diumenge, 30 de maig del 2010

Conferència de Xavier Graset

El dia 29 d’ abril, i dins el cicle de xerrades trimestrals “Àmbit de diàleg, fe i cultura”, va tenir lloc una conferència a càrrec del periodista Xavier Graset sota el títol “Ètica i periodisme”. Va començar presentant els mitjans de comunicació més com a un entreteniment (cadascú ha de destriar allò que li sigui d’interès) que no pas com a un vehicle portador de valors ja que, avui dia, la informació i la comunicació estan controlades pels grans poders econòmics i les grans empreses de comunicació que, al seu torn, estan subjectes a les ideologies governants del moment, les quals ofereixen al consumidor un producte “políticament correcte als seus interessos” i susceptible de mantenir una determinada audiència i/o venda però, sovint, al marge de l’ètica professional.
Posant com a exemple la seva carrera periodística, tant a la televisió com a la ràdio i premsa escrita, va oferir unes pinzellades d’anècdotes viscudes per ell mateix on l’èxit periodístic passa, alguns cops, al davant de l’ètica professional.
Al llarg de la xerrada ens va parlar de periodisme i d’anècdotes personals més que no pas d’ètica, però el millor resum el va oferir el mateix periodista, dins el torn de debat (la majoria es va queixar per la campanya de desprestigi envers l’Església Catòlica), quan va concloure -tornant a la idea inicial- que “potser és arribat el moment en què els mitjans de comunicació siguin vistos com a un entreteniment més, que cal saber o usar, i no com a un referent de valors”.
Els valors cal buscar-los en la família, en l’educació i en l’exemple que rebem a casa, en la parròquia, en les nostres vivències de cara dia.
Els valors són per a viure’ls i no per a veure’ls; els valors neixen i formen part de la persona, no podem esperar que ens els ensenyin a la televisió, a la ràdio o a la premsa escrita, més encara, quan molts dels continguts d’aquests mitjans es basen en la mentida, en l’insult i en la desacreditació de l’altre o en la interpretació dels fets en funció dels interessos ideològics.

dissabte, 29 de maig del 2010

Els devots de la Mare de Déu es coneixen entre ells

Els devots de la Mare de Déu es coneixen entre ells i tenen una complicitat en les coses de Déu. I una immensa familiaritat dins de la casa de Déu. Ho tenen com una cosa natural d’estimar i ser senzills de cor. No tenen cap pretensió de fer-se veure i saben de la humilitat. Una veritat que brolla de la veritat d’ells mateixos. I tenen molta alegria. I tenen, a més, una disponibilitat permanent per acomplir amb els treballs de cada dia amb alegria i senzillesa de cor. I estan contents de servir el Senyor. I els fan feliços aquells serveis humils i sense cap notorietat. Tenen una gran confiança amb el Pare del cel i ho posen tot a les seves mans: la pròpia vida i la d’aquells que estimen. I no són gent complicada. Són pacífics de cor. No es donen importància a sí mateixos perquè saben que sense la gràcia no serien res espiritualment parlant. I són agraïts envers el Senyor i envers els altres. I dissimulen els defectes dels altres perquè saben dels propis. I els devots de la Mare de Déu saben suportar amb serenitat les malalties del cos i de l’esperit. També tenen una gran sensibilitat envers el dolor dels altres i tenen un cor compassiu. I són fidels. Només tenen por que Déu, nostre Senyor no sigui ofès. Tot això els ho dóna el tracte continuat amb Maria, la mare de Crist i nostra. Vull que els fidels de la meva parròquia siguin devots de la Mare de Déu. La paraula devoció vol dir un amor molt gran. Cada dia demano a la Mare de Déu que ajudi a fer créixer el camí de l’Església en aquesta parròquia nostra. I cada dia, abans de dormir, encomano els fidels de la parròquia a la Benaurada Verge Maria. Ho escric avui, en el goig de la Pasqua i esperant el do d’una nova Pentecosta. 

divendres, 28 de maig del 2010

La Unició dels malalts. Lliçó comunitària


El diumenge 25 d’abril, prop d’un centenar de dones i homes de la nostra Parròquia varen rebre el Sagrament de la Unció dels Malalts. Trenta sis persones a la Missa de 10 i una seixantena a l’Eucaristia de les 12.
Aquest Sagrament, segons les disposicions de l’Església, està destinat a aquelles persones que s’enfronten a una malaltia greu o que han superat una certa edat (75 anys).
Així, el Mossèn, al peu de l’altar, anava acollint als qui havien de rebre la Santa Unció i els imposava el Sant Oli al front i a les mans, pronunciant la forma “Que, per aquesta Santa Unció, el Senyor et perdoni els teus pecats” i els encoratjava dient-los que el Senyor i la Mare de Déu sempre estarien amb ells. També se’ls va fer obsequi d’un clavell vermell.
Finalment, Mn. Rafael va ressaltar la importància d’aquest Sagrament i va remarcar que no s’ha d’entendre només com un pas ineludible per acceptar la mort sinó que, com tot Sagrament, ens dóna Vida i que hem de procurar viure amb esperit jove i valent.

dijous, 27 de maig del 2010

Mare de Déu de Montserrat

Per celebrar el dia de la Mare de Déu de Montserrat a l’hora habitual de la Missa, amb força assistència i tal com estava anunciat, Mn. Rafael, va dedicar mitja hora a parlar-nos sobre Maria, mare i reina de la nostra parròquia.
Va recordar un fragment del Magnificat “el Senyor ha mirat la humilitat (petitesa) de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada” (Lc. 1,48). Humilitat donada per la seva vida: senzilla, humil, anònima, poca cosa... com nosaltres. Benaurança perquè és la dona de fe.
Seguint la vida de Maria veiem com és. Com les dones d’Israel del seu temps, el divendres encén la menorà amb el somriure als llavis per transmetre la vida i la fe. Com Maria, els catequistes i tothom ha de transmetre la seva vida de fe amb alegria i, és clar, ha de tenir fe de veritat.
També és dona de caritat, de servei: visitació a Elisabet, bodes de Canà.
A la sinagoga canta, junt amb les altres dones, els càntics de les grans dones d’Israel. El Magnificat és un entrellat dels càntics que havia après i cantat. És dona de pregària.
La torbem també al temple de Jerusalem quan Jesús té 12 anys i al peu de la creu: “Aquí tens la teva mare” (Jn. 19,27). És mare de tots.
L’Església també és mare perquè engendra fills nous. Som comunitats cridats a donar vida, a ser fèrtils. Hem de tenir cura de la nostra catequesi i del nostre testimoniatge, en general.
Maria reina. A la Bíblia ser rei vol dir fer-se l’últim per a ser servidor de tots. És reina perquè és la que serveix més.
Invoquem Maria en cada moment de la nostra vida. És propi d’ella ajudar.
Tot seguit va celebrar la Missa i en acabar van venerar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat mentre cantàvem el Virolai.

dimecres, 26 de maig del 2010

Pastoral de la Salut

El passat 24 d’abril es va dur a terme la II Jornada Diocesana de Pastoral de la Salut, aquest cop a Tarragona.
Ens hi aplegàrem una seixantena de persones de tota l’Arxidiòcesi, entre les quals set de la nostra Parròquia.
La xerrada va anar a càrrec de Mn. Joan Manuel Bajo, que és delegat diocesà de Pastoral de la Salut del Bisbat de Tortosa. El tema que va desenvolupar fou “El sentit del dolor humà”.
Començà dient-nos que pensar en el dolor és pensar que som poca cosa, que l’ésser humà és vulnerable i fràgil. D’altra banda tothom vol ser feliç, i aquí rau la difícil convivència del dolor amb la fe, aquests són els plantejaments del “nou Job” que s’encara a Déu.
Va seguir l’explicació repassant els interrogants de la persona sobre:
- El passat. Què he fet jo? Qui hi ha darrere? Déu té alguna cosa a veure?
- El present. Per què? Regal de Déu? Indiferència de Déu? Fatalisme?
- El futur. Què he d’esperar...?
El dolor és company de camí, certament incòmode, de l’ésser humà però en aquest caminar hi trobem Déu.
Existeix el dolor físic, molt controlat per la medicina, i el dolor moral, el sofriment, al que els cristians trobem la resposta en Jesucrist.
El conferenciant afirmà que cadascú ha de trobar la resposta personal al dolor doncs no existeixen paraules fàcils. Després va analitzar les actituds de Jesús davant el sofriment:
a) Afrontar-lo amb realisme. Déu ens acompanya sempre en el bo i en el dolent.
b) No tancar-nos en el sofriment. Hem de ser sensibles al dolor dels altres.
c) Expressar els sentiments. Jesús a Getsemaní ens mostrà el seu rostre humà.
d) Omplir-lo d’amor.
e) Pregar. Jesús troba en la pregària la força necessària.
f) Viure en l’esperança. Jesús ens va demostrar que el dolor no té la darrera paraula: Hi ha la Resurrecció.
Com a grup de Pastoral de la Salut és molt important implicar la Comunitat. Quan un membre està malalt és tot el cos que emmalalteix.
Fou una Jornada no sols molt interessant sinó que ens va fer reflexionar i veure que hem de millorar les nostres actituds i ens va fer viure aquest apropament a Jesús, sobretot a Jesús sofrent.

