill d’oblidar a qui es queda enrere. El virus de l’egoisme indiferent, que es transmet quan pensem que “la vida millora si em va millor a mi”.

La pandèmia ens recorda que no hi ha diferències, que tots som igual de fràgils i valuosos. S’han d’eliminar les desigualtats, reparar les injustícies, que destrossen la salut de tota la humanitat. Aprenguem de la primera comunitat cristiana, tal com ens ho descriu el llibre dels Fets dels Apòstols (Ac 2, 44-45 “Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú”). Així doncs, no és ideologia, és cristianisme.

Actualment, una petita part de la humanitat ha avançat i la majoria s’ha quedat enrere. Cadascú podria pensar que no es cosa seva ocupar-se dels necessitats, però no hem de pensar només en els nostres interessos. Aprofitem aquesta prova per a preparar el futur de tots, sense oblidar ningú.

Que nosaltres, com l’apòstol Tomàs, acollim la misericòrdia, la salvació del món, siguem compassius amb els més dèbils. Només així construirem un món nou.


7.- AL MÓN DELS DIARIS DE CARRER

(Carta, 21 d’abril de 2020)

Amb les dures proves que estem vivint, són les persones més fràgils les que corren el risc de pagar el preu més car.

Aquesta és una carta en la que el Papa saluda a un dels col·lectius més fràgils, el món dels diaris de carrer (més d’un centenar en tot el món), els venedors dels quals (més de vint mil cinc-cents) són persones greument marginades que, gràcies a la venda d’aquests extraordinaris diaris, poden obtenir uns ingressos.

La pandèmia ha provocat que, durant moltes setmanes no s’hagin pogut vendre. El Papa confia que aviat la xarxa de diaris torni amb força i dóna les gràcies a tots els que participen en el projecte (periodistes, voluntaris, etc.).

Fixar-nos en casos com aquests ens pot ajudar a ser conscients del què realment està passant i de la nostra veritable condició.

dissabte, 7 de novembre del 2020

Ciutat celeste, Mare nostra, Església santa, Oh, ciutat dels batejats!

Durant aquest estiu i inicis de tardor hem anat fent exèquies que havien quedat pendents del temps de la pandèmia, alguns havien mort de la Covid. Amb amor hem acollit el dolor de les famílies que vàrem acompanyar amb molt de sofriment durant la seva malaltia.

Hem estat testimonis del dolor de moltes famílies amb escenes i amb frases que et queden al cor per sempre. La intercessió i el consol de la Mare de Déu s’ha fet present sempre. Algunes vegades, quan explicaven històries tant humanes, els ulls es negaven en el plor i en la tendresa. Que Déu ens doni un cor compassiu

El dijous, dia 15 d’octubre, vàrem celebrar el funeral de la Teresa Corts. Una dona que era de casa, feia més de quaranta anys que feia catequesi. Va morir quasi en la solitud sense poder-la acompanyar en la seva malaltia, justament ella que gairebé no l’havíem vist mai malalta. Que n’era de bona la Maria Teresa! Com estimava la parròquia! Li vaig demanar que la continués estimant des del cel i que la seva memòria sigui una benedicció. L’altra Maria Teresa, la Ginovart, va dir unes paraules molt sentides i belles en nom de l’equip de catequistes

La pandèmia ens ha fet aprendre que som família, que ens estimem més del que ens pensem, que els vincles que es creen en una parròquia són realment entranyables. És així que trobem a faltar i ens estranya el pensament que ja no veurem mai més en aquest món a creients que han viscut la fe entre nosaltres. La Teresa Corts, la Fina Prat, el Jordi Mallafré, la Isabel Correig, el Boni Medina... Déu meu! Que els retrobem en el cel

A la celebració de les exèquies de la Maria Teresa vàrem cantar la Marxa de l’Església, amb el Narcís a l’orgue. Quina emoció quan cantàvem les paraules: Ciutat celeste, dia sense nit, mare nostra Església santa, oh ciutat dels batejats, que un gran jorn vostra lloança tots els fills cantin plegats. És en aquesta ciutat, Maria Teresa, que volem que visquis, la Jerusalem del cel, la nostra mare. Poso la música original en francès, de Julien David, és un disc de fa cinquanta anys, magnífic. Escoltem-ho amb el record agraït pels nostres difunts.