diumenge, 29 de novembre del 2015

Un altre Advent...


Homilia del 1er Diumenge d’Advent (Cicle B).

Germans estimats, comencem un any més l’Advent com un temps de preparació espiritual al Nadal del Senyor, al bell mig celebrarem la Immaculada amb el goig del Jubileu de la misericòrdia. Tots segurament pensem: Un altre Advent! (Quants advents no hem celebrat a la vida!) Sí, un altre Advent, amb el mateix goig, amb la mateixa esperança, amb un amor molt gran a Jesús! El riu és sempre el mateix, però l’aigua que baixa és nova constantment. Depèn de nosaltres que l’Advent del 2015 sigui diferent del 2014. Depèn de la pregària que hi posem, de les bones obres que siguem capaços de fer per preparar la vinguda del Senyor. Sant Pau ha dit bellament: ja ho feu, però us demano que avanceu encara més. Ens ha parlat també del dia: dia que Jesús, el nostre Senyor, vindrà amb els seus sants.

El Senyor ens demana que estiguem atents, que tinguem una actitud de vigilància, perquè ell vindrà. No hem de vigilar el passat (això ja ho hem viscut, està allí sota la mirada de Déu i és un passat perdonat), hem de vigilar el present i hem de vigilar el futur. Cada dia hem de fer una bona elecció: l’elecció per la vida, per l’amor i la fe.


Els atletes, quan comencen la cursa, es preparen amb una gran concentració, el primer pas és important. Comencem des de Crist i amb Crist el camí de l’Advent, aquest camí, com diu sant Bernat, no ha de pujar vés a saber quines serralades o traspassar vés a saber quins mars, aquest camí és cap a dins de tu mateix, allí on Déu t’espera. Què hi habita dins teu? La teva solitud?, la teva tristesa? El teu buit?, la teva ombra? A dins del cor hi ha el meu jo, la meva existència, les persones que estimo i la presència del Déu que m’estima. Allí hem de celebrar el Nadal. El Senyor sempre ens espera dins del cor.

Recordo que coneixia una noia que treballava a París, vivia sola, i estava tot el dia fora de casa, quan tornava al vespre, davant del portal del carrer on vivia, deia: Per què hi haig de pujar a casa si no m’espera ningú i continuava deambulant pels carrers de la ciutat. En la vida cristiana no és així: Déu sempre ens espera dins nostre (a la casa del cor). Quan el Senyor truqui seria una llàstima que haguéssim de dir: No era a casa, o No hi pensava que havies de venir. Fem el camí de la fe, a Déu s’hi va sense imposicions, no hi ha camins repetits, cada història amb Déu és original.

Alegrem-nos! Visquem amb esperança! N’hi ha que fan el mal, n’hi més que fan el bé. N’hi ha que volen la guerra, n’hi ha més que volen la pau. Déu és i serà sempre l’Emmanuel, Déu amb nosaltres. Ell compleix sempre la promesa: compliré aquella promesa que tinc feta a la casa d’Israel i a la de Judà. Aquells dies, aquells temps, faré néixer a David un plançó bo, que es comportarà en el país amb justícia i bondat. Aquells dies serà salvat el país de Judà i viurà confiada la ciutat de Jerusalem. I a ell l’anomenaran: El-Senyor-és-el-nostre-bé.

dijous, 19 de novembre del 2015

Concert de música sacra


El proper diumenge és la Festa de Crist Rei i us convidem a tots a celebrar amb goig i fraternitat la Festa Major de la nostra Parròquia!

Els actes seran:


  • A les 12 Missa Parroquial solemne, amb la participació de tots.
  • Després, els pares dels infants de Catequesi de l’any de la Primera Comunió prepararan un senzill vermut per a tots.
  • A la tarda un excel·lent concert (el cartell del qual acompanya aquest post). No us el perdeu! Els que hem tingut la sort de poder sentir algun fragment durant els assaig us podem assegurar que us agradarà moltíssim.

Que tinguem una bona festa de Crist Rei, fem Església, fem Parròquia!

dimecres, 18 de novembre del 2015

Pray for Paris



El divendres a la nit a les xarxes socials apareixia un missatge que es repetia una i mil vegades: Pray for Paris, Pregueu per París. I unes llàgrimes d’immensa compassió han acompanyat aquestes pregàries pels ciutadans de París, pels qui han estat morts, pels ferits i pels seus familiars i amics. Una onada de compassió i de solidaritat ha arribat a la ciutat estimada, cor d’Europa i dels seus millors valors. 

El Sant Pare, amb veu profundament commoguda, expressava per la ràdio el seu condol (Escolteu-ho pel You Tube) i deia clarament que no hi ha cap tipus de justificació per una cosa així, no ja religiosa, ni tan sols humana.


«Això no és humà» manifestava amb la veu trencada per la tristesa. 


Ben cert no hi ha cap dignitat humana en aquests atemptats terroristes, justament és la negació de la condició humana. Em pregunto: «Com Déu podrà perdonar el mal que els homes es fan els uns als altres?». Es una hora terrible i temible per occident.

És molt difícil lluitar amb un enemic invisible, lluitar contra persones que no estimen la seva pròpia vida i arriben fins al punt d’immolar-se per poder assassinar a d’altres. Fa por pensar el què ha passat i el que hagués pogut passar a l’Estadi de sant Dennis; com també fa por pensar el que podrà passar des d’ara. El conflicte ja no és a Síria, sinó aquí. El tenim entre nosaltres. Són tantes les qüestions implicades! (com el comerç d’armes que tothom condemna, però que cap govern d’Europa regula i vigila). 


Ens unim al dol dels habitants de París, també de l’Església Catòlica de França, «la filla primogènita de l’Església» Que la Mare de Déu estengui la seva protecció sobre França. A la tarda del diumenge passat les campanes de Notre Dame van tocar i omplir el gran dol de la ciutat. Un gran silencia hi havia per tot arreu i les llàgrimes eren als ulls de tots.




Una multitud participava de la missa exequial (els catòlics francesos viuen la seva fe de manera molt intensa). Els milers de persones que no cabien a la catedral omplien l'amplia esplanada i escoltaven les adolorides paraules del cardenal André Armand Vingt-Trois. Fou una tarda tristíssima en la història de Paris. 
Els concelebrants estaven protegits per soldats. Les campanes van començar a tocar a dos quarts de set de la tarda. Durant mitja hora es van sentir per tota la ciutat.

Desitgem que els qui governen les nacions sàpiguen trobar els camins de la pau i siguin valents per defensar-nos amb proporcionalitat, sense provocar un mal gran als innocents, per aturar els enemics.

En memòria de les víctimes, posem en aquest blog, una vegada més, una versió del Pie Iesus d'Andrew Lloyd Webber  

diumenge, 15 de novembre del 2015

Amb el cor a París...

Aquest migdia, el Papa Francesc ha dit, al final de la pregària de l'àngelus a la plaça de Sant Pere, que utilitzar el nom de Déu per justificar la violència és una blasfèmia, reafirmant, amb fermesa que la violència i l'odi no resolen els problemes de la humanitat.

Nostra Senyora de París

"Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor." (1a Jn 4:7-8)

dimecres, 11 de novembre del 2015

No deixem el nostre cristianisme, no deixem el nostre Crist, no deixem la nostra fe...

Compartim amb vosaltres un nou vídeo sobre experiències de cristians allí on són perseguits. Aquest demà mateix tindrà un any i, en un any, que s'ha fet per ajudar-los?


Preguem per ells! Ajudem-los com puguem!

dissabte, 7 de novembre del 2015

Dediquem uns minuts a escoltar Jaume Vives.

Sabeu qui és Jaume Vives? Sabeu què fa? Mirem i escoltem aquest vídeo. És impactant. Parla de cristians perseguits. Germans nostres que han de fugir de les seves cases, que ho perden tot... tot menys la fe. Són admirables. Hem de pregar molt per ells i ajudar-los en totes les formes que ens sigui possible.


L'entrevista es del programa "Las 101 mañanas" de la cadena Málaga 101 TV i es va emetre el passat divendres, dia 30 d'octubre.