dimarts, 27 de maig del 2014

Discurs del Papa Francesc en la ceremònia de benvinguda a Tel Aviv, Israel

"Señor Presidente, Señor Primer Ministro, Excelencias, Señoras y Señores:

Les agradezco cordialmente la acogida en el Estado de Israel, que me complace visitar en esta peregrinación que estoy realizando. Agradezco al Presidente, Señor Shimon Peres, y al Primer Ministro, Señor Benjamin Natanyahu, sus amables palabras, mientras recuerdo con agrado nuestros encuentros en el Vaticano.



Como saben, vengo como peregrino 50 años después del histórico viaje del Papa Pablo VI. Desde entonces han cambiado muchas cosas entre la Santa Sede y el Estado de Israel: las relaciones diplomáticas, que desde hace 20 años se han establecido entre nosotros, han favorecido cada vez más intercambios buenos y cordiales, como atestiguan los dos Acuerdos ya firmados y ratificados y el que se está fraguando en estos momentos. En este espíritu, dirijo mi saludo a todo el pueblo de Israel y deseo que se realicen sus aspiraciones de paz y prosperidad.

Tras las huellas de mis Predecesores, he llegado como peregrino a Tierra Santa, escenario de una historia plurimilenaria y de los principales acontecimientos relacionados con el nacimiento y el desarrollo de las tres grandes religiones monoteístas, el Judaísmo, el Cristianismo y el Islam; por eso, es un punto de referencia espiritual para gran parte de la humanidad. Deseo que esta Tierra bendita sea un lugar en el que no haya espacio alguno para quien, instrumentalizando y exasperando el valor de su pertenencia religiosa, se vuelve intolerante o violento con la ajena.

Durante esta peregrinación en Tierra Santa, visitaré algunos de los lugares más significativos de Jerusalén, ciudad de valor universal. Jerusalén significa "ciudad de la paz". Así la quiere Dios y así desean que sea todos los hombres de buena voluntad. Pero desgraciadamente esta ciudad padece todavía las consecuencias de largos conflictos. Todos sabemos que la necesidad de la paz es urgente, no sólo para Israel, sino para toda la región.

Que se redoblen, por tanto, los esfuerzos y las energías para alcanzar una resolución justa y duradera de los conflictos que han causado tantos sufrimientos. Junto a todos los hombres de buena voluntad, suplico a cuantos están investidos de responsabilidad que no dejen nada por intentar en la búsqueda de soluciones justas a las complejas dificultades, de modo que israelíes y palestinos puedan vivir en paz.



Es necesario retomar siempre con audacia y sin cansarse el camino del diálogo, de la reconciliación y de la paz. No hay otro camino. Así pues, renuevo el llamamiento que Benedicto XVI hizo en este lugar: que sea universalmente reconocido que el Estado de Israel tiene derecho a existir y a gozar de paz y seguridad dentro de unas fronteras internacionalmente reconocidas. Que se reconozca igualmente que el pueblo palestino tiene derecho a una patria soberana, a vivir con dignidad y a desplazarse libremente. Que la "solución de los dos Estados" se convierta en una realidad y no se quede en un sueño.

Un momento especialmente intenso de mi estancia en su país será la visita al Memorial de Yad Vashem, en recuerdo de los seis millones de judíos víctimas de la Shoah, tragedia que se ha convertido en símbolo de hasta dónde puede llegar la maldad del hombre cuando, alimentada por falsas ideologías, se olvida de la dignidad fundamental de la persona, que merece respeto absoluto independientemente del pueblo al que pertenezca o la religión que profese.

Pido a Dios que no suceda nunca más un crimen semejante, entre cuyas víctimas se cuentan también muchos cristianos y otras personas. Sin olvidar nunca el pasado, promovamos una educación en la que la exclusión y la confrontación dejen paso a la inclusión y el encuentro, donde no haya lugar para el antisemitismo, en cualquiera de sus formas, ni para manifestaciones de hostilidad, discriminación o intolerancia hacia las personas o los pueblos.

La brevedad del viaje limita inevitablemente las posibilidades de encuentros. Desde aquí quisiera saludar a todos los ciudadanos israelíes y manifestarles mi cercanía, especialmente a los que viven en Nazaret y en Galilea, donde están presentes también muchas comunidades cristianas.

A los Obispos y a los fieles laicos cristianos aquí presentes dirijo mi saludo fraterno y cordial. Los animo a proseguir con confianza y esperanza su sereno testimonio a favor de la reconciliación y del perdón, siguiendo la enseñanza y el ejemplo del Señor Jesús, que dio la vida por la paz entre los hombres y Dios, entre hermano y hermano. Sean fermento de reconciliación, portadores de esperanza, testigos de caridad. Sepan que están siempre en mis oraciones.

Deseo hacerle una invitación a usted señor presidente y al señor presidente de Palestina Mahmoud Abbas para rezar por la paz.

Ofrezco mi casa en el Vaticano para acoger este encuentro de oración. Tantas personas construyen la paz con gestos pequeños. Muchos sufren y soportan pacientemente tantos intentos de construirla, y todos, especialmente aquellos que se han puesto al servicio de sus propios pueblos, tenemos el deber de hacernos instrumentos y constructores de paz, ante todo, a través de la oración.



Construir la paz es difícil, pero vivir sin paz es un tormento. Todos los hombres y mujeres de esta tierra, en el mundo entero, nos piden que llevemos delante de Dios su ardiente aspiración por la paz.

Señor Presidente, Señor Primer Ministro, Señoras y Señores, les agradezco nuevamente su acogida. Que la paz y la prosperidad desciendan abundantemente sobre Israel. Que Dios bendiga su pueblo con la paz. ¡Shalom!"

divendres, 23 de maig del 2014

Plena de gràcia (Comentant l'Avemaria.- II)

Gràcia vol dir en el llenguatge bíblic, plena de l’amor de Déu. El missatger no li diu: «seràs plena de gràcia», sinó que ella ja és plena de gràcia. Plena del Do de Déu, des de sempre. La Teologia Cristiana ha volgut veure ja en aquestes paraules el Misteri de la Immaculada Concepció de Maria: Des del primer instant de la seva existència ella ja és la «plena de gràcia». Ho havia de ser per la seva missió d’esdevenir la Mare del Messies. La gràcia que emplena a Maria des de sempre li ve del Fill que ha de tenir. Només el Senyor podia fer a la seva mare, plena de gràcia. És així que tots els dons de l’Esperit Sant són en el cor de la mare de Déu: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix. És dolç pensar en cadascun dels fruits, i dels dons de l’Esperit Sant i saber que Maria els va viure.


I tota la gràcia que serà donada en l’Església, ella ja la té tota. Per això el poble cristià l’estima tant. Perquè en ella hi ha tot el Do de Déu. Sentint la mirada de la plena de gràcia que cal pregar a la Mare de Déu. Ella, al capdavall, no té cap complicitat de pecat o de mentida. És la mirada pura i única, la d’abans del pecat. I esdevé la més jove de la nissaga humana. És amb aquesta gràcia que Maria esperaria el Fill de les entranyes, amb aquesta mateixa gràcia el rebria a Betlem, l’acompanyaria en la seva infància i de lluny l’acompanyaria en la seva vida publica, però estaria molt a prop d’Ell en la creu.

dimecres, 21 de maig del 2014

Un magnífic concert

Dissabte passat se sentí bona música a la Parròquia de Crist Rei. Aquesta acollia al Cor del Conservatori de la ciutat i l'Orquestra de Cambra (ECM de la Diputació de Tarragona), que interpretà magníficament el Glòria d'Antonio Vivaldi.


Les fotos del concert són del Facebook de l'Escola i Conservatori de Música de Reus
La interpretació dels joves alumnes, d'edats compreses entre onze i dinou anys, sorprengué per la seva qualitat. Les seves veus donaren vida a la cèlebre obra fent que aquesta fos escoltada amb emoció i sentiment religiós profund per part de tothom. L'execució de l'obra va ser valorada i agraïda amb un aplaudiment interminable.


El Glòria d'Antonio Vivaldi és, després de Les Quatre Estacions, segurament l'obra més coneguda d’aquest compositor. Vivaldi era un sacerdot de Venècia, l'anomenaven “Il prete rosso”, tenia tan alt sentit de la celebració eucarística que poques vegades gosava celebrar la Santa Misa. La seva sensibilitat religiosa l'expressa meravellosament en la seva creació dins del camp de la música sacra. És un alt exponent del barroc. La seva música és una exaltació de la fe catòlica que transporta a una dimensió transcendent: és més una música del Cel que de la Terra. Les seves notes arriben tant amb la plenitud del tutti del cor i de l'orquestra com amb la delicadesa solista d'un oboè.

Quan el cor cantava el Et in terra pax hominibus no podies deixar de pensar en la desolació de la guerra interminable de Síria i el cant escoltat esdevenia, dins teu, una pregària i un desig de pau per tot el món.

Escolteu els dos primers números d'aquest Glòria de Vivaldi en aquests vídeos que hem buscat a YouTube:


diumenge, 18 de maig del 2014

With a little help from my friends

No és la primera vegada que en aquest blog us parlem d'un programa de TV3 que ens va agradar força: el concurs de Grups Corals "Oh, happy day" (que, per cert, sabem de bones fonts que ja estan en marxa els castings per a la segona edició).

Un dels grups participants era la coral mig gospeliana mig rockera de Terrassa anomenada "Tons i Sons", els recordeu?


Doncs bé, dissabte passat, dia 10 de maig, un grup de persones de la nostra Parròquia van tenir el goig de poder-los escoltar en directe i, segons expliquen, va ser una actuació magnífica, amb una complicitat total entre el públic i la coral... Ho van passar genial!

Es tractava d'un concert benèfic per a Càritas de Montbrió del Camp, i organitzat per la Parròquia de Sant Pere, d'aquesta localitat. Donem l'enhorabona a la Parròquia de Montbrió, per la magnífica idea i organització i, també, a la coral: la seva participació demostra que són tan bona gent com bons cantants!

Buscant per YouTube hem trobat el vídeo d'algunes cançons de les que van interpretar. Us els posem perquè també en pugueu gaudir:

Lord you are good, d'una de les actuacions al concurs de TV3



I still haven't found, també d'una actuació a "Oh, happy day!"



With a little help from my friends, enregistrada al Teatre Principal de Terrassa amb motiu de la Gran Gala 10è. Aniversari de la coral el 18 de gener de 2013


És a aquesta coneguda cançó dels Beatles a la que hem dedicat el títol d'aquest post i és que pensem que aniria molt bé per fer una reflexió. 

Coneixeu la història d'aquest tema? Diuen que dels quatre membres del grup de Liverpool, Ringo Starr, el bateria, era el que pitjor cantava. John Lennon i Paul McCartney van composar aquesta cançó expressament per a ell. Ell havia de ser el solista... quin risc!! 

La idea era que allò que un no pot aconseguir tot sol, pot arribar a fer-ho amb una petita ajuda dels seus amics (a little help from my friends) i és que ja només començar en Ringo es preguntava: "What would you think if I sang out of tune?" o sigui "Què pensaríeu si canto fora de to?"... el cert és que la cançó va ser un gran èxit. Aquí la tenim:



Actualització a les 21:40

He deixat un avís als amics de TONS I SONS, llavors ells han llegit el nostre post i m'han deixat aquest comentari al Twitter. Gràcies a vosaltres, bona gent de Terrassa!!

dimarts, 13 de maig del 2014

Només per avui...


Decàleg de la Serenitat de Joan XXIII

1.- Només per avui tractaré de viure exclusivament al dia, sense voler resoldre els problemes de la meva vida tots de cop.

2.- Només per avui tindré màxima cura del meu aspecte: cortès en les meves maneres, no criticaré ningú, no pretendré disciplinar ningú sinó a mi mateix.

3.- Només per avui seré feliç en la certesa que he estat creat per la felicitat, no solos a l'altre món sinó també en aquest.

4.- Només per avui m'adaptaré a les circumstàncies, sense pretendre que les circumstàncies s'adaptin totes als meus desigs.

5.- Només per avui dedicaré deu minuts a la bona lectura; recordant que, així com l'aliment és necessari per a la vida del cos, la lectura és necessària per a la vida de l'ànima.

6.- Només per avui faré una bona acció i no ho diré a ningú.

7.- Només per avui faré alguna cosa que no desitjo fer; i si em sentís ofès en els meus sentiments procuraré que ningú no se n'assabenti.

8.- Només per avui em faré un programa detallat. Potser no el compliré totalment, però el redactaré. I em guardaré de dues calamitats: la pressa i la indecisió.

9.- Només per avui creuré fermament -encara que les circumstàncies semblin demostrar el contrari- que la bona Providència de Déu s'ocupa de mi com si ningú més no existís al món.

10.- Només per avui no tindré temors. De manera particular no tindré por de gaudir del que és bonic i de creure en la bondat.


I així durant cada dia, uns quants dies i molts dies.
No cal dir que, si només per avui sóc capaç de complir tres o quatre d'aquests manaments, i demà en repeteixo algun d'aquests i en compleixo algun més, i demà passat en faig meus dos o tres més, potser no acabaré tenint la serenitat de Joan XXIII, però sí la suficient serenitat per a ser feliç.

dimecres, 7 de maig del 2014

He plorat pels cristians crucificats recentment


L'homilia del Sant Pare a Santa Marta, el passat divendres, va girar entorn a tres imatges importants extretes de les lectures del dia:

- La primera ens mostra Jesús amb la gent, l'amor, el camí que Ell ens ha ensenyat i en el que hem de caminar. 

- La segona imatge és la hipocresia dels dirigents religiosos del poble, centrats en un munt de manaments i legalismes freds i durs, dirigents que arriben a pagar per amagar la veritat. 

- La tercera imatge és l'alegria dels màrtirs cristians, la sensació de molts germans i germanes que durant la història han sentit aquesta joia de ser dignes de patir ultratges en nom de Jesús...

Va ser en aquest context que el Papa Francesc va dir que avui en dia també hi ha moltíssims cristians que pateixen. Pensem -va dir- que en alguns països, tan sols per portar una creu et fan pagar una multa. Però el cor està content. I llavors fa afegir: "Vaig plorar quan vaig veure als mitjans de comunicació la notícia que havien crucificat cristians en cert país no cristià." També avui -va destacar- existeix aquesta gent que "com els apòstols, estan contents de ser considerats dignes de patir ultratges pel nom de Jesús".

Pensem en aquestes tres imatges. Mirem-les avui. Són part de la nostra història de salvació.


dissabte, 3 de maig del 2014

Deu vos salve, Maria (Comentant l'Avemaria.- I)


És la salutació de l'àngel. Maria vivia tant en Déu que no quedà sorpresa de la presència de l'àngel que la saludava. En l'original grec es diu «alegra't, Maria». És Déu mateix que la saludava així per boca de l'àngel. Calia que Maria s'omplís d'alegria, no per a ella només, sinó per a nosaltres. De fet, l'àngel no calia que cerqués molt per trobar a la noia de Natzaret, l'única plena de gràcia.

La saludava Déu, però, de fet, la saludava el cel i la terra. La saludava tota la humanitat des d'Adam, una humanitat necessitada de la salvació; la saludava tot Israel, des d'Abraham, perquè finalment la promesa de Déu es compliria. La saludaven els pobres de totes les generacions. La saludava tota l'Església tant la del cel com la de la terra. Aquesta salutació representa una delicadesa de Déu vers Maria, una humil delicadesa Com quan trobem una persona que no coneixem i tenim la delicadesa de saludar-la.

La Paraula de l'àngel és Maria són les primeres paraules de Déu en la Nova Aliança, abans que el Verb s'encarnés. Aquestes paraules Χαίρε, κεχαριτωμένη (alegra't, plena de gràcia) estan tretes de Lc 1:28, obren el Nou Testament. Aquí comença la gran teodramàtica. Es un bell i delicat començament. La vida de Jesús comença amb aquesta salutació a la noia de Natzaret.

Vet aquí que la pregària mariana reprèn una i altra vegada (generacions i generacions de cristians) la salutació de l'àngel. Cada generació cristiana saluda a Maria, cada cristià saluda a Maria. L'Ave Maria representa com una mena respir de la humanitat i també una mena de sospir vers el Cel. 

Sentiu ara aquesta cançó amb la lletra de Mn. Cinto Verdaguer i el beat màrtir Anselm Rodomilans (+1936). És única per la seva bellesa i netedat tant de la lletra, com de la música, com una regalada primavera.