«El triomfalisme en l’Església, atura l’Església. El triomfalisme en els cristians, atura els cristians. Una Església triomfalista és una Església a mig camí, una Església així de feliç, ben endreçada –ben endreçada!– amb tots els despatxos, tot al seu lloc, tot maco, oi? Eficient. Però una Església que oblida els màrtirs, perquè no sap que els màrtirs són necessaris a l’Església per al camí de la Creu. Una Església que pensa només en els triomfs, en els èxits, que no sap la regla de Jesús: la regla del triomf a través del fracàs, del fracàs humà, del fracàs de la Creu. I aquesta és una temptació que tots nosaltres tenim». (...)
«Demanem al Senyor la gràcia que no siguem una Església a mig camí, una Església triomfalista, de grans èxits, sinó una Església humil, que camina amb decisió, com Jesús. Endavant, endavant, endavant. Un cor obert a la voluntat del Pare, com Jesús. Demanem aquesta gràcia». (Homilia del dia 29 de Maig del 2013, a Santa Marta)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada