dilluns, 29 de febrer del 2016

Una perla d’Evangeli per cada dia de la Quaresma (XIII)

DILLUNS DE LA TERCERA SETMANA DE QUARESMA

Déu sempre és desconcertant! Oh Déu deixeu que sempre ens deixem desconcertar per vós!



Evangeli
En aquell temps, Jesús digué a la gent reunida a la sinagoga de Natzaret: «Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, us asseguro que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s'estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria».

Comentari:
Aquest evangeli és una gran lliçó per a tots. Desconcerta als creients i alegra els no creients. El Senyor Jesús certament es va passar una mica amb la gent del seu poble; els va treure en cara que de vegades els qui són més de casa, els qui haurien de comprendre més són, de fet, els pitjors, els qui entenen menys i els qui són més resistents. Si per cas alguna persona que no és de la parròquia, d’aquells que ho són de tota la vida, s’apropa a la parròquia amb ganes de participar de la vida de la comunitat, els qui ho són de tota la vida, no saben com reaccionar i no saben a on posar-lo. Al final se’n cansen i se’n van. I els primers parlen sempre que han de ser acollidors ... etcètera etcètera. Algunes vegades ho he vist. Els conversos sempre tenen problemes quan entren a la comunitat. En el fons els qui són de la Sinagoga de tota la vida no accepten que la gràcia de Déu pugui fer meravelles i pugui cridar els qui no són de la Sinagoga de sempre. Com els habitants de Natzaret que no acceptaren que un que era d’ells fos el Messies. Però el Senyor els diu si vosaltres no accepteu la gràcia, Déu és prou poderós per a donar-la a aquells que no formen part del poble sant, com és ara la vídua estrangera de Sarepta (pagana) i Naaman, també pagà, de Síria.

Ho tenim tot com a complicat i alhora meravellós: Déu crida i treballa fins i tot en aquells que no són de la Sinagoga de tota la vida, que amb tota la bona voluntat creuen que son imprescindibles i que amb el treball i servei que han fet es pensen que tenen drets. Quantes vegades un mossèn té problemes amb els qui són de la parròquia de tota la vida, més que no pas amb aquells que són a la porta, gairebé demanant la caritat de què els deixin fer alguna cosa. 

En la vida cristiana i eclesial tot és desconcertant, són coses de Déu. Com la bona gent de Natzaret també els cristians podem no acollir Jesús, creient-nos que ho fem i els qui no són creients que tinguin alegria, perquè Déu els pot manifestar a ells els seus dons i la seva gràcia i els pot cridar. Déu és l'absoluta llibertat: crida quan vol, a qui vol i com vol. I ningú li pot demanar comptes, és la llibertat absoluta de Déu i del seu amor. Demanem a Déu que sempre ens deixi desconcertar. Malament quan tenim massa programada la nostra vida cristiana. Déu té al·lèrgia a aquests programes: Déu no és avorrit.

Ara tanquem els ulls i amb els colzes damunt la taula i amb les mans al cap deixem-nos portar per aquesta dolcíssima música i deixem que l’Esperit de l’Amor ens penetri


Paraules del Papa Francesc:
L'aliança de Déu amb els homes és una història de misericòrdia

diumenge, 28 de febrer del 2016

III DIUMENGE DE QUARESMA

Com cada diumenge escoltem el bellíssim salm de la Missa d’avui. Ben escaient: l’amor de Déu és entranyable, únic per cadascú de nosaltres. Ell ens sacia d’amor entranyable. On ens sacia d’amor entranyable? Més que mai quan ens posem a la fila dels germans que van combregar i humilment rebem el Cos de Crist. En aquest moment quasi imperceptible Jesús, el Senyor i Mestre, sacia el nostre desig d’Amor. Allí sóc el pobre que rep la caritat de Déu: el seu Fill estimat. Es llavors que un només es pot dir a sí mateix, en diàleg íntim: Beneeix el Senyor ànima meva! Realment, tu que llegeixies aquest post: ¿T’ho creus que el Senyor t’estima? . La resposta només pot ser aquesta: Ho vull creure, Senyor, ajudeu-me perquè m’ho cregui, perquè assimili aquesta veritat, i en faci vida i festa.

Tot el que es canta en el Salm es realitza en Crist Jesús. Ell ha revelat el seu estil d’obrar a l’Església, ha rescatat de la mort la nostra vida i també de la tristesa que ofega, ha sentenciat a favor dels pobres i oprimits i ha revelat que l’amor del Pare del cel és tant gran com la distància del cel a la terra, és a dir, insuperable.


Aquest Diumenge totes les nacions viuen amb l’ai al cor per la treva de pau a Síria. Desitgem tant que s’acabi aquesta guerra, i desitgem que l’ajut humanitari arribi a aquella població devastada per una guerra interminable. Com si no haguéssim après la lliçó? Després d’una guerra tothom diu, tant els vençuts com els victoriosos: ¿Total per què? ¿Calia tanta mort, tanta destrucció, tantes llàgrimes? Qui ha guanyat realment? Segurament només els qui fabriquen armes i les venen.

Beneeix el Senyor ànima meva


Unes paraules del Papa Francesc
La nostra primera crida és aprendre a dir "Pare nostre": Pare nostre, no ens deixis caure a la temptació de la resignació.

dissabte, 27 de febrer del 2016

Maria ens acompanya en el camí de la Quaresma

DISSABTE DE LA SEGONA SETMANA DE QUARESMA



Maria acompanya el camí de la conversió de l’Església, vers la Pasqua. Ella no és el centre, durant la Quaresma ocupa un lloc discret, silenciós, però hi és. És una Mare que amb la seva sola presència diu: No defalleixis, continua, fia’t de Jesús. Ella, no ho oblidem, va acompanyar el camí de la creu del seu Fill, era allí. Tots van marxar, però ella no! I Jesús cerca la mare, la distingeix i la dóna. Ella és l’oferent amb un sacerdoci incomparablement més gran que el sacerdoci ministerial. Ella oferia en silenci el seu Fill al Pare en la seva creu, el dia de la Presentació del Nen ja ho havia començat a fer, el mateix dia que va sentir aquestes paraules: I a tu, dona, una espasa de dolor et traspassarà l’ànima. La Quaresma és temps d’oblació, de regalar-se als altres, de donar-se a Déu. Ser devot de Maria és entrar en aquesta dinàmica de la disponibilitat, de l’actitud del qui diu: El que sigui i el que disposin. No és el que escullo jo, sinó el que escull Déu per mi i deixar-se portar per l’Esperit de Déu, de vegades per camins incomprensibles. Ella que, com diu tres vegades l’evangeli: No comprenia aquelles coses, però les guardava dins del seu cor. 

Hi ha coses que no s’entenen en el moment present, s’entenen des del final i des del final absolut que es Déu mateix. La misericòrdia de Déu és sempre immesurable: ningú pot veure el sol en la seva totalitat, com tampoc ningú pot mirar el sol directament i si el veiem és per la llum del mateix sol. Així, per la misericòrdia divina, ningú la pot abastar i si en fem experiència és justament per misericòrdia. Maria va viure acompanyada d’aquesta misericòrdia i sentí, ella més que ningú, la misericòrdia del seu Fill en la creu. Ella cantà aquesta misericòrdia en el Magnificat, i enacara el canta amb l’Església.

Escoltem les piadosa cantata de Buxtehude, que va ser mestre de J S. Bach, cantant la Passió de Jesús. Es una música preciosa, que evoca el moviment de Maria que amanyaga el Fill en els genolls, el Fill que ara veu elevat en la Creu. És una música molt santa que forma part de la Canta Membra Domini nostri.

divendres, 26 de febrer del 2016

Una perla d’Evangeli per cada dia de la Quaresma (XII)

DIVENDRES DE LA SEGONA SETMANA DE QUARESMA

Evangeli
Jesús els diu: «¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: ‘La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?’. Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar».

Gràcies, Pare, perquè m'heu empeltat a la vinya del vostre Fill.

Comentari
Avui llegim la paràbola de la vinya. D’aquesta paràbola ens fixem en les paraules transcrites. L’Església és una tenda de campanya que es planta aquí i es desplega allà. Es planta allà on hi ha fe i es desplega allà on hi ningú creu en l’Amor i s’han oblidat de Déu. És un poble pelegrí que ara camina per unes ciutats i altres vegades per unes altres. El Regne sempre és donat a un poble que el faci fructificar, sinó és pres. Ja no té cap mena de sentit que la tenda estigui plantada: Per a qui? Per a què? Quan la terra és erma ja pot ser bona la llavor i també pot ser bo el treball dels qui tenen cura de la vinya, però si la terra no és bona, de res serveix. Jesús va venir en aquest món i va morir per «demostrar» al Pare que la creació era bona de debò, com escoltarem en la primera lectura de la Nit de Pasqua. Res és inútil en la creació de Déu com tampoc res és lleig. Jesús vol restituir els fruits de la primera creació al pare, perquè no ho oblidem, la vinya no és nostra, és seva. La vinya només dóna fruit quan està emparrada en l’arbre de la Creu.

La desolació entra a les comunitats quan la gràcia no és viscuda, quan el Crist ja no és present en els cors. Llavors queda tot com una vinya bonica i frondosa, però sense fruit. No hi ha res més trist que un cep erm. El Senyor no parla d’Israel en aquesta paràbola, parla de l’Església, no parla del passat, parla del present. Els contemplatius i les ànimes que sofreixen són els qui adoben la terra perquè l’Església doni fruit, perquè la terra deixi se ser erma. Vet aquí la seva missió. Nosaltres hem de fer avui aquesta pregària: Gràcies, Pare, perquè m’heu empeltat a la vinya del vostre Fill.

El vídeo d'avui és una senzilla i bonica pregària. La seva música suau ens ajudarà a reflexionar amb pau.


Paraules del Papa Francesc:
Jesús no ens demanarà mai que siguem uns sicaris, ell ens anomena deixebles. Mai ens enviaria a la mort. Ell és invitació a la vida.

dijous, 25 de febrer del 2016

TESTIMONIS DE LA FE

DIJOUS DE LA SEGONA SETMANA DE QUARESMA

Avui, com vàrem fer el dilluns dia 15, interrompem les "Perles diàries" (gairebé diàries, clar, si volem ser ben precisos) de comentaris a l'Evangeli per presentar dos testimonis de la fe. Preguem que escolteu els dos vídeos que us facilitem pel YouTube. Us agradaran.

Jim Caviezel, l'actor i, al costat, ell mateix en el paper de Jesús a La Passió de Crist.

El testimoni dels laics. Escolteu amb atenció la predicació del gran actor Jim Caviezel, que representà Jesús en la gran pel·lícula de la PASSIÓ DE CRIST de Mel Gibson. Aquest actor és catòlic romà i està casat amb dos fills. El matrimoni no pogueren tenir fills i n’adoptaren a dos. Per tot arreu anuncia l’Evangeli de Crist. Es va convertir fent aquesta pel·lícula i quedà estigmatitzat com un fanàtic religiós de Hollywood. És un bon noi i practica la fe. Que Déu el beneeixi, a ell, la seva esposa i els seus fills.

És un cas semblant a l’actor mexicà Eduardo Verastegui
Eduardo Verastegui, l'actor i, al costat, ell mateix a la pel·lícula Bella,
de temàtica contrària a l'avortament.
Tots dos són laics compromesos en la predicació de l’Evangeli. 

El testimoni de Jim és realment impressionant, escolteu-lo per tal de tenir la certesa de què els laics també els és donat el do de l’Esperit Sant per predicar la Paraula de Déu i donar testimoni de la seva fe. Tingueu en compte que els Nord Americans són profundament religiosos i que l’Església Catòlica d’Amèrica, després de la gran prova, és ara una Església floreixent, confirmada a més per la darrera visita apostòlica del Papa Francesc.


I escoltem també l'Eduardo explicant la seva experiència de conversió.


Els dos actors van coincidir l'any 2011 en una trobada dels Catholic Athletes for Christ, una organització sense ànim de lucre que serveix als catòlics en l'esport professional, proporcionant recessos, grups de pregària i d'estudi bíblics i sacerdots als equips per a les misses en els clubs.

dimecres, 24 de febrer del 2016

Una perla d’Evangeli per cada dia de la Quaresma (XI)

DIMECRES DE LA SEGONA SETMANA DE QUARESMA


Text de l’evangeli:
«Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra els dos germans. Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom».

Comentari:
Qui són els importants segons Déu? Són justament els qui no són importants segons el criteri del món. En el món ho són els rics, els famosos, els poderosos, els qui disposen dels altres... per Jesús són importants els qui es posen al servei dels altres i es fan servidors de tothom. I entren així dins de la seva donació. Ell, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la vida.

Aquest donar la vida tindrà forma de creu i la seva mort no és la d’un qualsevol, és la mort del Fill de Déu i serà regalada com a rescat per a molts. La creu marca el final d’allò que és antic, la resurrecció marca el començament d’allò que és nou. És antic el pecat (odi, dolor dels pobres, violència i tantes altres coses), tot això acaba en la Creu, acaba morint. Tot això és brossa que no passa al Regne. El que passa al Regne és l’amor entregat i fet servei, també el dolor assumit i ofert. Acollim la mort de Jesús com a regal per a tots i que les maneres de fer que tinguem siguin noves, dignes de l’amor tant gran en què ens ha estimat el Senyor. 

Avui, el vídeo i les paraules del Papa Francesc que sempre us posem, s'uneixen en una sola cosa. Escolteu...



dimarts, 23 de febrer del 2016

Una perla d’Evangeli per cada dia de la Quaresma (X)

DIMARTS DE LA SEGONA SETMANA DE QUARESMA


Text de l'Evangeli
En aquell temps, Jesús digué a la gent i als deixebles: «Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit.

Comentari
La Quaresma va avançant i la Paraula de Déu ve al nostre encontre. La llum ve, la llum que guia els nostres passos vers la Pasqua, la de Jesús i la meva. És temible la paraula del Senyor: «Feu i observeu tot el que diguin, però no actueu, perquè diuen i no fan». Quantes vegades som d’aquells que diem i no fem i al primer compromís ens cansem i ho deixem estar. Sempre és més còmode quedar-se en el nivell del parlar, que del fer. Ser cristià no es fer tertulià al sofà, ser cristià és pregar i estimar. Quantes vegades, en les nostres converses amb els altres, som capaços de demanar als altres allò que nosaltres no fem! Ho hem de reconèixer tot. Són paraules clares, gairebé indignades, de Jesús que hem d’escoltar i convertir-nos. Són d’aquells evangelis en el qual totes les paraules sobren. Són clars com l’aigua. 

Quantes vegades ens asseiem a la càtedra de la incoherència i gastem energies per buscar el prestigi. Jesús, el Senyor, no es va asseure en cap càtedra, sinó la de la Creu. Allí va predicar l’Evangeli. El pecat de la incoherència és objecte de conversió per tots els cristians. L’únic coherent és Jesús, nosaltres amb el seu Esperit cercarem la coherència entre vida i fe. Així ho han fet els sants. Recordem-nos: Jesús va predicar l’Evangeli des de la càtedra de la Creu.

Us proposo tancar els ulls i escoltar l’himne dels Querubins Tchaikovsky. No penseu res: mireu amb els ulls interiors a Crist Crucificat.


Una frase del Papa Francesc
“Descuidem fàcilment el ministeri de la predicació i, per a vergonya nostra, ens continuem dient bisbes; ens plau el prestigi que dóna aquest nom, però en canvi no posseïm la virtut que aquest nom exigeix”

dilluns, 22 de febrer del 2016

Una perla d’Evangeli per cada dia de la Quaresma (IX)

DILLUNS DE LA SEGONA SETMANA DE QUARESMA.- FESTA DE LA CÀTEDRA DE SANT PERE, APÒSTOL


Text de l'Evangeli (Mt 16,13-19): En aquell temps, Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Felip, i preguntava als seus deixebles: «Qui diu la gent que és el Fill de l'home?». Ells respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, Jeremies o algun dels profetes». Ell els pregunta: «I vosaltres, qui dieu que sóc?». Simó Pere li respongué: «Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu». Llavors Jesús li va dir: «Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar.

Comentari
Avui celebrem la festa de la Càtedra de sant Pere Apòstol. La càtedra significa que el primer bisbe de Roma va ser el mateix apòstol sant Pere, darrera d’ell, de manera interrompuda fins avui, el bisbe de Roma és el qui presideix la comunió de tots els bisbes del món. El qui seu avui a la Càtedra de sant Pere és el Papa Francesc. Estar en comunió amb el Papa és estar en comunió amb tots els bisbes del món i, al mateix temps, amb la tradició eclesial que ve de la Pentecosta. És, per tant, avui una festa de comunió, de pregària pel Papa i per tota l’Església, estesa de l’orient fins a l’occident. Ens alegrem tant que les Esglésies de l’orient, em refereixo a les Esglésies ortodoxes estiguin cada cop més a prop de trobar la comunió! La trobada del Papa Francesc amb el Patriarca de Moscou, Kiril, n’és un bon auguri.


En quan a l’Evangeli el Senyor canvia el nom a Simó, des d’ara es dirà Pere que vol dir «pedra, roca» i sobre la fe de Pere ell anirà construint la seva Església. Una Església que mai les forces del mal, ni les que actuen fora ni les que actuen a dins, que són pitjors, la podran vèncer. No la podran vèncer mai perquè l’Església té el do de l’Esperit Sant que la renova sempre i la porta sempre cap a Crist. Hem de donar gràcies a Déu pel Papa Francesc, el successor de Pere, ja que és un home de Déu que amb valentia predica l’Evangeli de Crist a tota la terra. 

En un altre sentit cadascú de nosaltres per raó de la fe és també pedra on el Senyor construeix la seva Església. Ens cal preguntar-nos sempre si amb la vida que portem com a cristians el Senyor pot construir alguna cosa L’Església és allò que són els cristians. Una Església que vol evangelitzar el món primer de tot ha de ser una Església que cerqui la santedat, una Església que sigui tota ella de Crist. Fixeu-vos bé que diu l’Evangeli: la meva Església. L’Església és de Crist, no nostra, si és d’Ell vol dir que si no som de Crist no som Església ni som res.

Escoltem avui la predicació del Papa als joves de Mèxic. Val la pena, per a mi és una predicació realment carismàtica, vull dir que l’Esperit Sant l’ajudava.

diumenge, 21 de febrer del 2016

II DIUMENGE DE QUARESMA O DE LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR

Disculpeu que el post d'avui no surti fins aquestes hores de la tarda. Un problema amb el teclat de l'ordinador, que no funcionava bé, no ens permetia pujar-lo. Solucionades aquestes incidències, per fi podem publicar l'entrada corresponent al dia d'avui, el segon diumenge de Quaresma.

Es va transfigurar davant d’ells
Per un instant Crist els concedeix contemplar la glòria de la seva divinitat, que estava unida hipostàticament, «sense confusió", sense canvi, sense divisió i sense separació» a la seva naturalesa humana (Definició de fe del IV Concili Ecumènic de Calcedònia). Revela als ulls oberts dels apòstols la glòria inaccessible i insuportable que havia velat per condescendència sota el vel de la carn, a l'ombra del seu cos, i mostra la seva humanitat transparent com cristall.

Sant Gregori Palamàs ensenya:

"El poder diví brillava com a través de làmines de vidre, resultant diàfan a quants havien purificat l'ull del cor" (Sant Gregori Palamàs, Primera homilia sobre la Transfiguració, PG 151, 433C).

Com vàrem fer diumenge passat, avui també us posem un salm cantat des de Montserrat. Escoltem-lo, meditem-lo i fem-lo pregària.


Unes paraules del Papa Francesc:

La misericòrdia de Jesús abraça a tots i a tots els racons de la terra. Obre-li el teu cor!

dissabte, 20 de febrer del 2016

Una perla d’Evangeli per cada dia de la Quaresma (VIII)

Dia litúrgic: Dissabte I de Quaresma

ESTIMEU ELS VOSTRES ENEMICS

Text de l'Evangeli (Mt 5,43-48): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que es va dir: ‘Estima els altres, però no estimis els enemics’. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? I, si només saludeu els vostres germans, què feu d'extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans? Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial.

Una noia Ucrainiana dóna aigua a un soldat rus detingut. Foto real.

Comentari
Ai Déu meu que n’és de difícil això! Qui pot estimar algú que li vol mal? Qui pot pregar per algú que el persegueix? Només hem de tenir present el Senyor que des de la creu digué: «Pare, perdoneu-los que no saben el que fan». Ell que era l’únic perfecte com ho era el seu Pare del cel. Perfecte aquí vol dir «bo del tot», perquè la perfecció de Déu és la de l’amor. 

També cal tenir present els màrtirs: «ell van perdonar els qui els occien». No serien màrtirs si no ho haguessin fet. Llavors em pregunto: amb quin amor haig de perdonar? Amb el meu? Impossible. Però amb l’amor de Déu dins del cor sí. Es cosa de bojos això? No, és qüestió de la lògica de l’Evangeli, la de Déu. El príncep Myshkin, a la novela l’Idiota de Dostoievski, al final es compadeix d’aquell que fa mal. Es compadeix per ell, li sap greu que sigui dolent i capaç de maldat. Aquest tipus de compassió només pot ser divina, del Déu que fa sortir el seu sol sobre bons i dolents. Aquest sol és Jesús, que va morir pel bon lladre i pel mal lladre.

Unes paraules del Papa Francesc
M'heu demanat una paraula d'esperança i el que jo tinc per oferir-vos és un nom, Jesucrist.

El Papa no canta mai, però a Mèxic contagiat per l’alegria de la joventut mexicana va cantar el Vive Jesús.

divendres, 19 de febrer del 2016

Una perla d’Evangeli per cada dia de la Quaresma (VII)

DIVENDRES DE LA PRIMERA SETMANA DE QUARESMA

VES A FER PRIMER LES PAUS

Text de l'Evangeli (Mt 5,20-26): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena.


Comentari:
Comencem la meditació demanant al Senyor que ens perdoni totes les vegades que hem ofès als qui ens envolten. Per les vegades que hem entristit ningú i hem dit paraules feridores. Encara més si mai hem fet plorar als altres. Una vegada un noi que havia caigut a la droga em va dir: «He fet plorar a la meva mare». És tant dolç demanar perdó a Déu per aquestes culpes i dir simplement: Tingueu pietat, Senyor, em dol. 

Ens ho diu l’evangeli: «Si et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu». Quan la pregària es fa amb ressentiments al cor la pregària queda com impedida i l’aigua no baixa clara. Com podem anar a Missa i rebre el Cos de Crist si tenim gent disgustada per tot arreu? Com podem anar a resar amb els germans el Parenostre? De vegades aquestes situacions, si són greus s’han de concretar amb una conversa guaridora, amb un gest o amb un detall. De vegades només amb la mirada. Sempre hem de pensar que a nosaltres també ens fa mal. 

Jesús ens vol alliberar dels odis i dels ressentiments. Només amb Crist podem viure amb un cor reconciliat i lliure. Les ofenses s’han d’oblidar, sinó queden a dins, ens fan mal, destrueixen. Presentem a Jesús aquestes situacions, diguem-li que per nosaltres mateixos de vegades no podem, que necessitem d’ell. Presentem al Senyor aquelles persones que ens treuen la pau i que ens impedeixen que visquem reconciliats. Ningú es pot tornar perfecte per si mateix. I si no podem perdonar, demanem a Déu que algun dia ho puguem fer. Sempre, sempre al final Déu escolta aquesta oració, quan és pobre i sincera.

