Demà dia de pregària, dejuni i caritat per la superació de la pandèmia del coronavirus.

El proppassat diumenge dia 3 de maig, després de la pregària del Regina Coeli, el papa Francesc, acceptant la proposta de l’Alt Comitè per a la Fraternitat Humana, del qual en forma part, va demanar que el proper dia 14 de maig, «els creients de totes les religions s’uneixin espiritualment en un dia de pregària, dejuni i obres de caritat, per implorar a Déu que ajudi a la humanitat a superar la pandèmia del coronavirus».

Amb aquesta jornada del proper dia 14, segons l’Alt Comitè per a la Fraternitat Humana, es vol que «Déu ens ajudi a sortir d’aquesta aflicció, inspiri als científics a descobrir un medicament que acabi aquesta pandèmia i alliberi el món de les conseqüències sanitàries, econòmiques i humanes a causa de la propagació d’aquesta perillosa pandèmia».

En aquest sentit, el Comitè «fa una crida a tots els líders religiosos i persones d’arreu del món a respondre a aquesta súplica humanitària i acudir al Totpoderós amb una sola veu per preservar la humanitat, ajudar-la a superar la pandèmia i restablir la seguretat, l’estabilitat, la salut i el desenvolupament, i fer que el nostre món, després de la pandèmia, sigui més humà i fratern».

Pregàries del Papa Francesc per a resar aquest mes de maig després del Rosari.

Pregària 1

Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança.

Nosaltres ens confiem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la creu vau ser associada al dolor de Jesús, mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.

Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció. Amén.

Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.

Pregària 2

«Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu».

En la dramàtica situació actual, plena de sofriments i angoixes que oprimeixen el món sencer, acudim a vós, Mare de Déu i Mare nostra, i cerquem refugi sota la vostra protecció.

Oh Verge Maria, gireu envers nosaltres els vostres ulls misericordiosos en aquesta pandèmia de coronavirus, i consoleu els qui es troben confosos i ploren per la pèrdua d’éssers estimats, a vegades enterrats d’una manera que fereix l’ànima. Sostingueu aquells que estan angoixats perquè, per evitar el contagi, no poden estar prop de les persones malaltes. Infoneu confiança als qui viuen en el temor d’un futur incert i de les conseqüències en l’economia i en el treball.

Mare de Déu i Mare nostra, imploreu al Pare de misericòrdia que aquesta dura prova acabi i que tornem a trobar un horitzó d’esperança i de pau. Com a Canà, intercediu davant del vostre Fill Diví, demanant-li que consoli les famílies dels malalts i de les víctimes, i que obri els seus cors a l’esperança.

Protegiu els metges, els infermers, el personal sanitari, els voluntaris, que en aquest període d’emergència combaten a primera línia i arrisquen les seves vides per salvar-ne d’altres. Acompanyeu el seu heroic esforç i concediu-los força, bondat i salut.
Mantingueu-vos al costat dels qui assisteixen, nit i dia, els malalts, i dels preveres que, amb sol·licitud pastoral i compromís evangèlic, procuren ajudar i sostenir tothom.

Verge Santa, il·lumineu l’enteniment dels homes i dones de ciència, perquè trobin les solucions adequades i es venci aquest virus.
Assistiu els líders de les nacions, perquè actuïn amb saviesa, diligència i generositat, socorrent als qui no tenen el més necessari per viure, planificant solucions socials i econòmiques de llarg abast i amb un esperit de solidaritat.

Santa Maria, toqueu les consciències perquè les grans sumes de diners utilitzades en la incrementació i en el perfeccionament d’armaments siguin destinades a promoure estudis adequats per a la prevenció de catàstrofes similars en el futur.

Mare amantíssima, feu créixer en el món el sentit de pertinença a una única i gran família, prenent consciència del vincle que ens uneix a tots, perquè, amb un esperit fratern i solidari, sortim en ajuda de les nombroses formes de pobresa i situacions de misèria. Animeu la fermesa en la fe, la perseverança en el servei i la constància en la pregària.

Oh Maria, Consol dels afligits, abraceu tots els vostres fills atribolats, feu que Déu ens alliberi amb la seva mà poderosa d’aquesta terrible epidèmia i que la vida pugui reprendre el seu curs normal amb serenitat.

Ens encomanem a Vós, que brilleu en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Oh clementíssima, oh piadosa, oh dolça sempre Verge Maria! Amén.

(versió catalana de la Conf. Episc. Tarraconense)

Missa del dia 7 d'abril, Dimarts Sant / Pregària al Sant Crist de la Sang

Avui us posem dos vídeos. El de la missa del dia, Dimarts Sant i una pregària al Sant Crist de la Sang. L'Eucaristia, si voleu, podeu sentir en directe pel canal de l'Arxiprestat de Reus cada matí:

https://www.youtube.com/channel/UCXucuKfr-TAcK3qJEVVTVRA

Pregària al Sant Crist de la Sang

Preguem amb el Papa Francesc. Avui, divendres dia 27 de març de 2020

Preguem tots junts amb el Papa Francesc

L'Evangeli del proper diumenge, 21 d'octubre.

QUI VULGUI SER IMPORTANT HA DE SER EL SERVIDOR DE TOTS

L’Evangeli del Diumenge vinent és molt bonic. Els fills de Zabedeu van a trobar Jesús i li demanen (per dir-ho així) càrrecs: «Seure a la seva dreta i a la seva esquerra quan Ell regni». No havien entès que el Regne que Jesús predicava no era temporal, sinó de Déu.

Jesús, com a bon jueu, respon amb una altra pregunta: ¿Podeu beure del calze que jo haig de veure? Ells li responen que sí. Els dóna la raó: Sí que el beureu, però no ara, el beureu després. Els parla del calze de l’Eucaristia.

Nosaltres, els cristians, som els qui bevem del calze del Senyor, de la seva donació d’amor. Cada vegada que participem de l’Eucaristia participem de l’amor del Crist, desbordant i inesgotable. És un amor que no es consumeix mai, sempre brolla, com una font inesgotable. Un amor que ve de la creu del Senyor i participat per nosaltres ens omple i ens posa en un moviment d’amor, que ve de Déu Trinitat i va cap a Déu. 

En aquest Evangeli es contenen les paraules: Qui vulgui ser important ha de ser el servent de tots, per tal que esdevinguin semblants a Ell, que ha vingut a servir i a donar la vida per una multitud. Una donació que el Senyor fa present en cada Eucaristia quan sentim les paraules: Aquesta és meva sang vessada per vosaltres i per a molts. L’home de talla, segons Jesús, és el qui es posa al servei dels altres.

El Sant pare Francesc ha demanat que fem de la vida consagrada, motiu d’oració, és la seva intenció per aquest mes d'octubre. Ho podem escoltar en el següent vídeo.

Ajuda a l'Església necessitada

Dos vídeos que m'han fet plorar

Mirem amb devoció aquests reportatges. Són els cristians que, després de la desolació de la guerra, retornen a casa, a les ciutats de la plana de Mossul. Els vídeos estan editats per la ACN (Ajuda a l’Església necessitada). Aquesta organització és una institució de solidaritat de les més maques de l’Església Catòlica i canalitza ajuts i pregàries per les esglésies que necessiten suport, ara de manera urgent, la cristiandat devastada a Síria i a l’Irak. No hi ha res que entristeixi més que imatges de la Mare de Déu colpides i destrossades. 

Els cristians d’arreu on són tenen l’Esperit Sant i la força de la resurrecció de Jesucrist. Això és un principi d’esperança, d’un tornar a començar sempre. Les generacions se succeeixen, però els qui han passat no queden en l’oblit, queden en Déu, etern present. Allí queden consignats, Els retrobarem en el gran aplec. I ells, els pobres, els foragitats i els perseguits, executaran la sentència que està escrita quan el Senyor torni amb els seus sants. 

Que la Mare de Déu protegeixi la fe dels cristians, germans nostres, que han conegut els horrors de la guerra i de la persecució. Que ella guardi la seva fe i la seva esperança.

Que Déu beneeixi el nostre poble amb el do de la pau

Escric sota la impressió dels esdeveniments del dia 1 d’octubre i en la situació política i social del nostre país. Déu me’n guard d’expressar en un medi qualsevulla opinió de tipus partidista. Després d’exhortar al diàleg, a la responsabilitat de tots en la gestió de l’ordre públic, els cristians hem de pregar per la pau. No només individualment, sinó com assamblea litúrgica. Si fullegem el Missal trobem, fora del cicle temporal, uns formularis per a la celebració que expressen el desig de tots esdevingut pregària. Són formularis en general poc coneguts i poc emprats. Aquest apartat del Missal s’anomena: Misses i oracions per motius diversos.

M’aturo a consignar la primera oració del Formulari A de la Missa: «Per la pau i la justícia»: Oh, Déu, vos ens heu revelat que els qui posen pau seran anomenats fills vostres, feu que ens afanyem per implantar l’única justícia que ens promet una pau ferma i veritable. En el Formulari B es diu: Oh Déu de la pau, a vós no us pot comprendre el qui sembra discòrdies no us pot rebre el qui és amic de violències (...). Són formularis que en els dies que vivim són adequats d’emprar des del punt de vista pastoral. La situació actual fins i tot permet que s’emprin en diumenge. La pregària per la pau és regada sempre per una pluja de gràcia, ja que no hi ha res que Déu estimi més que la concòrdia fraterna.

És una pregària que fem al voltant de la taula de l’Eucaristia, unint-la a l’ofrena del Crist al Pare. És una pregària que cal fer des del treball per la pau. La pau, diu el Senyor en la benaurança, és un treball a fer (els qui treballen per la pau), un treball que hem de fer amb artesania, des de la veritat. També implica un sentit penitencial ja que la violència ofen sempre a Déu i, al final, omple el cor, tants dels qui la practiquen com els qui la pateixen, de tristesa. La violència ens situa en la dinàmica de l’odi que no té aturador. Ningú pot pregar per la pau sense estar disposat a treballar per la pau. Ser dones i homes pacífics és la primera manifestació de la gràcia que demanem.

Concòrdia és una paraula molt bonica i que del llatí vol dir bategar en un sol cor. Que tinguem diverses opcions polítiques no vol dir que ens hàgim deixar d’estimar. Els cristians hem de salvar la unitat de la fe, però també hem de afavorir els vincles de la caritat. Només des de l’estimació es pot obrir el diàleg. Els cristians en tant que ciutadans portem aquesta sobreexigència que el Senyor mateix ens demana.

Rafael Serra.  

Pregària per la pau i la concòrdia

Sobre el dia 1 d'octubre de 2017

Aquest diumenge hem de pregar intensament per la nació catalana. En el moment que escric això és encara incert i preocupant el què pot passar el diumenge. He escollit la fotografia del monument de Ramon Llull que indica la capacitat d’elevació de l’esperit humà, la raó el porta més amunt i la fe encara més, al límit de la seva capacitat.

Hem de desitjar que ningú prengui decisions que després se n’hagi de penedir. És absolutament neutral, des del punt de vista moral, que la gent sigui molta o poca es manifesti, sempre pacíficament, als carrers i les places i reclamin el que creuen convenient, necessari i bo. La prohibició del Tribunal Constitucional no afegeix res des del punt de vista moral, sempre que es faci pacíficament i sense violència. La realitat és així, no es pot negar. És evident que, tard o d’hora, la qüestió catalana s’ha de resoldre en un plebiscit de tot el poble.

Un desig i una pregària: Que ningú exerceixi la violència. Ni la gent ni els cossos policials. Seria una gravíssima equivocació. Que la música que s’afegeix al post sigui la música del dia 1 d’octubre a casa nostra.

Que sigui aquesta la pregària:

Senyora de Montserrat, que teniu la vostra santa muntanya voltada d’oliveres, signe de pau, aconseguiu per als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua.

Terratrèmol a Mèxic

Mèxic segueix buscant supervivents entre les runes provocades pel potent terratrèmol que els va afectar el passat dimarts.

El noble poble mexicà s’ha posat a treballar solidàriament els uns pels altres. És un poble profundament catòlic i la Mare de Déu de Guadalupe els ajudarà. Per ells la nostra pregària i el nostre amor.

Converteix-te i creu en Crist, el teu Redemptor

Un dia de primavera, amb els ametllers florits, cendra beneïda i un desig enorme de celebrar la Pasqua dins nostre. Hem començat la Quaresma! Una fe sense vida és àrida, no té sentit i finalment és perd. Una vida sense fe és buida i finalment ja no té un sentit ple. Siguem deixebles missioners de Crist!

Els qui ja estem en Crist no ens hem de convertir de grans pecats que no fem, només podem avançar, avançar, per una ruta sense retorn perquè la meta és la gloriosa Trinitat. Avançar en la pregària i en l’adoració, avançar en la caritat, avançar en l’apostolat. Cada dia és pujar un esglaó més. Només es pot fer per amor a Crist, només l’amor de Crist acollit en el nostre cor –en el santuari íntim –ens pot fer avançar per aquest camí i obrir-nos als espais meravellosos de l’Esperit Sant. Són espais oberts, infinits. I cal fer-ho en el secret del cor, allà només el Pare n’és testimoni.

Coratge pels qui heu emprès el camí de la Quaresma. Coratge, valents. Que la Mare de Déu guardi els camins de la penitència quaresmal. Aquest matí –amb la sagrada comunió– hem entrat en comunió amb el Crist que, per nosaltres, fou temptat en el desert durant quaranta dies. Ell va vèncer per tots nosaltres, a l’avançada. Amb Ell nosaltres som vencedors. I recordeu-vos: la cendra és el que vol fer Déu amb els nostres pecats. Quina és la millor pregària? Sense dubte, la pregària del Senyor, les set invocacions del Pare nostre. Escoltem-les.

Durant la Quaresma, preguem una vegada al dia amb el Canon penitencial de Sant Efrem

Mestre i Senyor de la meva vida,

deslliureu-me

de l’esperit de la peresa,

de la tristesa i del descoratjament,

de la pròpia voluntat,

de les paraules vanes.

Però l’esperit de sobrietat,

d’humilitat,

de paciència

i d’amor,

atorgueu-lo al vostre(a) servent(a)

Oh Déu meu i rei meu,

feu que vegi els meus propis pecats

i que no judiqui el meu proïsme,

car vós sou beneït pels segles dels segles.

Amén.

Seguim el Mestre. Evangeli de Mateu.- Diumenge VI del Temps Ordinari (Clicle A)

El que cal fer de més a més

Avui, dissabte, és la Mare de Déu de Lourdes. Qui pogués ser al santuari de la Mare de Déu! Allí l’Església es reuneix per a pregar, allí Maria es manifesta amb tota la delicadesa de la seva maternitat espiritual sobre cadascú de nosaltres. Les aparicions de la Mare de Déu són signes de la presència maternal de Maria que acompanya el pelegrinatge de l’Església.

  

A l’Evangeli d’aquest diumenge continuem escoltant el Sermó de la Muntanya. El Senyor ens diu que no ha vingut a abolir la llei del Sinaí, sinó a portar-la a plenitud. I ens impressiona la seva autoritat quan ens diu repetides vegades: Heu sentit que es va dir, però jo us dic; el que és realment sorprenent és aquest jo, un jo diví. Només Ell podia transportar la llei a una generositat més gran; és com si digués: No n’hi ha prou amb això, és necessari fer això per a la presència del Regne i la seva plenitud. Es allò que els cristians hem de fer de més a més. No ho fem per exigència moral, sinó perquè Crist ens ha donat el seu amor. Des de Jesús ja no és possible estimar d’una altra manera!

Només per Ell i després d’Ell no serà suficient fer això i deixar de fer això, serà necessari estimar d’una manera més gran. Si l’Església no fa això que el Senyor la convida a fer de més a més, desapareix i queda com una resta inservible. Ja no és atractiva per ningú, perquè ha perdut l’atractiu de Jesús.

Quan escoltes l’Evangeli d’avui interiorment pregues: Demanes massa, Jesús, qui ho pot viure això? Però quan el contemples crucificat i donant la vida per nosaltres amb l’Esperit que ens ha estat donat, dius: Sí, Senyor, seguir-vos és una aventura, un risc, una radicalitat. Vós en sabeu la mesura. Nosaltres només tenim la certesa de la vostra misericòrdia, però també de la nostra feblesa, que vós dispenseu sempre.

Aquesta és la radicalitat que el Senyor exigeix als seus deixebles. No és la llei dels mínims, sinó dels màxims. No pas minimalista, sinó maximalista. Es tracta de deixar actuar l’Esperit en nosaltres. El cristià no ha d’estar preocupat només per no pecar, sinó per viure la gràcia. L’argument de la vida cristiana no és el pecat, és la gràcia, que ens és donada i hem de viure. 

Vigília extraordinària

Dissabte dia 4 de juny, a les 10 del vespre, a la Parròquia de Crist Rei tindrem una Vigília extraordinària per venerar el guant - relíquia del Pare Pio, sant caputxí italià.

Aprofitem l'ocasió per demanar a aquest gran sant que intercedeixi davant Déu per tots nosaltres.

El pare Francesco Forgione va néixer a Pietrelcina, província de Benevento, el 25 de maig de 1887. Els seus pares van ser Horaci Forgione i Maria Giuseppa. Va créixer dins d'una família humil, però com un dia ell mateix va dir, mai no va tenir res.

Va ser un nen molt sensible i espiritual. A l'Església Santa Maria dels Àngels, la qual es podria dir va ser com la seva llar, va ser batejat, va fer la Primera Comunió i la Confirmació. També en aquesta mateixa Església va ser on als cinc anys se li va aparèixer el Sagrat Cor de Jesús. Més endavant comença a tenir aparicions de la Mare de Déu que durarien per la resta de la seva vida.

Va ingressar a l'Ordre dels Frares Menors Caputxins a Morcone al gener de 1903. El dia anterior d'entrar al Seminari, Francisco va tenir una visió de Jesús amb la seva Santíssima Mare. En aquesta visió Jesús va posar la mà a l'espatlla de Francesc, donant-li coratge i fortalesa per seguir endavant. La Mare de Déu, per la seva banda, li va parlar suau, subtil i maternalment penetrant en el més profund de la seva ànima.

Va ser ordenat sacerdot el 10 d'agost de 1910 a la Catedral de Beneveto, i al febrer d'aquest any es va establir a San Giovanni Rotondo, on va romandre fins a la seva mort, el 23 de setembre de 1968.

Poc després de la seva ordenació, li van tornar les febres i els mals que sempre li van afligir durant els seus estudis, i és enviat al seu poble, Pietrelcina, perquè es restablís de salut. Després de 8 anys de sacerdoci, el 20 de setembre de 1918, rep els estigmes de Nostre Senyor Jesucrist a les mans, peus i costat esquerre, convertint-se en el primer sacerdot estigmatitzat. En una carta que escriu al seu director espiritual els descriu així: "Enmig de les mans va aparèixer una taca vermella, de la mida d'un cèntim, acompanyada d'un intens dolor. També sota dels peus sento dolor".

Més endavant, en l'any de 1940 va projectar un hospital que es va denominar "Casa del Alleugeriment del Sofriment" -el més important del sud d'Itàlia-, la construcció va culminar en 1956.
El 20 de setembre de 1968 el Pare Pius va complir 50 anys d'haver rebut per primera vegada els estigmes del Senyor Jesús. El Pare Pius va celebrar la Missa a l'hora acostumada. Al voltant de l'altar van haver 50 grans testos amb roses vermelles per als seus 50 anys de sang ... Als dos dies murmurant per llargues hores "Jesús, Maria!", Mor el Pare Pío, el 22 de setembre de 1968. Els que hi eren presents van quedar molt de temps en silenci i en oració. Després va esclatar un llarg i irrefrenable plor.

El funeral del Pare Pío va ser impressionant ja que es va haver d'esperar quatre dies perquè la multitud de persones passessin a acomiadar-se. Es calcula que més de cent mil persones van participar de l'enterrament. En morir van desaparèixer els estigmes amb el qual el Senyor ha confirmat el seu origen místic i sobrenatural.

DONS EXTRAORDINARIS:
Discerniment extraordinari: la capacitat de llegir els cors i les consciències.
Profecia: poder anunciar esdeveniments del futur. Quan Joan Pau II era encara un sacerdot jove, li va dir que seria papa.
Curació: cures miraculoses pel poder de l'oració.
Bilocació: estar en dos llocs al mateix temps.
Perfum: la sang de les seves estigmes tenia fragància de flors.

El 18 de desembre, de 1997, Sa Santedat Joan Pau II va pronunciar venerable al Pare Pius. Aquest pas, encara que no tan cerimoniós com la beatificació i canonització, és certament la part més important del procés.

Va ser beatificat per la seva SS Joan Pau II el 2 de maig de 1999 a una solemne Concelebració Eucarística a la Plaça Sant Pere.

El 16 de juny del 2002 va ser declarat Sant Pius de Pietrelcina en presència de SS Joan Pau II, en una solemne missa a la Plaça Sant Pere.

DIVENDRES SANT

Adorem, Senyor la vostra creu,

Lloem i glorifiquem la vostra santa resurrecció,

Per aquest arbre ha vingut el goig a tot el món.

L'any 2014, el Papa Francesc, en el tradicional Via Crucis de Divendres Sant, va incloure una pregària que avui us copiem aquí, per meditar-la. És de Sant Gregori Nazianzè (229-369) un dels més importants religiosos de l'Església grega, venerat com a sant per la majoria de confessions cristianes.

Pregària

Si no existissis tu, el meu Crist, em sentiria criatura acabada. He nascut i em sento dissoldre, com dormo, descanso i camino, em poso malalt i em recupero, m'assalten sense nombre els turments, gaudeixo del sol i de tot el que fructifica a la terra. Després moro i la carn es converteix en pols com la dels animals, que no tenen pecats. 
Però jo, què tinc més que ells ? Res sinó Déu, si no existissis tu, Oh, Crist meu, em sentiria criatura acabada. Oh, Jesús, guia'ns des de la creu fins a la resurrecció, i ensenya'ns que el mal no tindrà l'última paraula, sinó l'amor, la misericòrdia i el perdó. 
Oh, Crist, ajuda'ns a exclamar novament: ahir estava crucificat amb Crist, avui sóc glorificat amb Ell. Ahir havia mort amb Ell, avui estic viu amb Ell. Ahir estava sepultat amb Ell, avui he ressuscitat amb Ell.

Sant Gregori Nazianzè

Escoltem aquesta coral de La Passió segons sant Mateu, de J.S. Bach, que tantes vegades hem cantat a la nostra Parròquia. A sota us posem les primeres estrofes en català.

Jesús estén els braços

i abraça tot el món.

Als seus botxins es lliura

vestit d'indignitat.

I es fa per causa nostra,

anyell d'expiació

quan al Pare etern s'immola,

sotmès i destrossat.

La carn d'assots marcada,

d'espines coronat,

és Déu i en creu expira,

clavat de mans i peus.

La llança el pit li obria,

els homes l'han befat...

Oh mort que ens dones vida!

Oh, glòria de la creu.

Avui, a la nostra Parròquia, a 2/4 de 6 de la tarda, Celebració de la Passió i Mort del Senyor.
(Després de la celebració durant mitja hora silenci pels fidels que vulguin pregar davant de la Creu del Senyor)

TESTIMONI.- CHARLES DE FOUCAULD

Nascut a Estrasburg (França) el 15 de setembre de 1858, orfe als 6 anys, va créixer amb la seva germana Maria, sota les cures del seu avi, orientant la seva vida cap a la carrera militar.

Adolescent, perd la fe. Conegut pel seu gust de la vida fàcil ell revela, no obstant això, una voluntat forta i constant en les dificultats. 

Emprèn una perillosa exploració al Marroc que la va valer la medalla d'or de la Societat de Geografia (1883- 1884). El testimoni de fe dels Musulmans desperta en ell un qüestionament sobre Déu: «Déu meu, si existeixes, fes que et conegui».

Tornant a França, l'emociona molt l'acollida discreta i afectuosa de la seva família profundament cristiana, i comença una recerca. Guiat per un sacerdot, el Pare Huvelin, troba Déu l'octubre 1886. Té 28 anys. «De seguida que vaig comprendre que si existia un Déu no podia fer res més que viure només per a Ell».

Com a conseqüència de la seva conversió té lloc la peregrinació a Terra Santa realitzada l'any 1888. Després de l'experiència com trapenc a Síria i com eremita a Natzaret, el 1901 va ser ordenat sacerdot. Va estudiar l'àrab i l'hebreu.

«Va viure en la pobresa, en la contemplació, en la humilitat, testimoniant fraternalment l'amor de Déu entre els cristians, els jueus i els musulmans», va recordar davant Joan Pau II durant la cerimònia de promulgació del decret de reconeixement d'un miracle atribuït a seva intercessió el cardenal José Saraiva Martins, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants. «Per imitar la vida oculta de Jesús a Natzaret, va anar a viure al cor del desert del Sàhara, a Tamanrasset» (Hoggar), va afegir Saraiva Martins.

Els berbers li deien «marabut». Va escriure diversos llibres sobre els tuaregs, en particular una gramàtica i un diccionari francès-tuareg, tuareg-francès que va publicar sota pseudònim. Va sorgir entorn d'ell la comunitat dels Germanets de Jesús, entestats a l'evangelització dels tuaregs del Sàhara.

Es va fer popular entre la població musulmana per la seva pietat i caritat i per la defensa que feia dels habitants dels pobles, sovint atacats per bandolers: així, en 1916 va construir al voltant de l'ermita de Tamanrasset, un mur que en feia una fortalesa i que servia per donar protecció als berbers quan eren atacats. Tot i això, l'1 de desembre de 1916, a l'edat de 58 anys, Charles de Foucauld va ser assassinat per un tret de fusell a la porta de la seva ermita durant un d'aquests atacs.

Deu congregacions religioses i 8 associacions de vida espiritual han sorgit del seu testimoni i carisma. Entre ells, es troben les Germanetes del Sagrat Cor, les Germanetes de Jesús, les Germanetes de l'Evangeli, les Germanetes de Natzaret, els Germanets de Jesús, els Germanets de l'Evangeli; així com la Fraternitat Jesús Càritas, o la Fraternitat Charles de Foucauld.

Us deixem una de les seves pregàries més conegudes que, en aquests dies de Quaresma, és molt adient de dir:

PREGÀRIA DEL PARE FOUCAULD:

Pare, em poso a les vostres mans. 
Feu de mi el que us plagui. 
Sigui el que sigui, us en dono gràcies. 
Estic disposat a tot. 
Ho accepto tot, mentre el vostre designi vagi endavant en tota la humanitat i en mi.
Il·lumineu la meva vida amb la llum de Jesús, 
que no va venir a ser servit sinó a servir.
Que la meva vida sigui com la d’ell: servir; 
gra de blat que mor en el solc del món. 
Que sigui així de debò, Pare.
Us confio la meva vida. 
Us la dono. Guieu-me. 
Envieu-me aquell Esperit que movia Jesús.
Em poso a les vostres mans enterament, 
sense reserves, amb una confiança absoluta, 
perquè vos sou el meu Pare.

Una perla d’Evangeli per cada dia de la Quaresma (XXII)

DIMECRES DE LA CINQUENA DE QUARESMA

EVANGELI
Us ben asseguro que tothom qui peca és esclau, i l'esclau no es queda a la casa per sempre; és el fill el qui s'hi queda per sempre. Per això, si el Fill us fa lliures, sereu lliures de debò.

COMENTARI
Tot és de Déu, tot és nostre

El qui només pensa en sí mateix i no es dóna no es lliure, No hi ha pitjor esclavitud que organitzar la vida en un mateix. Realment cansa i fatiga viure aquest combat. El millor és respirar la llibertat de l’amor. El Fill (Jesús) ens ha fet lliure perquè ens ha alliberat del que ens retenia a nosaltres mateixos, que és l’egoisme. El Fill de Déu ens ha llibertat dels fills que viuen sempre a la casa del Pare i s’hi queda per sempre. Més encara viu una familiaritat molt gran a casa seva. Es a casa seva i ningú li pot dir: «Vés-te’n». Té la llibertat dels fills que poden demanar el que vulguin a Déu. Tenen la llibertat dels fills i per tant poden dir el que vulguin, mentre no ofenguin l’altre i entenguin que l’altre té la mateixa Veritat de la qual ells viuen. Els fills tenen alegria perquè saben que són a casa. L’Església, les comunitats cristianes haurien de respirar aquesta llibertat dels fills de Déu, la doctrina de la qual només aquí s’ha començat a exposar.

Una perla d’Evangeli per cada dia de la Quaresma (XXI)

DIMARTS DE LA CINQUENA SETMANA DE QUARESMA

Evangeli
Llavors ells li preguntaren: «Qui ets, tu?». Jesús els respongué: «Us ho estic dient des del principi. Tinc molt a dir i a jutjar de vosaltres, però el qui m'ha enviat diu la veritat, i jo tan sols dic al món allò que li he sentit dir». Ells no van entendre que es referia al Pare. Jesús, doncs, els digué: «Quan haureu enlairat el Fill de l'home, coneixereu que jo sóc, i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m'ha ensenyat. El qui m'ha enviat és amb mi, no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li plau. Mentre parlava així, molts van creure en Ell.

Comentari
Durant aquests dies els evangelis ens parlen de les converses quasi impossibles entre Jesús i els fariseus. A Jesús no el comprenen i donen voltes i més voltes per no acceptar l'única veritat: Ell és l’enviat del Pare. I així el text diu: ells no van entendre que es referia al Pare. Al final el Senyor quasi els deixa per impossibles, com un dir: «Més no em puc explicar». Com si els digués: Si no enteneu és perquè no voleu. I remet al seu enlairament en la creu, remet a la seva mort que veu propera. La mort serà per ell la certificació final i plena de tot el que ha anat anunciant. Llavors sabran que ell és, que ell és l’enviat del Pare, perquè la mort serà la manifestació de la plena obediència al seu Pare. La unió del Pare i del Fill, que és eterna, no quedà trencada ni disminuïda en la vida temporal de Jesús en aquest món. El Pare està en el Fill i el Fill està en el Pare, en la seva eternitat i en la temporalitat de l’encarnació.

Allò més gran del cristianisme, la primera veritat és aquesta: Déu Pare ens estima tant que ha donat el qui estima més, el Fill. S’ha separat del Fill per amor a nosaltres. En certa manera ens ha preferit a nosaltres abans que el Fill. Déu ha estimat tant el món que li ha donat el seu Fill. Els cristians, moltes vegades, per excusar-nos del que hem de fer també som dels qui no entenem a Crist, perquè no volem entendre’l. No interessa, ens exigiria massa. Que no siguem d’aquests. 

Aquest vídeo que posem avui és una bona catequesi. Impressionant.

Una perla d’Evangeli per cada dia de la Quaresma (XX)

DIVENDRES DE LA QUARTA SETMANA DE QUARESMA

Us posem primer el vídeo, per si voleu escoltar la música mentre llegiu el text del post d'avui.

Evangeli
Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar: «És cert que em coneixeu i sabeu d'on sóc, però jo no he vingut per mi mateix. El qui m'ha enviat és digne de crèdit, però vosaltres no el coneixeu. Jo sí que el conec, perquè vinc d'Ell, i és Ell qui m'ha enviat».

Celebració de la Festa dels Tabernacles a Jerusalem

Comentari
Jesús puja a Jerusalem per la festa dels Tabernacles o de les Cabanes. Eren dies d’una gran festa, durava set dies, se celebrava a la tardor. Després de la verema i al més de setembre. Encara ara a Israel la fan. Segons costum la gent construïa com una mena de rafals amb palmeres com una cabana i allí menjaven els set dies amb gran goig i amb suculents dinars. Feien i fan aquestes cabanes per recordar el camí del desert, a l’èxode, quan els israelites vivien sota les estrelles en el seu llarg pelegrinar, camí de la terra que el Senyor els havia promès.

Jesús va a Jerusalem, l’evangeli diu que hi va anar d’incògnit, però al final no s’aguanta i diu aquestes paraules i d’altres que hem escrit més amunt. Es ben cert la gent sabia d’on venia Jesús, sabia que era del nord del país, de Galilea i potser alguns, no gaires, sabien que venia d’un lloc on probablement no hi havien estat mai: Natzaret. Alguns coneixien la seva família i d’altres la seva mare. Però pocs sabien d’on venia realment (calia la fe per a saber-ho). Ell venia del Pare. Ell el coneix, més que ningú, i ell ens ha ensenyat qui és el Pare. Només perquè és l’enviat del Pare Jesús és digne de crèdit. Si volem entrar en el Misteri de Déu cal que entrem en el coneixement que Jesús té del Pare. No és tant difícil, només cal pregar, Jesús és l’home que ve de dalt, del cel, de Déu. I ens ensenya una saviesa que ningú, fora d’ell, ens pot ensenyar. Som deixebles d’aquest Mestre i amb ell, cosa encara més gran, som fills del mateix Pare. I si ell ha vingut del cel, ha vingut del Pare, és perquè nosaltres caminem cap al Pare, vers el mateix cel d’on ell ha vingut. Alegrem-nos.

Paraules del Sant Pare: Heu vist? Ara, a la barra lateral del nostre blog, hem incorporat una finestra emb el Twitter del Papa Francesc, així podreu llegir sempre que vulgueu el que ell va dient.

TESTIMONI

El testimoni d'aquest dijous és tot just de la setmana passada.

VENIU ESPOSES DE CRIST I REBEU LA CORONA QUE EL SENYOR US TENIA RESERVADA

Mentre llegim aquest post escoltem aquesta música en homenatge, record, pregària i condol a tota la Congregació de les Missioneres de la Caritat per les quatre religioses Màrtirs que divendres passat van ser assassinades.

Quatre religioses del Yemen la setmana passada van ser occises violentment. Són màrtirs. Eren religioses de la Congregació de la Mare Teresa de Calculta. Servien l’esmorzar en un hospici de pobres i quan ho feien els jihadistes van entrar i les van matar. Alguns dels residents i els voluntaris que les ajudaven les volgueren defensar i també van ser morts. Unes dotze persones. Déu meu, Qui pot voler mal a unes religioses que es distingeixen pel seu servei als més pobres de la terra? Quina força empeny aquests homes a matar? 

Un grup d'islamistes assassinen a quatre monges de l'ordre fundada per la Beata Teresa de Calcuta. El Papa, commocionat, demana diàleg.

L'agència vaticana Fides va informar que, a més de les religioses, també han estat assassinats el xofer i almenys altres dos col·laboradors de la comunitat, mentre que la superiora del convent es va lliurar de la mort. De les monges assassinades dues eren de Rwanda, una de l'Índia i una altra de Kenya. La superiora quan van entrar els homes violents va córrer cap a la capella per a salvar el Santíssim Sagrament i mentre estava consumint les Sagrades Formes un soldat va entrar, la va mirar i inexplicablement no li disparà, talment no l’hagués vist. Quan ho explica és emocionant.

Segons les fonts de seguretat d'aquest país, situat al sud d'Aràbia Saudita, l'atac va ser perpetrat per extremistes musulmans que acusen a la congregació de fer proselitisme cristià. Aquest és el segon atac que pateixen les missioneres de la caritat en aquest país de majoria musulmana. La primera vegada va ocórrer al juliol de 1998, quan homes armats van atacar el seu centre de cures per a discapacitats a la ciutat d'Al Hodeida, a la vora del mar Roig, on van morir dues infermeres, una índia i una altra filipina.

El Papa Francesc ha mostrat la seva commoció i tristesa per l'assassinat de Missioneres de la Caritat, -la Congregació fundada per la Beata Mare Teresa de Calcuta-. En un missatge del Pontífex enviat a través del secretari d'Estat del Vaticà, el cardenal Pietro Parolin, s'indica que "La seva Santedat Francisco està commocionat i profundament entristit". "Ell assegura seves oracions pels morts i la seva proximitat espiritual a les seves famílies i per a tots els afectats d'aquest acte de violència sense sentit i diabòlic".

El Papa deia aquestes paraules el diumenge passat a l’hora de l’Angelus: Sento vergonya pels mitjans de comunicació del meu país que no divulguen notícies com aquesta.

El Papa "prega perquè aquesta massacre sense sentit desperti les consciències, de lloc a un canvi de cor, i inspirar totes les parts a deposar les armes i prendre el camí del diàleg".

El 2015, més de 7.000 cristians han estat assassinats per la seva fe, segons dades de l'organització Open Doors. Aquestes dades només inclouen les morts que han pogut ser verificades, però l'organització adverteix que es coneixen que el nombre d'assassinats per l'Estat Islàmic a països com Síria i l'Iraq és molt més gran.

En tenir coneixement de la terrible massacre perpetrada al Iemen, el Papa Francesc va voler acudir, després del rés de l'Àngelus diumenge passat, a visitar les Missioneres de la Caritat residents a Roma. El Sant Pare va acudir per sorpresa a la "Casa Dono di Maria", on les monges tenen cura de persones sense llar, per donar el condol a les germanes i proporcionar-los consol davant el dolor per l'assassinat de les religioses.

Per la seva banda, les Missioneres de la Caritat han mostrat la seva ferma determinació de continuar alleujant el patiment dels més desfavorits, sense que les amenaces puguin apartar-les de la seva tasca. "Les Missioneres de la Caritat no deixaran seus saris i seguiran treballant com ho han fet fins ara", ha defensat Sunil Lucas, president de World Catholic Association for Communication, alhora que ha assegurat que les religioses mai han deixat d'atendre els més pobres encara que aquesta decisió posés en risc la seva vida.