No sé quants érem, érem una corrua de gent que, precedits per la Creu del Jubileu baixàvem resant i cantant pel passeig i omplírem el Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia. No importa el nombre perquè a Déu no li agrada que comptem el seu poble, això ja ho fa ell. A la porta del santuari Mn. Estanislau ens rebia com a comunitat i cantant la Salve Regina entràrem a la casa de la Mare de Déu que ens acollia amb un somriure i sota el seu mantell de protecció. El mossèn en nom de tots s’agenollà a la Porta Santa i feu uns moments de pregària.
Celebràrem la santa Missa i al final, abans de la benedicció, el mossèn impartí la Indulgència plenària per tots els presents. Fou un moment molt emotiu: la indulgència forma partir d’aquells regals que el Senyor fa pel cel. Els regals que el Senyor fa per a la vida eterna són els més grans i preciosos.
La processó de les ofrenes s’iniciava: les flors de fe i de caritat per la Mare de Déu, també el pa i el vi per l’ofrena del sacrifici, i la presència de les dues comunitats religioses, tant les religioses de la Consolació com de la Presentació. No hi faltava la relíquia de la Mare Rosa Molas. El Xavier Margalef ho recollí tot i en feu bella pregària en nom de tots.
El pelegrinatge de la Parròquia de Crist Rei al Santuari en motiu de l’Any Jubilar queda inscrit com una bella plana de la història de la parròquia. L’homilia del mossèn fou insistent amb el tema que, si no som una comunitat evangelitzada, no podem ser una comunitat evangelitzadora i que d’això depèn el futur de la parròquia.
Varen col·laborar amb els cants tres nois joves de la Comunitat del Cenacle que vingueren per aquesta ocasió. En record de la diada es repartiren les tradicionals “mides” amb la inscripció “Sota la vostra protecció ens refugiem, oh Santa Mare de Déu” i també unes estampes commemoratives.
Hi havia alegria, molta fraternitat, molts records pels creients de Crist Rei que ens han precedit i que ara viuen a la casa del Pare.
Tothom va rebre el Cos de Crist amb profunda pregària. Creiem que la Mare de Déu va somriure veient una porció de fidels de la seva ciutat celebrant l’Eucaristia jubilar.