Dissabte passat, dia 23 de gener, la Prioral amb el compliment estricte de l’aforament per causa de la pandèmia, (molts van quedar fora) se celebraren les exèquies de Mn. Creu Sáiz. Presidí les exèquies el Sr. Arquebisbe Joan acompanyat d’un nombre significatiu de preveres de l’arxidiòcesi.
Els mossens de Reus, ben a prop, a l’abadia, amb gran dolor, no podien participar de la celebració a causa del forçós confinament. Mn. Rafael Serra, rector de Crist Rei, pronuncià unes paraules que transcrivim al blog en recordança i memòria del qui fou arxipreste de Reus durant tants anys. També Mn. Rafael presidí després la celebració exequial a la parròquia de Castellvell. Tot el poble era allí, rebent el cos del mossèn. Era nascut a un poble de Cuenca anomenat Valdecolmenas, però de petit va arribar a Castellvell on era estimat com un fill més del poble, del qual va ser i rector.
El Dr. Gomis, administrador del Santuari de Misericòrdia, del qual Mn. Creu n’era capellà, pronuncià una pregària a la Mare de Déu que transcrivim també aquí. Ens donem el condol els uns als altres i d’una manera molt viva a la família del mossèn que l’ha estimat tant.
PARAULES DE
MN RAFAEL EN LA MISSA EXEQUIAL DE MN. CREU
Que
brilli igualment la vostra llum davant la gent així veuran les vostres bones
obres i glorificaran el vostre Pare del
cel! (Mt 5,16). El Senyor no ens diu que ens
lloïn a nosaltres, sinó que lloïn el Pare del cel. Els cristians i els
ciutadans de Reus hem de lloar al Pare i donar-li gràcies pel ministeri de
l’estimat Mn. Creu, al qual avui acomiadem en aquest món.
Em faig portaveu del
Sr. Prior i de la resta de germans preveres de la ciutat, que per forçós
confinament no poden participar en la celebració. Mn. Creu s’ha acreditat al
llarg del seu ministeri entre nosaltres com a servent bo i fidel que pot entrar
a celebrar en el goig del seu Senyor. Nosaltres, la família dels preveres, també participem del dolor de tantes famílies
que no han pogut acompanyar els seus en la malaltia i en la mort. Ens consola
saber que el mossèn sabia que estàvem amb ell amb el cor i en la pregària i, per
tant, vivíem la proximitat més alta, que és la divina.
Donem, doncs gràcies a
Déu, pel ministeri sacerdotal durant tants anys de Prior i d’Arxiprest, i
aquests darrers anys al Santuari i a l’aturonat Castellvell. Un ministeri
exercit sense cap ombra de referencialitat, del treball de cada dia fet amb
amor i senzillesa de cor. Bon company, amic de tots, creador sempre de comunió,
amb criteris pastorals coherents, sense fer diferència de persones, de
predicació amable i fonda espiritualitat. Entrà en l’anima de la ciutat i
esdevingué entranyablement reusenc.
El mossèn era sensible
al dolor dels altres, sobretot de la gent humil i senzilla, profundament
bondadós de cor. Ell sabia que vol dir ser pobre i mai va perdre la mirada
d’infant i del jove de Castellvell que va entrar al Seminari.
Va acceptar la mort i
la malaltia com un cristià: «Em trobo en l’esperança de la resurrecció», digué
els darrers dies. La mort és una criatura de Déu i el segell final de la seva
glòria. Amagada als nostres ulls, ja que només a ell li pertany la glòria ja
que mai cap orella ha sentit ni cap ull ha vist el que Déu té preparat per als
qui l’estimen (1Co 2:9).
No sou únicament vosaltres, estimats familiars que ploreu, totes les parròquies ploren, tota la ciutat plora. Pels creients és un aiguabarreig de dolor i de joia. De dolor perquè no el veurem més i quasi no li hem pogut adéu i el molt que l’estimàvem, però també de goig, perquè sabem que està en el Senyor, cosa, diu l’Escriptura, incomparablement millor (Fil 1:23).
Quan la Pasqua passada
va baixar de Castellvell a la Vetlla Pasqual, celebrada a Crist Rei, quasi
clandestinament a causa del confinament, em va dir: «Quan cantàvem l’al·leluia m’han vingut llàgrimes als ulls».
Ara el mossèn ja no haurà de celebrar la
Pasqua, té la plenitud de la Pasqua en el misteri insondable del Déu Vivent.
Dels primers records
que tinc d’ell: és veure’l agenollat davant de l’altar de la Immaculada a
Cambrils, jo era un nen llavors que anava a missa amb els meus pares, i,
després de molts anys l’he vist joiós i content fent de capellà de
Misericòrdia, en aquest arc de temps, tota una vida, la Mare de Déu ha estat
present en la seva vida. És, doncs, a la Mare de Misericòrdia que encomanem el
seu trànsit pasqual. Fins al cel, estimat Mn. Creu.
PREGÀRIA DEL
DR. PERE GOMIS, ADMINISTRADOR DEL SANTUARI, EN LES EXÈQUIES.
Mare de Misericòrdia, quan vegis arribar al nostre germà, al nostre amic mossèn Creu, alliberat de llarga i feixuga malaltia, abraça’l per l'espatlla, que amb el teu escalf es sentirà segur davant Déu.
Et volem manifestar el
nostre agraïment a Déu, pel testimoni de mossèn Creu, per la seva generositat i
dedicació vers el poble encomanat, doncs hi ha esmerçat tota la seva vida.
Ja no celebrarà més la Missa al teu Santuari, ara participarà de la joia del cel amb la presència de Déu per sempre. Nosaltres l'enyorarem, però aquest dolor el supera la satisfacció i la seguretat que gaudeix plenament de la glòria que Déu reserva als qui li són fidels.
Aprofitem, Mare de
Misericòrdia, per demanar-te desvetllis al teu poble, per tal que sorgeixin
bons i sants preveres, que amb generositat com la de mossèn Creu, ajudin al
creixement personal i espiritual de les dones i homes d'aquesta diòcesi
tarragonina. Amén.