Avui us portem dos fragments corresponents a dos actes diferents del mateix dia, 17 de juny, el primer és de l'homilia del Sant Pare a Santa Marta i el segon és un extracte del discurs del papa Francesc als participants del Congrés eclesial de la Diòcesi de Roma a l’Aula Pau VI del Vaticà.
De l'homilia a Santa Marta
“El cristià és una persona que eixampla el seu cor, amb aquesta magnanimitat, perquè té el ‘tot’, que és Jesucrist. Les altres coses són el ‘no-res’. Son bones, necessàries, però en el moment de la tria escull sempre el ‘tot’, amb aquella humilitat, aquella humilitat cristiana que és el senyal dels deixebles de Jesús: humilitat i magnanimitat. I viure així no és pas fàcil, perquè sí que te’n donen, de bufetades, eh?, te’n donen! I a les dues galtes. Però el cristià és humil, és magnànim: eixampla el seu cor. I quan trobem aquests cristians amb el cor reduït, el cor empetitit, que no funcionen... això no és cristianisme: això és egoisme, disfressat de cristianisme".
“El veritable cristià sap resoldre aquesta oposició bipolar, aquesta tensió entre el ‘tot’ i el ‘no-res’, com Jesús ens havia aconsellat: ‘Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i la resta ve, després'”.
Del discurs del papa Francesc als participants del Congrés eclesial de la Diòcesi de Roma
“...Sigueu arreu portadors de la Paraula de vida en els barris, en els llocs de treball i arreu on les persones es trobin i desenvolupin relacions. Vosaltres heu d’anar lluny! Jo no entenc les comunitats cristianes que es queden tancades, a dins de la parròquia.
Us vull dir una cosa. És molt maco a l’Evangeli aquell fragment que ens parla del pastor que, quan torna a l’estable, s’adona que falta una ovella, hi deixa les noranta-nou, i va a buscar-la, va a buscar-ne una.
Però, germans i germanes, nosaltres en tenim només una, d’ovella: ens en falten noranta-nou! Hem de sortir, hem d’anar a buscar-les! En aquesta cultura –parlem clar – en tenim només una, som una minoria!
I nosaltres sentim el fervor, el zel apostòlic d’anar i sortir i trobar les altres noranta-nou?
És tot més fàcil amb aquella única ovelleta: pentinar-la, acariciar-la... Però de nosaltres els capellans, i també de vosaltres els cristians, de tothom: el Senyor vol que siguem pastors, no pentinadors d’ovelletes. Pastors!
I quan una comunitat està tancada, sempre entre les mateixes persones que parlen, aquesta comunitat no dóna vida. És una comunitat estèril, no és fecunda. La fecunditat de l’Evangeli arriba a través de la gràcia de Jesucrist, però a través de nosaltres, de la nostra predicació, del nostre coratge, de la nostra paciència...”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada