JOIOSA PASQUA ESTIMATS AMICS I LECTORS D’AQUEST BLOG QUE NO TÉ ALTRE GOIG QUE PARLAR DE JESÚS.
A TOTS BENEDICCIÓ I PREGÀRIA I SANTA PASQUA AMB TOTS ELS IDIOMES DEL COR!
En la litúrgia pasqual de la Nit de Pasqua proclama la glòria del Senyor Vivent. Els primers germans no saben com dir-ho: Ha ressuscitat! Ell ha retornat d’entre els morts. És el Primogènit dels germans! El rumor s’escampa... i encara ara es divulgat, com una Bona Notícia que transforma els cors. La nit del món ha estat il·luminada, com retirada per la Llum del Senyor Ressuscitat.
La primera creació és no res comparada amb la nova creació, que és la resurrecció de Crist. El Pare no abandonà el seu Fill i la distància entre el Pare i el Fill ha estat retrobada per sempre. Es com si el Pare hagués trobat el Fill i l’hagués abraçat i amb ell tota la humanitat, totes les existències: «Ets el meu Fill, el meu estimat».
La resurrecció de Crist fa que l’home passi del finit a l’Infinit, cridat a Déu. Cridat a la vida. Ell ha obert l’eternitat per tots nosaltres, el paradís de Déu. Sempre serà cert: «Els sofriments que ara passem són lleugers i d'un moment, però van acumulant un pes incomparablement immens de glòria, que durarà per sempre» (2Co4:17) ja que «l’esperança no enganya» (Rm 5:5).
Que ha canviat? Tot. Hem estat batejats en Crist i som una nova criatura, i nosaltres passem de mort a vida, de pecat a gràcia, de l’esclavitud a la llibertat dels fills de Déu. La font de la misericòrdia raja sempre del cor obert de Jesús. La Pascua florida esdevindrà ben aviat Pasqua granada, plena dels fruits de l’Esperit Sant.
Si Crist no hagués ressuscitat no sabriem on són els nostres difunts. No sabríem a quin Déu pregar, no tindríem els sagraments, no tindríem l’amor de Déu que ha estat vessat en els nostres cors i ens fa dir Abbà Pare (Rom 5:5) Aquest amor ens fa incansables per estimar i ens dóna l’esperança de què, d’ençà del Tot s’ha consumat de Crist a la creu, tota la història es consuma en la gran misericòrdia de Déu.
El temps dels homes avança gris i obscur, marcat per la monstruositat del mal, però no es tanca en sí mateix, per la resurrecció s’obre cap a Déu i a la seva gran misericòrdia (escric sota la impressió dels dolorosos atemptats de Brussel·les). L’Església sap que la Creu gloriosa del Senyor marca un límit al mal, més enllà del qual aquest no pot passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada