diumenge, 29 de gener del 2017

Seguim el Mestre. Evangeli de Mateu.- Diumenge IV del Temps Ordinari (Clicle A)

Les Benaurances del Senyor han estat proclamades Els qui les escoltaven formaven part del poble humil i pobre del qual la lectura de Sofonies ens ha parlat en la primera lectura. La Saviesa de Déu que és Crist, al cim de la muntanya, proclama la nova aliança, com Moisès al Sinaí. 

Els deixebles se li acostaren (un verb típic de Mateu) i ell els ensenyava. El que sortia dels seus llavis era una llei estranya en forma inoïda de benaurança. Són benaurats els pobres de cor, els qui ploren, els humils, els afamats i assedegats, els pacificadors, els nets de cor i els perseguits per causa de la justícia. Són benaurats per raons divines, no pas humanes. Les benaurances manifesten la Creu del Senyor, Ell allí les va viure totes. Per això ara Ell és el sant i feliç Jesucrist.



El Regne no serà d’ells, ja és d’ells, el tenen com a penyora. Les benaurances són una autopista de vuit carrils que va cap a Déu. Anem per aquests carrils. Els sants quan troben les persones que viuen les benaurances ja saben els que espera, perquè veuen de la banda de Déu. Veuen en la pobresa, en la seva incapacitat per superar el pecat, en les seves llàgrimes el do de Déu que els és donat. Ell els regala el Regne, la terra, el consol, la plenitud de la justícia o de la misericòrdia. Al damunt de tantes existències anònimes i insignificants als ulls del món, pesa la benaurança del Fill de Déu.

dimarts, 24 de gener del 2017

La Maria Estivill ja és amb el Crist per sempre


Una setmana d’enterraments a la parròquia, ahir la Míriam, tant jove i bonica i avui la Maria Estivill, anciana i plena de pau, purificada pels sofriments i tant estimada per la seva família i la família parroquial. Amb el seu espòs feien camí els darrers anys cada dia a la parròquia per celebrar l’Eucaristia i rebre-la amb amor. Un noi ha vingut i li he preguntat: ¿Que hi fas aquí? M’ha dit: «He vingut perquè la Maria havia estat la meva catequista». M’ha commogut el cor i he pensat. «Quina delicadesa».

Ella ensenyà el Parenostre a molts i els comunicà amb senzillesa i netedat de cor l’amor del Crist. La presència de Déu li havia entrat dins del cor, de tal manera que respirava amb Ell i per ella la pregària li era natural. Quan rebia el Cos del Senyor li resplendien els ulls.


Ella formà part de la primera generació de cristians que posaren els fonaments de la nostra parròquia. Quan aquests cristians són cridats pel Senyor deixen una sensació d’orfenesa, també de pau. Perquè ells han acomplert amb tot el que el Senyor els ha encomanat i al cel retroben tot el que han fet i el molt que han estimats. En el fons la seva vida ha estat una cançó d’amor, un addagio. I la seva ànima era un ram de margarides prop de l’altar del Senyor, perfumades de pregària i de bondat.

Fins al cel, Maria Estivill, viu en la glòria de la Trinitat. Cuida dels teus i d’aquesta parròquia de Crist Rei que has estimat i que t’ha estimat. El Senyor sap de les teves pregàries, del molt que vas estimar els teus fills i nets i dels teus passos quan repartíeu les convocatòries per les assemblees familiars i de les hores, de tardor, d’hivern i de primavera que has passat als locals de la catequesi per ensenyar el do de la fe. Te n'has anat, però ens has deixat la pau immensa dels fills de Déu, com una estela de llum en el mar.


Gràcies, Maria, bondadosa i humil, d’ulls clars i de paraula sempre dolça i amable, et donem la pau. En honor teu escoltem el In paradisum de Fauré

dissabte, 21 de gener del 2017

La Caritat de Crist ens empeny

Celebrem l’octavari de pregàries per la unitat dels cristians. No és qualssevol intenció pregar per la unitat dels creients en Crist. És continuar la pregària de Jesús al llevant taula de sant Sopar: Que tots siguin u, Pare.


La família dels cristians durant la història s’ha anant dividint, però tots tenim la mateixa mare i tots portem la seva sang, és la mare Església, la nascuda a Pentecosta. És sang bona, com també ho és la saba del mateix arbre. Aquesta sang fa que ens reconeguem com a germans, fa que anhelem el compartir la mateixa Taula de casa.


El Papa Francesc ho ha repetit tantes i tantes vegades: En el cor sentim-nos ja reconciliats, podem pregar junts, podem treballar junts pels pobres i la justícia. Reconeixem el baptisme de tots i tots diem el mateix Credo i el mateix Parenostre. Estimem-nos. Visquem aquests dies de pregària aquest any en què es commemoren els cinc cents anys de la Reforma, també en aquest any en què tants germans i germanes nostres a l’Orient han patit i pateixen persecució, mort i exili. L’any en què el Papa es va trobar amb el Patriarca de Moscou.

També és veritat que en el cor de Déu no estem dividits; també és veritat que en el cel no estarem separats els uns dels altres.

Recollim-nos ara i acompanyem amb la visió d’aquest YouTube la pregària del Papa Francesc per la unitat.