ESTIMEU ELS VOSTRES ENEMICS
Text de l'Evangeli (Mt 5,43-48): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que es va dir: ‘Estima els altres, però no estimis els enemics’. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? I, si només saludeu els vostres germans, què feu d'extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans? Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial.
Una noia Ucrainiana dóna aigua a un soldat rus detingut. Foto real. |
Ai Déu meu que n’és de difícil això! Qui pot estimar algú que li vol mal? Qui pot pregar per algú que el persegueix? Només hem de tenir present el Senyor que des de la creu digué: «Pare, perdoneu-los que no saben el que fan». Ell que era l’únic perfecte com ho era el seu Pare del cel. Perfecte aquí vol dir «bo del tot», perquè la perfecció de Déu és la de l’amor.
També cal tenir present els màrtirs: «ell van perdonar els qui els occien». No serien màrtirs si no ho haguessin fet. Llavors em pregunto: amb quin amor haig de perdonar? Amb el meu? Impossible. Però amb l’amor de Déu dins del cor sí. Es cosa de bojos això? No, és qüestió de la lògica de l’Evangeli, la de Déu. El príncep Myshkin, a la novela l’Idiota de Dostoievski, al final es compadeix d’aquell que fa mal. Es compadeix per ell, li sap greu que sigui dolent i capaç de maldat. Aquest tipus de compassió només pot ser divina, del Déu que fa sortir el seu sol sobre bons i dolents. Aquest sol és Jesús, que va morir pel bon lladre i pel mal lladre.
Unes paraules del Papa Francesc
M'heu demanat una paraula d'esperança i el que jo tinc per oferir-vos és un nom, Jesucrist.
El Papa no canta mai, però a Mèxic contagiat per l’alegria de la joventut mexicana va cantar el Vive Jesús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada