diumenge, 24 de maig del 2015

Veniu, Esperit Sant, tresor de tot bé

L’Esperit Sant és Déu mateix vessat com amor en els nostres cors.
Amor que ens abrusa i empeny i fa de nosaltres un temple.



L’Esperit és el do de Jesús. Ell va venir i va morir per donar-nos l’Esperit Sant.
La Pasqua florida ha esdevingut granada, plena dels fruits i dels dons de l’Esperit.
L’Esperit és humil, quasi imperceptible, pacient i bondadós.
L’Esperit és donat als qui preguen humilment i els fa amics de Déu.
L’Esperit és una abraçada d’amor entre el Pare i el Fill que ens pren a nosaltres.
L’Esperit dins nostre crea el desig de la pregària.
L’Esperit dins nostre crea el desig de l’amor.
L’Esperit sostè l’esperança de l’Església.
El desig i l’obra de l’Esperit és que nosaltres visquem la vida del Crist glorificat.
L’Esperit no es vol glorificar a sí mateix, vol glorificar el Crist en nosaltres.
L’Esperit és foc, aigua viva i alè.
L’Esperit provoca en nosaltres la lloança del Senyor i ens alegra.

UNA JOIOSA PENTECOSTA DE L’ANY 2015!!



La Pentecosta fa resplendir encara més el camí, la vida i la mort del gran Arqiebisbe Oscar Romero d'El Salvador, des d’avui beat. Ens unim al goig de les Esglésies de Llatinoamèrica. Màrtir de la justícia i amic dels seus sacerdots i dels pobres. Un veritable pastor de l’Església que, a semblança de Crist, donà la vida pels seus germans. Glòria dels pastors i portador de l’Esperit que es manifesta, com diu l’antiga pregària: (Pare dels pobres).

dimarts, 12 de maig del 2015

Conèixer i entendre Santa Teresa de Jesús (I)



Teresa de Jesús és immensa en la seva pregària, una dona desbordant. Quasi increïble si no fos perquè posava en pràctica tota la seva experiència espiritual, testimoniada en les seves obres, la seva caritat i els seus treballs per la reforma de l’Orde del Carmel i per l’Església.

És relativament fàcil conèixer la biografia de Santa Teresa (s’ha escrit tant sobre ella!), però no és fàcil entendre-la. Només aquells que es prenen seriosament la pregària en la seva vida poden arribar a comprendre alguna cosa, només alguna cosa, de la seva experiència espiritual.

Hi ha una biografia exterior i una biografia interior. La història de santa Teresa és la història de la seva pregària i només podem tenir accés a la biografia interior si donem temps a la pregària i a la contemplació. Aquesta és sempre àrdua, fidel i humil. És una pregària de cada dia. Moltes vegades és suportar el silenci davant de Déu fins que Ell se’t fa present. És com un esperar davant d’una porta per veure si et deixen entrar sense saber quan obriran. Ella mateixa ho diu en el Llibre de la Vida, quan compara la pregària al pagès que ha de treure l’aigua del pou esforçadament. En un segon estat, quan l'aigua li arriba a través de la sínia, però una cosa i l’altre (el pou i la sínia) són molt diferents de quan l’aigua li arriba des del riu i, encara cosa més gran, quan l’aigua cau del cel per la pluja. Llavors, l’orant ja no ha de fer res, tot ho rep com un do i una gràcia.

Sínia

Recordem el seu text:
"La oración es la puerta por donde Dios entra en el alma. Abierta ésta -la de la oración - Dios se comunica con todas sus gracias; cerrada esta - la de la oración - Dios no se comunica ni sus gracias. En otras palabras: cerrar la puerta es dejar el huerto sin regar. Con otras palabras; abrir la puerta es regar el huerto yendo de menos a más, porque quien se empeña en regar -orar - tendrá un día la experiencia “de la lluvia”.

En el vídeo us posem uns fragments que manifesten molt bé com els orants s’entenen entre ells, es coneixen i s’intueixen, com ara Teresa i Joan de la Creu.

dijous, 7 de maig del 2015

Cristians perseguits i camps de refugiats

Ooberfuse és una banda electrònica de Woolwich, Londres que ha dedicat una cançó a les persones desplaçades que viuen en camps de refugiats. Al principi podem sentir António Guterres, alt comissionat de les Nacions Unides pels refugiats que diu el següent:

"No hi ha una solució humanitària per aquesta tragèdia.
Aquesta gent pot rebre tendes, pot rebre menjar, pot rebre aigua...
però això no és el que ells volen,
el que ells volen és poder retornar a les seves llars
i recomençar les seves vides"

Acte seguit, el vídeo continua amb la veu de Mons. Bahar Mati Warda, arquebisbe d'Erbil, començant a pregar el Parenostre... sentir la seva veu emociona. I, després, ve la cançó, amb les imatges gravades al camp de refugiats de Bahirka. Un cant d'unitat, esperança i d'amor. La lletra de la tornada diu:

En la nostra esperança,
en la nostra fe,
en el nostre amor,
nosaltres som u.
Mai estaràs sol
en aquest somni
perquè nosaltres som u.

Erbil és la capital del Kurdistan iraquí, seu del govern autònom kurd i una ciutat molt important a l'Iraq després de Bagdad, Basora i Mosul. És una de les ciutats més antigues que han estat habitades permanentment.


Si feu clic AQUÍ anireu a una entrevista a Mons. Bashar Mati Warda publicada avui just fa un mes a la web de la fundació de la Santa Seu "Ajuda a l'Església necessitada". No és llarga i val la pena llegir-la.

divendres, 1 de maig del 2015

Un vídeo que cal veure...

A vegades, navegant per la xarxa, trobem coses que ens arriben al cor. Això és el que m'ha passat a mi amb aquest vídeo. Fixem-nos ben bé en el què ens explica, és en anglès però està subtitulat en castellà. És una autèntica lliçó de bondat.

Uns nois, per provar la reacció de la gent, van pel carrer i, quan veuen algú que està assegut menjant, els diuen "Tinc gana, me'n pots donar una mica?". Les primeres reaccions són totes negatives.

Després decideixen fer un pas més: llavors són ells qui regalen menjar a una persona... i, uns minuts més tard,... No, no us ho explico, més val que mireu el vídeo. Val la pena: