La Quaresma

Entrem a la Quaresma. Quin sentit hauria de tenir la Quaresma avui per al nostre món? La Quaresma vol ser un temps de reflexió. No ens podem passar la vida pensant nomes en què menjarem demà o a quina porta podem trucar per a trobar feina. I el més trist és que hi ha qui gairebé no pot fer altra cosa. Se li imposa una abstinència que no és ni de lluny la que Déu vol. L’abstinència quaresmal ha de ser voluntària i en ares d’una humanitat millor. La quaresma és un temps de reflexió, de silenci, d’austeritat, d’escoltar el gemec que ens porta el vent, de mirar compassivament el món en el que vivim, de mirar més endins de nosaltres mateixos. Cal que ens aturem en el camí i respirem a fons. 

De la Quaresma, per la majoria, només en resta l’embolcall: El carnaval i el carnestoltes, que originàriament tenien un sentit religiós. Era com l’últim espetec d’un món de gaubança, per endinsar-se per un camí silenciós que ens menés a Déu i ens obrís als germans. Hem llençat el gra i ens hem quedat la closca. Tant la paraula carnaval com la paraula carnestoltes volen dir el mateix: Que durant la quaresma se suprimia la carn, que era menjar de rics i considerada com un luxe, per a donar pas al peix que era menjar de pobres. Era una manera d’agermanar.

Si pregunto a un nen què és la quaresma em dirà probablement: una dona de set cames a la que cada setmana se n’hi talla una. Això pot ser una manera d’expressar que la quaresma consta de set setmanes que van desapareixent a mida que ens anem apropant a la gran festa de Pasqua. Encara hi ha pobles que fan la gran gresca de portar els nens a la plaça per veure com van tallant cames a una pobra dona de fusta enmig de l’esgarrifança i la comicitat de l’acte. És una manera més de banalitzar allò que pot donar sentit a la vida. Del sublim al ridícul no hi ha més que un pas

Siguem seriosos i pensem que a tots ens aniria bé un temps de revisió de vida, per descobrir les mancances que hi pugui haver en nosaltres de cara a la nostra pròpia realització com a persones i el nostre compromís de ciutadans solidaris i oberts al món, per avençar tots junts vers una comunió universal i un món molt més equilibrat.