dissabte, 31 de març del 2012

Invitació a les celebracions de Pasqua


Estimats feligresos,

Aquí teniu el programa dels horaris de les celebracions pasquals. Són les celebracions cimals de l’any de l’Església. Entre totes excel·leix la Vetlla de Pasqua, a la qual amb insistència us convido. Per tal de facilitar l’assistència la Vetlla de Pasqua aquest any serà a les 10 del vespre. Ningú hi hauria de faltar. Fem-la festiva i àgil. Es la gran Nit dels cristians!

És nostra la Creu de Jesús, és nostra també la seva Resurrecció. Celebrem, doncs, el Misteri de la Pasqua, amb fe viva i intensitat espiritual. Crist vol fer meravelles en nosaltres si ens obrim al do de l’Esperit Sant. Ell té més desig d’estar amb nosaltres, que no pas nosaltres amb Ell. Donem-li aquest gust al Senyor.

La Memòria de la mort i la resurrecció del Senyor és la font de renovació de l’Església i un nou començament per a la seva vida. Sense la Pasqua del Senyor no som res. Amb la Pasqua som. Car la Pasqua dóna fonament i sentit a tot. Per Pasqua, amics meus, tot floreix.

Una joiosa Pasqua a tots,

Mn. Rafel.

HORARI DE LES CELEBRACIONS

Diumenge de Passió o dels Rams
- Missa de vigília: 20:00h
- Diumenge: 10:00h
- Benedicció dels rams des del Parc de Sant Jordi, processó i missa: 11:45h
- Via Crucis: 19:00h
- Missa les 20.30h

Dilluns Sant
- Missa Crismal a les 10:30h a la Catedral de Tarragona
- Celebració comunitària de la Penitència, a les 20h.

Dimarts Sant
- Missa a les 12 del migdia (no hi ha missa al vespre)

Dimecres Sant
- Missa a les 12 del migdia (no hi ha missa al vespre)

Dijous Sant del Sant Sopar del Senyor.
- Confessions de les 18h fins a les 20h.
- Missa del Sant Sopar del Senyor “In coena Domini” 20:30h del vespre.
- Hora santa: 23:00h.
- La Parròquia es tancarà a la una de la nit.

Divendres Sant de la Passió i Mort del Senyor Jesús.
- Laudes (9:30) i Via Crucis: 10:00h
La Parròquia s’obrirà a les 8 del matí.
- Acció litúrgica de la Passió i Mort del Senyor: 17:00h de la tarda.
- Dia de dejuni i d’abstinència

Dissabte Sant de la Sepultura del Senyor
- Laudes de l’Ofici de la Sepultura del Senyor: 10h. del matí

Diumenge de Pasqua (SANT I VIVIFICANT)
- Vetlla Pasqual a les 22h de la nit. La Vetlla dura una hora i mitja. Que ningú falti
- Missa a les 10h del matí
- Missa Solemne a les 12 h. del matí
- A la tarda: Vespres solemnes baptismals a dos quarts de vuit del vespre

OBSERVACIONS:

- A LA TARDA DEL DIUMENGE DE PASQUA NO HI HA MISSA
- La parròquia facilitarà l’ofrena d’una llàntia blanca per al monument. Aquestes llànties seran cremades tot l’any a la llàntia del Sagrari.
- Un quart abans de cada celebració hi ha assaig de cants.
- El dijous a la tarda el mossèn serà al Confessionari per a donar l’absolució.

dimarts, 27 de març del 2012

19.463 euros multiplicats a l’Infinit.

Aquesta quantitat és la que va sortir de la Parròquia de Crist Rei durant l’any 2011 i que ha estat destinada a diverses necessitats caritatives: ja sigui al Tercer Món, a l’obra missionera de l’Església i a Càritas. Aquesta quantitat de diners és significativa, no tant per la quantitat, certament elevada si es considera les persones que anem a l’Església, sinó també perquè el perfil de fidels de la nostra parròquia és gent d’economia mitjana. Jo conec persones que cada setmana fan petits estalvis per ajudar a les necessitats i col·laborar amb les Col·lectes extraordinàries.

Imatge treta de Google


No té sentit que el mossèn us doni les gràcies, perquè només Déu recompensa en aquest món i en l’altre la nostra generositat i sempre serà veritat les paraules del Senyor: Que vegin les vostres obres i lloïn el Pare del cel! Alerta, que lloïn al Pare del cel, no a nosaltres, que simplement hem fet el que havíem de fer. Molt sovint l’Església és criticada en els mitjans de comunicació, però mai es parla de la fidelitat incansable de la solidaritat de tants creients que per amor a Déu són capaços de donar. Quina institució de la nostra societat és capaç de fer-ho amb tanta fidelitat com ho fa l’Església Catòlica?

Però Quaresma em fa dir que hi ha un altre nivell de solidaritat. No es tracta d’una solidaritat externa (com exercida de lluny i al marge), sinó que es tractaria de posar el concepte de solidaritat com a categoria en l’exercici de la política i de la gestió social. Com una categoria, absolutament necessària, en un temps de crisi. La raó econòmica (fer diners per a fer diners) ha de ser substituïda per la raó ètica. Això és assegurar que a ningú falti el treball, la llum, el pa de cada dia, la calefacció, l’aigua... i que els països pobres del tercer món no siguin víctimes de la espoliació. Cal tenir aquesta esperança i cal treballar-ho i divulgar-ho. Encara que el fet d’alguns polítics imputats per casos de corrupció, tant d’esquerres com de dretes, fa que dubtem de què la classe política estigui a l’altura per resoldre els problemes socials.

Imatge treta de Google


Us ho dic en una paraula, que no tinc més espai: si la societat no adquireix el valor de la solidaritat com a categoria política, la situació social esdevindrà per sí mateixa insostenible i la confrontació social, fins i tot violenta, pot ser realment un fet. La Quaresma, com ens ha dit el Papa, no és tan sols un camí espiritual, sinó un camí per treballar per la solidaritat a tots els nivells. Els cristians n’hauríem de ser pioners. I de fet, en molts àmbits, ho som.

Una de les prestatgeries de Càritas a la nostra Parròquia

dijous, 22 de març del 2012

Una Quaresma diferent...

Aquests dies de Quaresma, els tres grups de dimecres de Catequesi de confirmació d’infants (els que continuen després de la Primera Comunió) estem treballant junts. La resposta dels xiquets és molt bona i ho segueixen tot amb atenció.

En dies passats, entre altres coses, hem fet un mural on es destaquen les actituds de pregària, caritat i dejuni pròpies del temps de preparació a la Pasqua, hem pujat a l’església a pregar i també hem fet un Via Crucis en el que van participar amb interès.

Ahir vàrem tenir una visita molt especial: La germana Marie Jeanne Chantal, de les Germanetes dels Pobres d’aquí Reus, va venir a parlar-nos de qüestions molt relacionades amb tots aquests temes: la caritat, l’amor... i també ens va explicar algunes coses de la seva vida a l’Àfrica, quan era petita.


Als nens els va impressionar força quan els va dir que havia de caminar un munt d’hores per poder anar de casa seva a l’escola o a catequesi, o saber que tenien tan poquetes coses que si un dia algú aconseguia un caramel el compartia amb els companys.

Soeur Marie Jeanne els va recomanar que estimin molt els seus pares, que segueixin els seus consells, que ajudin a casa i que s’esforcin a l’escola i els va dir que, si volien, algun dia podien anar a fer companyia als avis, a jugar amb ells a jocs de taula, a llegir-los el diari o fer-los companyia.


Al final, li vàrem entregar un petit donatiu en el que els nens havien participat portant alguna moneda seva, estalviada aquests dies, i la van acomiadar amb un gran aplaudiment

diumenge, 18 de març del 2012

Sant Josep, del qual gairebé ningú en parla


Diuen que abans se’n parlava molt. I fins i tot el poble cristià estimava els set diumenges dedicats a Sant Josep. I els Papes en feien encícliques. Però després del Concili –ves a saber per quines raons– Josep de Natzaret ha quedat com oblidat. Només el poble senzill de Déu se’n recorda. Els humils i els pobres que en tenen prou de viure el catolicisme dins la gran tradició. Jo sé perquè no l’han oblidat, perquè és seu i és com ells. Dels qui estimen i callen. I són humils.

Però que ningú en parli no vol dir que no hi fos i que no hi sigui. Hi va ser a la història de la salvació. Sí, Josep de Natzaret, del qual diu l’Escriptura que era un home just, és d’aquells sants que apareixen un moment, fan el que han de fer i ja no cal que se’n parli més. Déu ja ha fet el que havia de fer. I ells també. I l’Escriptura no consigna res més ni de la seva vida ni de la seva mort.

Però voleu missió més gran? Guardar la virginitat de Maria i fer gran a Jesús! Va tenir el goig de veure com creixia aquell Infant, que no li pertanyia. I va tenir el goig de veure’l com treballava al seu costat. I el va veure riure i suar. I va observar el seu silenci, els silencis de Jesús, habitats per la Presència amorosa del Pare del cel. Però l’Església de l’orient i de l’occident va meditar les Escriptures i en va descobrir la seva grandesa humil. Oh, Josep de Natzaret, que no abandonares a Maria en el seu misteri i vas veure els primers passos de Jesús infant!


Per cert, mai m’han agradat aquelles representacions que fan de Josep un ancià. Déu no va confiar «el seu Fill» a un home ancià, sinó a un home jove i fort, del qual Maria se’n va enamorar i en fou el seu Espòs. Però a ells els esperava una altra fecunditat, que venia de l’Esperit Sant. Una fecunditat més profunda que no pas la de la carn. Car aquell Fill era fruit de la seva fe, de la seva sola fe. La de Maria, i la del espòs, amb el qual estava deposada. I Jesús seria conegut entre els seus com el «No és aquest, el fill del fuster? (Mt 15,55)» Si Josep, aquí a la terra, va ser tant a prop de Jesús, com més no ho serà en el cel. I, per això, cal demanar la seva intercessió. I l’Església sense saber què fer amb Ell li dóna un títol molt gran «Patró de l’Església universal» i fins i tot trenca el vel de la Quaresma per a fer-ne festa gran.

Si us plau: no oblideu a Sant Josep. Ah, i felicitats a tots els qui porten el bell nom de Josep o de José.

divendres, 16 de març del 2012

Oh, mort que dónes Vida



Oh, mort que dónes Vida
Polifonia europea del primer barroc

Parròquia de Crist Rei

Dissabte, 24 de març a les 9 del vespre.

La venda d'entrades és a benefici de les obres de la Parròquia.

dimecres, 14 de març del 2012

El valor de les coses senzilles de cada dia

“Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà” (1Jn 4, 21)

A casa els meus avis hi tenien una placa amb una dita de Rabindranath Tagore, encara ara recordo què hi posava: no ploris perquè no veus el sol, les llagrimes no et deixaran veure les estrelles. Quanta raó hi ha en aquestes paraules! Quantes vegades ens hem ressentit de no obtindre alguna cosa que ambicionàvem, no cal a nivell material, tant podria ser intel·lectual o bé espiritual. Cap de nosaltres és igual, ni cap de nosaltres te les mateixes capacitats, però sempre ens comparem amb els altres, ja va bé tenir referents per a intentar ser millors, però no sempre som capaços d’assolir aquelles fites que ens havíem marcat, això a part de causar frustració fa que moltes vegades no ens fixem en les petites coses de cada dia i són les petites coses de cada dia pel que hem de donar gràcies a Déu. N’hi ha tantes!


Aquí van alguns exemples:

Ara que ja comença a clarejar més d’hora, començar a sentir cantar els ocells. Ja es comença a intuir la primavera! Els ametllers ja estan florits.

Veure com una mare acarona el seu nadó. Veure uns nens com juguen.


Arribar a la feina i desitjar-se bon dia amb els companys. Compartir l’estona del cafè amb una colla. Passejar amb els amics.

Al tornar a casa, escoltar a la família.

Abans d’anar a dormir una mica de pregària.


Totes aquestes coses que són tan rutinàries i que moltes vegades no els donem cap valor, en tenen molt més del que ens pensem, perquè són la porta d’entrada cap a l’altre. El tracte amable dels uns cap a els altres facilita les relacions, les fa més fàcils.

Tal com diu Sant Pau als Filipencs: “Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop” (Fl 4, 5)

dissabte, 10 de març del 2012

Només us demano que el mireu (1)

Anunciem la vostra mort,
confessem la vostra Resurrecció
i esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.


Ningú pot acreditar la bellesa. No hi ha arguments d’autoritat. Una melodia o un paisatge és bonic no perquè t’ho diguin, sinó perquè ho és per sí mateix i en sí mateix. No et poden convèncer mai què alguna cosa és bella si abans tu no l’has vist i l’has experimentat. I la Bellesa et pren, quasi aterradora, t’imposa, et fascina i et rendeix. No sóc jo que dic que això o allò és bell, sinó que és la bellesa que ve cap a mi. Es que hi pot haver un acte més bell que l’amor? Es que hi ha res que sigui més bell que l’amor de Déu? Es que hi ha res més adorable aquí a la terra?

I Dosteievski, en la seva novela els Germans Karamàzov, fa dir al germà petit Alioixa, que no «no hi ha res més bell que el Crist Crucificat» i que «AQUESTA BELLESA SALVARÀ EL MÓN». Velázquez, en el seu Crist crucificat (és una obra única i fins i tot estranya) sap captar el moment de la mort del Senyor. Diu que el gran pintor en un moment donat va llençar el pinzell i el va tirar, arravatat i impossible davant de la imatge que pintava...

Jo no creuria en altre Déu que no fos aquest. Oh rostre de Jesús, velat de llàgrimes i de sang. Instant sublim en què el teu cap va reclinar-se sobre el teu pit, cap a dins de les profunditats del Pare. Cap al seu interior. Oh Glòria de la Trinitat!!! Oh Jesús!!! Ets nostre i nosaltres som teus. Oh instant imperceptible en què la humanitat entra dins de Déu i ens obre el Regne! In manus tuas, Pater, commendo spiritum meum. I la nafra del teu costat obert roman, Jesús, com un riu de misericòrdia que ho emplena tot i raja com una torrentada de gràcia pels segles dels segles. I els cristians hem de proclamar la Mort del Senyor. Algú ha de proclamar aquesta Mort, altrament en aquest món no hi hauria esperança.

Aquesta és la feina dels cristians: Anunciar que el Crist ha mort per nosaltres. Ell, veritable Déu i veritable home. Ell que ens fa passar a tots del finit a l’INFINIT. Intenteu de fer pregària amb la gran música de Ennio Morricone, en la gran pel·lícula The Mission. Us la posem. Però, sobretot, els qui fem el Blog, us preguem que mireu la imatge de Jesús. Només mirar-la. Com deia Santa Teresa de Jesús: «Només us demano això, que el mireu» Aquesta meditació l’he escrita aquesta tarda de divendres de Quaresma en què els cristians de la Parròquia han meditat amorosament el Camí de la Creu i han cantat el Stabat Mater. Alguns fidels tenien llàgrimes als ulls quan veneraven la Santa Creu.

dimecres, 7 de març del 2012

Tanqueu els ulls i escolteu...

Fa molt de temps que estic enamorat del Incarnatus est de Mozart. Es troba en la Gran Missa en Do menor. Es una ària sublim. Si anéssim a Natzaret veuríem aquell lloc que fa brollar llàgrimes dels ulls, on el Verb es va fer carn. Només Mozart ho podia cantar amb una melodia meravellosa i única. Insuperable.


Oh sí, el Verb de Déu es va fer home, en el temps, en un moment de temps, i no fora del temps, i d’aleshores, hi un temps abans i un temps després. Déu no va abandonar el món des del big bang original. Li dóna el Fill, allò que estima més. I ho fa per amor a nosaltres. Per amor a tu i a mi. Aquesta ària la va composar el cor catòlic de Mozart, però, de fet, Maria, la noia d’ulls clars, la va escriure en les seves entranyes. I ressona així pels segles dels segles. Es un cant en estat pur, quan tota la tensió de l’home s’allibera en la puresa original. Es una riuada de pau i d’estupor quer neix del cor agraït. Com un primer dia de la creació.

I tot ha canviat i el Crist ens fa passar del finit a l’Infinit. I no pren res de la nostra humanitat. Del que hem viscut, del que hem estimat, del que hem plorat. I també del que hem rigut. Entra en la història (també en la meva), la pren i la porta cap a Déu. I, quan tanquem els ulls per sempre en aquest món, ens trobarem AQUELL QUE ENS HA ESTIMAT DES DE SEMPRE. Llavors veurem Déu que obre la seva agenda i veurem tot el que ha fet per nosaltres, a cada temps, a cada moment de la nostra vida. Tot ens serà retornat, en la mateixa mesura del que hem estimat. I més encara, amb escreix.

diumenge, 4 de març del 2012

Carta pastoral del mossèn. Quaresma 2012

A totes les misses d’avui diumenge, dia 4 de març, s’ha repartit una Carta pastoral que ha escrit el nostre mossèn per a tots els fidels de la Parròquia en ocasió de la Quaresma d’aquest any 2012.

També l’hem posat aquí al blog. Si aneu a la barra lateral que tenim a l’esquerra de la pantalla, sota la informació d'El temps a Reus, veureu un títol vermell que posa DOCUMENTS seguit de la llista de tots els que podeu consultar. El primer que trobareu és aquesta Carta pastoral. Hi podeu accedir amb un simple clic al damunt del títol.

dijous, 1 de març del 2012

La bella pregària de Quaresma, anomenada el Cànon penitencial de Sant Efrem

Sant Efrem era un diaca de l’antiguitat cristiana, que va composar aquesta pregària. Es una pregària molt senzilla i de cap volada literària i que la tradició més antiga de l’Església vol que la resem durant la Quaresma. Això sí, cada dia. Us recomano que la reseu. No sé que té, però et canvia el cor. Proveu-ho. Penseu que durant segles i segles aquesta pregària quaresmal ha estat dita pels cristians durant el temps de la Quaresma. Té alguna cosa de l’Esperit Sant que la inspira (Imprimiu-la)

Mestre i Senyor de la meva vida,
deslliureu-me
de l’esperit de la peresa,
de la tristesa i del descoratjament,
de la pròpia voluntat,
de les paraules vanes.

Però l’esperit de castedat,
d’humilitat,
de paciència
i d’amor,
atorgueu-lo al vostre(a) servent(a)

Oh Déu meu i rei meu,
feu que vegi els meus propis pecats
i que no judiqui el meu proïsme,
car vós sou beneït pels segles dels segles.

Amén.