diumenge, 27 de març del 2016

HA RESSUSCITAT JESÚS, EL MEU SENYOR I NO HI HA ALEGRIA MÉS GRAN QUE LA DE LA PASQUA!



JOIOSA PASQUA ESTIMATS AMICS I LECTORS D’AQUEST BLOG QUE NO TÉ ALTRE GOIG QUE PARLAR DE JESÚS. 

A TOTS BENEDICCIÓ I PREGÀRIA I SANTA PASQUA AMB TOTS ELS IDIOMES DEL COR!

En la litúrgia pasqual de la Nit de Pasqua proclama la glòria del Senyor Vivent. Els primers germans no saben com dir-ho: Ha ressuscitat! Ell ha retornat d’entre els morts. És el Primogènit dels germans! El rumor s’escampa... i encara ara es divulgat, com una Bona Notícia que transforma els cors. La nit del món ha estat il·luminada, com retirada per la Llum del Senyor Ressuscitat. 

La primera creació és no res comparada amb la nova creació, que és la resurrecció de Crist. El Pare no abandonà el seu Fill i la distància entre el Pare i el Fill ha estat retrobada per sempre. Es com si el Pare hagués trobat el Fill i l’hagués abraçat i amb ell tota la humanitat, totes les existències: «Ets el meu Fill, el meu estimat». 



La resurrecció de Crist fa que l’home passi del finit a l’Infinit, cridat a Déu. Cridat a la vida. Ell ha obert l’eternitat per tots nosaltres, el paradís de Déu. Sempre serà cert: «Els sofriments que ara passem són lleugers i d'un moment, però van acumulant un pes incomparablement immens de glòria, que durarà per sempre» (2Co4:17) ja que «l’esperança no enganya» (Rm 5:5).


Que ha canviat? Tot. Hem estat batejats en Crist i som una nova criatura, i nosaltres passem de mort a vida, de pecat a gràcia, de l’esclavitud a la llibertat dels fills de Déu. La font de la misericòrdia raja sempre del cor obert de Jesús. La Pascua florida esdevindrà ben aviat Pasqua granada, plena dels fruits de l’Esperit Sant. 



Si Crist no hagués ressuscitat no sabriem on són els nostres difunts. No sabríem a quin Déu pregar, no tindríem els sagraments, no tindríem l’amor de Déu que ha estat vessat en els nostres cors i ens fa dir Abbà Pare (Rom 5:5) Aquest amor ens fa incansables per estimar i ens dóna l’esperança de què, d’ençà del Tot s’ha consumat de Crist a la creu, tota la història es consuma en la gran misericòrdia de Déu. 

El temps dels homes avança gris i obscur, marcat per la monstruositat del mal, però no es tanca en sí mateix, per la resurrecció s’obre cap a Déu i a la seva gran misericòrdia (escric sota la impressió dels dolorosos atemptats de Brussel·les). L’Església sap que la Creu gloriosa del Senyor marca un límit al mal, més enllà del qual aquest no pot passar.

dissabte, 26 de març del 2016

DISSABTE SANT


... el dia del silenci de Déu.

Text i imatge agafats de l'Instagram del Papa Francesc

No falteu a la Vetlla Pasqual! Aquesta celebració -amb una sèrie d'elements especials que ressalten el contingut fonamental de la nit: el Pas de Jesús de la mort a la Vida- és la missa més important de l'any. A la nostra parròquia començarem a les 10 del vespre, una hora abans que l'any passat, per facilitar al màxim l'assistència.

divendres, 25 de març del 2016

DIVENDRES SANT

Adorem, Senyor la vostra creu,
Lloem i glorifiquem la vostra santa resurrecció,
Per aquest arbre ha vingut el goig a tot el món.


L'any 2014, el Papa Francesc, en el tradicional Via Crucis de Divendres Sant, va incloure una pregària que avui us copiem aquí, per meditar-la. És de Sant Gregori Nazianzè (229-369) un dels més importants religiosos de l'Església grega, venerat com a sant per la majoria de confessions cristianes.

Pregària

Si no existissis tu, el meu Crist, em sentiria criatura acabada. He nascut i em sento dissoldre, com dormo, descanso i camino, em poso malalt i em recupero, m'assalten sense nombre els turments, gaudeixo del sol i de tot el que fructifica a la terra. Després moro i la carn es converteix en pols com la dels animals, que no tenen pecats. 
Però jo, què tinc més que ells ? Res sinó Déu, si no existissis tu, Oh, Crist meu, em sentiria criatura acabada. Oh, Jesús, guia'ns des de la creu fins a la resurrecció, i ensenya'ns que el mal no tindrà l'última paraula, sinó l'amor, la misericòrdia i el perdó. 
Oh, Crist, ajuda'ns a exclamar novament: ahir estava crucificat amb Crist, avui sóc glorificat amb Ell. Ahir havia mort amb Ell, avui estic viu amb Ell. Ahir estava sepultat amb Ell, avui he ressuscitat amb Ell.

Sant Gregori Nazianzè

Escoltem aquesta coral de La Passió segons sant Mateu, de J.S. Bach, que tantes vegades hem cantat a la nostra Parròquia. A sota us posem les primeres estrofes en català.


Jesús estén els braços
i abraça tot el món.
Als seus botxins es lliura
vestit d'indignitat.
I es fa per causa nostra,
anyell d'expiació
quan al Pare etern s'immola,
sotmès i destrossat.

La carn d'assots marcada,
d'espines coronat,
és Déu i en creu expira,
clavat de mans i peus.
La llança el pit li obria,
els homes l'han befat...
Oh mort que ens dones vida!
Oh, glòria de la creu.

Avui, a la nostra Parròquia, a 2/4 de 6 de la tarda, Celebració de la Passió i Mort del Senyor.
(Després de la celebració durant mitja hora silenci pels fidels que vulguin pregar davant de la Creu del Senyor)

dijous, 24 de març del 2016

Avui som tots convidats a la taula de l'amor

Testimoniatge de la meva vocació

Un noi que ha entrat al nostre Seminari aquest any i que és procedent de la República Democràtica del Congo escriu aquest testimoniatge veritablement preciós de la seva vocació. Es diu Robert Otaba. És escaient posar el seu testimoniatge avui perquè, en el Sant Dijous del lliurament del Senyor, Jesús, no tant sols va instituir el sagrament de l’Eucaristia, sinó també el de l’Orde Sacerdotal. Que la Mare de Déu l’acompanyi a ell i a tots els qui el Senyor crida al seu servei. Forma part de les mils històries que el Senyor ha començat en el cor de molts i ell, i tants altres, són els qui celebraran l’Eucaristia i serviran el poble de Déu quan nosaltres, la meva generació, no hi siguem. No els faltarà, com no ens ha faltat a nosaltres, la intercessió de la Mare de Déu.


Estimats germans i estimades germanes, abans de començar el meu testimoniatge, us demano perdó i que m’escolteu amb paciència perquè no tinc domini de la nostra estimada llengua de català i ni tampoc del castellà. Us parlaré de dues petites coses sobre el procés de la meva vocació amb dues preguntes importants. Què ha fet el Senyor a la meva vida? I l’Església em demana de fer-ho?

Al primer terme, la meva vocació és l’experiència amb Déu, és a dir l’encontre personal que he tingut amb Jesucrist. El Senyor em va donar la gràcia de néixer dins d’una família cristiana i que em va acompanyar durant tot el moment decisiu i relatiu a la meva vocació. És a l’edat de nou anys que vaig sentir dins del meu cor el desig de ser capellà, després de la santa missa. Recordo com si fos ahir les paraules del mossèn “Senyor Déu meu doneu-nos els sacerdots sants segon el vostre Cor per a la vostra Església.” Jo vaig ser tocat per aquelles paraules, tot el dia pensant que el Senyor ha d’atorgar els sacerdots a l’Església perquè jo volia ser escolà. I l’encontre amb Jesús fou capital quan vaig entrar al seminari menor fent l’experiència de la pregària personal davant Jesús present en el sagrari. Des d’aquell moment jo vaig decidir respondre a aquella crida volent ser mossèn missioner. Després del seminari menor vaig entrar en un institut religiós que és diu Els missioners dels sagrats cors fundat a Mallorca. Vaig estar sis anys com a religiós i vaig marxar cap a França. En aquest moment jo vaig reflexionar si era necessari continuar un procés vocacional perquè les dificultats m’envaïen però el meu cor no cessava d’escoltar aquesta veu del Senyor. Gràcies a Déu vaig trobar un ajut d’un mossèn per a venir a Tarragona. Una vegada més vaig discernir la voluntat de Déu dins de la meva vida. Una història que Déu sol té la iniciativa des del dia que jo vaig escoltar aquella crida fins al dia d’avui. La meva arribada a l’arxidiòcesi de Tarragona és com un camí d’Abraham que el Senyor va dir : “Vés-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré” (Gènesi 12,1). Sóc ben bé ací fent l’experiència vocacional de Déu enmig vostre.

Seguidament, l’Església avui ens demana de pregar per les vocacions sacerdotals. Primerament ens recorda la necessitat de la pregària al centre de la nostre vida cristiana. Podem tenir els sacerdots sants si solament preguem i ho demanem al Senyor. Tot seguit, l’Església ens convida com família cristiana a pregar també per a les famílies font on surten als sacerdots. El dia del seminari és un dia on tots pensem i preguem per a recordar al Senyor la seva promesa de donar al seu poble els pastors segons el seu Cor.(Jeremies 3,15: “allà us donaré pastors com desitja al meu cor, que us pasturin amb coneixement i amb seny”).

Estimadíssims germans i germanes, l’única cosa important que podem donar a la nostra Mare, l’Església, és la pregària i el nostre servei per a l’anunci del Regne de Déu. Els sacerdots són els qui ens fan present cada dia el Regne de Déu i ens recorden que tenim la Vida Eterna oferta per Jesucrist, veritable Home i veritable Déu que ens ha estimat tant.

Per acabar el meu testimoniatge, vull fer una petició humil, que cada un de vosaltres reseu pels seminaristes, els mossens del nostre arquebisbat i de tota l’Església, i pels joves que es plantegin aquest desig de servir al Senyor. Com ens diu el Senyor “la collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats”. (Joan10,2).

Robert

Us oferim un bellíssim i pietós Pange Lingua per agrair immensament el do de l'Eucaristia, el tresor més gran que tenim els cristians.

El Papa explica Dijous, Divendres i Dissabte Sant: una gran història d'amor sense fi

Ahir dimecres, el Papa Francesc va celebrar la darrera Audiència General abans d'entrar de ple en la Setmana Santa. La catequesi que va pronunciar va estar dedicada precisament a la misericòrdia i al Tríduum Pasqual (Dijous Sant, Divendres Sant i Dissabte Sant): "Tot, en aquests tres dies, parla de misericòrdia, perquè fa visible fins on pot arribar l'amor de Déu". El Sant Pare ha insistit en que "l'amor de Déu no té límits" i que, com deia Sant Agustí, va "fins al final sense final". "Déu s'ofereix veritablement tot per cada un de nosaltres i no s'estalvia en res", va afegir.



"El misteri que adorem en aquesta Setmana Santa és una gran història d'amor que no coneix obstacles. La passió de Jesús dura fins a la fi del món, perquè és una història de compartició del sofriment de tota la humanitat i una presència permanent en els esdeveniments de la vida personal de cada un de nosaltres. En resum, el Tríduum Pasqual és el memorial d'un drama d'amor que ens dóna la certesa que mai serem abandonats a les proves de la vida"

A continuació, el Sant Pare va explicar aquests dies sants un per un:

Dijous Sant: "Jesús institueix l'eucaristia, anticipant en el banquet pasqual seu sacrifici en el Gòlgota", va dir el Papa. "Per fer comprendre als seus deixebles l'amor que l'anima, renta els peus, oferint encara una vegada més l'exemple en primera persona del que ells mateixos hauran de fer".



El Papa va subratllar que Jesús ens ensenya que "l'Eucaristia és l'amor que es fa servei. És la sublim presència de Crist que vol alimentar tots els homes, especialment als més febles..." Però a més, donant-se a nosaltres com a aliment, Jesús testifica que hem d'aprendre a partir amb els altres aquest aliment perquè es converteixi en una veritable comunió de vida amb els necessitats. Ell es lliura a nosaltres i ens demana que ens mantinguem en Ell per fer el mateix. "

El Divendres Sant és el moment culminant de l'amor. "La mort de Jesús, que a la creu s'abandona al Pare per oferir la salvació al món sencer, expressa l'amor donat sense fi"



"Un amor que vol abraçar a tothom, sense excloure ningú. El Papa Francesc afegí que és  "Un amor que s'estén a cada temps i a cada lloc: una font inesgotable de salvació de la qual podem beure tots nosaltres, pecadors. Si Déu ens ha demostrat el seu amor suprem en la mort de Jesús, llavors nosaltres també, regenerats per l'Esperit Sant, podem i hem d'estimar els uns als altres."


Dissabte Sant : "És el dia del silenci de Déu" , va explicar. "Hem de fer tot el possible perquè sigui un dia de silenci, com va ser aquell Dia". "Jesús deposat en el sepulcre comparteix amb tota la humanitat el drama de la mort. És un silenci que parla i expressa l'amor com solidaritat amb els abandonats des de sempre, als que el Fill de Déu reuneix satisfent el buit que només la misericòrdia infinita del Pare Déu pot omplir ".



Francesc va apuntar que "en aquest dia, l'amor, aquest amor silenciós, es transforma tot esperant la vida a la resurrecció ". Per tant, "el Dissabte Sant ens farà bé pensar en el silenci de la Verge. La creient que en silenci va esperar la Resurrecció. És l'amor que no dubta, sinó que espera a la paraula del Senyor, perquè sigui manifesta i resplendeixi el dia de Pasqua " .

El text d'aquest post s'ha fet a partir de la Síntesis del boletín de la Oficina de Prensa de la Santa Sede i de l'article de la web d'Aciprensa, traduïts al català especialment per al blog.

dimecres, 23 de març del 2016

Senyor Jesucrist, tingueu pietat d'aquest món


Una immensa lamentació per Brussel·les, per Europa, pel món. Un crit de dolor a l’ànima! La Creu del Senyor ha estat elevada de nou!

La violència cega, sense entranyes, ha colpejat de nou a Brussel·les, poc a poc el terrorisme islàmic va escampant la sang d’innocents per les les ciutats. La por es posa a dins. Què podem fer? Primer de tot pregar, pregar molt, pregar amb llàgrimes per aquesta humanitat. 

La jihad no és humana, és demoníaca. Des de la parròquia ens unim a la lamentació de tot el món per condemnar tot atac terrorista. Són covards i traïdors. No donen la cara com en el noble combat, si és que pot haver un combat noble, i atempten contra vides innocents i desarmades. La situació és prou greu com per recordar que hi ha guerres justes i injustes i que, dins de la proporcionalitat, els pobles tenen dret a defensar-se dels agressors injustos. Com desitgem que els governs d’Europa sàpiguen trobar els mitjans per eradicar el terrorisme i salvar la pau!



Com ho hem de demanar a nostre Senyor? Aquesta nit serà diferent per moltes famílies i molts, molts, ploraran la mort de persones estimades amb una tristesa que creuran insuperable. Preguem. Amics, prenem el sant Rosari, és un acte de comunió amb el dolor del món.

Imatge i breu text publicats en el compte d'Instagram
del Papa Francesc, pregant per les víctimes de l'atemptat 

Que la Mare de Déu estengui el seu mantell de protecció sobre les ciutats on és invocada.

Escoltem l’impressionant Miserere d’Allegri. Un dia us explicarem la història d’aquest Miserere, dediquem-lo a tots, als qui han mort, a les víctimes i als botxins perquè Déu tingui misericòrdia d’ells.

dimarts, 22 de març del 2016

DILLUNS SANT


UN DIUMENGE DE RAMS JOIÓS I ALHORA TRIST

La joia i l’enrenou dels infants i les famílies que, tot i ser multitud, escoltaven l’Evangeli de l’entrada de Jesús a Jerusalem i després la Missa, plena de gent que no hi cabíem. Un goig.




Tot i així, l’alegria radiant del Diumenge de Rams a Reus quedava luctuosa per la trista notícia de l’accident de Freginals, on morien catorze noies que feien l’Erasmus a Barcelona. Fou un esglai i ens unim al dol d’aquestes famílies que han perdut els fills. Preguem per ells. També pels qui s’estan recuperant; algunes d’ells són a l’Hospital de sant Joan de Reus.


També el record dels refugiats a les portes d’Europa preocupa el cor dels cristians. Si us plau! Que trobin una solució! Per què votem uns polítics que no poden trobar acords per donar sortida a aquesta drama humà? Per què serveix el Parlament Europeu? Com gosen cobrar un sou uns polítics així? El dret d’asil és un dels drets més sagrats de la persona humana.



Que la primavera que hem començat sigui una primavera de pau per l’orient! Ja n’hi ha prou de sofriments! Són persones i prou! Acollim-los. Les campanes de la nostra Prioral van voltejar aquest cap de setmana per aquest motiu, uninint-nos a un clam quasi universal. Són inhumanes i insuportables les imatges de les multituds errants cercant llar, casa i amor i fugint de la guerra. Que s’aturi aquesta guerra o que l’aturin! Els refugiats no volen entrar a Europa, el que volen és tornar a casa seva.

En un clam de la pau escoltem el bellíssim Laudate Dominum de Mozart. Deixeu entrar la música a dins per trobar paisatges que dins del cor encara no coneixeu
.



DILLUNS SANT MISSA CRISMAL

Avui tots els mossens de l’arxidiòcesi ens hem reunit a la Catedral per a la celebració de la Missa Crismal. És la solemne benedicció dels sants olis i del sant Crisma. L’oli per a la unció dels malalts i per a l’unció dels catecúmens. També el sant Crisma amb el qual seran ungits tots els batejats, tots els confirmats i tots els qui reben l’unció sacerdotal. 


El perfum dels Sants Olis, beneits per l’Arquebisbe, arribarà a totes les parròquies del bisbat. És un signe de la comunió eclesial. El Crisma és el símbol del do de l’Esperit Sant que vitalitza la vida de l’Església. A més a més, en aquesta Missa tots els preveres del món renovem les promeses de la nostra ordenació sacerdotal i sortim contentíssims perquè hem retornat a la gràcia primera, aquella per la qual el Senyor ens va cridar al seu servei. Beneïts siguin els malalts i els ancians que seran ungits i confortats amb aquest oli! Beneïts siguin els infants que seran batejats i els joves que seran confirmats amb aquest Crisma. Tot és do de Déu. Tot és signe del seu consol.

dilluns, 21 de març del 2016

Adorat sigui Jesús sacramentat

El proper dia 24 març, festivitat del Dijous Sant, hi haurà, a la nostra parròquia de Crist Rei de Reus, Adoració Nocturna extraordinària on ens unirem a l'Hora Santa des de les 23 h fins a les 2 de la matinada.

Devot a Vós adoro, Deïtat latent, sota d’aquests signes verament present; el meu cor, per vostre, tot ell s’ofereix, perquè, contemplant-vos, tot ell defalleix.
Oh do! que ens recorda la mort del Senyor, pa vivent que vida dóna al viador, feu que sempre visqui de Vós el meu cor, feu que gusti sempre la vostra dolçor.



El próximo día 24 de marzo, de festividad del Jueves Santo, tendremos la Adoración Nocturna extraordinaria que se celebrará en la Parroquia de Crist Rei de Reus donde nos uniremos a la Hora Santa desde las 23 h hasta las 2h de la madrugada.

Te adoro con devoción, Dios escondido, oculto verdaderamente bajo estas apariencias. A ti se somete mi corazón por completo, y se rinde totalmente al contemplarte.
¡Oh memorial de la muerte del Señor! Pan vivo que da la vida al hombre; concédele a mi alma que de ti viva, y que siempre saboree tu dulzura.

diumenge, 20 de març del 2016

VI DIUMENGE DE QUARESMA


BENEIT EL QUI VE EN NOM DEL SENYOR. EL SISÈ DIA ABANS DE PASQUA.- ACLAMEM EL SENYOR! ÉS DIUMENGE DE RAMS!



Escoltem amb una profunda reverència el salm 21; és el salm que el Senyor va dir des de la creu. Tanqueu els ulls i entreu dins del cor i poseu-vos amb la imaginació de la fe davant dels ulls elo Crist Crucificat Es el salm de la litúrgia d’aquest Diumenge dels Rams. Tota l’Església a tot el món ha commemorat l’entrada de Jesús a Jerusalem. Hi ha algunes fotos de la Pasqua ortodoxa, allí ho fan amb una planta gemmada de primavera que no sé exactament que és.



Jesús no entra triomfalment a Jerusalem a la manera com els poderosos d’aquest món porten els seus trofeus. Hi entra com a rei pacífic, humil. Però entra en una ciutat, Jerusalem, plena de contradiccions, egoismes, odis, violència, injustícies...una ciutat no molt diferent com les nostres ciutats d’avui. Jesús continua entrant en les nostres ciutats: no es cansa de venir-hi i de renovar per a nosaltres el misteri de la seva passió: Hi entra per mitjà de l’eucaristia celebrada cada diumenge.



Acollim-lo amb amor en l’Eucaristia. El diumenge de Rams s’inicia l’Eucaristia –la missa del Diumenge- amb aquest clima de festa. Hauríem de comprendre que aquest gest, encara que més senzill, és –ha de ser- el gest propi de cada diumenge. Us ho diré amb les paraules que Benet XVI, digué a Munich: “Us ho demano, aneu amb els vostres nens a l’Església per a participar en la celebració eucarística del diumenge. Veureu que no és temps perdut; és el que manté veritablement unida la família. El diumenge es fa més formós, tota la família es fa com més bella, si junts hi participeu. I pregueu també junts a casa: a taula i abans d’anar a dormior. La pregària ens porta no només a Déu, sinó també envers l’altre. És una força de pau i d’alegria. La vida de família es fa més festiva i adquireix un abast més ampli si Déu hi és present i si s’experimenta la seva proximitat en l’oració”

dissabte, 19 de març del 2016

En memòria de Mn. Ballarín

LA FE ÉS UNA CANÇÓ FRESCA

El Mossèn sempre deia que el Diumenge de Rams era el dia que els mossens de tot el món havíem de prendre més paciència per raó de l’enrenou de la benedicció dels rams en la joia dels infants i la Missa de la Passió. Cada any ho penso. I, justament aquest any, el mossèn se n’ha anat (migravit) vers Déu, en la joia de la Pasqua, ja per ell eterna. 


T’havia conegut fa molts anys i, quan érem seminaristes, ens vas fer exercicis a la Cova de Manresa. A mi em vas fer el do de conèixer a santa Teresina i un dels llibres que estimo més dels teus, és, crec el primer: Francesco. Sempre l’he guardat amb un gran amor. 

Mn. Ballarin era, abans que tot, un mossèn de casa, dels de sempre. Tenia goig de resar el Breviari cada dia i era devot de santa Maria, en honor de la qual va escriure el llibre més tendre: Santa Maria, el Pa de cada dia. És ell llibre més preciós del Mossèn.


Més que conèixer la geografia del seu bisbat, coneixia l’ànima del poble. Era d’aquells pastors que, si el papa Francesc l’hagués conegut, s'haguessin fet amics. 

Era un mestre de la llengua, amb una sintaxi tota particular, més que descriure, suggeria al lector. Era com una mena de diccionari que recopilava les formes lèxiques catalanes i les recuperava. Ell també salvava els mots. Portava el dolor de la guerra que havia patit en la seva joventut i estimava Catalunya com espai de la seva vida. No ens podem imaginar al Mossèn fora d’aquest país. A les solituds de Gósol, Déu li va purificar l’ànima i era amic de tots i bon company. I naturalment era un culé de l’ànima! No podia resistir que la samarreta del Barça posés Qatar, el posava nerviós.


Al final la seva mirada ja transparentava la glòria que esperava i que, ara, per la misericòrdia de Déu té plenament. Preguem per ell. Els qui hem estat rectors de poble entenem perfectament el seu llenguatge.


Estimat Mn. Ballarín, gràcies per tot el que ens has donat: per la teva manera de creure, per la teva manera de ser sacerdot. Que la Mare de Déu de Queralt, estimadíssima per tu, t’acompanyi en el teu èxode. 

En honor seu escoltem el Sanctus de la Missa en si menor de Bach. Ara ell ja el canta per sempre. Fins al cel, Mossèn!

divendres, 18 de març del 2016

TESTIMONI.- SANT JOSEP MOSCATI


Tot i que avui és divendres, també us volem presentar un d'aquests testimonis que tant ens ajuden a reflexionar sempre i, molt especialment, en un temps com la Quaresma.


Qui es aquest home que hi ha fotografiat?

Doncs és un sant: sant Josep Moscati. Fou un metge napolità. Si cerqueu informació us adonareu de la qualitat científica de les seves investigacions i de les seves publicacions a la ciència mèdica. Era un home que es deixà''prendre per Crist" i incansable atenia a les visites pels barris pobres de Nàpols. No tingué temps de casar-se. S’aixecava molt matí per a la pregària i era devotíssim de la Mare de Déu. Al final ho donà tot als pobres. Arribava tardíssim a casa després de passar visita domiliari en els barris pobres de Nàpols. El van trobar mort a la seva consulta esperant la visita del primer pacient del dia. Acabava d’arribar de Missa. Tenia 46 anys.

Era incansable en la seva professió. A les nits arribava esgotat i la darrera visita la feia com la primera, amb un somriure i amb una mirada neta. S’adonà que l’exercici de la professió mèdica és un acte d’amor i es deixà prendre per l’amor de Crist i manifestà la seva misericòrdia. Una misericòrdia que empobreix… perquè al final si et dones ho dones tot. 

Atengué gratuïtament mils de pobres. El dia del seu enterrament una multitud immensa de pobres participaren de les seves exèquies. El Papa Francesc, no podia ser d’una altra manera, volgué pregar davant del seu sepulcre. Ell que era anomenat el Metge dels pobres. Eren els seus pacients preferits, no els va cobrar mai res, ans el contrari, encara els feia caritat. La seva germana soltera va quedar fins dalt de la caritat del seu germà. Sense adonar-se ho havia donat tot. 

Hi ha un bell film, però és en italià, no l’hem sabut trobar titulada en llengua castellana. És d’aquelles pel·lícules per veure la setmana santa.

dijous, 17 de març del 2016

TESTIMONI.- CHARLES DE FOUCAULD


Nascut a Estrasburg (França) el 15 de setembre de 1858, orfe als 6 anys, va créixer amb la seva germana Maria, sota les cures del seu avi, orientant la seva vida cap a la carrera militar.

Adolescent, perd la fe. Conegut pel seu gust de la vida fàcil ell revela, no obstant això, una voluntat forta i constant en les dificultats. 


Emprèn una perillosa exploració al Marroc que la va valer la medalla d'or de la Societat de Geografia (1883- 1884). El testimoni de fe dels Musulmans desperta en ell un qüestionament sobre Déu: «Déu meu, si existeixes, fes que et conegui».

Tornant a França, l'emociona molt l'acollida discreta i afectuosa de la seva família profundament cristiana, i comença una recerca. Guiat per un sacerdot, el Pare Huvelin, troba Déu l'octubre 1886. Té 28 anys. «De seguida que vaig comprendre que si existia un Déu no podia fer res més que viure només per a Ell».

Com a conseqüència de la seva conversió té lloc la peregrinació a Terra Santa realitzada l'any 1888. Després de l'experiència com trapenc a Síria i com eremita a Natzaret, el 1901 va ser ordenat sacerdot. Va estudiar l'àrab i l'hebreu
.

«Va viure en la pobresa, en la contemplació, en la humilitat, testimoniant fraternalment l'amor de Déu entre els cristians, els jueus i els musulmans», va recordar davant Joan Pau II durant la cerimònia de promulgació del decret de reconeixement d'un miracle atribuït a seva intercessió el cardenal José Saraiva Martins, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants. «Per imitar la vida oculta de Jesús a Natzaret, va anar a viure al cor del desert del Sàhara, a Tamanrasset» (Hoggar), va afegir Saraiva Martins.



Els berbers li deien «marabut». Va escriure diversos llibres sobre els tuaregs, en particular una gramàtica i un diccionari francès-tuareg, tuareg-francès que va publicar sota pseudònim. Va sorgir entorn d'ell la comunitat dels Germanets de Jesús, entestats a l'evangelització dels tuaregs del Sàhara.



Es va fer popular entre la població musulmana per la seva pietat i caritat i per la defensa que feia dels habitants dels pobles, sovint atacats per bandolers: així, en 1916 va construir al voltant de l'ermita de Tamanrasset, un mur que en feia una fortalesa i que servia per donar protecció als berbers quan eren atacats. Tot i això, l'1 de desembre de 1916, a l'edat de 58 anys, Charles de Foucauld va ser assassinat per un tret de fusell a la porta de la seva ermita durant un d'aquests atacs.

Deu congregacions religioses i 8 associacions de vida espiritual han sorgit del seu testimoni i carisma. Entre ells, es troben les Germanetes del Sagrat Cor, les Germanetes de Jesús, les Germanetes de l'Evangeli, les Germanetes de Natzaret, els Germanets de Jesús, els Germanets de l'Evangeli; així com la Fraternitat Jesús Càritas, o la Fraternitat Charles de Foucauld.

