Crist ha resuscitat! ¡Cristo ha resucitado! Χριστός Ανέστη Cristos a înviat Христос воскрес Хрыстос уваскрос
Le Christ est ressuscité Christus ist auferstanden Christ is risen
கிறிஸ்து உயிர்த்தெழுந்தார்
Seguim en el temps de Nadal i avui us oferim un preciós poema del nostre estimat mossèn Ricard Cabré amb el qual ens felicita per aquestes festes.
Nadal, oracle que es desclou en el silenci d'una nit clara i transparent. Milions d'estels vetllen el misteri de tot un Déu que es fa servent. Arpegi de somnis i enyorances en una nit freda d'hivern. Sobre fusta vella i un coixí de palla un tendre nin tremola de fred. Una cova ennegrida i rònega esbatanada als quatre vents, sense forrellat ni porta, refugi d'estranys i d'indigents. La seva cort, uns simples pastors amb samarra de llana i olor de ramat, els últims de tots els contorns tinguts per no res en tot el veïnat. El Tot i el no-res en una criatura es fonen com en un braser. Un nin que ja des d'ara fretura per donar caliu al món sencer. "Sereu com deus", havia dit la serp i es fa possible la paradoxa: el no-res rep el bes de l'Etern i queda xop de perdó i de joia. SANT NADAL I FELIÇ 2020 Mossèn Ricard Cabré
Quan a l’arquebisbe de París, el dia
mateix de l’incendi de Notre Dame, li van preguntar quina era per ell la joia
més important de la Catedral, va respondre: Un
tros de Pa (un morceau du pain) que és el Cos de Crist. L’Eucaristia és
sagrament de Presència del Senyor; si Crist no hagués ressuscitat seria vana la
predicació de l’Església i vana de la fe (1 Co 15:14), tampoc tindríem el Sagrament de la Presència. És el
sagrament de la comunió que ens endinsa en la comunió del Pare i del Fill en
l’Esperit Sant, en el qual viu l’Església. Amb Crist ressuscitat tot és
possible, tot es pot reconstruir, tot són nous començaments. Se salva
l’esperança!
Ell és la nostra alegria! Adonem-nos que
l’alegria de la Pasqua no és fruit dels esdeveniments de la passió i de la mort
del Fill, No ve del silenci del sepulcre, ni de l’abandó dels deixebles, tampoc
de l’abandó del Fill i la seva mort. Tot això no pot causar alegria. L’alegria
de la Pasqua és nova, és un do de Déu, es fa present en els cors des de l’alba
del primer dia. Un dia que és també últim, (no té un dia després), és perenne i
etern. És el Dia que ha fet el Senyor (Dies
qui fecit Dominus). Una alegria inesperada i sorprenent. La veritable
alegria sense causa precedent que Lluc formula amb la bella expressió: De tanta alegria no s’ho podien creure! (Lc
24:13ss).
Quan sentim l’anunci angèlic, el cèlebre
passiu diví en aorist: Ha ressuscitat,
no és aquí. S’ha d’interpretar com quan anem a visitar a
algú i ens diuen “Ara aquí no hi és”. Però, que no sigui allí, no vol dir que no és. La resurrecció és un misteri íntim
entre el Pare i el Fill (Només vós sabeu l’hora, canta el Pregó Pasqual), però
nogensmenys els fruits de la resurrecció del Senyor són patents. Els primers
fruits són l’alegria i la pau. En la tradició monàstica abans de començar les
Laudes, els germans quan arribaven el cor s’abraçaven i es felicitaven la Pasqua amb les paraules: Crist ha ressuscitat i es responia: Veritablement ha ressuscitat. Les Laudes
del matí de Pasqua són molt importants: és la segona celebració litúrgica del
Temps Pasqual, després de la Vetlla. Els qui la poden celebrar en comunitat ho
han de fer amb goig, és l’hora en què les dones van trobar el sepulcre buit i quan
arribaren, s’adonaren que el sol ja havia
sortit (Mc 15,2 ). El Sol que és Ell: Joiosa Llum santa d’un dia sense
posta.
Acollim en el moment present de la vida
de l’Església, del món, de Catalunya, l’anunci de la Resurrecció com un regal
immens de goig. És una alegria que no ve nosaltres, de res que sigui nostre, ve
del cel, gratis. Sí, Crist està amb el Pare, ens ha donat l’Esperit, ens
convoca com Església, ens perdona els pecats i ens dóna un cor nou, treu de
nosaltres el cor de pedra, ens dóna un cor de carn, sensible als qui sofreixen,
i ens ha fet el do de la dolcesa de la pregària! La pregària és un do del
Senyor glorificat. El Sant Esperit del cel és el mateix que hi ha a la terra i als
nostres cors (Rm 5:5). És en aquest Esperit que exultem de goig, allargassada
durant tota la cinquantena pasqual, fins a la Pentecosta, pletòrica dels fruits
de l’Esperit Sant. Felicitem-nos, amics, amb el goig de la Pasqua, pel qual tot
el món exulta. La resurrecció de Crist és una realitat vivent i indivisa. No
depèn de nosaltres, ni de la nostra fe, roman per sempre en ella mateixa.
Rebem-la com l’alegria més íntima i la que ens fa més feliços aquí a la terra.
És una alegria per la qual els fills de Déu exulten per tota la terra. Ran del sepulcre, diu l’himne, els àngels criden a festa triomfant.
La Nadala Santa Nit, plàcida nit va néixer una freda Nit de Nadal als Alps austríacs, va recórrer el món conquistant generació rere generació, ha aconseguit interrompre batalles i s'ha adaptat a diversos estils: aquest passat Nadal ha estat el seu 200 aniversari.
Quan el 24 de desembre de 1818, en una petita església de la localitat d'Oberndorf, prop de Salzburg, va ser cantada per primera vegada pel seu lletrista, Joseph Mohr (1792-1848), coadjutor de Salzburg, i el seu compositor Franz Xaver Gruber (1787-1863), mestre i organista, natural de l'Alta Àustria, ningú imaginava que es convertiria en la nadala més famosa del món.
Postal de l'any 1918,
quan es va celebrar el centenari de la nadala
Joseph Mohr era un mossèn jove, havia nascut pobre i enmig de guerres; el seu poema és un anhel de pau dins del cor, Europa va connectar amb aquests sentiments i es feu seva la nadala. Imagino el bon mossèn anant a dir al seu organista: «Mira que quin poema de Nadal he escrit»; i el bon organista li posà la música entranyable. Sembla que que fou tocada per primera vegada amb una guitarra, perquè l’orgue de la parròquia estava en mal estat a causa d'unes inundacions i feia temps que ja no sonava.
Feia fred a fora, però dins del seu cor, tant el mossèn com l’organista, portaven a dins el desig de pau que expressaren el primer amb la lletra i el segon amb la música. Ambdues entranyables. Els imagino els dos cantant la Nadala i la gent, en la nit més ditxosa, escoltant-los amb emoció i tendresa. Fou la nit de Nadal de l’any 1818.
La nadala també és entranyable perquè en la nit de Nadal, en el temps de la gran guerra, l’any 1914, els soldats dels bàndols oposats feren treva i la cantaren cadascú en el seu idioma. Cantar la cançó va trencar el gel i va provocar un alto el foc temporal amb soldats d'ambdós bàndols reunits al mig, en "terra de ningú", per intercanviar tabac i dolços, jugar al futbol i cantar nadales. L’endemà reprengueren els combats. És coneguda aquesta nit com la «Nit de la fraternitat». Aquesta escena fa plorar! Sobre tot, no deixeu de mirar el vídeo, és curtet i preciós.
Dos-cents anys després, centenars de milions de persones canten aquesta cançó en més de tres cents idiomes i dialectes en tot el món. Nit de pau és Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, himne universal de la pau, bé cultural internacional.
Transcrivim una crònica contemporània.
És la vigília de Nadal, i la torre de la petita església del poble, domina els sostres de les cases coberts de neu a la ciutat, com una gallina que protegeix els seus pollets. Al presbiteri, el jove P. Josef Mohr, de vint anys, està revisant l'Evangeli en preparació per a les cerimònies d'aquesta nit quan un cop a la porta trenca el silenci. És una camperola que demana al rector que ajudi a un nadó acabat de néixer.
Sense demora, el sacerdot deixa la comoditat de la seva llar i, després d'una dura pujada per la muntanya, arriba a la humil morada on ha nascut el nen. Al seu retorn les estrelles brillen al cel reflectint la seva llum sobre la blancor de la neu. Comença a reflexionar sobre l'escena que acaba de presenciar. El nen, la parella camperola i la seva humil llar li han impressionat. Li recorden a un altre nen, a una altra parella, a una altra humil morada, però en un lloc molt distant, a Betlem. Després de la Missa de mitjanit, Fr Mohr no pot dormir. Porta la ploma i el paper i comença a escriure un poema que es convertirà en la lletra de la cançó "Nit de pau". Al matí següent, dia de Nadal de 1818, el sacerdot piadós busca a un amic seu anomenat Franz Gruber, llavors de 31 anys. Després de llegir el poema, Gruber exclama: -Pare, aquesta és exactament la cançó de Nadal que necessitàvem! Beneït sigui Déu! Aquest mateix dia, va compondre la bella melodia, mateixa que des d'aquell llavors, ha acompanyat totes i cadascuna de les nits de Nadal. Amb aquest entranyable aniversari us desitgem a tots, estimats lectors i visitants del nostre blog parroquial, que tingueu un any 2019 ben feliç, ple de pau i de tot el que és veritablement important a la vida.
Aquesta gran alegria, estimats feligresos, és el naixement de Jesús, el Senyor. Una alegria que ve de dins, del cor, de la convicció més íntima de la veritat de la fe: Déu és amb nosaltres, Emmanuel. Aquest és el nom que el bell infant que ens ha nascut porta.
Desitgem que ningú celebri el Nadal de Jesús amb llàgrimes als ulls, que tothom pugui trobar en Ell un principi d’esperança per continuar el camí de la vida. Ell és la Pau. Felicitem amb tot el cor, amb fervor i molt gran afecte al Papa Francesc i li desitgem que el Senyor curulli el seu cor de joia. Ell és valent, intrèpid, amic dels pobres, líder indiscutible davant de tot el món de la dignitat dels pobles i de les persones. Que se senti estimat per tota l’Església.
Felicitem a tots els cristians del món, joiosos avui pel naixement de Jesús. Si poguéssim, els hi faríem un petó i una abraçada a tots. Som germans, en la mateixa fe i en la mateixa alegria.
Desitgem que tota guerra s’acabi. Ens unim als pastors de l’Església de Síria per reconstruir el país i l’Església després de la guerra. També desitgem que els immigrants i refugiats trobin lloc i casa arreu on vagin però també desitgem intensament que ningú hagi marxar de la seva pàtria per causa de la pobresa.
Desitgem pau a la nostra societat en un temps difícil pel nostre país, que totes les reivindicacions siguin presentades sempre des del diàleg i que els drets dels pobles siguin sempre respectats.
Felicitem a les nostres famílies. Les abraçades, els retrobaments, els petons del Sant Dia de Nadal resplendeixen d’una manera més gran i ens fan comprendre que la joia de viure rau en estimar i ser estimats. La família és el do més gran.
Desitgem també que la Pau de Nadal arribi al cor de les persones que, per la causa que sigui, pateixen, tant si és per desavinences com manca de recursos, tristesa interior, malaltia o solitud. Que trobin coratge per continuar el camí de la vida i persones bones que els donin la mà.
Primer que tot i abans que tot una felicitacio molt gran des de la Parròquia per l’any nou 2018. Que sigui un any beneït per Déu i que no ens manqui mai la intercessió de la Mare de Déu, a la solemnitat de la qual està dedicat el primer dia de l'any. Desitgem que en el món hi hagi pau, pau a l’orient, terres crucificades per la guerra de Síria que ha provocat tant de sofriment i mort. Tantes llàgrimes als ulls dels infants. Desitgem que els immigrants trobin platges de solidaritat i que les portes d’Europa siguin obertes als refugiats. Desitgem que els que, per raó del procés, es troben presos, siguin alliberats i els càrrecs contra ells siguin retirats. Qui pot desitjar el contrari? Desitgem per a la nostra pàtria, Catalunya, entesa i concòrdia. Que conegui dies de pau i prosperitat.
Desitgem que els qui no tenen treball el trobin. La persona sense treball es pot deshumanitzar. Que la societat es vertebri més i més, de manera solidària, per poder participar dels béns socials.
Desitgem que els malalts retrobin la salut i que els ancians no perdin l’esperança ni els manqui la companyia dels seus. També que els joves mirin el seu futur amb esperança. Un futur que és seu.
Desitgem que el Papa Francesc gaudeixi de força i bona salut per guiar l’Església Catòlica a la llum de l’Esperit Sant.
Desitgem-nos els uns als altres la pau del cor. La pau és el que el Senyor ens ha portat. Pau a la terra als homes i dones de vola voluntat i que el Senyor estima.
Escoltem ara l’Adeste fideles amb la meravellosa veu d'Andrea Bocelli.
Us posem un vídeo preciós, l’adoració que des de fa segles fan els custodis de sant Francesc a la gruta del naixement de Jesús a Betlem. Canta el germà Alessandro, amb una veu meravellosa, la cèlebre nadala de sant Alfons: Tu scendi delle stelle. A tots un sant Nadal, ple de la joia de Déu entre nosaltres, Emmanuel per sempre. Benedicció i pau a tots.
Amb tot el cor us fem arribar des del bloc la felicitació de Nadal, acompanyada de la pregària i de la benedicció.
El naixement de Jesús és la gran alegria. És el Fill de Déu que ens porta els dons més grans. D’entre tots, el més gran: el de ser fills de Déu. Es realitza un admirable intercanvi: Déu s’ha fet home perquè nosaltres participem de la vida de Déu.
Desitgem que Jesús sigui estimat, que la seva gràcia renovi la vida de l’Església i procuri la pau i la justícia. Celebrar Nadal és celebrar la Resurrecció de Crist en la gràcia del seu Naixement: Crist Infant ens és donat en el seu Cos gloriós i en la Copa preciosa de l’Eucaristia, ens parla en l’Escriptura i surt al nostre encontre en els germans, més si aquests porten al damunt sofriment i dolor.
Cal molta humilitat per a creure que Déu s’ha fet home, però quan un ho creu, i això només es possible per una gràcia del Senyor, tot canvia. Tot és tot. Nadal llavors esdevé un paradís. Un paradís en què tot és amor i res més que amor. Un amor infinit pel qual Déu és glorificat (Glòria a Déu a dalt del cel) i des del qual es possible trobar els camins de la pau (i a la terra pau als homes que Déu estima).
