Meditació Pasqual
PLE DE LA GRAN JOIA DE LA PASQUA
Quan a l’arquebisbe de París, el dia
mateix de l’incendi de Notre Dame, li van preguntar quina era per ell la joia
més important de la Catedral, va respondre: Un
tros de Pa (un morceau du pain) que és el Cos de Crist. L’Eucaristia és
sagrament de Presència del Senyor; si Crist no hagués ressuscitat seria vana la
predicació de l’Església i vana de la fe (1 Co 15:14), tampoc tindríem el Sagrament de la Presència. És el
sagrament de la comunió que ens endinsa en la comunió del Pare i del Fill en
l’Esperit Sant, en el qual viu l’Església. Amb Crist ressuscitat tot és
possible, tot es pot reconstruir, tot són nous començaments. Se salva
l’esperança!
Ell és la nostra alegria! Adonem-nos que
l’alegria de la Pasqua no és fruit dels esdeveniments de la passió i de la mort
del Fill, No ve del silenci del sepulcre, ni de l’abandó dels deixebles, tampoc
de l’abandó del Fill i la seva mort. Tot això no pot causar alegria. L’alegria
de la Pasqua és nova, és un do de Déu, es fa present en els cors des de l’alba
del primer dia. Un dia que és també últim, (no té un dia després), és perenne i
etern. És el Dia que ha fet el Senyor (Dies
qui fecit Dominus). Una alegria inesperada i sorprenent. La veritable
alegria sense causa precedent que Lluc formula amb la bella expressió: De tanta alegria no s’ho podien creure! (Lc
24:13ss).
Quan sentim l’anunci angèlic, el cèlebre
passiu diví en aorist: Ha ressuscitat,
no és aquí. S’ha d’interpretar com quan anem a visitar a
algú i ens diuen “Ara aquí no hi és”. Però, que no sigui allí, no vol dir que no és. La resurrecció és un misteri íntim
entre el Pare i el Fill (Només vós sabeu l’hora, canta el Pregó Pasqual), però
nogensmenys els fruits de la resurrecció del Senyor són patents. Els primers
fruits són l’alegria i la pau. En la tradició monàstica abans de començar les
Laudes, els germans quan arribaven el cor s’abraçaven i es felicitaven la Pasqua amb les paraules: Crist ha ressuscitat i es responia: Veritablement ha ressuscitat. Les Laudes
del matí de Pasqua són molt importants: és la segona celebració litúrgica del
Temps Pasqual, després de la Vetlla. Els qui la poden celebrar en comunitat ho
han de fer amb goig, és l’hora en què les dones van trobar el sepulcre buit i quan
arribaren, s’adonaren que el sol ja havia
sortit (Mc 15,2 ). El Sol que és Ell: Joiosa Llum santa d’un dia sense
posta.
Acollim en el moment present de la vida
de l’Església, del món, de Catalunya, l’anunci de la Resurrecció com un regal
immens de goig. És una alegria que no ve nosaltres, de res que sigui nostre, ve
del cel, gratis. Sí, Crist està amb el Pare, ens ha donat l’Esperit, ens
convoca com Església, ens perdona els pecats i ens dóna un cor nou, treu de
nosaltres el cor de pedra, ens dóna un cor de carn, sensible als qui sofreixen,
i ens ha fet el do de la dolcesa de la pregària! La pregària és un do del
Senyor glorificat. El Sant Esperit del cel és el mateix que hi ha a la terra i als
nostres cors (Rm 5:5). És en aquest Esperit que exultem de goig, allargassada
durant tota la cinquantena pasqual, fins a la Pentecosta, pletòrica dels fruits
de l’Esperit Sant. Felicitem-nos, amics, amb el goig de la Pasqua, pel qual tot
el món exulta. La resurrecció de Crist és una realitat vivent i indivisa. No
depèn de nosaltres, ni de la nostra fe, roman per sempre en ella mateixa.
Rebem-la com l’alegria més íntima i la que ens fa més feliços aquí a la terra.
És una alegria per la qual els fills de Déu exulten per tota la terra. Ran del sepulcre, diu l’himne, els àngels criden a festa triomfant.
