Tot i que avui és divendres, també us volem presentar un d'aquests testimonis que tant ens ajuden a reflexionar sempre i, molt especialment, en un temps com la Quaresma.
Qui es aquest home que hi ha fotografiat?
Doncs és un sant: sant Josep Moscati. Fou un metge napolità. Si cerqueu informació us adonareu de la qualitat científica de les seves investigacions i de les seves publicacions a la ciència mèdica. Era un home que es deixà''prendre per Crist" i incansable atenia a les visites pels barris pobres de Nàpols. No tingué temps de casar-se. S’aixecava molt matí per a la pregària i era devotíssim de la Mare de Déu. Al final ho donà tot als pobres. Arribava tardíssim a casa després de passar visita domiliari en els barris pobres de Nàpols. El van trobar mort a la seva consulta esperant la visita del primer pacient del dia. Acabava d’arribar de Missa. Tenia 46 anys.
Era incansable en la seva professió. A les nits arribava esgotat i la darrera visita la feia com la primera, amb un somriure i amb una mirada neta. S’adonà que l’exercici de la professió mèdica és un acte d’amor i es deixà prendre per l’amor de Crist i manifestà la seva misericòrdia. Una misericòrdia que empobreix… perquè al final si et dones ho dones tot.
Atengué gratuïtament mils de pobres. El dia del seu enterrament una multitud immensa de pobres participaren de les seves exèquies. El Papa Francesc, no podia ser d’una altra manera, volgué pregar davant del seu sepulcre. Ell que era anomenat el Metge dels pobres. Eren els seus pacients preferits, no els va cobrar mai res, ans el contrari, encara els feia caritat. La seva germana soltera va quedar fins dalt de la caritat del seu germà. Sense adonar-se ho havia donat tot.
Hi ha un bell film, però és en italià, no l’hem sabut trobar titulada en llengua castellana. És d’aquelles pel·lícules per veure la setmana santa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada