Hem viscut amb horror i amb una infinita compassió els estralls causats pels aiguats de Mallorca. Hem pregat per ell i hem demanat al Senyor que consoli el cor dels pares del petit Arthur. Hem vist amb agraïment i solidaritat la noblesa i la unió dels habitants de l'illa. Tots han ajudat.
El bisbe Sebastià, que és un bon Pastor, ha dit paraules molt cristianes als funerals pels qui han perdut la vida! Hem vist també el Rafael Nadal que ha donat la talla com a persona posant-se ajudar, com un de més, els veïns. Quan hi ha sofriment el cor de l’home, sempre enigmàtic, desvetlla els millors sentiments de bondat, de compassió, de solidaritat.
L'illa ens és, per molts motius, molt propera. Nosaltres ens quedem sempre amb la pregunta: ¿Per què permets, Senyor, que passin aquestes coses? No hi ha resposta. Només podem pregar i estimar. Si no hi ha Déu tot és encara més buit, més sense sentit.
Els donem el condol i ens unim al dolor de l’Església de Mallorca. El bisbe Sebastià ha dit en la homilia aquestes paraules, referides a la Joana, la mare de l’Arthur, que va poder salvar la vida de la seva filla i germaneta del petit Arthur: «Hem vist així com la mare salvava a la seva filla, mentre ella exposava la seva vida i era arrastrada per la força de l’aiguat. Aquesta mare representava l’amor de tots».
Els dediquem el Pi de Formentor, cantat per Maria del Mar Bonet
Mireu també el vídeo que mostra la solidaritat de la gent:
Amb il·lusió i alegria per part de tots (nenes i nens, pares, catequistes i mossèn) hem començat un nou curs de catequesi. No és estranya aquesta alegria perquè Jesús hi és present.
És una llàstima -tot i que és lògic- que, per la qüestió dels drets d’imatge, no puguem mostrar-vos fotografies de la Missa d’Inauguració de Curs i d’enviament dels catequistes. Fou una celebració joiosa, participada, en la qual Jesús va ser el centre de tot.
El nombre de nenes i nens inscrits enguany és de 45 en el primer curs i 61 en el segon. També us informem que aquest curs han començat dues catequistes noves en aquest important servei.
Els objectius de la catequesi d’enguany són dos:
A.- Introduir els infants en la pietat. Aquesta paraula significa que els nens i les nenes sentin dins del seu cor la presència amorosa de Déu i aprenguin a pregar. Ens hem adonat que una catequesi que no sigui vivencial no arrela ni és fructuosa. El temps de catequesi ha de quedar com una vivència interior de Déu que val per tota la vida. B.- Aprendre el llenguatge de la fe i que els infants sàpiguen dir els continguts de la fe. Un nen o una nena ha de tenir paraules per dir la seva fe, per això hem reeditat el catecisme propi de la parròquia perquè el treballin.
Aquests objectius són els més importants, si no volem que la catequesi sigui una pèrdua de temps fent tan sols dibuixets i manualitats. El mossèn ha exhortat els catequistes, que han assumit la missió de transmetre la fe, que aprofundeixin en la seva vida espiritual i aprenguin i estudiïn el catecisme. Ningú pot transmetre allò que no té.
Una de les cançons que aprenen els nens, de COR NOU, amb els gestos que els ajuden a interioritzar el que diuen.
El vídeo que us proposem per escoltar i veure (sobre tot, no ho deixeu de fer) és d’una gran bellesa i pietat. A Xile es conserva la tradició de portar l’Eucaristia als malalts i als impedits el diumenge després de Pasqua. Com que les distàncies són llargues és costum de portar el Sagrament en un carruatge tirat per cavalls, acompanyat per una comitiva. A part de la bellesa de les imatges s’escolta l’himne eucarístic Adoro te devote: un himne tan bell i profund no pot tenir altre autor que sant Tomàs d’Aquino.
Com que el text llatí és incomprensible per una gran majoria, he cercat la millor versió catalana, que transcric tot seguit:
1. Un desig vivíssim m'ha impulsat, Senyor; vinc per adorar-vos i donar-me a Vós. La grandesa vostra feu-me contemplar, puix aquí s'amaga en el Vi i el Pa. 2. Vista, gust i tacte no us sabran trobar; per aconseguir-ho és la fe el que val. Fe en el que diguéreu la darrera nit als vostres deixebles, consagrant pa i vi. 3. En la Creu s'amaga la divinitat; en l'altar s'oculta fins la humanitat. Jo, però, confesso l'una i l'altra en Vós; com el lladre, imploro pietat, Senyor. 4. No veig les ferides que Tomàs veié i també us confesso el Senyor i Déu meu. Feu que tingui sempre l'esperit serè i estimant-vos cregui amb sincera fe. 5. Vostre Pa ens conforta i és memorial d'una mort que és vida per als cristians. Tot aquell qui menja vostre Cos sagrat, per la llum divina resta transformat. 6. Redemptor dels homes sou, Senyor Jesús; els pecats es renten amb la Sang del Just. Si l'Eucaristia guarda vostra Sang, tot bevent del Calze ens sentim salvats. 7. Si en el Pa i Calze ara us veig ocult, sense vels vull veure-us Redemptor Jesús. I si contemplar-vos tant he desitjat, reveleu-me un dia vostra majestat. Amén
La melodia que l’acompanya és gregoriana i, veritablement, corprèn per la seva simplicitat i, alhora, per la seva dolcesa. Hem decidit que tots els divendres, abans de la benedicció del Santíssim Sagrament, la cantarem a la Parròquia. Ja l'aprendrem.
QUI VULGUI SER IMPORTANT HA DE SER EL SERVIDOR DE TOTS
L’Evangeli del Diumenge vinent és molt bonic. Els fills de Zabedeu van a trobar Jesús i li demanen (per dir-ho així) càrrecs: «Seure a la seva dreta i a la seva esquerra quan Ell regni». No havien entès que el Regne que Jesús predicava no era temporal, sinó de Déu.
Jesús, com a bon jueu, respon amb una altra pregunta: ¿Podeu beure del calze que jo haig de veure? Ells li responen que sí. Els dóna la raó: Sí que el beureu, però no ara, el beureu després. Els parla del calze de l’Eucaristia.
Nosaltres, els cristians, som els qui bevem del calze del Senyor, de la seva donació d’amor. Cada vegada que participem de l’Eucaristia participem de l’amor del Crist, desbordant i inesgotable. És un amor que no es consumeix mai, sempre brolla, com una font inesgotable. Un amor que ve de la creu del Senyor i participat per nosaltres ens omple i ens posa en un moviment d’amor, que ve de Déu Trinitat i va cap a Déu. En aquest Evangeli es contenen les paraules: Qui vulgui ser important ha de ser el servent de tots, per tal que esdevinguin semblants a Ell, que ha vingut a servir i a donar la vida per una multitud. Una donació que el Senyor fa present en cada Eucaristia quan sentim les paraules: Aquesta és meva sang vessada per vosaltres i per a molts. L’home de talla, segons Jesús, és el qui es posa al servei dels altres.
El Sant pare Francesc ha demanat que fem de la vida consagrada, motiu d’oració, és la seva intenció per aquest mes d'octubre. Ho podem escoltar en el següent vídeo.