Celebràvem les 24h pel Senyor al Santuari de la Misericòrdia de Reus. Era la nit del divendres al dissabte. La nit era freda i des de dins del temple sentíem la forta ventada que feia. Aquelles ventades típiques del Camp que venen a ruixats i fortes, que arremolinen pàmpols i que passen entre les muntanyes del litoral. Els qui hem nascut a la comarca ens són familiars. Sort que algú va portar petites mantes per posar-nos a les cames. La nit va ser clara i plena de goig.
Al cor de la nit la Presència del Senyor en l’Eucaristia esdevenia una sola cosa en el nostre cor. Un grup de fidels s’hi va quedar. Foren valents i de temps en temps una guitarra i un cant trencava el silenci de l’adoració i les pregàries –sense haver-les preparat venien, totes inspirades per l’Esperit Sant– en els llavis de tots.
La pregària esdevenia dolcíssima: tota l’Església aquest dia i aquesta nit adora el Senyor com si això canviés l’atmosfera i ho perfumés tot. La pregària, unida a la pregària de Crist a la creu, salva el món. Vaig tenir goig dels laics que vetllaven, adoradors del Misteri i enamorats de l’Amor del Crist. Són els laics que defensen la santedat de l’Església per ells i els seus fills. Que l’estimen com una esposa del cor. Uns laics que ens donen un testimoni d’amor al Senyor. Son la resta del poble sant de Déu que han comprès que el cristianisme sense la gràcia no és res.
La nostra vetlla romangué fins a les 7 del matí. Van ser moltes hores d’amor i d’adoració. I allò admirable és que tots varem dir que no l’havíem trobat gens llarga i que les hores nocturnes, dolcíssimes, s’havien escapolit amb una nit clara com el dia. A dos quarts de sis de la nit vaig disposar que algú llegís lentament el capítol 15 de sant Lluc, el capítol de la Divina Misericòrdia i crec que el Senyor ens va donar una comprensió molt íntima del Pare de la Misericòrdia que ens espera amb un amor immens.
El qui ens l’explicava no era el qui llegia la Sagrada Escriptura, el qui ens proclamava la Paràbola era el QUI ESTAVA PRESENT sobre l’Altar EN EL SAGRAMENT DE L’AMOR. Només Ell, el Senyor, podia parlar amb una tendresa tant gran del seu Pare, que pel baptisme és el nostre Pare. Era Ell, només Ell, el qui ens explicava al cor de la nit les paràboles de la misericòrdia.
Que quedi testimoni en aquest blog dels cristians de la nostra parròquia que passaren la nit freda per fora, inflamada per dintre, en el Santuari, en l’adoració, la contemplació i la penitència. No tenen cap mèrit, feren el que el Senyor els va demanar aquella nit. Beneït siguin els cristians que vingueren de la Selva del Camp.
Maria va vetllar tota la nit la nostra pregària i la va sostenir.
 |
| Imatge copiada del Blog del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia. Les altres imatges del post són trobades a Google. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada