dissabte, 29 de juny del 2013

Sant Pere i Sant Pau

Celebrem avui el martiri dels dos grans apòstols de la fe cristiana, morts tots dos a Roma que, des de llavors, esdevindrà la capital del cristianisme; Pere, el pescador de Betsaida, i Pau, fariseu de Tars, teixidor de tendes i ciutadà romà.


Pere serà el deixeble en qui Jesús posarà la seva confiança com a aglutinador de la seva comunitat de seguidors. Era un home llançat, ardorós, capaç de l'entrega més gran però alhora també dels més grans dubtes i incoherències. Malgrat això, el seu amor per Jesús era total i li omplia l'ànima.

"Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:
--Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?
Ell li respongué:
--Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.
Jesús li diu:
--Pastura els meus anyells.
Per segona vegada li pregunta:
--Simó, fill de Joan, m'estimes?
Ell li respon:
--Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.
Jesús li diu:
--Pastura les meves ovelles.
Li pregunta Jesús per tercera vegada:
--Simó, fill de Joan, m'estimes?
Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li respongué:
--Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo.
Li diu Jesús:
--Pastura les meves ovelles. T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.
Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu.
Després d'aquestes paraules, Jesús va afegir:
--Segueix-me."
(Evangeli de St. Joan, apèndix, 21:15-19)

Pau no va conèixer Jesús personalment i,, quan la seva doctrina començava a estendre's i a tenir èxit, ell va ser un dels que es va posar a combatre-la amb totes les forces perquè la considerava una greu amenaça per la seva religió jueva. Però un dia tot va canviar. Un dia va trobar-se "de cara" amb Jesús i va comprendre que aquell era el camí de la vida. I es va llençar a recórrer el món per fer conèixer la Bona Nova que a ell l'havia transformat.

Per tot això, jo, Pau, sóc presoner per causa de Jesucrist a favor de vosaltres, els pagans. Segurament heu sentit parlar del do que Déu m'ha confiat a favor vostre, perquè el seu pla es realitzi: per una revelació, ell m'ha fet conèixer el seu designi secret, que ara he esbossat breument. Llegint-ho, podeu adonar-vos de com he comprès el misteri del Crist, que Déu no havia fet conèixer als homes de les generacions passades tal com ara l'ha revelat per l'Esperit als seus sants apòstols i profetes. El designi de Déu és aquest: en Jesucrist, per l'evangeli, tots els pobles tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa. I jo sóc servidor d'aquest evangeli pel do de la gràcia que Déu m'ha concedit amb la seva acció poderosa.
A mi, que sóc el darrer de tot el poble sant, ell m'ha concedit la gràcia d'anunciar als pagans les insondables riqueses de Crist i de mostrar a plena llum davant tothom com Déu realitza el seu designi amagat des de sempre en ell mateix, que és el creador de totes les coses.
(Carta de Sant Pau als Efesis 3:1-12)

La icona ortodoxa russa més antiga que es conserva a l'actualitat
representa precisament els apòstols Pere i Pau.
Va ser pintada al segle XI, o sigui que té uns mil anys

divendres, 28 de juny del 2013

Tu ets el meu Déu, Senyor



Tu ets el meu Déu, Senyor;
a l'alba et cerco.



Tot jo tinc set de tu,
per tu es desviu el meu cor
en terra eixuta, assedegada, sense aigua.
(Salm 63.2)

dilluns, 24 de juny del 2013

Sant Joan Baptista


Joan Baptista, el darrer profeta d'Israel, el precursor, el qui anunciava la vinguda de Jesús.

Llegim a l'Evangeli de St. Mateu 11:2-15

Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles a preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?»
Jesús els respongué:
--Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten , els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà!
Mentre ells se n'anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:
--Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats viuen als palaus dels reis! Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. És aquell de qui diu l'Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell. Des de Joan Baptista fins ara, el Regne del cel sofreix violència, i gent violenta se'n vol apoderar. Tots els profetes i la Llei han profetitzat fins que ha arribat Joan. I ni que no ho volguéssiu creure, ell és Elies, el qui havia de venir. Qui tingui orelles, que escolti.

dissabte, 22 de juny del 2013

Les homilies de cada dia del Papa Francesc (4)


Avui us portem dos fragments corresponents a dos actes diferents del mateix dia, 17 de juny, el primer és de l'homilia del Sant Pare a Santa Marta i el segon és un extracte del discurs del papa Francesc als participants del Congrés eclesial de la Diòcesi de Roma a l’Aula Pau VI del Vaticà.


De l'homilia a Santa Marta

“El cristià és una persona que eixampla el seu cor, amb aquesta magnanimitat, perquè té el ‘tot’, que és Jesucrist. Les altres coses són el ‘no-res’. Son bones, necessàries, però en el moment de la tria escull sempre el ‘tot’, amb aquella humilitat, aquella humilitat cristiana que és el senyal dels deixebles de Jesús: humilitat i magnanimitat. I viure així no és pas fàcil, perquè sí que te’n donen, de bufetades, eh?, te’n donen! I a les dues galtes. Però el cristià és humil, és magnànim: eixampla el seu cor. I quan trobem aquests cristians amb el cor reduït, el cor empetitit, que no funcionen... això no és cristianisme: això és egoisme, disfressat de cristianisme".



“El veritable cristià sap resoldre aquesta oposició bipolar, aquesta tensió entre el ‘tot’ i el ‘no-res’, com Jesús ens havia aconsellat: ‘Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i la resta ve, després'”.



Del discurs del papa Francesc als participants del Congrés eclesial de la Diòcesi de Roma

“...Sigueu arreu portadors de la Paraula de vida en els barris, en els llocs de treball i arreu on les persones es trobin i desenvolupin relacions. Vosaltres heu d’anar lluny! Jo no entenc les comunitats cristianes que es queden tancades, a dins de la parròquia.

Us vull dir una cosa. És molt maco a l’Evangeli aquell fragment que ens parla del pastor que, quan torna a l’estable, s’adona que falta una ovella, hi deixa les noranta-nou, i va a buscar-la, va a buscar-ne una.

Però, germans i germanes, nosaltres en tenim només una, d’ovella: ens en falten noranta-nou! Hem de sortir, hem d’anar a buscar-les! En aquesta cultura –parlem clar – en tenim només una, som una minoria!



I nosaltres sentim el fervor, el zel apostòlic d’anar i sortir i trobar les altres noranta-nou?

És tot més fàcil amb aquella única ovelleta: pentinar-la, acariciar-la... Però de nosaltres els capellans, i també de vosaltres els cristians, de tothom: el Senyor vol que siguem pastors, no pentinadors d’ovelletes. Pastors!

I quan una comunitat està tancada, sempre entre les mateixes persones que parlen, aquesta comunitat no dóna vida. És una comunitat estèril, no és fecunda. La fecunditat de l’Evangeli arriba a través de la gràcia de Jesucrist, però a través de nosaltres, de la nostra predicació, del nostre coratge, de la nostra paciència...”

dijous, 20 de juny del 2013

Pregària de Santa Teresa de l'Infant Jesús

Aquest món d'Internet a vegades et dóna sorpreses molt agradables com per exemple quan, buscant alguna cosa et trobes quelcom encara millor que el que esperaves. I això m'ha passat a mi, que buscant "alguna cosa de Sta. Teresina de l'Infant Jesús" entre webs que no m'acabaven de convèncer he arribat per pur atzar (o no?) a un text sobre ella dins un apartat anomenat "Les catequesis del Papa" d'una secció que es diu "Documentació" que es troba a la web de la Conferència Episcopal Tarraconense.


El Papa a que fa referència és Benet XVI, ja que el document correspon a una Audiència General que va tenir lloc el dimecres 6 d'abril de 2011. Us copio el primer paràgraf i si ho voleu llegir tot, feu CLIC AQUÍ i hi anireu directament.

Benvolguts germans i germanes,

Avui vull parlar-vos de santa Teresa de Lisieux, Teresa de l’Infant Jesús i de la Santa Faç, que només va viure en aquest món 24 anys, a finals del segle XIX, portant una vida molt senzilla i oculta, però que, després de la seva mort i de la publicació dels seus escrits, s’ha convertit en una de les santes més conegudes i estimades. Teresina no ha deixat d’ajudar les ànimes més senzilles, els petits, els pobres, els qui pateixen, que la invoquen, i també ha il·luminat a tota l’Església amb la seva profunda doctrina espiritual, fins al punt que el venerable Joan Pau II, el 1997, li va voler donar el títol de doctora de l’Església, afegint-lo al de patrona de les missions que ja li havia atorgat Pius XI l’any 1927. El meu estimat predecessor la va definir com «experta en la scientia amoris» (Novo millennio ineunte, 42). Aquesta ciència, que veu resplendir en l’amor toda la veritat de la fe, Teresa l’expressa principalment en el relat de la seva vida, publicat un any després de la seva mort sota el títol d’Història d’una ànima. És un llibre que immediatament va tenir un enorme èxit, va ser traduït a moltes llengües i va ser difós a tot el món. Vull invitar-vos a redescobrir aquest petit gran tresor, aquest lluminós comentari de l’evangeli plenament viscut. De fet, Història d’una ànima és una meravellosa història d’Amor, narrada amb tanta autenticitat, senzillesa i frescor que el lector no pot menys que quedar fascinat davant seu. Quin és aquest Amor que va omplir tota la vida de Teresa, des de la seva infància fins a la seva mort? Benvolguts amics, aquest Amor té un rostre, té un nom: és Jesús! La santa parla contínuament de Jesús.

I si buscava quelcom de Santa Teresina era per a poder introduir aquest vídeo on hi ha una pregària seva dedicada a la Santa Faç de Jesús. Està en francès, però tant hi fa, us posaré la traducció de la tornada i aneu llegint poc a poc mentre us deixeu endur per la suau melodia




Ta Face est ma seule patrie,                    La teva Faç és la meva única pàtria,
Elle est mon royaume d'amour;               és el meu regne d'amor;
Elle est ma riante prairie,                          la meva praderia riallera,
Mon doux soleil de chaque jour;              el meu dolç sol de cada dia.

Elle est le lis de la vallée                            Ella és el lliri de la vall

Dont le parfum mystérieux                        que amb el seu perfum misteriós
Console mon âme exilée,                         consola la meva ànima exiliada
Lui fait goûter la paix des cieux.               i li fa assaborir la pau del cel.


Si voleu trobar el text sencer en francès, podeu CLICAR AQUÍ i per llegir la traducció sencera (en castellà) feu CLIC AQUÍ.

dilluns, 17 de juny del 2013

No van estimar tant la vida que els fes por la mort


El dia 13 d’octubre serà un dia d’un goig molt gran per l’Arxidiòcesi de Tarragona. El Bisbe Manuel Borràs, cent seixanta-sis sacerdots i dos seminaristes de l’Arxidiòcesi seran beatificats i els seus noms quedaran inscrits per sempre en el Martiriologi de l’Església Universal. Cal que ho estimem, ho valorem i en participem. És un acte de justícia.


La beatificació vol dir que l’Església reconeix el seu martiri. Van morir per la Fe i només per la Fe, i sense la Fe no haguessin estat morts. Tots ells, així consta en les actes de beatificació, varen morir perdonant els seus enemics i amb paraules de pregària als llavis.

Aquesta generació de sacerdots no està al capdavall tan lluny de nosaltres en el temps. Encara viuen ancians que els han conegut i el relat del seu martiri ha estat transmès oralment fins a nosaltres. Qui eren aquests homes? Eren pastors que es dedicaven al servei de les parròquies del nostre Bisbat, amb virtuts i defectes, segons l’estil de viure i d’exercir el ministeri del seu temps, però allò que els fa grans i dignes de la memòria no és la seva vida sinó la seva mort, una mort violenta i injusta. Ells van ser víctimes d’un temps convuls, d’una història concreta del nostre país.

Aquestes beatificacions han de quedar deslligades de tota qüestió política o ideològica. No es fan “contra” ningú ni “a favor” de ningú. Amb elles no aixequem cap bandera. Ells, els màrtirs no ho haguessin volgut, ells que van morir perdonant.

Que el missatge de la seva beatificació sigui la pau i la reconciliació.


Relacionat amb el tema, us informem que pròximament s’estrenarà la pel·lícula “Un Dios prohibido” on es narra el martiri de la flor de joventut dels missioners del Cor de Maria (Claretians) que es preparaven per el sacerdoci. Es creu que serà una pel·lícula d’una gran qualitat. Ara us posem el trailer.

dissabte, 15 de juny del 2013

Les homilies de cada dia del Papa Francesc (3)


Cal  dur a terme les obres de l'Església, tot i que algunes són una mica complicades. Però això s'ha de fer amb el cor de la pobresa, no amb el cor d'un inversor o un negociant.

Tot és gràcia. Tot. ¿I quins són les senyals que un apòstol viu la gratuïtat? N'hi ha molts, però en destaquen dos: En primer lloc, la pobresa: L'anunci de l'Evangeli ha d'anar pel camí de la pobresa. El testimoni d'aquesta pobresa. No tinc riquesa, la meva riquesa és aquest regal que he rebut de Déu, aquesta gratuïtat: aquesta és la nostra riquesa.

L'Església no és una ONG, és una cosa més important, que neix com a resultat d'aquesta gratuïtat rebuda i anunciada. La pobresa és un dels signes d'aquesta gratuïtat. Un altre signe és la capacitat de lloança. Quan un apòstol no viu aquesta gratuïtat, perd la capacitat de lloar al Senyor, perquè lloar és essencialment gratuït, no és una pregària per demanar, és una pregària per elogiar, lloar.

Aquests dos són, doncs, els senyals de l’apòstol que viu aquesta gratuïtat: la pobresa i la capacitat de lloar el Senyor. I quan trobem apòstols que volen fer una Església rica i una Església sense la gratuïtat de la lloança, llavors, l’Església envelleix, l’Església es converteix en una ONG, l’Església no té vida.


(Homilia del dia 11 de juny del 2013, a Santa Marta)

dimecres, 12 de juny del 2013

Trobada diocesana de catequistes. Reus 2013


El proper diumenge, 16 de juny, tindrà lloc la Trobada diocesana de catequistes amb el lema "En Déu vivim, ens movem i som (Ac 17, 28)". Cada Parròquia, amb els seus catequistes-enllaç, ja s'ha encarregat de fer les inscripcions perquè tot estigui a punt.


Donat que la nostra Parròquia de Crist Rei és el punt de trobada i acollida, us informem que, AQUEST DIUMENGE, excepcionalment, LA MISSA DE 10 del matí PASSARÀ A LES 11.


dilluns, 10 de juny del 2013

Rafael Arnáiz

Rafael Arnáiz Barón, va néixer el dia 9 d’abril de 1911 a la ciutat de Burgos, i va morir el dia 26 d’abril de 1938, al Monestir de la Trapa de San Isidro de Dueñas de Palència, quan només tenia 27 anys.


Era fill d’una família noble espanyola, va viure la seva joventut en un grau de benestar elevat, havia estudiat arquitectura a Madrid, i quan tenia 22 anys va quedar impressionat per una visita que va efectuar a la Abadia Trapense de San Isidro de Dueñas a Palència.

Perquè aquest jove aristòcrata, estudiant d’arquitectura, va pensar en la Trapa? Segons un germà de l’ordre, va conèixer el monestir a través del seu oncle i va quedar fortament impressionat al sentir com els monjos de la Trapa, en una tarda vespre qualsevol, amb motiu de les pregàries de Completes, entonaven la Salve Gregoriana i veient el contents i alegres que es mostraven els monjos de la comunitat.
Sense cap oposició dels seus pares, va ingressar el dia 15 de gener de 1934, a l’Abadia Cistercenca a l’edat de 23 anys, en plena crisi de la Segona República Espanyola. Tanmateix, a causa d’una malaltia greu, diabetes mellitus, rebel a tota teràpia, el germà Rafael no va poder professar com a Monjo Trapense, restant com a simple oblat o germà llec, morint a la infermeria del Monestir, després d’haver entrat i sortit de convent unes quatre vegades per buscar solució mèdica al seu mal.

Perquè està considerat un místic?. La mística és un estat de la persona que es dedica molt a Déu o a les coses espirituals. És un estat extraordinari de perfecció religiosa, que consisteix essencialment en una certa unió inefable de l’ànima amb Déu per l’amor i va acompanyada accidentalment de l’èxtasi i revelacions.
Són innombrables les cartes i els escrits d’aquest Sant místic. Es poden trobar en un ampli volum titulat “Obras completas del hermano Rafael” (editorial Monte Carmelo), també s’han publicat i han tingut un gran èxit els seus “dibuixos espirituals” que reflecteixen la seva ànima d’artista i són d’una profunditat mística digna de Sant Joan de la Creu.



El 27 de setembre de 1992, fou beatificat, i el dia 11 d’octubre de 2009 fou canonitzat i elevat als altars a la plaça de Sant Pere de Roma. A l’acte hi assistiren, entre d’altres, el doctor Bonifacio Medina i la seva senyora Consuelo Santamaría, feligresos de la nostra parròquia. És de destacar que el pare del Dr. Medina va conèixer de prop a la família Arnáiz, per tenir una casa a Villasandino (Burgos), tocant a la residència estival de la esmentada família, havent estat també un treballador qualificat dels seus pares.

Segons el Dr. Medina, el germà Rafael era una persona molt alegre, molt senzilla i que es va guanyar sempre la simpatia del poble on passava els estius amb la seva família.

Són innombrables els escrits que ha deixat aquest Sant, i com va dir el Papa Joan Pau II en la seva darrera visita a Santiago de Compostela, a una gran multitud de joves: “...la veritable felicitat no es pot confondre amb el plaer i aquella es troba en el lliurament d’un mateix al servei del pròxim”. El Sant Pare va proposar a tots els joves la imitació de la personalitat de Rafael Arnáiz, dient a més que la veritable saviesa consisteix en no cedir a la moda ni a les cultures transitòries, sinó anar amb decisió a la qüestió central de l’existència en busca de Déu.

Entre els molts escrits del germà Rafael, voldria destacar aquest, apropiat a la primavera: “yo veo a la creación muy hermosa; gozo con las almas de los hombres que aman a Dios... La vida no es triste cuando se posee a Dios... El sol brilla, me gustan las flores, los pájaros y los niños. Todo es un motivo de alabanza al Creador: las estrellas, la noche y los campos llenos de luz; y en una Trapa se goza de todo esto, porque todo eso le lleva a uno a Dios... El monje canta las maravillas del Creador. Es alegre y dichoso de ver la bondad de Dios reflejada en las criaturas”.

Tan de bo aquest Sant sigui per a tots nosaltres, i en especial pels joves d’avui, un model dels valors cristians de sempre.

En aquest vídeo, podreu veure més coses sobre la seva vida i pensament.

dimarts, 4 de juny del 2013

El nostre funcionament econòmic

Mossèn, vostè, a qui preocupen tant els problemes socials, vol dir que el camí que ha emprès la Unió Europea és el que s’havia de seguir? No hi havia altra alternativa? 

Hi ha molt de sofriment en el nostre món. Això és el que pensem molts, i no sols persones cristianes que valorem la persona molt per damunt de les estructures, sinó fins i tot els economistes de molta vàlua que consideren totalment desencertat el camí seguit. Nosaltres ho tenim clar: No és l’home per a l’economia sinó l’economia per a l’home.


El que cal salvar, per damunt de tot, és l’home, tots els homes. Economistes de tanta importància com Stiglitz, Krugman, Blanchard i molts d’altres estan convençuts que l’austeritat imposada per Berlin i Brussel·les no generarà ni creixement ni confiança. Últimament sembla que el president de la Reserva Federal dels EUA també s’apunta a aquest grup, afirmant que “l’obsessió de la classe dirigent pel dèficit és un terrible error i que les retallades en la despesa pública en una economia deprimida és una gran equivocació. El consens equivocat de l’elit econòmica ens ha submergit en un pou econòmic del que no serà fàcil sortir”.

I nosaltres, què en pensem?

Mira, jo em fio molt dels articles que publica Cristianisme i Justícia denunciant la mala direcció que s’ha emprès i la manca de voluntat que hi ha per part dels dirigents econòmics que surten benefici-ats de la situació. Els mercats han imposat la llei, l’economia financera ha imposat les seves normes als go-verns, que s’han deixat seduir pel neoliberalisme que marca la pauta de la nostra economia. Durant els últims trenta anys, tant Europa com els EUA han estat testimonis d’un procés de generació de riquesa que ha fet més rics als rics i més pobres als pobres. S’ha donat una connivència fatal entre poder i economia, afavorint la desregulació econòmica i les pretensions de les finances.


Els partits polítics s’han beneficiat d’aquesta situació per la seva dependència dels poders econòmics i la política que en diuen de portes giratòries. Vol dir que, bona part dels governants o ex governants reben bons sous com a membres dels Consells d’Administració de les grans empreses.

Diu Óscar Mateos, en l’últim fulletó publicat per Cristianisme i Justícia “mentre una majoria de la població s’està empobrint a marxes forçades, una petita elit política s’ha beneficiat de privilegis i ha resultat totalment impune davant greus casos de corrupció o de mala gestió. Sota el discurs de ser creadors de riquesa han fonamentat un procés de desigualtat creixent i han contribuït a erosionar extraordinàriament el sentit de la democràcia”.


Al periòdic “Més Tarragona” del 26 d’abril sortia un enunciat que deia “Caixa-Bank en el primer trimestre de l’any ha guanyat 335 milions d’Euros” i a la pàgina següent “L’atur a les nostres com-arques està fregant el 30%”. Sembla que una cosa no lliga amb l’altra.

I, finalment, la pregunta de sempre, què es pot fer davant d’aquesta situació?

1.- Es tracta, d’entrada, de crear una nova elit política desmarcada dels poders financers, que agafi la batuta i planifiqui a consciència un futur diferent, sempre a partir de les necessitats més elementals dels homes.
2.- Propugnar un poder molt més gran que la ONU, que sigui molt més universal i més eficaç, com ho ha proposat el Papa repetidament; que no hi hagi vetos ni privilegis i que es puguin imposar lleis a nivell internacional a favor d’una ecologia natural i humana en tot el món, sobre tot tenint en compte que el 65% de les emissions de CO2 a l’espai provenen de Xina i els EUA.
3.- Establir un projecte europeu fonamentat en la solidaritat de tots els països que formen Europa. Sense això no podem parlar d’Unió Europea. Cal que Europa deixi de ser víctima de la doctrina neoliberal i del domini d’uns països sobre uns altres.
4.- A nivell estatal, establir nous consensos i prioritats que es generin des de baix i no siguin imposats per la força de les últimes instàncies polítiques. És hora de pensar en un nou contracte social que dibuixi per al nostre país un nou model d’economia, fonamentat sobre un esperit de justícia i de fraternitat. Cada vegada són més els que sospiren per un nou plantejament econòmic.
Mn. Ricard Cabré
Llicenciat en Teologia Social

dissabte, 1 de juny del 2013

Les homilies de cada dia del Papa Francesc (2)



«El triomfalisme en l’Església, atura l’Església. El triomfalisme en els cristians, atura els cristians. Una Església triomfalista és una Església a mig camí, una Església així de feliç, ben endreçada –ben endreçada!– amb tots els despatxos, tot al seu lloc, tot maco, oi? Eficient. Però una Església que oblida els màrtirs, perquè no sap que els màrtirs són necessaris a l’Església per al camí de la Creu. Una Església que pensa només en els triomfs, en els èxits, que no sap la regla de Jesús: la regla del triomf a través del fracàs, del fracàs humà, del fracàs de la Creu. I aquesta és una temptació que tots nosaltres tenim». (...)

«Demanem al Senyor la gràcia que no siguem una Església a mig camí, una Església triomfalista, de grans èxits, sinó una Església humil, que camina amb decisió, com Jesús. Endavant, endavant, endavant. Un cor obert a la voluntat del Pare, com Jesús. Demanem aquesta gràcia». (Homilia del dia 29 de Maig del 2013, a Santa Marta)