Hem viscut amb horror i amb una infinita compassió els estralls causats pels aiguats de Mallorca. Hem pregat per ell i hem demanat al Senyor que consoli el cor dels pares del petit Arthur. Hem vist amb agraïment i solidaritat la noblesa i la unió dels habitants de l'illa. Tots han ajudat.
El bisbe Sebastià, que és un bon Pastor, ha dit paraules molt cristianes als funerals pels qui han perdut la vida! Hem vist també el Rafael Nadal que ha donat la talla com a persona posant-se ajudar, com un de més, els veïns. Quan hi ha sofriment el cor de l’home, sempre enigmàtic, desvetlla els millors sentiments de bondat, de compassió, de solidaritat.
L'illa ens és, per molts motius, molt propera. Nosaltres ens quedem sempre amb la pregunta: ¿Per què permets, Senyor, que passin aquestes coses? No hi ha resposta. Només podem pregar i estimar. Si no hi ha Déu tot és encara més buit, més sense sentit.
Els donem el condol i ens unim al dolor de l’Església de Mallorca. El bisbe Sebastià ha dit en la homilia aquestes paraules, referides a la Joana, la mare de l’Arthur, que va poder salvar la vida de la seva filla i germaneta del petit Arthur: «Hem vist així com la mare salvava a la seva filla, mentre ella exposava la seva vida i era arrastrada per la força de l’aiguat. Aquesta mare representava l’amor de tots».
Els dediquem el Pi de Formentor, cantat per Maria del Mar Bonet
Mireu també el vídeo que mostra la solidaritat de la gent:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada