Un noi que ha entrat al nostre Seminari aquest any i que és procedent de la República Democràtica del Congo escriu aquest testimoniatge veritablement preciós de la seva vocació. Es diu Robert Otaba. És escaient posar el seu testimoniatge avui perquè, en el Sant Dijous del lliurament del Senyor, Jesús, no tant sols va instituir el sagrament de l’Eucaristia, sinó també el de l’Orde Sacerdotal. Que la Mare de Déu l’acompanyi a ell i a tots els qui el Senyor crida al seu servei. Forma part de les mils històries que el Senyor ha començat en el cor de molts i ell, i tants altres, són els qui celebraran l’Eucaristia i serviran el poble de Déu quan nosaltres, la meva generació, no hi siguem. No els faltarà, com no ens ha faltat a nosaltres, la intercessió de la Mare de Déu.
Estimats germans i estimades germanes, abans de començar el meu testimoniatge, us demano perdó i que m’escolteu amb paciència perquè no tinc domini de la nostra estimada llengua de català i ni tampoc del castellà. Us parlaré de dues petites coses sobre el procés de la meva vocació amb dues preguntes importants. Què ha fet el Senyor a la meva vida? I l’Església em demana de fer-ho?
Al primer terme, la meva vocació és l’experiència amb Déu, és a dir l’encontre personal que he tingut amb Jesucrist. El Senyor em va donar la gràcia de néixer dins d’una família cristiana i que em va acompanyar durant tot el moment decisiu i relatiu a la meva vocació. És a l’edat de nou anys que vaig sentir dins del meu cor el desig de ser capellà, després de la santa missa. Recordo com si fos ahir les paraules del mossèn “Senyor Déu meu doneu-nos els sacerdots sants segon el vostre Cor per a la vostra Església.” Jo vaig ser tocat per aquelles paraules, tot el dia pensant que el Senyor ha d’atorgar els sacerdots a l’Església perquè jo volia ser escolà. I l’encontre amb Jesús fou capital quan vaig entrar al seminari menor fent l’experiència de la pregària personal davant Jesús present en el sagrari. Des d’aquell moment jo vaig decidir respondre a aquella crida volent ser mossèn missioner. Després del seminari menor vaig entrar en un institut religiós que és diu Els missioners dels sagrats cors fundat a Mallorca. Vaig estar sis anys com a religiós i vaig marxar cap a França. En aquest moment jo vaig reflexionar si era necessari continuar un procés vocacional perquè les dificultats m’envaïen però el meu cor no cessava d’escoltar aquesta veu del Senyor. Gràcies a Déu vaig trobar un ajut d’un mossèn per a venir a Tarragona. Una vegada més vaig discernir la voluntat de Déu dins de la meva vida. Una història que Déu sol té la iniciativa des del dia que jo vaig escoltar aquella crida fins al dia d’avui. La meva arribada a l’arxidiòcesi de Tarragona és com un camí d’Abraham que el Senyor va dir : “Vés-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré” (Gènesi 12,1). Sóc ben bé ací fent l’experiència vocacional de Déu enmig vostre.
Seguidament, l’Església avui ens demana de pregar per les vocacions sacerdotals. Primerament ens recorda la necessitat de la pregària al centre de la nostre vida cristiana. Podem tenir els sacerdots sants si solament preguem i ho demanem al Senyor. Tot seguit, l’Església ens convida com família cristiana a pregar també per a les famílies font on surten als sacerdots. El dia del seminari és un dia on tots pensem i preguem per a recordar al Senyor la seva promesa de donar al seu poble els pastors segons el seu Cor.(Jeremies 3,15: “allà us donaré pastors com desitja al meu cor, que us pasturin amb coneixement i amb seny”).
Estimadíssims germans i germanes, l’única cosa important que podem donar a la nostra Mare, l’Església, és la pregària i el nostre servei per a l’anunci del Regne de Déu. Els sacerdots són els qui ens fan present cada dia el Regne de Déu i ens recorden que tenim la Vida Eterna oferta per Jesucrist, veritable Home i veritable Déu que ens ha estimat tant.
Per acabar el meu testimoniatge, vull fer una petició humil, que cada un de vosaltres reseu pels seminaristes, els mossens del nostre arquebisbat i de tota l’Església, i pels joves que es plantegin aquest desig de servir al Senyor. Com ens diu el Senyor “la collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats”. (Joan10,2).
Robert
Us oferim un bellíssim i pietós Pange Lingua per agrair immensament el do de l'Eucaristia, el tresor més gran que tenim els cristians.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada