diumenge, 27 d’abril del 2014

Rosa d'abril, Flor de Pasqua

Avui és un Diumenge radiant. És el Diumenge de l’Octava de Pasqua, Pasqua joiosa dels creients. Un Diumenge celebrat sota la mirada de la Mare de Déu Montserrat que vetlla amb la seva intercessió per les esglésies que peregrinen en aquesta terra estimada de Catalunya. Tota la vida que cantem el Virolai i encara no ens hem cansat de cantar-lo, ni ens en cansarem mai, perquè estimem Montserrat i la nostra nació.


Ella és la Rosa d’Abril i desgranant amb Mossèn Cinto és, també,

Morena de la Serra,
la Reina del cel,
Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
dels catalans sempre sereu Princesa,
pilar de fortalesa i port de salvament,
Mística Font de l’aigua de la vida,
Roser del Cel que els serafins voltegen,
Cedre gentil, del Líban corona,
Arbre d’encens, i Palmera de Sió.

Amb el Virolai felicitem a totes les Montserrat de la Parròquia i de tot el món.


Aquest diumenge tota l’Església toca a festa major, el Papa Francesc proclama amb un goig a desdir la benaurança plena del Papa Joan XXIII, la seva llibertat d'esperit, i la seva saviesa del cor. Que manifestava amb la seva bondat i humilitat. El Papa Bo li deien. Són homes que expressen la mateixa bondat del Pare del Cel. També la benaurança del Papa Joan Pau II que conduí a l’Església fins al llindar del nou mil·lenni. Testimoni de la Veritat cristiana a tot el món i consagrà el seu ministeri a Santa Maria «Totus tuus».


Donem gràcies a Déu que ha concedit a l’Església Catòlica aquests grans pontífexs, que han guiat el camí de l’Església del nostre temps. Que ells preguin per nosaltres. Alegrem-nos també perquè la santedat en l’Església sempre testimonia la glòria del Senyor Ressuscitat. Felicitem a la noblíssima Església de Polònia i a la diòcesi de Bergamo, de la qual el Papa Joan n’era procedent. Ell un humil noi d’un poble petit, l’obediència el porta a la Seu de Pere, ell que no volia ser altra cosa que rector de poble. Déu fa coses així
.

dissabte, 26 d’abril del 2014

Tot el cel és per tu, Tito.


Una imatge molt poc coneguda del Tito Vilanova, llegint la Paraula de Déu en una celebració de la Missa a Can Barça.

Que la Paraula que en aquest món proclamà li sigui Plenitud de Vida en Déu. Com entrenador del Barça es feu estimar per tots. Preguem per ell i la seva família. I que la seva esposa, Montserrat. I els seus fills, Carlota i Adrià se sentin ben confortats per l’amistat de tants. Se li veia a la cara que el Tito Vilanova era una gran persona. Una cara velada per la preocupació per la salut i per la seva família. Ha estat fort i lluitador fins al final. Un gran esportista del cor.

Que reposi en la pau eterna de Déu. En homenatge a ell escoltem "In Paradisum", de Gabriel Fauré.

divendres, 25 d’abril del 2014

Camí cap a la Pasqua...

Us deixem aquí aquest vídeo tan bonic, especial per a ser vist tots junts, amb els més petits de la casa... Gaudiu-ne! 
Molt bona Pasqua!!


diumenge, 20 d’abril del 2014

Crist ha ressuscitat! Al·leluia!.


Joiosa llum santa
que ens portes la glòria
del Pare del cel immortal,
Déu i Salvador, Jesucrist.


Crist ha ressuscitat!
Jesús és viu!
Al·leluia!


Al·leluia, d'El Messies de Haendel - Choir of King's College, Cambridge.

BONA PASQUA A TOTHOM!!!

divendres, 18 d’abril del 2014

Divendres Sant: Adorem, Senyor, la vostra Creu


Creu de Crist, arbre de vida.
Creu de Crist, de sang tenyida.
Creu de Crist, pau i combat.

Creu de Crist, mort i victòria.
Creu de Crist, camí de glòria.
Creu de Crist, que ens ha salvat.

Escoltem també l'himne ortodox "Calli tota la carn" interpretada pels monjos del monestir de Strensky. Aquest himne es canta a les esglésies russes el Divendres Sant, quan es commemora la passió, crucifixió i mort de Nostre Senyor Jesucrist.

dijous, 17 d’abril del 2014

Dijous Sant: L'amor mateix ha parat taula

Comencem avui la celebració de la Pasqua amb la Missa del Sant Sopar del Senyor. El Senyor ens convida a la taula. És el mateix Amor. S’agenolla als nostres peus i es fa servidors nostres per tal que «tinguem alegria i una alegria ben plena» quan nosaltres aprenem a estimar-nos.

El lavatori dels peus
Giotto di Bondone (1267-1337)

Aquesta nit el Senyor va ordenar sacerdots als apòstols i el ministeri sacerdotal començava en aquella cena. Un ministeri que seria, després de la Pentecosta, pel Sagrament de l’Orde Sacerdotal. Tot el que els mossens som i fem té sentit pel que va fer el Senyor aquella nit. Homes que per la unció de l’Esperit Sant porten al cor, a les mans, als llavis el misteri de l’Eucaristia.

El Senyor abans d’anar a la creu i de donar-se va voler donar-se eucarísticament a l’Església en el Sagrament del Cos i de la Sang del Senyor. Amb les seves pròpies mans es dóna a sí mateix. I l’Eucaristia roman en l’Església com una font d’amor, de Presència, de Comunió. És el Sagrament de l’Amor i l’Església no podria viure ni sabria viure sense l’Eucaristia. La rebem i l’adorem. I també al revés: l’adorem i la rebem. Ja que no es pot rebre l’Eucaristia sense adoració, sense aquella fe que confessa que després de la invocació de l’Esperit Sant i de les paraules de la consagració, el Pa ja no és Pa, ni el Vi ja no és Vi, només ho semblen. Són el Sagrament real i veritable de la Presència del Senyor glorificat en la humilitat dels seus sagraments.

MEDITACIÓ DE LA NIT DE DIJOUS SANT



Totes les llàgrimes que els homes vessen sobre sí mateixos i sobre els seus amics tenen a veure amb les llàgrimes del Senyor a Getsemaní. Perquè la humanitat de Jesús per la seva unió substancial amb el Verb de Déu assumí totes les sofrences de la humanitat, des d’aleshores tot sofriment ha quedat transfigurat i té un valor de redempció. El seguiment dels deixebles s’acaba aquí, a l’Hort de les Oliveres, en aquella nit. Vet aquí que els qui ho havien deixat tot per seguir a Jesús, al final, l’abandonen a ell. Un l’havia negat, un altre l’ha traït i els altres l’abandonen. ¿Per què havien de vetllar per un home que Déu havia abandonat? L’Església, les nostres comunitats (i cadascú de nosaltres) podem deixar sol al Senyor. (I sempre hem de tenir present que el qui va ajudar la creu al Senyor fou Simó de Cirene, un pagà, no era pas un cristià). Abandonem el Senyor quan deixem de viure en la gràcia que ens ha estat donada.

Què és el que hi ha de cristià en nosaltres? Allò que és de Crist. Només allò que és seu, només allò que ha estat transformat per la gràcia. Quan dormim i no vetllem sobre la nostra fe deixem que el Mal i la Traïció entrin i fem com el porter de la paràbola que dorm perquè ja no espera que arribi l’amo. Per què vetllar si ell no tornarà?

No, no podem viure com si el Senyor no hagués mort i ressuscitat per nosaltres. Un dia sense Déu pels cristians és un dia perdut. I l’Església sense la gràcia de Crist ja no serveix per a res. És com una resta de sèrie, inservible. Però el Senyor amb la seva gran misericòrdia ve a nosaltres, a cadascú, fins i tot als seus sacerdots, i tocant les espatlles ens deixondeix, ens desperta i ens diu: ¿Per què dorms, desvetlla’t i viu aquella gràcia que t’ha fet fill de Déu, pecador sempre perdonat, i vés on la gràcia et porti per esdevenir testimoni del meu amor i apòstol del meu Evangeli. Vés allà on els homes sofreixen, són els teus germans. Tu que t’havies allunya’t de mi, torna a mi i amb els meus germans anuncia, amb humilitat i senzillesa de cor, el meu Regne.

A la nit de Pasqua sentirem, gairebé com un tropari, aquestes paraules: Desvetlla’t tu que dorms i el Crist t’il·luminarà. Quin do més gran que el primer que veiem quan ens desvetllem és el rostre de Jesús, un rostre d’infinita pau.

O BÉ,
DEL LLIBRE DE LA IMITACIÓ DE CRIST

A Getsemaní

Tot s’ha d’abandonar a les mans del Senyor, amb una entrega total d’un mateix, és així que llegim aquesta pregària en la Imitació de Crist:

“Senyor, vós sabeu més que ningú allò que és millor per a mi; que tot s’esdevingui com vós disposeu. Doneu-me el que vós voleu, com ho vulgueu i quan ho vulgueu. Tracteu-me com vós volgueu, perquè em fio de vós, que tot sigui per a la vostra glòria. Poseu-me on vós volgueu i feu de mi el que desitgeu. Em poso a les vostres mans, preneu-me i doneu forma a la meva vida segons la vostra voluntat. Vull ser el vostre deixeble i estic disposat a tot. Senyor, no vull viure per a mi, sinó per a vós. Que la vostra voluntat sigui la meva i la meva voluntat sigui la vostra i vulgui allò que vós voleu i no vulgui el que vós no voleu. Que amb vós pugui desitjar tot el que pugui somniar i que el meu cor trobi la pau només en vós, perquè vós sou la veritable pau del cor, el seu únic descans (...) Sense vós tot és neguit i inquietud. En vós, Jesús, tot torna a la pau. Jesús, vull estar sempre amb vós.

Escoltem amb devoció (podem llegir la lletra que va sortint al vídeo) l'ADORO TE DEVOTE, himne eucarístic probablement escrit per Sant Tomàs d'Aquino.

dimarts, 15 d’abril del 2014

Horaris de la Setmana Santa.- Any 2014

DIMARTS SANT
9:30 del matí: Missa
20:00 Celebració comunitària de la Penitència.


DIMECRES SANT
19:30 Missa.


DIJOUS SANT
20:30 Missa del Sant Sopar del Senyor
23:00 Hora Santa
(La Parròquia es tancarà a la 1:00 de la nit)


DIVENDRES SANT
(La Parròquia s'obrirà a les 8 del matí)
9:30 Laudes
10:00 Via Crucis
17:30 Celebració de la Passió i Mort del Senyor
(La Parròquia es tancarà a les 20:00)

DISSABTE SANT
9:30 Laudes.


DIUMENGE DE LA GLORIOSA PASQUA DEL SENYOR
22:30 Vetlla Pasqual
Misses: 10:00 i 12:00
19:00 Vespres baptismals.

Atenció! El dia de Pasqua al vespre NO hi ha Missa.

No falteu a la VETLLA PASQUAL, és la Missa més important i més maca de l'any. Amb la mort de Crist, la nostra mort ha estat vençuda i en la seva resurrecció, ressuscitem tots. Tots els elements litúrgics especials de la Vetlla volen ressaltar el contingut fonamental de la Nit: La Pasqua del Senyor, el seu Pas de la Mort a la Vida.


diumenge, 13 d’abril del 2014

La Pasqua del Senyor és tota la nostra vida.

Es per nosaltres que Crist, el Fill de Déu, s’encarnà i es feu home. Es per nosaltres que el Senyor lliurà la vida i estengué els braços a la creu amb una abraçada que ho agafa tot i ho pren tot cap al Pare. I per això la Pasqua del Senyor és nostre. És nostra l’Eucaristia que ens ha donat, és nostre el manament de l’amor amb el qual hem de mostrar al món que som deixebles seus.

És nostre l’Esperit que ens lliurà des de la creu i és nostre la Mare que el Senyor ens ha donat. També és nostre el misteri de l’Església en aquest món i l’altre. Com també és per a nosaltres el cel (la vida infinita de Déu) que ell ens ha donat. Tot això pertany al do del Senyor. Ho tenim sempre per a nosaltres. Si ens ho ha regalat no ens ho hem de deixar prendre. Cal vivificar-ho sempre en la pregària. Això és, amics meus, el que celebrem en la gran setmana de Pasqua. La Pasqua del Senyor és tota la nostra vida i allò que estimem més.


Celebrem amb humilitat i reverència de cor els Misteris de la nostra salvació. Sobretot no deixem de participar en la Nit més santa de l’any en la celebració de la Vetlla de la Pasqua del Senyor. Donem testimoni de què som fills de Déu en la humilitat i en el desig de ser sants, amics de Déu.

Celebrem la Pasqua, germans estimats, amb molta pregària, amb un gran amor al Senyor, en l’alegria de donar testimoni de l’Evangeli i sense deixar-nos prendre l’esperança ni fugir de la gloriosa i lluminosa Resurrecció de Crist. En l’amor del Crist rebeu pregària i benedicció.

Mn. Rafael Serra. Rector.

divendres, 11 d’abril del 2014

El Sagrament de la Confirmació és molt important.

L’any 2010 es va posar en marxa una idea que, personalment, em va semblar molt bona. Es donava l’opció que els nens que havien fet la Primera Comunió seguissin assistint a catequesi i, amb tres anys més, es poguessin confirmar. Així doncs, es confirma-ven amb dotze anys (o l’any en que els feien). Per què em va semblar bona idea? Perquè a aquestes edats encara no van tan carregats de feina com als setze o disset, no tenen tantes coses que els distreguin i creia més fàcil que, quan ja tenien “el costum” d’anar a Catequesi per preparar-se per la Comunió, podrien continuar per preparar-se per la Confirmació.


El nostre mossèn em va preguntar si podria agafar un grup d’aquests i vaig respondre que sí, encantada. Els nois i noies d’aquell grup (un grup molt maco, però petit, és cert) es van confirmar el juny de l’any passat.

Lamentablement, aquesta via no ha tingut continuïtat. No hi ha hagut famílies interessades en seguir-la i, el que és pitjor, tampoc es matriculen nois i noies joves (doncs el “sistema tradicional” continuava obert, hi havia dues vies per confirmar-se: seguir després de la Comunió o començar als quinze o setze anys). Enguany hem viscut una experiència molt trista i és que no hem pogut obrir cap grup de Confirmació! I no és tan sols la nostra Parròquia sinó que és quelcom general, a tot l’Arxiprestat.

Està clar que alguna cosa hem fet malament... Sigui el que sigui, hem de reflexionar i mirar de fer les coses de forma que sapiguem transmetre que la Confirmació és un sagrament molt important.

El Papa Francesc va parlar d’això el passat 29 de gener, a l’audiència general d’aquell dimecres, i digué (a La Veu de la Parròquia hem posat uns fragments, però aquí us poso el text íntegre):

"En esta tercera catequesis sobre los sacramentos nos detenemos en la Confirmación, que se entiende en continuidad con el Bautismo, al cual está vinculado de modo inseparable. Estos dos sacramentos, juntamente con la Eucaristía, forman un único evento salvífico, que se llama —«iniciación cristiana»—, en el que somos introducidos en Jesucristo muerto y resucitado, y nos convertimos en nuevas creaturas y miembros de la Iglesia. He aquí por qué en los orígenes estos tres sacramentos se celebraban en un único momento, al término del camino catecumenal, normalmente en la Vigilia pascual. Así se sellaba el itinerario de formación y de inserción gradual en la comunidad cristiana que podía durar incluso algunos años. Se hacía paso a paso para llegar al Bautismo, luego a la Confirmación y a la Eucaristía.


Comúnmente [en italiano] se habla de sacramento de la «Cresima», palabra que significa «unción». Y, en efecto, a través del óleo llamado «sagrado Crisma» somos conformados, con el poder del Espíritu, a Jesucristo, quien es el único auténtico «ungido», el «Mesías», el Santo de Dios. El término «Confirmación» nos recuerda luego que este sacramento aporta un crecimiento de la gracia bautismal: nos une más firmemente a Cristo; conduce a su realización nuestro vínculo con la Iglesia; nos concede una fuerza especial del Espíritu Santo para difundir y defender la fe, para confesar el nombre de Cristo y para no avergonzarnos nunca de su cruz (cf. Catecismo de la Iglesia católica, n. 1303).

Por esto es importante estar atentos para que nuestros niños, nuestros muchachos, reciban este sacramento. Todos nosotros estamos atentos de que sean bautizados y esto es bueno, pero tal vez no estamos muy atentos a que reciban la Confirmación. De este modo quedarán a mitad de camino y no recibirán el Espíritu Santo, que es tan importante en la vida cristiana, porque nos da la fuerza para seguir adelante. Pensemos un poco, cada uno de nosotros: ¿tenemos de verdad la preocupación de que nuestros niños, nuestros chavales reciban la Confirmación? Esto es importante, es importante. Y si vosotros, en vuestra casa, tenéis niños, muchachos, que aún no la han recibido y tienen la edad para recibirla, haced todo lo posible para que lleven a término su iniciación cristiana y reciban la fuerza del Espíritu Santo. ¡Es importante!

Naturalmente es importante ofrecer a los confirmandos una buena preparación, que debe estar orientada a conducirlos hacia una adhesión personal a la fe en Cristo y a despertar en ellos el sentido de pertenencia a la Iglesia.


La Confirmación, como cada sacramento, no es obra de los hombres, sino de Dios, quien se ocupa de nuestra vida para modelarnos a imagen de su Hijo, para hacernos capaces de amar como Él. Lo hace infundiendo en nosotros su Espíritu Santo, cuya acción impregna a toda la persona y toda la vida, como se trasluce de los siete dones que la Tradición, a la luz de la Sagrada Escritura, siempre ha evidenciado. Estos siete dones: no quiero preguntaros si os recordáis de los siete dones. Tal vez todos los sabéis... Pero los digo en vuestro nombre. ¿Cuáles son estos dones? Sabiduría, inteligencia, consejo, fortaleza, ciencia, piedad y temor de Dios. Y estos dones nos han sido dados precisamente con el Espíritu Santo en el sacramento de la Confirmación. A estos dones quiero dedicar las catequesis que seguirán luego de los sacramentos.

Cuando acogemos el Espíritu Santo en nuestro corazón y lo dejamos obrar, Cristo mismo se hace presente en nosotros y toma forma en nuestra vida; a través de nosotros, será Él, Cristo mismo, quien reza, perdona, infunde esperanza y consuelo, sirve a los hermanos, se hace cercano a los necesitados y a los últimos, crea comunión, siembra paz. Pensad cuán importante es esto: por medio del Espíritu Santo, Cristo mismo viene a hacer todo esto entre nosotros y por nosotros. Por ello es importante que los niños y los muchachos reciban el sacramento de la Confirmación.




Queridos hermanos y hermanas, recordemos que hemos recibido la Confirmación. ¡Todos nosotros! Recordémoslo ante todo para dar gracias al Señor por este don, y, luego, para pedirle que nos ayude a vivir como cristianos auténticos, a caminar siempre con alegría conforme al Espíritu Santo que se nos ha dado."

Preguem perquè les coses millorin i s’obrin nous grups de Confirmació. Treballem de ferm i confiem en l’ajut del Senyor.

Les tres imatges finals d'aquest post han estat "retallades" del vídeo de l'audiència del dia que es cita. Si el voleu veure sencer podeu clicar AQUÍ.

dissabte, 5 d’abril del 2014

"En l'Evangeli podem escoltar cada dia Jesús que ens parla..." (Els "tuits" del Papa Francesc)

Reprenem de nou aquest apartat que vàrem començar el passat 8 de març per recollir alguns dels pensaments que el Papa Francesc escriu al seu compte de Twitter. Si no recordeu de què va tot això, cliqueu AQUÍ i trobareu l'explicació.


29 de març: Vivim en una societat que pretén excloure Déu i això, dia rere dia, narcotitza el cor.

1 d'abril: Estimats pares, ensenyeu a pregar els vostres fills. Pregueu amb ells

3 d'abril: No podem acostumar-nos a les situacions d'humiliació i misèria que ens envolten. Un cristià ha de reaccionar.

4 d'abril: Amb Jesús la vida es fa plena. Amb Ell és més fàcil trobar el sentit a totes les coses. (EG 266)

5 d'abril: En l'Evangeli podem escoltar cada dia Jesús que ens parla: Portem sempre amb nosaltres un petit Evangeli.