El divendres a la nit a les xarxes socials apareixia un missatge que es repetia una i mil vegades: Pray for Paris, Pregueu per París. I unes llàgrimes d’immensa compassió han acompanyat aquestes pregàries pels ciutadans de París, pels qui han estat morts, pels ferits i pels seus familiars i amics. Una onada de compassió i de solidaritat ha arribat a la ciutat estimada, cor d’Europa i dels seus millors valors.
El Sant Pare, amb veu profundament commoguda, expressava per la ràdio el seu condol (Escolteu-ho pel You Tube) i deia clarament que no hi ha cap tipus de justificació per una cosa així, no ja religiosa, ni tan sols humana.
«Això no és humà» manifestava amb la veu trencada per la tristesa.
Ben cert no hi ha cap dignitat humana en aquests atemptats terroristes, justament és la negació de la condició humana. Em pregunto: «Com Déu podrà perdonar el mal que els homes es fan els uns als altres?». Es una hora terrible i temible per occident.
És molt difícil lluitar amb un enemic invisible, lluitar contra persones que no estimen la seva pròpia vida i arriben fins al punt d’immolar-se per poder assassinar a d’altres. Fa por pensar el què ha passat i el que hagués pogut passar a l’Estadi de sant Dennis; com també fa por pensar el que podrà passar des d’ara. El conflicte ja no és a Síria, sinó aquí. El tenim entre nosaltres. Són tantes les qüestions implicades! (com el comerç d’armes que tothom condemna, però que cap govern d’Europa regula i vigila).
Ens unim al dol dels habitants de París, també de l’Església Catòlica de França, «la filla primogènita de l’Església» Que la Mare de Déu estengui la seva protecció sobre França. A la tarda del diumenge passat les campanes de Notre Dame van tocar i omplir el gran dol de la ciutat. Un gran silencia hi havia per tot arreu i les llàgrimes eren als ulls de tots.
Una multitud participava de la missa exequial (els catòlics francesos viuen la seva fe de manera molt intensa). Els milers de persones que no cabien a la catedral omplien l'amplia esplanada i escoltaven les adolorides paraules del cardenal André Armand Vingt-Trois. Fou una tarda tristíssima en la història de Paris. Els concelebrants estaven protegits per soldats. Les campanes van començar a tocar a dos quarts de set de la tarda. Durant mitja hora es van sentir per tota la ciutat.
Desitgem que els qui governen les nacions sàpiguen trobar els camins de la pau i siguin valents per defensar-nos amb proporcionalitat, sense provocar un mal gran als innocents, per aturar els enemics.
En memòria de les víctimes, posem en aquest blog, una vegada més, una versió del Pie Iesus d'Andrew Lloyd Webber
És molt difícil lluitar amb un enemic invisible, lluitar contra persones que no estimen la seva pròpia vida i arriben fins al punt d’immolar-se per poder assassinar a d’altres. Fa por pensar el què ha passat i el que hagués pogut passar a l’Estadi de sant Dennis; com també fa por pensar el que podrà passar des d’ara. El conflicte ja no és a Síria, sinó aquí. El tenim entre nosaltres. Són tantes les qüestions implicades! (com el comerç d’armes que tothom condemna, però que cap govern d’Europa regula i vigila).
Ens unim al dol dels habitants de París, també de l’Església Catòlica de França, «la filla primogènita de l’Església» Que la Mare de Déu estengui la seva protecció sobre França. A la tarda del diumenge passat les campanes de Notre Dame van tocar i omplir el gran dol de la ciutat. Un gran silencia hi havia per tot arreu i les llàgrimes eren als ulls de tots.
Una multitud participava de la missa exequial (els catòlics francesos viuen la seva fe de manera molt intensa). Els milers de persones que no cabien a la catedral omplien l'amplia esplanada i escoltaven les adolorides paraules del cardenal André Armand Vingt-Trois. Fou una tarda tristíssima en la història de Paris. Els concelebrants estaven protegits per soldats. Les campanes van començar a tocar a dos quarts de set de la tarda. Durant mitja hora es van sentir per tota la ciutat.
Desitgem que els qui governen les nacions sàpiguen trobar els camins de la pau i siguin valents per defensar-nos amb proporcionalitat, sense provocar un mal gran als innocents, per aturar els enemics.
En memòria de les víctimes, posem en aquest blog, una vegada més, una versió del Pie Iesus d'Andrew Lloyd Webber
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada