dijous, 17 de març del 2016

TESTIMONI.- CHARLES DE FOUCAULD


Nascut a Estrasburg (França) el 15 de setembre de 1858, orfe als 6 anys, va créixer amb la seva germana Maria, sota les cures del seu avi, orientant la seva vida cap a la carrera militar.

Adolescent, perd la fe. Conegut pel seu gust de la vida fàcil ell revela, no obstant això, una voluntat forta i constant en les dificultats. 


Emprèn una perillosa exploració al Marroc que la va valer la medalla d'or de la Societat de Geografia (1883- 1884). El testimoni de fe dels Musulmans desperta en ell un qüestionament sobre Déu: «Déu meu, si existeixes, fes que et conegui».

Tornant a França, l'emociona molt l'acollida discreta i afectuosa de la seva família profundament cristiana, i comença una recerca. Guiat per un sacerdot, el Pare Huvelin, troba Déu l'octubre 1886. Té 28 anys. «De seguida que vaig comprendre que si existia un Déu no podia fer res més que viure només per a Ell».

Com a conseqüència de la seva conversió té lloc la peregrinació a Terra Santa realitzada l'any 1888. Després de l'experiència com trapenc a Síria i com eremita a Natzaret, el 1901 va ser ordenat sacerdot. Va estudiar l'àrab i l'hebreu
.

«Va viure en la pobresa, en la contemplació, en la humilitat, testimoniant fraternalment l'amor de Déu entre els cristians, els jueus i els musulmans», va recordar davant Joan Pau II durant la cerimònia de promulgació del decret de reconeixement d'un miracle atribuït a seva intercessió el cardenal José Saraiva Martins, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants. «Per imitar la vida oculta de Jesús a Natzaret, va anar a viure al cor del desert del Sàhara, a Tamanrasset» (Hoggar), va afegir Saraiva Martins.



Els berbers li deien «marabut». Va escriure diversos llibres sobre els tuaregs, en particular una gramàtica i un diccionari francès-tuareg, tuareg-francès que va publicar sota pseudònim. Va sorgir entorn d'ell la comunitat dels Germanets de Jesús, entestats a l'evangelització dels tuaregs del Sàhara.



Es va fer popular entre la població musulmana per la seva pietat i caritat i per la defensa que feia dels habitants dels pobles, sovint atacats per bandolers: així, en 1916 va construir al voltant de l'ermita de Tamanrasset, un mur que en feia una fortalesa i que servia per donar protecció als berbers quan eren atacats. Tot i això, l'1 de desembre de 1916, a l'edat de 58 anys, Charles de Foucauld va ser assassinat per un tret de fusell a la porta de la seva ermita durant un d'aquests atacs.

Deu congregacions religioses i 8 associacions de vida espiritual han sorgit del seu testimoni i carisma. Entre ells, es troben les Germanetes del Sagrat Cor, les Germanetes de Jesús, les Germanetes de l'Evangeli, les Germanetes de Natzaret, els Germanets de Jesús, els Germanets de l'Evangeli; així com la Fraternitat Jesús Càritas, o la Fraternitat Charles de Foucauld.

Us deixem una de les seves pregàries més conegudes que, en aquests dies de Quaresma, és molt adient de dir:

PREGÀRIA DEL PARE FOUCAULD:

Pare, em poso a les vostres mans. 
Feu de mi el que us plagui. 
Sigui el que sigui, us en dono gràcies. 
Estic disposat a tot. 
Ho accepto tot, mentre el vostre designi vagi endavant en tota la humanitat i en mi.
Il·lumineu la meva vida amb la llum de Jesús, 
que no va venir a ser servit sinó a servir.
Que la meva vida sigui com la d’ell: servir; 
gra de blat que mor en el solc del món. 
Que sigui així de debò, Pare.
Us confio la meva vida. 
Us la dono. Guieu-me. 
Envieu-me aquell Esperit que movia Jesús.
Em poso a les vostres mans enterament, 
sense reserves, amb una confiança absoluta, 
perquè vos sou el meu Pare.