Unes paraules del Papa Francesc:
No servei de molt tenir moltes riqueses a les butxaques, quan hi ha pobresa dins del cor

Avui és divendres de Quaresma, recordem i estimem la Creu de Jesús

dijous, 18 de febrer del 2016

Una perla d’Evangeli per cada dia de la Quaresma (VI)

DIJOUS DE LA PRIMERA SETMANA DE QUARESMA

"MOLT MÉS EL VOSTRE PARE DEL CEL DONARÀ COSES BONES"


(Mt 7,7-12): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren. ¿Qui de vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? O bé, si li demana peix, li donarà una serp? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen. Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes».»

Comentari:
Es bo que ens trobem amb el Senyor de la vida en el silenci del cor i escoltar aquestes paraules de Jesús que són tant consoladores i senzilles. Quan la gent devia sentir que cap pare de la terra donaria una serp a un fill que li demana un ou segur que reia per l’ocurrència del Mestre i la gràcia que tenia quan parlava Jesús.

Només es pot demanar quan ens sentim indigents i imperfectes i necessitats de l’amor dels altres. Demanar és sortir d’un i voler sortir d’una situació. Si hom busca de veritat sempre trobes algú que t’ajudi. Els miracles sempre venen pels altres que són missatgers de l’amor de Déu. Quan demanem i hem rebut ens adonem fins a quin punt és important que nosaltres tinguem la mà estesa per a donar. En Jesús descobrim que donar i rebre no té res a veure amb una actitud de superioritat i d’inferioritat, donar a un altre no és adquirir drets sobre aquest ni l’altre contrau cap deute. Donar i rebre és simplement estimar i deixar que ens estimin. Amb goig i amb humilitat tant per una cosa com l’altre. I en tot ser sempre agraïts de cor: el qui dóna ha de donar gràcies al qui rep, perquè li permet l’alegria de donar i el qui ha rebut ha de donar també gràcies perquè ha rebut gratuïtament l’amor i el do de l’altre. Agraïts i contents, un i l’altre.

Jesús ens diu: Déu us donarà, trobareu el que heu cercat i us obrirà. Fem-ho, doncs, demanem, cerquem i truquem a les portes del cor de Déu. Fem-ho ara, senzillament i amb confiança, és el nostre Pare. No dubteu de la paraula de Jesús. De fet només ens pot donar el seu amor i això no ho regateja mai. Cal ser obstinats en Déu i atrevits. Sant Jeroni comentant aquest evangeli diu: «És cert que Déu dóna a qui li ho demana, que el qui cerca troba, i a qui truca li obren: es veu clarament que aquell que no ha rebut, que no ha trobat, ni li han obert, és perquè no ha demanat bé, no ha cercat bé, ni ha trucat bé a la porta».

Unes paraules del Papa Francesc
Quan una família no té ni per menjar perquè ha de pagar un préstec als usurers, això no és cristià, és inhumà.

Gaudim d'aquest vídeo, "Jesús, alegria dels homes" (Jesus bleibet meine Freude, Jesús segueix essent la meva alegria) és el desè moviment de la cantata Herz und Mund und Tat und Leben, BWV 147 del compositor alemany Johann Sebastian Bach. Originàriament està escrit per a cor de quatre veus (tenor, soprano, contralt i baix) i orquestra, que interpreta la melodia principal.

dimecres, 17 de febrer del 2016

Una perla d’Evangeli per cada dia de la Quaresma (V)

DIMECRES DE LA PRIMERA SETMANA DE QUARESMA

"En el judici de Déu, la reina del país del Sud acusarà la gent d'aquesta generació i els condemnarà, perquè ella va venir de l'altre cap del món per escoltar la saviesa de Salomó, i aquí teniu més que Salomó."


Comentari:
Són boniques aquestes paraules de Jesús. Sonen bé. «Aquí teniu més que Salomó». Només ell ho podia dir des de la seva consciència de Fill estimat del Pare. 

A qui representa aquesta bella reina del sud que va venir de l’altre banda del món per escoltar la saviesa de Salomó i acusa en el judici a aquells que sent a prop no n’han fet cas? La saviesa de Jesús és incomparablement més gran que tota saviesa humana, perquè és la saviesa de l’amor. Pot passar i, de fet passarà, que en el judici molts ens diran als cristians per què no ens ho vareu dir, per què no ens ens ho vareu anunciar que Crist és el salvador?. O més encara, ens preguntaran per què vivíem de tal manera que l’Evangeli semblava increïble? Per què amagàveu la llum que portàveu? Els cristians, vergonya i confusió. Ai Déu meu! Una periodista cèlebre del país fa pocs dies a 8TV deia: «Si us plau, demano als cristians que surtin de l’armari», els necessitem, els volem com a companys per a construir la història. Per què amaguem la fe? Per què la vivim de manera vergonyant? 

Per què som capaços de comprar llibres d’auto-ajuda per a viure millor i els llibres d’autoajuda poden ajudar, però no salven. La fe i l’humanisme cristià sempre torna a la curta o a la llarga, potser que una generació els perdi, però l’altre els cerca i els retroba. Justament perquè són insuperables. Justament perquè és un discurs diví, no humà. Les paraules humanes no ens treuen del laberint de la vida, les paraules divines sí. Els cristians estem revestits d’aquest do, també d’aquesta missió. Crist per nosaltres és més gran que tot filòsof, ideòleg, intèrpret de la realitat, només per una raó: perquè Ell és el Fill de Déu. Que la bella reina del sud, la guapa i l’estrangera, amb tots aquells que la representen no ens ho recrimini i ens faci avergonyir.

Unes paraules del Papa Francesc:
"Els sacerdots són com els avions: tan sols són notícia quan cauen"

Avui us deixem un vídeo preciós, ple de pau. Des de Montserrat, gaudim i preguem amb els monjos a Laudes, de la pregària del Parenostre.

dimarts, 16 de febrer del 2016

Una perla d’Evangeli per cada dia de la Quaresma (IV)

DIMARTS DE LA PRIMERA SETMANA DE QUARESMA

"NO PARLEU PER PARLAR"


"Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu. vosaltres, pregueu així: Pare nostre del cel."

Comentari:
No hem d’atabalar a Déu, el Pare, ell no vol les paraules, vol el cor. I les paraules que hem de dir a Déu són d’amor i d’adoració. Tenia raó tota la raó santa Teresa de Lisieux quan deia que quedava atabalada de tantes pregàries: N’hi ha tantes i totes m’agraden, però, no les puc abastar, que em conformo de dir el Pare nostre a poc a poc i això m’apropa a Déu. 

No hem d’explicar gaires coses a Déu: ell ho sap tot, també sap tot allò de que tenim necessitat. Us recomano aquest simple exercici: cercar un espai de silenci, asseure-us, tancar els ulls i cercar el batec del propi cor, quan el sentiu, llavors poseu-vos a la presència de Déu que ho omple tot i dir amb el pensament i a poc l’oració del Senyor. En aquest temps no cal que penseu res, concentreu-vos amb el cor i amb el Déu que us estima. Si diem el Pare nostre ja preguem per tot i per tothom, ja que no diem «Pare meu», sinó «Parenostre. Trobareu la pau, feu el senyal de la creu i digueu humilment l’Ave Maria. Ja està: tot està a les mans del Pare, o sigui que tranquils.

Unes paraules del Papa Francesc:
És intolerable que el Mediterrani es converteixi en un gran cementiri.

Al vídeo d'avui us posem una preciosa Ave Maria. És en anglès, però no importa, mentre l'escoltem i mirem les imatges, podem anar-la pensant en català, castellà, o en la llengua que ens vagi millor:

dilluns, 15 de febrer del 2016

TRES ÒSCULS DE PAU EN HONOR I GLÒRIA DE LA SANTA TRINITAT

Fem una petita pausa en les entrades quaresmals diàries per escriure aquest post dedicat a la trobada del Papa Francesc i el Patriarca de Moscou i de tota la Rússia, Kiril. És molt llarg però està fet amb molta il·lusió i el tema és molt important, val la pena.

Feia mil anys que esperàvem aquesta abraçada. Beneït sigui el Papa Francesc.


Quan escric això l’avió del Papa s’eleva de l’aeroport José Martí de la ciutat de l’Havana, on ha fet escala, per continuar la seva visita apostòlica a Mèxic. Mentre els fidels l’acomiadaven amb les mans alçades l’he encomanat, en unió amb tota l’Església, a la Mare de Déu.

Què ha passat aquest vespre a l’aeroport de la ciutat de l’Havana? Un esdeveniment realment únic en la història de l’Església, per primera vegada després de mil anys, i mil anys són molts anys, s’han abraçat dos germans i dues Esglésies. El Patriarca de Moscou i de tota la Rússia, Kiril, i el Papa Francesc, bisbe de l’Església Catòlica. El Papa l’ha sortit a l’encontre i s’han abraçat tres vegades, tal com és costum ortodoxa en honor de la Santa Trinitat. El Papa ha dit: Som germans, tenim el mateix baptisme. És l’abraçada de la comunió de dues Esglésies, santes i apostòliques: l’Església Catòlica Romana i l’Església Ortodoxa de tota la Rússia (el patriarca Kiril és el líder de 150 milions de fidels). Ens uneix el mateix Credo, la mateixa Eucaristia, la mateixa successió apostòlica i el mateix amor a la Mare de Déu.


He sentit, mentre conversàvem, la gràcia de l’Esperit Sant
-ha dit el Papa Francesc

Crec profundament que la trobada d’avui entre els dos bisbes germans ha estat preparada al cel, ha estat preparada llargament en la comunió dels sants. Crec també profundament que el vel de la Mare de Déu els ha cobert. L’Església de Rússia és una Església de profunda tradició espiritual. Els boscos, la tundra i els grans rius i llacs de Rússia estan amarats de la pregària i l’ànima del poble rus és cristiana. És la Rússia que des d’Olga de Kiev ha fet florir la santedat (entre els qui conec i estimo sant Sergi de Ràdonenh, de sant Serafí dels boscos de Sarov, de sant Joan Krosntant, amarada de l’espiritualitat contemplativa del peregrí rus, dels folls o dels insensats per Crist (sant Basili el Beneit, santa Xênia de Petesburg), la Rússia de la Filocàlia i, sobretot, la santa Església dels màrtirs que va patir, mils i mils fins a l’extermini, sota els règim stalinista i que amb pocs anys, amb un refloriment quasi increïble, ha retrobat la fe dels pares, amb una teologia pròpia, laïcal i una vida eclesial desbordant. Les santes dones ancianes de Rússia en la gran nit de la persecució van guardar la fe i la van ensenyar als néts.


Cal llegir Dostoievski per entendre l’ànima russa. Es també la Rússia de la Icona de la Trinitat i de la icona de la Mare de Déu de Kazán. Imatges que estimem. Una Església que viu de la bellesa de la celebració litúrgica, única i sagrada.

La tradició cristiana d’orient i d’occident, tal com diu el bell comunicat, ha de donar el món el testimoni de la fe en Crist Ressuscitat. Les generacions que vindran després de nosaltres agrairan que hàgim viscut la memòria de la fe. Un món que té al davant canvis d’època: amenaçat pel terrorisme jihadista, per l’ideologia de gènere, pel patiment dels pobres, per la destrucció del planeta. La tradició cristiana conjunta d’orient i d’occident ha de proclamar el Misteri del Déu U i Tri, manifestat en Crist i donar testimoni de la misericòrdia que vol salvar tots els homes. Els dos han compartit el dolor per la persecució dels cristians a orient i en alguns llocs de l’Àfrica. La tradició de les Esglésies de Rússia preserva de les formes de materialisme d’occident de tancar-se en elles mateixes.

Donem gràcies a Déu. Tot és obra seva. El papa Francesc, quan ha sortit del llarg encontre privat, ha dit: He sentit la presència de l’Esperit Sant. Un i altre són dos bisbes, són homes de Déu, reben l’Eucaristia i són conscients del moment de la història que vivim. Aquests dos homes tenen la profunditat de la mirada de dos homes de Déu, sense engany.


Estic tant content, és tant emocionant, que la sala de l’aeroport on s’ha reunit el Patriarca Kiril i el Papa Francesc estigués presidida per la icona de santa Maria; estic tant content que el document signat per ambdós, acabi amb la pregària de Sota la vostra protecció, aquesta pregària que a la nostra parròquia ja devem haver cantat qui sap si mil vegades, com mil són els anys, exactament des de l’any 1054, en què les santes Esglésies han estat sense retrobar-se.

Prego que mireu amb molt de respecte aquest YouTube: s’hi veu el patriarca Kiril consagrant l’Eucaristia en la seva catedral de sant Salvador, a Moscou. És el moment més íntim de la Divina Litúrgia. La consagració és absolutament vàlida com les nostres eucaristies i esdevé realment el Cos i la Sang del Senyor.



Si algú té temps prego que llegeixi el comunicat, que s’ha traduït al català. Pel que sé és un escrit que formarà part de la història de l’Església.

"Que la gràcia del Senyor Jesucrist, l'amor de Déu i la comunió de l'Esperit Sant siguin amb tots vosaltres" (2 Corintis 13,13).

1. Per la voluntat de Déu Pare, de qui procedeix tot do, al nom de Nostre Senyor Jesucrist, amb l'ajuda de l'Esperit Sant Defensor, nosaltres, Francesc, Papa i Bisbe de Roma, i Kiril, Patriarca de Moscou i Tota Rússia, reunidos hoy en La Habana. Donem gràcies a Déu, glorificat en la Santíssima Trinitat, per aquesta trobada, el primer en la història. Amb alegria, ens reunim com a germans en la fe cristiana que s'han trobat per "parlar... personalment" (2 Joan, 12), de cor a cor, i discutir les relacions mútues entre les Esglésies, els problemes palpitants del nostre ramat i les perspectives del desenvolupament de la civilització humana.

2. El nostre encontre fratern ha estat a Cuba, a la cruïlla entre el Nord i el Sud, l'Est i l'Oest. Des d'aquesta illa, un símbol d'esperança del Nou Món i dels dramàtics esdeveniments de la història del segle XX, dirigim les nostres paraules a totes les nacions d'Amèrica Llatina i d'altres continents. Ens alegra el fet que avui en dia aquí la fe cristiana evoluciona dinàmicament. El potencial religiós de gran abast a Amèrica Llatina, les seves tradicions cristianes multiseculars, manifestades en l'experiència personal de milions de persones, són clau per a un gran futur d'aquesta regió.

3. Al reunir-nos a distància de les antigues disputes del Vell Món, sentim molt fortament la necessitat de col·laboració entre els catòlics i els ortodoxos, que han d'estar sempre preparats per respondre a qualsevol que els demani raó de l'esperança (1 Pere 3, 15 ).

4. Donem gràcies a Déu pels dons que hem rebut a través de la vinguda al món del seu Fill Unigènit. Compartim la Tradició espiritual comú del primer mil·lenni del cristianisme. Els testimonis d'aquesta Tradició són la Santíssima Mare de Déu, la Verge Maria, i els sants als que venerem. Entre ells estan innombrables màrtirs que van mostrar la seva fidelitat a Crist i es van convertir en "la llavor de cristians".

5. Malgrat tenir la Tradició comú de deu primers segles, els catòlics i els ortodoxos, durant gairebé mil anys, estan privats de comunicació en l'Eucaristia. Vam romandre dividits donat a les ferides causades pels conflictes del passat llunyà i recent, per les diferències heretades dels nostres avantpassats, en la comprensió i l'explicació de la nostra fe en Déu, un ésser únic que existeix com tres persones: Pare, Fill i Esperit Sant. Lamentem la pèrdua de la unitat, que era una conseqüència de la debilitat i la pecaminositat humana, que es va produir a despit de l'oració del Primer Sacerdot, Crist Salvador: "Que tots siguin u, que com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu, també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu em vas enviar "(Joan 17, 21).

6. Conscients de molts obstacles que cal superar, esperem que la nostra trobada contribueixi a l'obtenció de la unitat manada per Déu, per la qual Crist havia resat. Que la nostra trobada inspiri als cristians de tot el món per invocar amb el nou fervor al Senyor, pregant sobre la plena unitat de tots els seus deixebles. Que aquesta, en el món que espera de nosaltres no només paraules, sinó accions, sigui un signe d'esperança per a totes les persones de bona voluntat.

7. Tenint fermesa en fer tot el necessari per a superar les diferències històriques heretades per nosaltres, volem reunir els nostres esforços per tal de donar testimoni de l'Evangeli de Crist i del patrimoni comú de l'Església del primer mil·lenni, responent conjuntament als reptes del món modern. Els ortodoxos i els catòlics han d'aprendre a portar el testimoni comú de la veritat en aquelles àrees, en què és possible i necessari. La civilització humana ha entrat en un període de canvis d’època. La consciència cristiana i la responsabilitat pastoral no ens permeten que ens mantinguem indiferents davant els desafiaments que requereixen una resposta conjunta.

8. La nostra atenció està dirigida principalment cap a aquelles regions del món on els cristians estan sotmesos a persecució. En molts països de l'Orient Mitjà i Àfrica del Nord, s'exterminen famílies completes dels nostres germans i germanes en Crist, pobles i ciutats sencers habitats per ells. Els seus temples estan sotmesos a la destrucció bàrbara i als saquejos, els santuaris -a la profanació, els monuments- a la demolició. A Síria, l'Iraq i altres països de l'Orient Mitjà observem amb dolor l'èxode massiu de cristians de la terra on la nostra fe va començar a estendre, i on ells vivien a partir dels temps apostòlics, juntament amb altres comunitats religioses.

9. Fem una crida a la comunitat internacional a prendre mesures immediates per evitar un major desplaçament dels cristians d'Orient Mitjà. Aixecant les nostres veus en defensa dels cristians perseguits, també solidaritzem amb patiments de seguidors d'altres tradicions religioses, que s'han convertit en víctimes de la guerra civil, el caos i la violència terrorista.

10. A Síria i l'Iraq aquesta violència s'ha cobrat milers de vides, deixant sense llars i mitjans de vida a uns milions de persones. Fem una crida a la comunitat internacional a unir-se per posar fi a la violència i al terrorisme i al mateix temps, a través del diàleg, a contribuir a la ràpida obtenció de la pau civil. Es requereix una ajuda humanitària de gran escala per al poble que pateix, i per a molts refugiats en els països veïns.
Demanem que els que poden, influir en la destinació de tots els segrestats, incloent als metropolitans d'Alep, Pau i Joan Ibrahim, capturats a l'abril de 2013, per fer tot el necessari per tal de la seva ràpida alliberament.

11. Enviem oracions a Crist, Salvador del món, sobre l'establiment en sòl de l'Orient Mitjà de la pau, que és producte de la justícia (Isaïes 32, 17), sobre l'enfortiment de la convivència fraterna entre diversos pobles, Iglesias i religions situats en aquesta terra, sobre el retorn dels refugiats a casa seva, sobre la curació dels ferits i el repòs d'ànimes de les víctimes innocents. Dirigim a totes les parts que puguin estar involucrades en els conflictes, una fervent crida per manifestar bona voluntat i arribar a la taula de negociació. Alhora, cal que la comunitat internacional faci tots els esforços possibles per posar fi al terrorisme mitjançant accions comunes, conjuntes i sincronitzades. Fem una crida a tots els països involucrats en la lluita contra el terrorisme, a les accions responsables i prudents. Fem una crida a tots els cristians i tots els creients en Déu per pregar al Senyor Creador i Provident que té cura del món, que guardi la seva creació de la destrucció i no permeti una nova guerra mundial. Perquè la pau sigui duradora i fiable, es requereixen esforços especials destinades al retorn als valors comuns, que ens uneixen, basats en l'Evangeli de nostre Senyor Jesucrist.

12. Admirem la valentia d'aquells que lliuren les seves vides per haver donat testimoni de la veritat de l'Evangeli, preferint la mort davant l'abjuració de Crist. Creiem que els màrtirs dels nostres temps, procedents de diferents Esglésies, però units per un sofriment comú, són la clau per a la unitat dels cristians. A vosaltres, els que pateixen per Crist, dirigeix la seva paraula l'Apòstol del Senyor: "Estimats germans, ... alegreu tenir part en els sofriments de Crist, perquè també us ompliu d'alegria quan la seva glòria es manifesti" (1 Pere 4, 12-13).

13. En aquesta època torbadora es necessita el diàleg interreligiós. Les diferències en comprensió de les veritats religioses no han d'impedir que les persones de diverses religions visquin en pau i harmonia. En les circumstàncies actuals, els líders religiosos tenen una responsabilitat especial per l'educació del seu ramat en l'esperit de respecte per les creences d'aquells que pertanyen a altres tradicions religioses. Els intents de justificar actes criminals per consignes religioses són absolutament inacceptables. Cap crim pot ser comès en el nom de Déu, "perquè Déu és Déu de pau i no de confusió" (1 Corintis 14, 33).

14. testificant l'alt valor de la llibertat religiosa, donem gràcies a Déu pel renaixement sense primera de la fe cristiana que ara es porta a terme a Rússia i molts països d'Europa de l'Est, on per dècades han governat règims ateus. Avui en dia, les cadenes de l'ateisme militant van caure, i en molts llocs els cristians són lliures de professar la seva fe. Durant un quart de segle, aquí es van erigir desenes de milers de nous temples, es van obrir centenars de monestirs i escoles teològiques. Les comunitats cristianes realitzen àmplies activitats caritatives i socials, prestant diversa assistència als necessitats. Els ortodoxos i els catòlics sovint treballen colze a colze. Ells defensen la base espiritual comú de la societat humana, donant testimoni dels valors evangèlics.

15. Al mateix temps, ens preocupa la situació que té lloc en tants països, on els cristians s'enfronten cada vegada més a la restricció de la llibertat religiosa i del dret a donar testimoni sobre les seves creences i a viure d'acord amb elles. En particular, veiem que la transformació d'alguns països en les societats secularitzades, alienes de qualsevol memòria de Déu i la seva veritat, implica una greu amenaça per a la llibertat religiosa. Estem preocupats per la limitació dels drets dels cristians, per no parlar de la discriminació contra ells, quan algunes forces polítiques, guiades per la ideologia del secularisme que en nombrosos casos es torna agressiu, tendeixen a empènyer als marges de la vida pública .

16. El procésonjunt sobre Crist i l'Evangeli, perquè Europa mantingui la seva ànima formada per dos mil anys de la tradició cristiana.

17. La nostra atenció està destinada a les persones que es troben en una situació desesperada, viuen en la pobresa extrema al moment en què la riquesa de la humanitat està creixent. No podem romandre indiferents a la destinació de milions de emigrants i refugiats que toquen a les portes dels països rics. El consum incontrolat, típic per a alguns estats més desenvolupats, esgota ràpidament els recursos del nostre planeta. La creixent desigualtat en la distribució de béns terrenals, augmenta el sentit de la injustícia del sistema de les relacions internacionals que s'està implantant.

18. Les Esglésies cristianes estan cridades a defensar exigències de la justícia, del respecte a les tradicions nacionals i de la solidaritat efectiva amb tots els que pateixen. Nosaltres, els cristians, no hem d'oblidar que "per avergonyir als savis, Déu ha escollit els que el món té per ximples; i per avergonyir els forts ha escollit als quals el món té per dèbils. Déu ha escollit a la gent menyspreada i sense importància d'aquest món, és a dir, als que no són res, per anul·lar els qui són alguna cosa. Així ningú podrà presumir davant de Déu "(1 Corintis 1, 27-29).

19. La família és el centre natural de la vida d'un ésser humà i de la societat. Estem preocupats per la crisi de la família en molts països. Els ortodoxos i els catòlics, compartint la mateixa visió de la família, estan cridats a testificar sobre la família com d'un camí cap a la santedat, que es manifesta en la fidelitat mútua dels cònjuges, la seva disponibilitat per donar a llum als nens i formar-los, en la solidaritat entre les generacions i el respecte cap als malaltissos.

20. La família és fundada sobre el matrimoni que és un acte lliure i fidel d'amor entre un home i una dona. L'amor enforteix la seva unió, els ensenya a acceptar un a altres com a un do. El matrimoni és l'escola de l'amor i de la fidelitat. Lamentem que altres formes de convivència s'equiparen ara amb aquesta unió, i la visió de la paternitat i la maternitat com d'especial vocació de l'home i de la dona en el matrimoni, santificada per la tradició bíblica, s'expulsa de la consciència pública.

21. Fem una crida a tots per respectar el dret inalienable a la vida. Uns milions de nadons estan privats de la pròpia possibilitat d'aparèixer a la llum. La sang dels nens no nascuts demana a crits a Déu que faci justícia. (Gènesi 4, 10). La divulgació de l'anomenada eutanàsia condueix al fet que la gent gran i malalts comencen a sentir càrrega excessiva per a la seva família i la societat en conjunt.
Expressem la nostra preocupació per l'ús cada vegada més estès de les tecnologies biomèdiques de reproducció, perquè la manipulació de la vida humana és un atac contra els fonaments de l'ésser de la persona creada a imatge de Déu. Considerem que el nostre deure és fer recordar sobre la immutabilitat dels principis morals cristians, basats en el respecte per la dignitat de la persona que està destinada a la vida d'acord amb el pla del seu Creador.

22. Volem avui dirigir unes paraules especials a la joventut cristiana. Vosaltres, els joves, no heu amagar diners a la terra (Mateu 25, 25), sinó usar tots els dots donades per Déu, per afirmar la veritat de Crist en el món, realitzar els manaments evangèlics de l'amor a Déu i al proïsme. No tingueu por d'anar contra el corrent, defensant la veritat de Déu, amb la qual no sempre s'ajusten les normes seculars modernes.

23. Déu us estima i espera de cadascun de vosaltres que sigueu els seus deixebles i apòstols. Sigueu la llum d'aquest món, perquè altres, veient el bé que feu, lloïn tots el vostre Pare que és al cel (Mateu 5, 14-16). Eduqueu als nens en la fe cristiana per lliurar-los la perla preciosa de la fe (Mateu 13, 46) que vau rebre dels vostres pares i avantpassats. No oblideu que "Déu us ha comprat per un preu" (1 Corintis 6, 20), el preu de la mort a la creu de Déu Home, Jesucrist.

24. Els ortodoxos i els catòlics estan units no només per la Tradició comuna de l'Església del primer mil•lenni, sinó també per la missió de predicar l'Evangeli de Crist en el món contemporani. Aquesta missió requereix respecte mutu entre els membres de les comunitats cristianes, exclou qualsevol forma del proselitisme. No som competidors, sinó germans: hem d'arrencar d'aquest concepte executant totes activitats relacionades amb els nostres llaços i contactes amb el món exterior. Instem als catòlics i als ortodoxos de tot el món per aprendre a viure junts en pau, amor i harmonia entre ells (Romans 15, 5). És inacceptable l'ús de mitjans incorrectes per obligar els fidels a passar d'una Església a una altra, deixant de banda la seva llibertat religiosa i les seves pròpies tradicions. Estem cridats a posar en pràctica el manament de Sant Pau Apòstol i "anunciar l'evangeli on mai abans s'havia sentit parlar de Crist, per no construir sobre fonaments posats per altres" (Romans 15, 20).25. Esperem que la nostra trobada contribueixi a la reconciliació on hi ha tensions entre els greco-catòlics i els ortodoxos. Avui dia és obvi que el mètode de "la unió" dels segles passats que implica la unitat d'una comunitat amb l'altra a costa de la separació de la seva Església, no és la manera de restaurar la unitat. Alhora, les comunitats eclesiàstiques que han aparegut com a resultat de circumstàncies històriques tenen dret a existir i fer tot el necessari per satisfer menesters espirituals dels seus fidels, buscant la pau amb els seus veïns. Els ortodoxos i els greco-catòlics necessiten la reconciliació i la recerca de formes de convivència mútuament acceptables.

26. Lamentem l'enfrontament a Ucraïna que ja va cobrar moltes vides, va causar sofriments innombrables als civils, va enfonsar la societat en una profunda crisi econòmica i humanitària. Fem una crida a totes les parts del conflicte a tenir prudència, mostrar la solidaritat social i treballar activament per a l'establiment de la pau. Instem les nostres Esglésies a Ucraïna a treballar per aconseguir l'harmonia social, abstenir-se de participar en la confrontació i de donar suport al desenvolupament del conflicte.

27. Esperem que la divisió entre els creients ortodoxos a Ucraïna sigui vençuda sobre la base de les normes canòniques existents, que tots els cristians ortodoxos d'Ucraïna visquin en pau i harmonia, i que les comunitats catòliques del país contribueixin a això, perquè la nostra germanor cristiana sigui encara més evident.

28. En el món d'avui, polifacètic i al mateix temps unit pel destí comú, els catòlics i els ortodoxos estan cridats a col•laborar fraternalment per anunciar l'Evangeli de la salvació, donar testimoniatge comú de la dignitat moral i l'autèntica llibertat humana, "perquè el món cregui" (Joan 17, 21). Aquest món, en el qual s'estan soscavant ràpidament els fonaments morals de l'existència humana, espera de nosaltres el fort testimoni cristià en tots els àmbits de la vida personal i social. Podrem en l'època crucial donar testimoni conjunt de l'Esperit de la veritat? D'això depèn, en gran mesura, el futur de la humanitat.

29. Que Jesucrist, Déu Home, Nostre Senyor i Salvador, ens ajudi en l'anunci valent de la veritat de Déu i de la Bona Notícia de salvació. El Senyor ens enforteix espiritualment amb la seva promesa infal·lible: "No tingueu por, petit ramat, que el Pare, en la seva bondat a donar-vos el Regne" (Lluc 12, 32). Crist és una font d'alegria i d'esperança. La fe en ell transfigura la vida de l'ésser humà, la plena de significat. Ho han viscut per la seva pròpia experiència tots aquells dels quals es pot dir amb les paraules de Sant Pere Apòstol: "Abans, ni tan sols éreu poble, però ara sou poble de Déu; abans Déu no us tenia compassió, però ara té compassió de vosaltres "(1 Pere 2, 10).

30. Plens de gratitud pel do de comprensió mútua que es va manifestar en la nostra reunió, ens vam dirigir amb esperança a la Santíssima Mare de Déu, fent sol·licitud amb les paraules de l'antiga oració: "Sota la vostra protecció ens refugiem oh Santa Mare de Déu". Que la Santíssima Mare de Déu amb la seva empara enforteixi la germanor de tots que la veneren, perquè ells, en un moment determinat per Déu, s'ajuntin, en pau i concòrdia, en l'únic poble de Déu, sigui glorificat el nom de la Trinitat Consubstancial i Inseparable!

Francesc, Bisbe de Roma, Papa de l'Església Catòlica
Kiril, Patriarca de Moscou i Tota Rússia

12 febrer 2016, l'Havana (Cuba)

diumenge, 14 de febrer del 2016

I DIUMENGE DE QUARESMA O DE LES TEMPTACIONS DE JESÚS EN EL DESERT



"Ha donat ordre als seus àngels de guardar-te en els camins"

Els diumenges de Quaresma escoltarem en el YouTube  el Salm de la Missa que es canta a la basílica de Montserrat. Escoltem les estrofes del salm 90. El salmista ens convida en una confiança en el Senyor. Les temptacions de la humanitat de Jesús en aquest diumenge I de Quaresma ens ensenyen que nosaltres també serem temptats en el camí de la fe.

La primera temptació és deixar de creure. Només ben units a Jesús podem superar aquesta temptació, sense la gràcia de l’Esperit Sant és impossible mantenir-se en el do de la fe. Per això hem de pregar sempre: Senyor, doneu-nos més fe. El Maligne sempre vol separar-nos de Déu i dividir el cor i crear confusió dins d’ell. El Maligne destorba la pregària i crea mandra per a fer-la. El Maligne ens fa ineptes per estimar. Al final ho espatlla tot i treu la pau. Aquestes i moltes altres són les temptacions o pedres que fan caure en el camí de la fe. Per això hem de demanar cada dia: Allibereu-nos de qualsevol Mal. El Mal radical és l’esperit antidiví, que té forma de mentida.

Els àngels són el signe de la providència de Déu que ens acompanyen en el camí, hi ha els àngels invisibles de Déu, però hi ha també els àngels visibles, que són les persones bones que ens estimen, ens acompanyen i ens donen confiança. Mirem-los els ulls i descobrirem com, darrera d’ells, hi ha els àngels de Déu. Us explico que el salm 90, aquest, és el que l’Església prega cada dia, a la nit, a Completes, per raó d’aquestes paraules: Tu que passes la nit a l’ombra de l’Altíssim. En els temps antics el poble cristià tenia una gran devoció a aquest salm, ara ni el coneix. Molts, en aquells temps, el sabien de memòria. L'última estrofa del salm és meravellosa, és una promesa, de vida, d’amor i d’eternitat.

Escoltem, com una pregària, el cant responsorial de la Missa d’avui des de la basílica de Montserrat. Deixem que ens parli i fem-ne motiu de pregària.


Reflexionem també avui amb una frase del Papa Francesc:
Veig l’Església com un hospital de campanya després del batalla: cal curar les ferides!

dissabte, 13 de febrer del 2016

Una perla d’Evangeli per cada dia de la Quaresma (III)


"NO HE VINGUT A CRIDAR JUSTOS, SINÓ A PECADORS", AQUESTS SOM NOSALTRES.
Dissabte de cendra
(Lc 5,27-32): "En aquell temps, Jesús va sortir i veié un publicà que es deia Leví, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué: «Segueix-me». Ell ho deixà tot, s'aixecà i es posà a seguir-lo. Després Leví va preparar un gran banquet en honor de Jesús a casa seva, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells. Els fariseus i els seus mestres de la Llei ho retreien als deixebles de Jesús i els deien: «Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors?». Jesús els respongué: «El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors».

Comentari:
El Senyor ens diu a cadascú: «Segueix-me». «No t’ho pensis i fes-me cas. Ara mateix, vine amb mi. Deixa-ho tot». El bon Jesús ens pren del lloc on som. No busca els justos, busca els pecadors. I nosaltres no hem de posar de la banda dels justos i dels qui estan bons, Sinó de la banda dels qui som injustos i estem malalts i que necessiten el Metge. Aquest evangeli és particularment estimat al Papa Francesc. Deixem que ell el prediqui:

«En el desafiament de l'amor, Déu es manifesta amb sorpreses. Pensem en sant Mateu. Era un bon comerciant. A més traïa a la seva pàtria, perquè els cobrava els impostos als jueus per pagar-los als romans. Estava ple de plata i cobrava els impostos. Passa Jesús, el mira i li diu: 'Vine i segueix-me'. No s'ho podia creure. Si després tenen temps, vagin a veure el quadre que Caravaggio va pintar sobre aquesta escena. Jesús ho diu, li fa així (fa el gest de cridar-lo) i els que estaven amb ell diuen: 'A aquest, que és un traïdor, un pocavergonya?' I ell s'agafa a la plata, i no la vol deixar. Però la sorpresa de ser estimat el venç. I segueix Jesús. Aquell matí quan Mateu marxava a la feina i s'acomiadava de la seva dona, mai hagués pensat que tornaria sense els diners i apurat per dir-li a la seva dona que preparés un banquet. El banquet per a aquell que l'havia estimat primer, que l'havia sorprès amb alguna cosa molt important, més important que tota la plata que tenia» (De la predicació del Papa Francesc.)

Unes paraules del Papa Francesc:
La fe cristiana sembla trobar la seva síntesi en la paraula misericòrdia.

En honor a l’alegria de la Mare de Déu escoltem avui el piccolo concerto de Vivaldi. En alegrarà el dia.

divendres, 12 de febrer del 2016

Una perla d’Evangeli per cada dia de la Quaresma (II)


NO PODEM ESTAR TRISTOS:
Divendres després de Cendra
«En aquell temps, els deixebles de Joan van anar a trobar Jesús i li preguntaren: «Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis, i els teus deixebles no dejunen?». Jesús els respongué: «¿Poden estar tristos els convidats a noces mentre l'espòs és amb ells? Ja vindrà el temps que l'espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran».

Comentari:
Els cristians vivim a banda i banda del Misteri de la Pasqua, per això hem de celebrar la Quaresma i després la Pasqua. Per això hem de dejunar i al mateix temps fer festa perquè estem convidats a la festa de l’Espòs. Es una festa de noces. Qui de nosaltres aniria a un banquet de noces sense ganes de menjar i sense vestit de festa? Hem de dejunar per aquells que passen gana de veritat, hem de dejunar per a sentir en nosaltres l’absència de Déu i aquella fam i set de ser justos que només Déu pot saciar. L’Espòs ha estat pres i l’han crucificat, per això hem de dejunar. Però aquest mateix Espòs tornarà a la festa de les noces i serà un esclat de joia i de dansa. Des del començament de la Quaresma sentim a la Paraula de Déu que el dejuni que Déu vol és la misericòrdia. Però hem de reconèixer que molt sovint no fem ni una cosa ni l’altre: ni dejunem ni som misericordiosos. Les paraules tant maques d’Isaïes són el millor comentari a l’evangeli d’avui: «Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí, i es tancaran a l'instant les teves ferides; tindràs per avantguarda la teva bondat, i per reraguarda, la glòria del Senyor» (Is 58,7-8).

Unes paraules del Papa Francesc:
Els sants van seguir Déu amb tot el cor

Aquesta setmana estem escoltant Antoni Vivaldi, és una música plena d’esperança.

dijous, 11 de febrer del 2016

Una perla d’Evangeli per cada dia de la Quaresma


SENSE CREU NO HI HA SEGUIMENT DEL MESTRE:
«Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà. Què en treu l'home de guanyar tot el món si es perd o es destrueix a ell mateix?».

Comentari:
Amb Jesús comencem la Quaresma, Ell ens acompanyarà i a Ell el trobarem en l’esclat de la Pasqua. Ell és el camí. Retrobem la veritat de cadascú, atenció a l’interior. És des d’aquest interior que el Senyor vol renovar la vida de cadascú. Fem dieta del jo, del qual tots estem massa grassos, no busquem el caramel de l’elogi i del reconeixement dels altres. 

Prenem la creu – TOT ALLÒ QUE A LA VIDA ENS HA TOCAT, EL QUE HEM ELEGIT I EL QUE NO HEM POGUT ELEGIR – i seguim Jesús que ens va al davant. Ell porta la creu per tots. Què en trec de guanyar el món si perdo l’amor?, Què en trec d’endurir el cor i passar a la tribu dels ressentits i dels qui maleeixen la pròpia vida si perdo l’Amor, que és Déu mateix? Perdre la vida pels altres és guanyar-la per a Déu. Preguem a Jesús: Sí, Senyor, et volem seguir i posem a la teva providència el límit fins a on vols que et seguim. Tu saps el límit i la mesura d’aquest seguiment i volem prendre la vida tal com ens ha estat donada, i seguir-te, fins al Calvari, fins a la Resurrecció. 

La petita Teresina escriu que hem de donar fruit, no en un lloc imaginari, sinó en el lloc on la vida ens ha posat. Sense creu no hi ha seguiment de Jesús, sense amor no és possible seguir el Mestre. Hem de pensar que molts pares o mares treballen en llocs que no els agraden, però ho fan per amor dels seus fills.

Unes paraules del Papa Francesc:
Què va canviar la vida dels sants? Conèixer l’amor de Déu.

Aquesta setmana escoltarem Antoni Vivaldi, és una música plena d’esperança.