Us deixem una de les seves pregàries més conegudes que, en aquests dies de Quaresma, és molt adient de dir:

PREGÀRIA DEL PARE FOUCAULD:

Pare, em poso a les vostres mans. 
Feu de mi el que us plagui. 
Sigui el que sigui, us en dono gràcies. 
Estic disposat a tot. 
Ho accepto tot, mentre el vostre designi vagi endavant en tota la humanitat i en mi.
Il·lumineu la meva vida amb la llum de Jesús, 
que no va venir a ser servit sinó a servir.
Que la meva vida sigui com la d’ell: servir; 
gra de blat que mor en el solc del món. 
Que sigui així de debò, Pare.
Us confio la meva vida. 
Us la dono. Guieu-me. 
Envieu-me aquell Esperit que movia Jesús.
Em poso a les vostres mans enterament, 
sense reserves, amb una confiança absoluta, 
perquè vos sou el meu Pare.

dimecres, 16 de març del 2016

Una perla d’Evangeli per cada dia de la Quaresma (XXII)

DIMECRES DE LA CINQUENA DE QUARESMA

EVANGELI
Us ben asseguro que tothom qui peca és esclau, i l'esclau no es queda a la casa per sempre; és el fill el qui s'hi queda per sempre. Per això, si el Fill us fa lliures, sereu lliures de debò.

COMENTARI

Tot és de Déu, tot és nostre


El qui només pensa en sí mateix i no es dóna no es lliure, No hi ha pitjor esclavitud que organitzar la vida en un mateix. Realment cansa i fatiga viure aquest combat. El millor és respirar la llibertat de l’amor. El Fill (Jesús) ens ha fet lliure perquè ens ha alliberat del que ens retenia a nosaltres mateixos, que és l’egoisme. El Fill de Déu ens ha llibertat dels fills que viuen sempre a la casa del Pare i s’hi queda per sempre. Més encara viu una familiaritat molt gran a casa seva. Es a casa seva i ningú li pot dir: «Vés-te’n». Té la llibertat dels fills que poden demanar el que vulguin a Déu. Tenen la llibertat dels fills i per tant poden dir el que vulguin, mentre no ofenguin l’altre i entenguin que l’altre té la mateixa Veritat de la qual ells viuen. Els fills tenen alegria perquè saben que són a casa. L’Església, les comunitats cristianes haurien de respirar aquesta llibertat dels fills de Déu, la doctrina de la qual només aquí s’ha començat a exposar.

dimarts, 15 de març del 2016

Una perla d’Evangeli per cada dia de la Quaresma (XXI)

DIMARTS DE LA CINQUENA SETMANA DE QUARESMA


Evangeli
Llavors ells li preguntaren: «Qui ets, tu?». Jesús els respongué: «Us ho estic dient des del principi. Tinc molt a dir i a jutjar de vosaltres, però el qui m'ha enviat diu la veritat, i jo tan sols dic al món allò que li he sentit dir». Ells no van entendre que es referia al Pare. Jesús, doncs, els digué: «Quan haureu enlairat el Fill de l'home, coneixereu que jo sóc, i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m'ha ensenyat. El qui m'ha enviat és amb mi, no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li plau. Mentre parlava així, molts van creure en Ell.

Comentari
Durant aquests dies els evangelis ens parlen de les converses quasi impossibles entre Jesús i els fariseus. A Jesús no el comprenen i donen voltes i més voltes per no acceptar l'única veritat: Ell és l’enviat del Pare. I així el text diu: ells no van entendre que es referia al Pare. Al final el Senyor quasi els deixa per impossibles, com un dir: «Més no em puc explicar». Com si els digués: Si no enteneu és perquè no voleu. I remet al seu enlairament en la creu, remet a la seva mort que veu propera. La mort serà per ell la certificació final i plena de tot el que ha anat anunciant. Llavors sabran que ell és, que ell és l’enviat del Pare, perquè la mort serà la manifestació de la plena obediència al seu Pare. La unió del Pare i del Fill, que és eterna, no quedà trencada ni disminuïda en la vida temporal de Jesús en aquest món. El Pare està en el Fill i el Fill està en el Pare, en la seva eternitat i en la temporalitat de l’encarnació.

Allò més gran del cristianisme, la primera veritat és aquesta: Déu Pare ens estima tant que ha donat el qui estima més, el Fill. S’ha separat del Fill per amor a nosaltres. En certa manera ens ha preferit a nosaltres abans que el Fill. Déu ha estimat tant el món que li ha donat el seu Fill. Els cristians, moltes vegades, per excusar-nos del que hem de fer també som dels qui no entenem a Crist, perquè no volem entendre’l. No interessa, ens exigiria massa. Que no siguem d’aquests. 


Aquest vídeo que posem avui és una bona catequesi. Impressionant.

dilluns, 14 de març del 2016

PARRÒQUIA DE CRIST REI PROGRAMA DE SETMANA SANTA 2016


20 de març.- Diumenge de Rams o de la Passió del Senyor:
- Missa de vigília, dissabte a les 8 del vespre.
- Missa de 10 del matí.
- Missa de 12 del migdia. (Benedicció dels Rams al carrer General Moragues, davant de la Parròquia)
- Missa a dos quarts de 9 del vespre

21 de març.- Dilluns Sant
A 2/4 d’11 Missa Crismal a la Catedral de Tarragona
A 2/4 de 8 del vespre Missa a la Parròquia.

22 de març.- Dimarts Sant
A les 10 del matí Missa a la Parròquia.
A les 8 del vespre CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA DE LA PENITÈNCIA

23 de març.- Dimecres Sant
A les 10 del matí Missa a la Parròquia.

(A les 8 celebració comunitària de la Penitència a la Prioral)

24 de març.- Dijous Sant
A les 8 del vespre.- Missa del Sant Sopar del Senyor
A les 11 de la nit Hora Santa.

(A les 2 de matinada es tancarà la Parròquia)

25 de març.- Divendres Sant
A 2/4 de 10 del matí, Laudes de l’Ofici de Tenebres.
A les 10 Via Crucis.
A les 2/4 de 6 de la tarda, Celebració de la Passió i Mort del Senyor

(Després de la celebració durant mitja hora silenci pels fidels que vulguin pregar davant de la Creu del Senyor)


27 de març.- PASQUA
A les 10 de la nit del dissabte, dia 26 de març, Vetlla Pasqual
A les 10 del matí del Diumenge de Pasqua, Missa
A les 12 del migdia del Diumenge de Pasqua, Missa solemne.
A les 7 de la tarda, Vespres Baptismals del dia de Pasqua

(No hi ha missa el diumenge de Pasqua  al vespre)


NOTA: El Dijous Sant hi haurà servei de Confessions des de les 6 de la tarda fins a l’hora de la celebració. També dir-vos que, un quart abans de cada celebració hi haurà assaig de cants.

diumenge, 13 de març del 2016

Vè DIUMENGE DE QUARESMA

DIUMENGE 5è DE QUARESMA DE L’ADÚLTERA PERDONADA.


Com cada diumenge, aquí tenim el Salm corresponent al dia d'avui per a poder escoltar-lo i meditar-lo.

La gràcia d’un nou començament


Esperança d'Israel,
quedaran confosos
tots els qui t'abandonen!
Els qui s'aparten de tu, Senyor,
seran inscrits a terra,
perquè han abandonat el Senyor,
la font d'aigua viva.(Jr 17.13)

A més, avui, completem el post amb aquestes reflexions homilètiques sobre l'Evangeli

Text de l'Evangeli (Jn 8,1-11)
En aquell temps, Jesús se n'anà a la muntanya de les Oliveres. Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a Ell. S'assegué i començà a instruir-los. Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?». Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit.

Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra». Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. Ells, en sentir això, s'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. Jesús es posà dret i li digué: «Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat?». Ella va respondre: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més».


Comentari
Les paraules del perdó de Jesús en la seva vida terrena anunciaven el perdó que vindria després per la gràcia de la redempció. Allí anticipa el gran perdó de les culpes de tots donada en els sagraments del Baptisme, de l’Eucaristia i de la Penitència. Els sagraments sempre es regalen des de la gràcia i es consumeixen en l’amor. En l’amor de Déu Trinitat, venen de Déu i es consumeixen en Déu. Tots els sagraments venen de Déu i porten a la plenitud de Déu, són sagraments de Vida eterna.

La cèlebre perícopa de l’adúltera que llegim aquest diumenge cinquè de la Quaresma en el cicle C, un diumenge que es pot anomenat també Diumenge I de la Passió del Senyor és preciosa. Té una història molt curiosa, havia quedat aïllada en els textos primitius i algú la va incloure després a l’evangeli de Joan. Era un relat massa preciós perquè és perdés. Llegit en aquest Diumenge de la Quaresma adquireix un significat molt simbòlic, amb un simbolisme que va més enllà d’aquesta al·legoria.


¿Qui és aquesta dona adúltera? Aquesta dona adúltera és l’Església, pecadora en els seus membres. Ella és la «casta meretrix» que deien els Pares. Una Església que es posada davant del Crist i que és acusada pel món de les seves infidelitats. Avergonyida de sí mateixa perquè ha cercat altres amants: el poder segons el món, els mètodes pastorals sense la gràcia i molta mundanitat. Ens hem oblidat d’adorar el Senyor i practicar la justícia i la misericòrdia que cerca allò més últim. Els pecats dels fills de l’Església són tants! Amb raó l’Església és humiliada davant del món pel pecat i els escàndols!

Tot i així l’Església mai és reductible al pecat, perquè sempre hi ha la frontera dels sants, dels qui viuen en l’amor de Déu i sota el signe de la creu. Mai és reductible al pecat perquè dins d’ella hi ha l’Esperit Sant que la santifica. Per això la seva condició és ser casta meretrix, per exemple sant Agustí (cf. Sermó 188:4). Aquest és un tema homilètic present en la literatura cristiana antiga i medieval. Luter l’extrapola fins a l’heretgia.

La que no presentable als ulls del món, és sempre presentable davant del Senyor de la misericòrdia. Ningú pot tirar la primera pedra, i tots des del primer fins a l’últim hem de marxar. Al cap i a la fi aquells que van marxar van tenir coneixement. No podien fer altra cosa. Acusant-la s’havien fet culpables d’hipocresia.


Es troba ara davant del Senyor: es troben la misèria i la misericòrdia. Es troba el pecat i la font de tota gràcia, que és la humanitat de Jesús. Aquest els fa marxar a tots (ningú ha de ser testimoni, com la trobada del penitent amb el sacerdot i amb les paraules secretes i velades per sempre que allí es diuen). «Relicti sunt duo: misera et misericordia», predica sant Agustí. Es troben la misericòrdia i el pecat, sols. Jesús no es digna ni mirar com els altres se’n van. Qui sap si la dona que havia escoltat les paraules. Qui estigui net de pecat que tiri la primera pedra, i sabia que ningú la podia condemnar, però podia pensar: I què farà aquell que està net de tot pecat que és Jesús mateix. L’únic que la podia condemnar. L’únic que hagués pogut tirar la primera pedra. Però es troba amb els ulls de la misericòrdia i amb les paraules de la misericòrdia: Jo tampoc et condemno, vés-te’n! Fixeu-vos: condemna el pecat, però perdona el pecador.

¿Què és el que escriu el Senyor a terra? Qui ho sap? Són tantes les interpretacions donades! Els pares els agrada comentar que escrivia el verset de Jeremies 17:13 en què es diu que els noms dels qui abandonen el Senyor són escrits a terra, allí son esborrats sempre pel vent. Jo crec que escrivia la paraula hessed que amb hebreu vol dir amor o misericòrdia. Després mira els ulls de la dona i li diu: «Qui t’ha condemnat?», ella respon: «Ningú, Senyor». Jesús li respon: «Jo tampoc, vés i no pequis més». Fixem-nos que no li diu que el seu pecat sigui excusable (una fe a mitges no és fe, una confessió a mitges no és confessió). Aquella se’n va amb aquesta paraula:«Jo tampoc et condemno». La prostituïda ha esdevingut verge de nou. L’ha deixada neta de culpa i els ulls li brillen i el cor li diu: Ell m’ha perdonat. Porta la dignitat del perdó.

Se’n va agraïda i amb el secret del perdó de Jesús; se’n va amb aquesta sobreexigència per la vida que ha de continuar. Portar el perdó de Déu dins del cor, portar a la memòria el perdó de Déu és una sobreexigència. Com podré viure des d’ara? O També: ¿Com hauré de viure des d’ara? Des d’ara la vida terrena que li queda quedarà marcada per aquesta paraula de perdó, la dona aprendrà que, des d’ara, la vida que de nou li ha estat donada pertany al Senyor i com més alta és aquesta sobreexigència més sabem que la vida perdonada i reconciliada està a les seves mans i que Ell disposa per quins camins nous hem d’anar. Com diu sant Pau:

«No vull dir que ja hagi assolit tot això o que ja sigui perfecte. Hi corro al darrere per tal d'apoderar-me'n, ja que també Jesucrist es va apoderar de mi. Germans, no em penso pas que ja me n'hagi apoderat, però tinc un objectiu: oblidar-me del que queda enrere i llançar-me cap allò que hi ha al davant. Corro cap a la meta per aconseguir el premi que Déu ha convocat allà dalt per mitjà de Jesucrist» (F l3:12-14).



Uns camins que sempre ell prepara davant nostre. Jesús ja no serà un desconegut ni tant sols algú que m’ha ensenyat el que encara no sabia, Jesús és per a mi el qui m’ha perdonat els meus pecats, la meva història. El qui ha entrat en la meva vida i m’ha dit: Jo no et condemno, ni ara ni mai. Vés, continua el camí de la vida. Portes dins teu el meu perdó amb el qual et podràs estimar a tu mateix i amb el qual aprendràs a estimar als altres i a perdonar-los sempre.

Tanmateix el Senyor li diu «Des d’ara no pequis més» car sap que la dona pecadora podrà realment tornar a pecar i que el perdó del Senyor no li donava garantia de no pecar mai més. Tampoc l’Església tindrà garantia en sí mateixa de la salvació, que l’haurà de rebre sempre de la creu del Senyor. Aquella dona portarà sempre la por a la seva pròpia feblesa, però aquesta por quedarà superada pel perdó del Senyor. M’ha dit que no pequés més, d’acord!, però abans m’ha perdonat. M’ha deixat en un inici de camí nou, m’ha deixat en un nou començament de la vida, en la gràcia d’un nou començament. Sempre és així. Allò que el Senyor havia escrit a terra quedava a mercè de l’aire i de les petjades: qui pot refer un escrit fet amb el dit a la terra? Qui pot refer un nom escrit a la sorra de la platja quan l’onada el pren i l’esborra?

La pregària
L’oració-col.lecta d’avui és una súplica (epiclèsi) en la qual demanem al Senyor que ens faci progressar en aquella caritat per la qual Jesucrist es va entregar a la mort. Es a dir, l’amor més gran i suprem. Progressar en llatí vol dir caminar endavant, mai endarrere, de manera cada vegada més generosa, i caminar amb una caritat no diferent de la de Déu, la mateixa caritat.


dissabte, 12 de març del 2016

Demà, dia del Seminari

Per a llegir aquest post escoltem aquest bellíssim cant amb les imatges de l'inoblidable pel·lícula:


SIGUEU VALENTS, NOIS, L'ESGLÉSIA US ESPERA I LA MARE DE DÉU VETLLA LA VOSTRA VOCACIÓ

Aquests són els nostres seminaristes d’aquest curs. Com hem de demanar al Senyor que es mantinguin ferms en la vocació! Es escaient la foto Perquè demà, diumenge cinquè de Quaresma, és el dia del Seminari. Més que la col·lecta el que importa és la pregària per ells.


L’envelliment del clergat i la manca de vocacions és una de les preocupacions més grans de l’Església a Europa. Es ben cert que aquests darrers anys ha augmentat lleugerament, no pas a tot arreu, el nombre de seminaristes majors. Si sabessin que són l’alegria més gran de l’Església, si sabessin que una ordenació sacerdotal omple de goig a l’Església de Crist, de tal manera que són ordenats per l’alegria del Poble Sant de Déu!

Ells continuaran la tradició eclesial de la nostra Església. Preguem per ells, només per una gràcia de Déu avui un noi pot entrar al Seminari i cultivar dins del seu cor, sota el discerniment dels superiors i ajudat per tots, el seu camí interior de donació al Senyor per tota la vida. Ningú sap com serà la vida de les nostres parròquies d’aquí unes dècades i molts de nosaltres per la misericòrdia de Déu ja serem al cel. La vida de l’Església és sempre imprevisible i allí on deixem actuar l’Esperit de Déu tot és possible. I que Déu és prou poderós per a fer, fins i tot de les pedres, «fills d’Abraham». Aquests nois i els qui vindran nodriran el poble de Déu amb l’Eucaristia, són els qui hauran d’evangelitzar un món. Veig en ells les criatures que batejaran i que encara han de néixer, veig les dificultats que tindran, el molt que s’hauran d’estimar entre ells i, estic cert, que no els mancarà la intercessió de la Mare de Déu. Cal que preparem la terra en la qual hauran de plantar les llavors de l’Evangeli, preparem-la amb molta pregària i adoració al Senyor.

Em venen presents les paraules del salm: «El poble creat de nou lloarà el Senyor». Sí, Déu crea i recrea el seu poble. És la seva Església, per la qual ha donat la vida.

Vídeo vocacional
El testimoni dels seminaristes d’un seminari del país, és preciós, alguns dels nois que donen testimoni han rebut l’efusió de l’Esperit Sant. A veure si els endevineu? Mireu-lo.