Plena de gràcia (Comentant l'Avemaria.- II)

Gràcia vol dir en el llenguatge bíblic, plena de l’amor de Déu. El missatger no li diu: «seràs plena de gràcia», sinó que ella ja és plena de gràcia. Plena del Do de Déu, des de sempre. La Teologia Cristiana ha volgut veure ja en aquestes paraules el Misteri de la Immaculada Concepció de Maria: Des del primer instant de la seva existència ella ja és la «plena de gràcia». Ho havia de ser per la seva missió d’esdevenir la Mare del Messies. La gràcia que emplena a Maria des de sempre li ve del Fill que ha de tenir. Només el Senyor podia fer a la seva mare, plena de gràcia. És així que tots els dons de l’Esperit Sant són en el cor de la mare de Déu: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix. És dolç pensar en cadascun dels fruits, i dels dons de l’Esperit Sant i saber que Maria els va viure.

I tota la gràcia que serà donada en l’Església, ella ja la té tota. Per això el poble cristià l’estima tant. Perquè en ella hi ha tot el Do de Déu. Sentint la mirada de la plena de gràcia que cal pregar a la Mare de Déu. Ella, al capdavall, no té cap complicitat de pecat o de mentida. És la mirada pura i única, la d’abans del pecat. I esdevé la més jove de la nissaga humana. És amb aquesta gràcia que Maria esperaria el Fill de les entranyes, amb aquesta mateixa gràcia el rebria a Betlem, l’acompanyaria en la seva infància i de lluny l’acompanyaria en la seva vida publica, però estaria molt a prop d’Ell en la creu.