dimarts, 25 de maig del 2010

Pentecosta

Durant cinquanta dies hem celebrat la joia de la Pasqua. Ara, el diumenge 23 de maig, amb la Festa de Pentecosta, que és la plenitud de la Pasqua, clourem el temps litúrgic central.
Pentecosta...!
Es trobaven reunits aquells homes porucs i poc decidits, una mica marcats per tots els esdeveniments passats, quan “de sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Tots van quedar plens de l’Esperit Sant” (Ac 2, 2.4a). Així, gràcies a aquesta força, les seves vides varen canviar, doncs els donà coratge per ser testimonis del Crist davant la gent i les autoritats. A partir d’aquest fet, hi va haver una renovació en ells, parlaven llengües noves i no tenien por de parlar de Jesús amb una gran valentia.
Els Apòstols, gràcies a la força de L’Esperit Sant, foren capaços d’escampar obertament el missatge que el Senyor els havia transmès.
Nosaltres també hem rebut l’Esperit Sant, primer en el Baptisme, després en la Confirmació, l’Eucaristia i els altres Sagraments. Aquesta presència reafirma la nostra fe i ens dóna forces per viure seguint les petjades del Mestre, per viure en un nou estil de vida, a tenir les oïdes obertes per escoltar i el cor esponjat per anunciar la Bona Nova sense por a fer el ridícul, a ser valents per anar estenent el Regne de Déu. Ens envia constantment el seu Alè per saber estimar, perdonar, comprendre, respectar, ajudar els altres...
Visquem, doncs, amb joia la Festa de la Pentecosta, agraint al Senyor aquest gran “Alè” que ens ha estat donat.

diumenge, 9 de maig del 2010

La pregària de Vespres

Va ser durant el passat temps d’Advent que la parròquia va començar a cantar els diumenges, i de forma comunitària, la pregària de Vespres. La proposta la van fer alguns alumnes del Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (en el que el nostre rector és vice-director) i va anar sent cada cop més seguida per fidels de la parròquia i fins i tot d’altres parròquies.
L’experiència es va repetir durant la Quaresma i va acabar el diumenge de Pasqua amb les solemnes vespres baptismals, en la que els assistents (que ja formaven un nombrós grup) van entonar els tres magnificats que marca la Litúrgia de les Hores per aquell dia.
Va ser com una alenada de nova espiritualitat que la nostra parròquia no havia experimentat, estones de silenci, el cant dels salms, la contemplació i fins i tot en ocasions extraordinàries l’exposició del Santíssim, van acompanyar les estones de reflexió que
Ara repetirem l’experiència el proper diumenge de l’Ascensió i us animem a que aquelles persones que no coneixeu el ritme de la Litúrgia de les Hores us apropeu per conèixer aquesta expressió de la pregària comuna de tota l’Església Universal.

dissabte, 8 de maig del 2010

Pregària per la vida

El dijous 25 de març, festa de l’Anunciació, un petit grup de persones de la Parròquia ens varem reunir a la capella del Santíssim per tal de compartir una estona de pregària. El motiu bé s’ho valia: demanar al Senyor que la nostra societat entengui i assumeixi que la vida humana és el bé més preuat que Déu ha creat i que aquesta vida, tal com ho deixa ben clar el magisteri de l’Església, mereix respecte i protecció des del mateix moment de la concepció fins a la mort natural de la persona.

Dirigida pel nostre Rector, i durant una hora llarga, la pregària constà de diverses parts. Començant per l’explicació per Mn. Rafael de la posició de l’Església davant l’avortament, hi hagué també pregàries llegides pels assistents, lectura de l’Evangeli, moments de pregària personal així com l’explicació, per algun dels assistents, de la seva experiència en tasques de suport i ajuda a dones que podrien plantejar-se la possibilitat d’interrompre el seu embaràs.

dimarts, 4 de maig del 2010

Entrevista a... Carles Ferrer

“A mesura que visquem intensament la nostra fe, les parròquies s’ompliran de gent de totes les edats”

P. Pots dir-me com es va iniciar la teva pertinença a nostra parròquia?
R.- Els meus pares són del barri i, des de petit, ja m’hi van anar introduint. Sempre me n’he sentit membre. La Parròquia m’ha vist créixer. Aquí he fet la Comunió i em vaig confirmar. Durant un curs vaig ser catequista i, actualment, estic a l’equip d’Acció Catòlica de la Parròquia.

P.- Com vas començar a col·laborar amb la Parròquia?
R.- Quan tenia vint-i-cinc anys vaig ser catequista de nens de Comunió. Volia assumir el compromís, com a jove, de donar testimoni de la meva fe, però l’horari em resultava incompatible amb la feina i ho vaig haver de deixar.

P.- Ens has dit que ets membre d’Acció Catòlica. Ens podries dir què és?
R.- És un moviment de laics que no té cap altre espiritualitat que la pròpia de l’Església; és a dir, l’Evangeli. Està obert a tots els laics diocesans i s’estructura i organitza per parròquies.

P.- Què t’aporta ser-ne membre?
R.- Personalment, m’agrada i m’omple perquè, com diu el propi nom del moviment, em crida a l’acció. Concretament, m’ajuda a viure i a trobar-me més intensament amb la persona de Jesús i que això tingui un reflex a la vida de cada dia.

P.- I, concretament, què feu?
R.- Ens reunim quinzenalment, a la Parròquia, els dissabtes per la tarda durant una hora i mitja. De cada mes, la primera trobada fem formació cristiana, amb el Mossèn, pregària i posada en comú de temes personals, vivències de les persones del grup.
La segona trobada fem la revisió de vida, que és el mètode per excel·lència que caracteritza l’Acció catòlica.

P.- En què consisteix la revisió de vida?
R.- Doncs es basa en tres moments: veure, jutjar i actuar.
- En el primer moment, veure, ens apropem a la realitat viscuda per algun dels components del grup i, a partir d’aquesta experiència, mirem què és el que hi ha al darrera (un problema de soledat, d’egoisme, de convivència, etc.) Així doncs, passem del fet real a l’aspecte formal, que és el veritablement important.
- En el segon pas, es tracta de veure des de la visió de Déu, principalment a través dels Evangelis, què ens diu Ell sobre aquest aspecte formal.
Els diversos membres del grup anem proposant diferents textos i, finalment, en triem un per aprofundir-hi més. És el moment més important perquè estem interioritzant la resposta que ens dóna Jesucrist, l’estem escoltant i deixant que penetri en la nostra vida.
- El darrer pas, consisteix en assumir personal o col·lectivament, un compromís que canviï les nostres actituds vers aquell aspecte concret que hem tractat o bé un compromís envers la societat.

P.- Quanta gent sou al grup?
R.- Actualment, a més del consiliari, som cinc persones que tenim el compromís de reunir-nos quinzenalment, més algunes d’altres que venen amb menys assiduïtat. També vull destacar que estem molt contents i agraïts amb Mn. Rafael que, des de que ha arribat a la Parròquia, s’ha involucrat molt amb el nostre grup.

P.- Què en penses que es vegin tants pocs joves a la Parròquia?
R.- Vivim en un món en que prima més el “tenir” que el “ser” i en el que la gent, en general, se sent buida i infeliç. La societat té necessitat de trobar persones de veritat, persones “autèntiques”. En la mesura en que tots els cristians visquem més intensament la nostra fe i, per tant, siguem gent alegre, compromesa, esperançada... en definitiva: gent que estima, i sapiguem donar aquest testimoni, les parròquies s’ompliran de gent de totes les edats i, per tant, també de gent jove.

P.- I, per acabar, a la nostra Parròquia, què hi falta? I també, què arreglaries?
R.- Doncs no canviaria res en concret sinó més aviat les nostres actituds. Més que mirar de fer moltes coses és important que, allò que fem, ho fem de cor. No limitar-nos a l’aspecte formal de saludar-nos al entrar i al sortir... Intentar entre tots -i això és també molta responsabilitat dels laics- que les celebracions que s’hi fan siguin més viscudes. Tenim la sort de que el nostre rector ens acompanya, que està promovent un canvi en aquest sentit i cal que tots ens hi entusiasme.

diumenge, 2 de maig del 2010

Els nens i nenes que rebran la primera comunió renoven les promeses del Baptisme

Els diumenges segon i tercer de Pasqua, dies 11 i 18 d’abril, els nens i nenes de la Parròquia que s’estan preparant per fer la seva Primera Comunió, van avançar un pas més amb la Renovació de les promeses del Baptisme.
Es tractava de quelcom que, com els va dir el mossèn, no era propi de “petits” sinó de nois i noies més grans.
Amb una cerimònia breu i molt maca, celebrada al interior de l’Eucaristia dominical de les 12, desprès de l’homilia, els infants, portant a la mà una candela encesa, varen manifestar, responent a les preguntes del prevere, la seva renúncia al mal i la seva fe en Déu.
Després, un per un, van anar passant per la pila baptismal i, mullant la mà en l’aigua beneïda, feien el Senyal de la Creu tot dient “Sóc cristià per la gràcia de Déu”.
Després de la renovació del seu baptisme, ben alegres, tots van anar a fer un petó als seus pares. Més avançada l’Eucaristia, mossèn Rafael Serra, el rector de la parròquia els va convidar a pujar entorn de l’altar on van dir tots junts el Parenostre i van estar especialment atents al moment de la Consagració.
Tots dos diumenges l’església va ser ben plena i, tant els nens i les seves famílies, com les persones habituals a la Missa d’aquesta hora, van estar ben contents d’haver viscut una cerimònia tant reeixida i amb un significat tant profund en el procés de participació en la taula del Senyor Ressuscitat.
Felicitats a tothom!