diumenge, 31 de març del 2013

Joiosa Pasqua de Resurrecció a tots els visitants del Blog de la nostra Parròquia!


Crist ha ressuscitat, al·leluia. Crist ho és Tot per a nosaltres!!

Aquesta nit dues persones adultes han estat batejades a la nostra parròquia i han rebut per primera vegada el Cos de Crist. Ha estat una alegria molt gran. Immensa.

Germans estimats, Bona Pasqua!
Queridos hermanos y hermanas de las Iglesias de Latino- América y del Caribe, Feliz Pascua!!
Querida família de Rumanía: Paște fericit!
Happy Easter to all the visitors of our blog who are in other countries of the world!


De l’Homilia del nostre mossèn a la nit de Pasqua de l’any 2013.

La resurrecció de Crist és una nova creació. Encara més esplèndida que la primera. Es la humanitat que ha entrat en una nova dimensió. Com si l’univers s'hagués fet més gran, en una perspectiva d’eternitat i de transcendència. Per Crist l’home ha entrat dins de Déu.

La bellíssima litúrgia de la nit de Pasqua n’és un himne i una proclamació. I justament perquè és una nova creació, llegim el relat de la primera creació. Que n’és de gran saber que no som fruit d’una evolució sinó d’una creació.

Però l’univers no és res si ho comparem amb la meravella de cada persona. Cadascú de nosaltres és fruit del pensament de Déu. La història de la salvació és la manifestació de Déu Amor, doncs Déu no es va retirar del big bang original, sinó que ve a buscar-nos quan les tenebres i tota forma de mal fan malbé aquesta creació.

I la resposta de Déu, sorprenent, és la creu del seu Fill. Davant del mal només hi ha la resposta de l’amor. I només l’amor pot salvar el món. La resurrecció de Crist és la punta de fuga a la transposició més alta. Una transposició que busca la quinta superior fins a l’Infinit. Com si la melodia ja no es pogués sostenir en sí mateixa.

De tota la simbòlica de la nit de Pasqua escullo el foc i la llum. El foc destrueix el mal, desfà les tenebres, però la llum escalfa i obre els camins, vull dir que els il·lumina. La columna de cera, l’elogi del qual hem cantat en el Pregó de la Pasqua, esdevé el símbol més gran de la llum de Crist que il·lumina, que es comunica, que creix sense disminuir. I la llum que portem a les mans és la llum o la presència que portem dins del cor com a cristians. I la bondat del Papa Francesc ha fet una interpretació bellíssima de les paraules de l’Apocalipsi: Mira sóc a la porta del teu cor i truco, obre la porta. El Senyor no truca des de fora, sinó des de dins. I ens diu obre la porta i obre’t, obre’t als altres, estima, prega.

I això com ho podem saber? Només d’una manera, volent-ho viure. Ser cristià és haver trobat una Persona, que és el Crist. No he estat jo que he trobat la Veritat, sinó que la Veritat m’ha trobat a mi. I ha pres possessió de mi. I si algú no pot creure que no s’amoïni gaire, el do de la fe li vindrà si cerca Déu sincerament. No està a les nostres mans fer venir la fe a ningú, és un do del cel. Déu no condemna ningú, estima tothom. I hem de respectar als no creients.

Des de la Il·lustració podem caure en el parany de pensar què la tècnica ho pot resoldre tot, ho pot il·luminar tot. Una metàfora del que estic dient és que l’home pot crear i il•luminar les seves ciutats però aquesta il·luminació no li permet de veure que existeixen les estrelles! Sense la llum divina es confon el bé i el mal. I es poden crear els ídols que esclavitzen les persones.

I tota aquesta gràcia arriba a nosaltres pel baptisme i per la professió de fe, com una mena d’aqüeducte. Com un tram d’aigua dels grans rius que desemboquen a l’oceà de la Trinitat. I vet aquí que vosaltres, tu N. i tu N. esdevindreu unes criatures noves pel sagrament primer i us incorporareu a Crist encara íntimament en el sagrament de l’Eucaristia.

Germans, Crist ha ressuscitat!! No us deixeu prendre la fe i l’esperança. Com us deia ahir: No fem obres de cristià, siguem cristians. Sigueu-ho! I, com ens ha dit el Papa Francesc, siguem un poble que estima i que serveix. Crec que en aquesta Europa secularitzada els cristians esdevindran minories, però minories actives i absolutament autèntiques. La Llum es propaga per sí mateixa, com el bé, la veritat i la bellesa. I no us avergonyiu mai de la santa mare Església. Mai. Que diguin el que vulguin. No hi ha cap associació que faci més per la societat en un temps de recessió econòmica com el que viu ara el nostre país que els serveis assistencials de l’Església Catòlica. I això no és mèrit nostre, ho hem après del Senyor i és pel seu Esperit d’amor que ho fem. I, finalment, tinguem present que la relació amb Jesús és de cor a cor, tal com ens va dir el Bisbe Torres i Bages.

divendres, 29 de març del 2013

Divendres Sant

Avui tots hem de dir:

SENYOR, GRÀCIES PER LA VOSTRA REDEMPCIÓ.
VÓS SOU LA NOSTRA VIDA I EL NOSTRE CEL.

OH FAÇ GLORIOSA DE CRIST,
ON RESPLENDEIX LA BELLESA DE L’AMOR.


Adorem, Senyor la vostra creu,
Lloem i glorifiquem la vostra santa resurrecció,
Per aquest arbre ha vingut el goig a tot el món.

El Papa Francesc ahir al vespre, 
durant la Missa del Sant Sopar del Senyor en una presó de Roma. 
El qui presideix l’Església ens dóna el més gran exemple. Que Déu el beneeixi.

Mireu ara aquest vídeo. És molt trist, qui sap si el més trist del món, però ens ajuda a entendre la Redempció de Crist. Es tracta d'una història real.  No el deixeu mirar als nens més petits. 

dilluns, 25 de març del 2013

PROGRAMA DE SETMANA SANTA 2013


DILLUNS SANT
A les 11 Missa Crismal a la Catedral de Tarragona
A 2/4 de 8 del vespre, Missa a la Parròquia


DIMARTS SANT
A les 12 del migdia, Missa a la Parròquia
A les 8 del vespre, CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA DE LA PENITÈNCIA


DIMECRES SANT
A 2/4 de 8 del vespre, Missa a la Parròquia
(A les 8 del vespre, celebració comunitària de la Penitència a la Prioral)


DIJOUS SANT
A les 8 del vespre, MISSA DEL SANT SOPAR DEL SENYOR
A les 11 de la nit, HORA SANTA
Nota: El Dijous Sant hi haurà servei de Confessions des de les 6 de la tarda fins a l’hora de la celebració.
(La Parròquia es tancarà a la 1 de la matinada)


DIVENDRES SANT
A 2/4 de 10 del matí, Laudes de l’Ofici de Tenebres
A les 10 del matí Via Crucis
A les 5 de la tarda, CELEBRACIÓ DE LA PASSIÓ I MORT DEL SENYOR.
(Després de la celebració, mantindrem el silenci durant mitja hora pels fidels que vulguin pregar davant la Creu del Senyor)


DISSABTE SANT
A les 10 del matí, Laudes de la Sepultura del Senyor


PASQUA
A 2/4 d’11 de la nit del dissabte, VETLLA PASQUAL
A les 10 del matí del Diumenge de Pasqua, Missa
A les 12 del migdia del Diumenge de Pasqua, Missa solemne.
A les 7 de la tarda, Vespres Baptismals del dia de Pasqua.
No hi ha Missa el diumenge de Pasqua al Vespre

Nota: Un quart d’hora abans de cada celebració hi haurà assaig de cants.

diumenge, 24 de març del 2013

Jesús entra a Jerusalem com a Rei de la Pau


Avui tota l’Església aclamarà el Crist que entra a la ciutat santa. Ve com a Rei de la Pau. I els infants de tot el món eixugaran les llàgrimes de Jesús a Getsemaní. Ens disposem a celebrar un any més la PASQUA. Pasqua és una paraula hebrea que literalment vol dir fer un pas endavant. Desitgem i preguem perquè la Pasqua d'aquest any sigui un pas endavant per tal que els cristians de tot el món marquin el full de ruta que indiqui a tothom que només L’AMOR SALVARÀ EL MÓN.

El Senyor ve a la seva ciutat per a prendre possessió del seu Regne, un Regne d'amor. Per aquest Regne el Senyor morirà. Que n'és de bonica la Litúrgia dels Rams del Senyor, nens i nenes amb les palmes i fins i tot l’enrenou que s’organitza! En el primer diumenge de Rams quelcom de semblant devia passar.


La història avança, però avui encara beneirem els rams. Com ho van fer els nostres pares, com ho férem nosaltres quan érem petits i com ho faran els qui vinguin després de nosaltres. Generació rere generació.

És el Crist i només el Crist que vol entrar en la ciutat dels homes de cada temps per a donar-nos un missatge d'amor i proclamar l’absoluta transcendència del Pare del Cel. El Déu Amor, amic dels petits i dels pobres, com el Papa Francesc ens ha predicat en els primers dies del seu pontificat.


Sí, deixem entrar Jesús a la nostra ciutat, deixem-li prendre possessió del seu Regne. Ve com un rei de pau i no ens prendrà res d'allò que és nostre, ans el contrari, ens regalarà el seu amor. Acollim-lo fent brandar les palmes i els cors. Crist és amb nosaltres. I no deixarà mai la seva Església. El Papa Francesc n'és un signe!!!

BON DIUMENGE DE RAMS I BONA PASQUA!!

Escolteu en honor del Senyor el magnífic «Canticorum iubilo» de Haendel, cantat pel Huddersfield Choral Society amb Joseph Cullen.
Posem fort els altaveus, fem clic a la fletxeta i escoltem aquesta magnífica peça musical...

dijous, 21 de març del 2013

Desconcertant i sorprenent Papa Francesc


La meva catedral és on hi ha els meus pobres, diu el Senyor.

El Papa Francesc ha anunciat que celebrarà la Missa del Sant Sopar del Senyor en una presó de Roma. Es inèdit. Sorprenent i desconcertant. Durant més de mil cinc-cents anys mai cap Papa havia celebrat la Missa del Sopar del Senyor fora de la seva Catedral, a Sant Joan del Laterà.

Allí, enmig dels pobres i marginats, començarà la celebració de la Pasqua. Es un gran exemple i un missatge per a tota l’Església i un gest de coherència profunda amb els continguts de les primícies del seu magisteri. Ell que ha dit: «Voldria una Església dels pobres i pels pobres», rentarà els peus dels empresonats i així farà memòria de la Cena del Senyor i del manament nou, sempre nou, de l’amor que el Senyor en aquell Sant Sopar ens va donar: «Estimeu-vos els uns als altres». Ell ha comprès que la catedral, el lloc on el Senyor habita, és allí on hi ha els pobres, germans seus. Ells són el seu temple.

dilluns, 18 de març del 2013

Escola de Pregària (3a. Lliçó)

La pregària és una experiència meravellosa i alhora àrdua. Cal un temps determinat i una fidelitat diària. Només el Senyor pot inspirar la pregària del cor. I, per això, cal posar-se a la presència de Déu i aprendre a dir «Senyor, ensenya’m a pregar». Cal imaginar que estàs sol en l’univers. Sol amb Déu. Tu ets una criatura única per a Déu. Déu Trinitat no reparteix una mica del seu amor a les seves criatures, sinó que dóna TOT el seu Amor a cadascuna d'elles. Com si fossin úniques. I tot així, quan preguem solitàriament, no preguem mai sols, entrem en profunda comunió amb l’Església del cel i de la terra.

La tercera lliçó de la pregària és la gratuïtat. La pregària no serveix per a res, té com objecte a Déu mateix. No és un lloc per a pensar en sí mateix, no és un lloc per a prendre decisions. Prego només perquè estimo a Déu i sé que Ell m’estima. No es tracta de moltes paraules, sinó del cor com a centre més profund de l’existència.


Els nostres germans de l’Orient cristià els agrada de dir una i altra vegada aquestes paraules: Senyor Jesús, Fill de Déu vivent, tingueu pietat de mi. Primer cal dir aquestes paraules amb els llavis i aspirar quan diem: Senyor Jesús, Fill del Déu Vivent, i deixar anar l’aire i dir: Tingueu pietat de mi. Es així que el batec del cor o la aspiració marquen el ritme de la pregària, com una respiració interior. D'aquest tipus de pregària se'n diu «La pregària del cor».

Cal creure per la fe que el Crist és davant meu i dins meu. Que Ell ho omple tot. L’experiència ensenya que per la ment passen moltes coses i imatges, cal allunyar-les, no fer-ne cas, i retornar al ritme de la pregària que, incessant, com una onada que ve i va, arriba a la platja del cor. El nom de Jesús és força i pau. Si Nostre Senyor us inspira aquest tipus de pregària feu-la. Només cal començar. Ajuda molt tenir a les mans el rosari i repetir la pregària a cada gra. Per començar és suficient deu minuts o un quart d'hora..

Si ens preguntessin: per què prego? Cal respondre: Només perquè estimo Déu. No cal que expliquem al Senyor la nostra vida. Ell ja sap com som, més fins i tot que nosaltres mateixos. Quan un ha après a estar deu minuts fent aquesta pregària, una gran dolcesa et ve de dins. És la presència discreta del Senyor. És així que ens anem unificant per dintre, és així que trobem una pau indicible.

divendres, 15 de març del 2013

Les flors que el Papa Francesc escamparà per tota l’Església


Abans d'ahir a la nit es va obrir la loggia de la Basílica de Sant Pere i el novell Papa, abans de donar la Benedicció Apostòlica al poble expectant, va demanar a la gran multitud que pregués per ell. I ell, humilment, s’inclinava davant de l’Església i només després del silenci orant de la multitud, beneí el poble. I ahir a les vuit del matí es va adreçar a la Basílica de Santa Maria, la Major, a venerar a Santa Maria, portava a les mans una ofrena de flors, ha pregat i ha cantat la Salve.

Aquest ha estat el primer acte del seu pontificat. Un Papa que comença així el seu ministeri és una promesa d'una primavera nova en l’Església. El poble de Déu l’estimarà com cap. Els Pares Electors, Cardenals de la Romana han fet una bona elecció. Els felicitem. Aquell a qui ningú anomenava, és el qui el Senyor havia designat. Ha escollit el nom del Pobrissó d’Assís. A Buenos Aires, tothom sap que és amic dels pobres i ha volgut viure com els pobres. De fet, ell és fill d’un ferroviari. Argentina i tot el continent llatinoamericà ha exultat de goig. Mai cap Papa en la història de l’Església ha portat el nom de Sant Francesc. Mai cap Papa en la història de l’Església s’ha inclinat amb actitud humil de servei abans de donar la benedicció.


He pensat que aquestes flors que ell humilment ha portat a la Mare de Déu, com a primícies del seu ministeri, són les que escamparà per tota l’Església, perquè aquesta, l’Esposa de Crist, perfumi el món de les flors de l’Evangeli.

La Parròquia de Crist Rei, des del nostre Blog, expressa els sentiments de gratitud a Déu, de comunió i de pregaria pel nou Bisbe de l’Església de Roma, que presideix, com a successor de Pere, a totes les esglésies del món. No ho dubteu aquest Papa serà extraordinàriament estimat. Estic segur que l’antic Papa Benet en la seva venerable ancianitat ha exultat de goig i ha donat, ell també gràcies a Déu. L’Església està de festa.

Visca el Papa!!


dimecres, 13 de març del 2013

Habemus Papam!

Moments d'intensa emoció. Passava molt poc de les 7 de la tarda quan la gent aplegada a la Plaça de Sant Pere arrancava en crits i aplaudiments de joia: Fumata blanca! Ja tenim Papa!... i llavors les campanes han començat a repicar. Què maco sentir el seu so alegre mentre les càmeres enfoquen les cares d'il·lusió i felicitat de la gent!!


Ha passat una mica més d'una hora i ja hem pogut conèixer qui és el Nou Sant Pare, el Cardenal argentí Jorge Mario Bergoglio, que, en el seu pontificat, tindrà el nom de Francesc.


Després de saludar, amb un senzill "Bona tarda", ha fet broma dient que els seus germans cardenals han anat a buscar el Bisbe de Roma gairebé a la fi del món, fent referència a la llunyania d'Argentina. I, després, ha demanat una pregària pel Papa emèrit, Benet, i, començant ell mateix, tota la Plaça i els que ho seguiem des-de casa, l'hem acompanyat en un Parenostre, Avemaria i Glòria. Ha dit que preguem els uns pels altres, en una gran fraternitat i ha demanat que, abans de donar-nos la benedicció, preguéssim uns instants per ell. Així ho hem fet i ho seguirem fent. Què el Senyor beneeixi el Papa Francesc!!

diumenge, 10 de març del 2013

Diumenge vinent, si Déu vol, tindrem Papa

El matí del proper dimarts començarà el Conclave del Col·legi de Pares electors, Cardenals de la Santa Església Romana. Gairebé amb tota probabilitat el diumenge vinent ja tindrem un nou successor de Pere. El Senyor ja sap el seu nom i és el que vol donar a l’Església del nostre temps. Sigui qui sigui l’estimarem i l’obeirem. Finalment el nombre de Cardenals electors és de 115. Per la validesa de l’elecció, a part de l’acceptació de l’elegit, calen els dos terços dels vots o sigui, com a mínim, 77.


El Col·legi dels Pares Cardenals electors està format per homes representants de l’Església Universal. Els Cardenals són homes d'Església que, amb consciència recta i davant de Déu, en el marc únic de la Capella Sixtina, discerniran el qui pot ser el successor del qui en altre temps va ser Papa, el Papa Benet.

La tradició de l’Església ha anat creant un ritual litúrgic i l’elecció del nou Pontífex es fa en un clima de molt silenci i oració. Que romanguin aïllats –sota clau, això vol dir «conclave»- no és per cap estratègia mundana, sinó perquè l’elecció d'un Papa és una qüestió entre Déu i aquests homes, que ajudats per l’Esperit Sant i amb molta pregària, elegiran aquell que en consciència creguin que és el candidat que l’Església necessita. Des del moment que l’elegit accepta l’elecció, ja és Pontífex i si ja és bisbe (altrament caldria ordenar-lo) rep en aquell instant la jurisdicció universal sobre tota l’Església.

Aquesta setmana serà una setmana històrica per l’Església i el seny dels Cardenals (així ho hem de suposar) crec que no allargarà el Conclave. L’Església necessita al Papa. Es la roca de la fe i el signe de la seva unitat. Realment us convido a la pregària.

Els Pares electors van vestits amb l'hàbit litúrgic durant el Conclave,
perquè aquest acte es fa a la presència de Déu.

Ha estat bo que en les Congregacions generals d'aquesta setmana passada, intenses i plenes, s’hagin debatut els grans temes que preocupen el camí i el govern de l’Església en el present i de cara el futur. Unim-nos a tota l’Església que prega pel Col·legi d'electors, que no els manqui l’assistència del Sant Esperit. Aquesta Pasqua serà radiant amb un nou successor de Sant Pere!

Aprofito per fer-vos dues comunicacions:

 -El proper dimarts, a dos quarts de vuit del vespre, celebrarem la Missa per a l'elecció del Romà Pontífex i, des de les 10 de la nit fins a les 11, hi haurà una Vetlla de pregària amb el Santíssim Sagrament exposat.
Si el Papa fos elegit ja el dimarts, naturalment no es faria la Vetlla.

- Visiteu l'Exposició itinerant sobre els Cristians perseguits en el Món "Crist, la seva Passió en el seu Cos, que és l'Església"
Està situada al Centre Pastoral i és visitable abans i després de cada Missa, tant els dies de cada dia com els diumenges. Hi serà fins el dia 20 de març.

divendres, 8 de març del 2013

Anem al cinema? "El gran milagro"



Avui, dia 8 de març s'estrena una pel·lícula que us recomanem. La informació que d'ella ens arriba no pot ser millor: No és només una original forma d'explicar el que succeeix en l'Eucaristia, és una eina que té un gran efecte multiplicador: facilita la manera d'ensenyar continguts de la fe als nens i grans.

Podeu trobar moltes més dades anant a la pàgina web del film www.elgranmilagro.es

Per aquí a prop la podem veure a:
Cines Ocine Tarragona
Centro Comercial ''Les Gavarres''
Autovía Tarragona-Reus, s/n
43006 Tarragona

08/03 divendres 16.00 17.30
09/03 dissabte 16.00 17.30
10/03 diumenge 12.15 14.00 16.00 17.30
11/03 dilluns 16.00 17.30
12/03 dimarts 16.00 17.30
13/03 dimecres 16.00 17.30
14/03 dijous 16.00 17.30

Ressenya
Abans que anunciessin als cinemes de les sales comercials la projecció de la pel·lícula "El gran milagro", vaig tenir ocasió de veure-la en la seva versió original. És la primera pel·lícula d'animació sobre la Missa en 3D, dirigida pel productor de 'Pocahontas', 'Hèrcules' o 'Buscant en Nemo', Bruce Morris.

Consta de tres històries que es van creuant i es donen trobada a la Missa, són originals, positives i d'una gran pedagogia. Pot ajudar molt al públic infantil i no infantil, per aprendre a veure el que no es veu en la Missa. Ressalta els valors de la fe cristiana i la importància de l'Eucaristia.

La cinta presenta la vida d'una sèrie de personatges, immersos en la voràgine d'un món que no ens deixa temps per a la reflexió.
La veritat és que la pel·lícula impacta i obre els ulls davant el grandíssim esdeveniment que es dóna lloc a la Missa, centre de la vida del cristià.

La banda sonora de Mark McKenzie, és una de les peces clau del projecte. El compositor va insistir en la importància de comptar amb una gran orquestra de 80 membres, i un cor de més d'una trentena de veus. Així, el primer tema que introdueix la pel·lícula, «Entering the cathedral», en paraules de McKenzie «toca les ànimes i els cors». Realment val la pena i hauríem de divulgar-ho al màxim perquè resti més dies en pantalla.

I aquest és el trailer de la pel·lícula:

divendres, 1 de març del 2013

La teva humilitat t'ha fet el més gran, estimat Papa Benet XVI


Quan ahir el Papa deixava la ciutat del Vaticà i se’n volava en l’helicòpter vers la residència de Castel Gandolfo, les campanes de la Basílica de Sant Pere, unides a totes les campanes de la ciutat de Roma voltejaren. I del cor dels creients, que estimem l’Església es feia present una immensa acció de gràcies per Aquell qui, fins ara, ha ocupat la Càtedra de Pere. Com un immens Te Deum que s’anava desgranant fins arribar a aquell moment en què l’antic himne d’Acció de gràcies diu:

Senyor, salveu el vostre poble i beneïu la vostra heretat.
Sigueu el seu pastor, preneu-lo sempre als vostres braços.

Quina impressió més gran i inoblidable el veure els seus col·laboradors amb llàgrimes als ulls acomiadant-se d'aquest home que ha servit l’Església des del lloc més alt. Quina impressió més intensa sentir el Sant Pare que des de Castel Gandolfo deia les darreres paraules com a Bisbe de l’Església universal: «Des d'ara ja no sóc pontífex, des d’ara sóc un peregrí que empren el darrer tram de camí en aquesta terra». I donava humilment la seva última benedicció. I després s’ocultava per a l’Església amb la mateixa humilitat amb què s’havia presentat.


El sol caient de la tarda, el bellíssim tramonto romà, feia d'or la seva sotana blanca. Ha deixat a l’Església el testimoni de la seva bondat i humilitat. Amb els pocs anys que ha estat de Papa ha guanyat el cor de l’Església i de tants homes de bona voluntat. Humilment ha predicat la Veritat de Crist a tot arreu i la primacia de la gràcia. Amb fermesa i molta pregària ha governat l’Església i per a ell «sofrir els oprobis del Crist era un tresor més gran que tots els tresors d'Egipte» que diu la carta als Hebreus (cf. 11.26)

I ha deixat a l’Església la seva saviesa, consignada en les obres, en les seves encícliques, catequesi i homilies. En els grans discursos històrics que el feien mestre de la humanitat, predicador de la pau, reivindicador dels més pobres. Teòleg de la Litúrgia i de la Caritat, apassionat en el diàleg entre raó i i fe. Si l’home i les societats només es queden en la Llei del diner (poder econòmic) perdem en humanitat. Aquest era un dels grans principis del seu Magisteri.

Ell s’endinsarà en el silenci. Ja no és Pere, però és el sacerdot que oferirà cada dia la Santa Eucaristia per la glòria de Déu i pel bé de la seva santa Església. Tot plegat, el dia del seu acomiadament, tinc la impressió de què no hem estat a l’altura d'ell  Que no hem captat la profunditat del seu magisteri i de totes les seves exigències. Que hem estat superficials judicant-lo. Que Déu ens ho perdoni si ha estat així.

La Guàrdia Suïssa tanca les portes de la residència de Castel Gandolfo

Ara ell ja no és Papa i les portes de la seva nova residència s’han tancat. I Ell gairebé se n'ha anat amb el seu misteri, gairebé com un enigma. Només els sants poden comprendre aquest darrer silenci. Un silenci que fa encara més eloqüent la seva predicació. Un silenci que fecundarà amb la pregària tot el que ell ha ensenyat a l’Església, a manera del gra de blat que ha de morir per donar fruit. Sí, amb ell ens sentíem segurs. Ell donava pau, confiava en el Crist i no tenia por de res. La seva fe era serena.

La nostra Parròquia de Crist Rei dóna gràcies al Pare del Cel pel seu ministeri i, des del nostre blog, li volem dedicar aquest vídeo amb l’himne “The Lord bless you and keep you” (Que el Senyor et beneeixi i et guardi) del compositor Peter Christian Lutkin (1858-1931) en la interpretació de The Cambridge Singers, sota la direcció del seu fundador, John Rutter.


Aquest himne és una adaptació de Nombres 6:24-26

“Que el Senyor
et beneeixi i et guardi.
Que et faci veure
la claror de la seva mirada
i s'apiadi de tu.
Que fixi damunt teu
la seva mirada
i et doni la pau.”

Ara només toca una cosa, pregar amb ardor i fervor, pel nou Papa que vindrà. En plena penitència quaresmal preguem per l’Església. Diguem freqüentment aquests dies: Maria, Mare de l’Església, pregueu per nosaltres.